Traïció (XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

CORONITA, CORÈLLIA

Agafar a dues de les persones més famoses de la galàxia i ficar-les de contraban en un món molt desenvolupat i conscient de la seguretat era en realitat bastant simple. Luke sabia que ho seria, almenys una vegada, i d'aquesta manera no es va preocupar de consultar amb cap dels molts amics i aliats d'Intel·ligència que tenia, més enllà de preparar targetes d'identitat per a ell mateix i per a la Mara.

Ara estava en una abarrotada línia en un abarrotat post de seguretat a l'abarrotada ciutat corelliana de Coronita i mirava, somrient, cap a la cara poc divertida i marcada pel temps d'un oficial de SegCor, la policia del sistema.

L'home el va mirar amb els ulls guenyos.

-Luke Skywalker –va dir.

Luke va assentir, amb el seu somriure eixamplant-se.

-Realment no el veig.

-Au, va. –La Mara va caminar cap endavant, elevant la veu en defensa d’en Luke-. Si és just igual que ell.

-Massa baix -va dir l'oficial de SegCor-. Ningú creuria en un Luke Skywalker tan baix.

Luke va deixar que una nota lleugerament ploranera es colés en la seva veu.

-Puc fer salts mortals cap enrere igual que ell.

-Estic segur que si.

L'oficial de SegCor va moure la targeta d'identitat falsificada des del punt de transmissió de dades semblant a una agulla. Un punt de llum a la targeta d'identitat canviar de vermell a verd, significant que el visat de visitant per Emerek Tovall, actor-imitador de Fondor, estava aprovat. Ara era lliure per entrar a Coronita i dur a terme negocis legals de tota varietat.

-Li agradaria un autògraf? -va preguntar en Luke.

-No, gràcies. Moveu-vos.

El desinteressat oficial va agafar a continuació la targeta d'identitat de la Mara.

Tres llocs més enllà en la línia, una parella que tenia una semblança remarcable amb Han Solo i Leia Organa, amb l'aparença que tenien dècades abans, en l'època de la Batalla de Yavin, fins i tot en el vestit senatorial blanc de la Leia i el seu pentinat amb monyos als costats, esperaven pacientment en un altre lloc. La dona de SegCor allà va mirar escèpticament a la pantalla al davant.

-Jiyam Solo? -va preguntar ella.

-És correcte -va dir l'imitador d’en Han, amb una veu més rica, més teatral que la de l'autèntic Han.

-Algun parentiu?

L’imitador va negar amb el cap.

-Em vaig canviar el nom per motius professionals.

-Ajuda?

-Tinc molta feina. Aquí, estem fent un bio-holodrama dels Solo, amb dos finals, depenent de quin costat prengui ell en el conflicte que s'acosta...

Just més enllà d'ell, la imitadora de la Leia li va donar uns copets al seu monyo dret i va parlar amb l'home en la línia davant d'ella. Per sobre del soroll, Luke amb prou feines va poder sentir els seus suaus tons.

-No, no estem casats, però he treballat amb ell abans.

-Bé, sí, potser. On t'allotges?

La Mara va ensopegar amb Luke des del darrere.

-Mou-te, baixet. He passat la duana.

En Luke va recollir la seva bossa i es va moure cap a la sortida de la sala. Dins de la borsa, amb la carcassa reemplaçada per una més inofensiva i la seva font d'energia reemplaçada per una menys potent, el seu sabre làser ara no semblava més que una barra lluminosa personal i havia passat per la duana sense que ningú sospités, com ho havia fet el de la Mara. Les carcasses i les fonts d'energia correctes, embarcades separadament, els estarien esperant en els seus respectius destins.

-Funcionà espectacularment -va dir ell.

-Sí. Contractar els actors per a diversos dels altres «papers» va ser el que li va donar realisme, crec. Una pena que el teu Chewbacca no ho aconseguís.

Luke va arronsar les espatlles.

-No sempre pots aconseguir a un wookiee en l'últim minut. Especialment pel que fa ha tenyir-li els cabells i donar-li un acabat. No obstant això... -Ell va permetre que una nota falsa de dolor es colés en la seva veu-. No obstant això, crec que interpreto un Luke Skywalker bastant bo.

-I tant que sí -va dir la Mara, amb un to tranquil·litzador, un mil·límetre per sota de la condescendència.

-Així que abans que comencessis a imitar a la Mara, quin era el teu autèntic color de pèl?

-Granger, estàs demanant una pallissa...

Un cop fora de la instal·lació de duanes, van posar per a una holografia amb dos turistes que estaven encantats de conèixer a dos imitadors de Jedi. Una vegada que els turistes se'n van anar, Luke i Mara es van besar, es van pujar les caputxes de les seves capes de viatgers i se'n van anar per camins separats.

La Mara va anar a buscar el lliscant aeri que havia llogat sota el seu nom fals i va sortir ràpidament cap a una sèrie de trobades on recolliria subministraments i informació que necessitaria per a la seva missió. Luke, amb les seves activitats del dia tan urgents però no tan crítiques pel que feia a l'hora, li va fer senyals a un lliscant terrestre de transport públic i el va dirigir a una direcció en una àrea de poc trànsit dels districtes del govern de Coronita.

L'edifici que era el seu destí, en realitat tres edificis més enllà de la direcció que li havia donat al conductor i on havia sortit del transport, era de disseny simple i agradable a la vista.

Era molt baix, només d'una planta en les seves ales dreta i esquerra, però pujava pels voltants en un revolt escarpat de manera que el seu centre era una espiral que s'estrenyia de diverses plantes d'alçada. Tot l'edifici era de duracret, de color torrat clapejat de negre, excepte per les portes i les finestres de transpariacer verd. Estava allunyat del carrer uns cinquanta metres, amb la propietat decorada amb herbes verd fosc seccionades per estretes voreres de duracret torrat i estava completament envoltat per una tanca de barres de plastiacer negre blavós de quatre metres d'alt.

A la porta de la tanca hi havia un cartell imprès en el qual es llegia TANCAT DURANT L'EMERGÈNCIA PLANETÀRIA. PER OBTENIR AJUDA O INFORMACIÓ, SI US PLAU CONTACTI AMB SEGURETAT CORELLIANA. Més avall hi havia la direcció de comunicacions. En un altre lloc del cartell, escrit a mà, hi havia frases com MORIU JEDI, MARXEU A CASA i QUI COL·LOCA LA FILOSOFIA PER SOBRE DEL PLANETA HA TRAÏT DUES VEGADES. Luke va reconèixer l'última frase. Era d'un discurs recent del Cap Sal-Solo.

Hi havia escombraries a la gespa verda i hi havia esgarrapades de trets làser a les parets i finestres del costat de l'edifici que donava al carrer. Els vàndals havien estat ocupats. Una oficial uniformada de SegCor caminava per la vorera davant de la tanca, mantenint un ull en el trànsit de vianants i de lliscants.

Luke va passar més enllà de l'oficial de SegCor, sense establir contacte visual i amb el més lleuger gest de la seva mà i un esforç de la Força va evitar que l'oficial sentís alguna curiositat pel transeünt amb la capa. Una vegada que Luke va estar molt més enllà d'ella, gairebé a la cantonada on la tanca canviava de plastiacer a pedra suau i marcava el començament de la propietat d'una biblioteca de la ciutat, ell va mirar cap enrere.

La dona de SegCor estava mirant en l'altra direcció.

Uns quants passos més i es tornaria i començaria passejar de tornada en la direcció d’en Luke. Ell va mirar al seu voltant, no va detectar l'atenció de ningú en ell i va saltar per sobre de la tanca.

Va baixar, va rodar fins posar-se dret gairebé silenciosament i es va llançar per posar-se a cobert darrere dels arbustos al llarg del costat del petit enclavament Jedi.

Les finestres de transpariacer al llarg d'aquest costat de l'enclavament semblaven com si estiguessin permanentment fixes a les parets i no poguessin ser obertes, però Luke es va aturar a la tercera finestra, va tornar a mirar al seu voltant i va treure el seu comunicador. Va canviar la freqüència a una utilitzada rutinàriament pels Jedi en el camp d'operacions i després va xiular tres notes en ell.

La finestra xiuxiuejà mentre s'obria. L’aire més fred de dins va fluir cap a fora. Luke va empènyer la finestra des de baix, aquesta va romandre unida per les frontisses en la part superior, i ell va rodar a través d'ella, caient sobre els seus peus en el que semblava com una petita classe d'una escola més enllà. La finestra es va segellar darrere d'ell.

L'habitació estava enfosquida però no a les fosques. Cap barra lluminosa proporcionava llum. L'única il·luminació venia de la llum del sol del finestral, tintat en verd per la coloració del transpariacer. Aquesta revelava les cadires i els pupitres, massa petits per a adults, i imatges per totes les parets: diagrames mostrant els angles d'atac i defensa en la tècnica del sabre làser; el Mestre Yoda mort feia molt, amb les celles arrufades per la concentració, sostenint telequinèticament una canonera de l'Antiga República que pesava diverses tones sobre el seu cap; una Mestra Jedi, genèricament i probablement fictícia, no una persona que Luke hagués vist mai en persona o en enregistraments, asseguda amb les cames creuades en meditació, amb els ulls tancats.

Un droide de protocol platejat, apagat, estava al capdavant de l'habitació, amb un braç aixecat com per il·lustrar alguna cosa.

L'únic so que se sentia era el xiuxiueig de la maquinària del condicionador d'aire de l'enclavament. Luke va negar amb el cap, amb tristesa. Una instal·lació d'ensenyament Jedi mai hauria d'estar tan silenciosa, tan buida. Però com a conseqüència de l'assalt a Tralus i l'Estació Centràlia, els corellians havien declarat als Jedi enemics de l'estat i havien fet un esforç per tancar totes les instal·lacions Jedi i acorralar els Jedi en el sistema planetari.

L'última part no havia anat tan bé. Determinat a no deixar que els ensenyaments de l'Orde estiguessin tan a prop de l'extinció com ho havien estat en els temps de l'emperador Palpatine, Luke li havia ensenyat als seus estudiants el que sabia sobre evitar als caçadors. Ell sabia molt.

Es va moure cap a la porta. Aquesta no va lliscar per obrir-se mentre ell s'aproximava. Va agafar la vora i li va donar una empenta.

Aquesta va lliscar cap a un costat sobre uns rails ben lubricats.

Just més enllà d'ella, una fulla platejada de sabre làser va espetegar-xiuxiuejar en encendre’s.

-Vas a descobrir que és difícil saquejar amb els dos braços tallats -va dir l'home que el sostenia.

Luke va somriure.

-Això sí que és una salutació, Corran.

L'altre Jedi va apagar el seu sabre làser tan ràpidament com ho havia encès.

-Luke! Mestre Skywalker.

Va donar un pas endavant cap a la feble llum admesa per la porta.

Corran Horn era aproximadament de l'edat i l'altura d’en Luke, però una mica més robust, més ample d'espatlles. Nét d'un famós Jedi corellià de l'era de l'Antiga República, havia arribat al reconeixement i entrenament dels seus poders Jedi fins i tot després que en Luke. Les seves carreres com a oficial de SegCor i pilot de caça de l'Aliança Rebel havien vingut abans. Tan en conflicte com podia haver estat en els primers dies sobre les seves aptituds, deures i carreres, ara era un Mestre Jedi, el pèl i barba encanudides li donaven el suport visual a la seva reputació com un ancià home d'Estat de l'Orde.

Ara no anava vestit com un Jedi. Portava una anònima granota blava i blanca a ratlles, esquitxada de greix i fluid hidràulic, i unes ulleres per soldar col·locades sobre el seu front.

Mentre allargava la mà cap al Luke, semblava un mecànic de fossa a punt per explicar simplement quan costaria la reparació del seu hipermotor.

Luke va estrènyer la seva mà, una abraçada de germans d'armes.

-Com està la teva família?

-Bé. -La veu d’en Corran suggeria que no estava completament content-. Mírax està sota arrest domiciliari. Alguns en el govern volen la seva experiència professional perquè passi de contraban materials crítics fins al sistema. D'altres no confien en ella perquè està casada amb un Jedi. Així que espera a casa, sota arrest, amb cada necessitat coberta pel govern, gaudint d'unes vacances. -Esbufegà-. Pel que fa a Valin i Jysella... bé, sospito que tu sabries millor que jo en què estan ficats.

Luke va assentir. Els fills de Corran i Mírax eren tots dos Jedi, criats tant pels seus professors a l'acadèmia Jedi com pels seus pares biològics, i estaven fora atenent els assumptes de l'Orde.

La cara d’en Corran es va suavitzar.

-Gràcies per no utilitzar-los en les missions de Corèllia.

-Aquesta va ser una decisió fàcil -va dir en Luke. Es va moure cap endavant, amb Corran desplaçant-se cap a un costat perquè ell pogués entrar al rebedor, i va tancar la porta. Ara estaven en la més profunda foscor, il·luminada només per febles llums d'emergència a la base dels taulers d'aquest passadís-. No volia que cap Jedi fos considerat traïdor al seu món natal. Per a la majoria, és agradable poder tornar a casa de tant en tant.

Corran no va fer cap comentari. Luke sabia que ell, Luke, era una excepció en aquesta generalització. El seu propi món natal de Tatooine no tenia cap atractiu per a ell. No ho havia tingut en totes les dècades des que el va deixar per trobar una nova llar en un altre lloc.

Corran va fer un gest pel passadís cap a la part del darrere de l'enclavament.

-He utilitzat un dels refugis com una àrea d'organització. Els components del teu sabre làser hi són. També hi ha robes, subministraments, crèdits...

-Gràcies.

Junts van caminar pel passadís i després van baixar per unes escales de cargol flotants.

-Llavors -va dir en Luke.

-Llavors.

-Llavors, quina és l'actitud dels Jedi corellians? Què necessito saber?

Van sortir de les escales i van entrar en un altre corredor que estava il·luminat per les llums d'emergència. Corran va donar tres passos des de l'entrada del corredor i després va aixecar una mà, sostenint-la contra una paret gairebé a l'alçada del sostre.

-És aquí -va dir-. Un pestell simple i un contrapès. Només dóna-li una tirada.

Luke es va obrir a la Força i va sentir més enllà de la mà d’en Corran, més enllà de la paret, fins a la maquinària que hi havia darrere.

Delicadament, va arrossegar el forrellat per treure'l del forat i va empènyer cap avall el pes.

Una secció de la paret es va elevar suaument fins al sostre.

La llum es va escampar pel corredor. Més enllà de la secció de la paret hi havia una habitació de mida mitjana, amb taules plenes de pantalles d'ordinadors enceses, armaris de paret i quatre llits. Van entrar i Luke va deixar anar el pes. La secció de la paret va lliscar suaument fins al seu lloc darrere d'ells.

-Com ho fas tu? -va preguntar en Luke.

Una de les poques debilitats com a Jedi d’en Corran era la seva falta d'habilitat amb les disciplines telequinètiques. Corran no podia, sota la majoria de les circumstàncies, fer funcionar el forrellat i la maquinària per a estirar el pes.

-Un sistema de reserva. Dic Halcyon Resisteix. Això posa en marxa la porta. No obstant això, fa servir energia d'una bateria. Tinc un aparell de maneta manual per mantenir la bateria carregada.

Corran va arronsar les espatlles. Es va asseure en una cadira davant d'una de les taules de l'ordinador i va fer un gest cap a les coses davant de l'altra cadira: la carcassa i el subministrament d'energia per al sabre làser d’en Luke.

-Llavors -va tornar a dir en Luke.

Es va asseure, va treure la seva falsa barra lluminosa de la seva bossa i es va posar a treballar en reacoblar la seva arma.

-Llavors, coneixes la meva posició. Acceptes el paper i els deures d'un Jedi i col·loques a l'Orde, i al bé general, per sobre dels interessos planetaris. Fins i tot dels interessos familiars. Això no vol dir que t'aïllis de la teva família o el teu món... només que reconeixes que posar els interessos personals per sobre del bé major bàsicament constitueix mantenir les inclinacions.

Luke va treure la maquinària principal del seu sabre làser de la carcassa de la barra lluminosa i va col·locar la carcassa, i la feble bateria que pertanyia a ella, a un costat. En uns moments, tenia el seu sabre làser reacoblat. El va encendre experimentalment, va sentir la calor de la seva fulla verda i el va apagar de nou.

-Què passa amb els Jedi joves que hi ha aquí?

-Els que no són corellians estan bé. Esperant. Els corellians, d'altra banda, estan... preocupats. Preocupats per haver de romandre ocults, preocupats pel fet que el govern estigui intentant reclutar-los per a activitats anti-AG, preocupats per ser considerats espies i sabotejadors potencials. Però estan aguantant segons els estatuts Jedi.

-Per ara.

-Per ara. Deixa’m demanar-te un favor. Transfereix-los fora de Corèllia. Treu-los d'aquest ambient. Deixa'ls dur a terme els seus deures envers l'Orde sense haver de triar entre l'Orde i les seves llars, les seves famílies.

Luke va assentir, no una resposta sinó simplement una acceptació que havia sentit les paraules d’en Corran i havia reconegut la seva gravetat.

-I els nens?

-Jo... No ho sé. -La cara d’en Corran estava impassible, però la seva veu sonava dolorida-. Treure'ls d'aquest planeta els col·locaria fins i tot més lluny de la seva família. Deixar-los aquí els mantindria en una zona de perill potencial i els mantindria mirant entre els seus professors i els membres de la seva família que representen les lleialtats dividides. Quina és la resposta correcta?

Luke va aixecar les mans, amb els palmells cap amunt, en un gest de tens tanta idea com jo.

-Crec que ho arreglaré per treure'ls del planeta. Perquè continuïn amb la seva educació en algun lloc més neutral. Minimitzar el grau d'influència que les seves afeccions tenen sobre ells. Faré aquests arranjaments avui. Quants estudiants joves tens?

-Només cinc.

-Això no està gens malament. I parlant de lligams, Mara estarà molt descontenta si no tinc tots els meus assumptes arreglats i les meves visites completades abans que la seva missió comenci. Si ha d'anar-se’n de pressa i no estic preparat per anar-me'n... -Luke es va aixecar-. Trobaré el camí jo sol.

-Que la Força t'acompanyi, Mestre.

-I a tu també.

La Mara va decidir que l'entorn d’en Thrackan Sal-Solo reflectia bastant expressivament la seva mentalitat. Tenia una mentalitat de búnquer. Vivia en un búnquer. Potser havia tingut un sentit més estètic i una residència més bonica en el passat, però si va ser així, havia purgat aquesta debilitat de la seva personalitat en els anys recents.

La finca d’en Thrackan, tan desagradable com cap que la Mara hagués vist mai en possessió d'una figura política major, era un tros de terra pla a un quilòmetre a l'oest dels recintes del govern de Coronita. Una planta blava amb forma de trèvol creixia en els camps i res més. Ni arbres, ni massissos de flors, ni plantes carnívores exòtiques.

Cap al centre de la finca estava el seu únic edifici, una monstruositat de quatre pisos de duracret pintat de blau verdós. D'haver estat la part exterior del seu arc més perfecte, hauria estat pròpiament una cúpula, però semblava aixafada, com una pilota mig enterrada d'una grandària immensa que havia estat clavada i parcialment comprimida per un gegant.

Hi havia diverses portes al nivell del sòl, totes fetes de blocs de duracer blau verdós que lliscaven cap als costats, dues d'elles prou grans per acomodar lliscants, però no hi havia finestres visibles. Es deia que en lloc de finestres Thrackan havia fet que omplissin l'exterior d’holocàmeres i cada habitació interior tenia pantalles semblants a finestres en les parets que mostrarien imatges d'aquests sensors.

La finca estava envoltada per una paret de duracret gris i alt, no massa alta perquè una Mestra Jedi la saltés, però per descomptat prou alta per perfilar la silueta bastant bé a un intrús saltant-la.

La Mara sabia, pels informes d'Intel·ligència, que havia sensors de pressió i moviment instal·lats a intervals aleatoris sota la coberta del sòl, que les holocàmeres exteriors enviaven informació a la sala de seguretat d’en Thrackan la mateixa manera que a les pantalles de la paret de les habitacions, que el complex tenia els seus propis generadors per si les línies d'energia de la ciutat havien de ser tallades, que els seus processadors d'aigua i residus estaven col·locats de manera que res més gran d'un mico-llangardaix kowakià pogués passar per les canonades i entrar per a baix.

La Mara s'havia col·locat a la teulada d'un edifici a l'altre costat d'una avinguda ampla però lleugerament transitada de la finca d’en Thrackan. Irònicament, l'edifici, una casa de dues plantes amb una arquitectura simple i indigna de recordar era encara molt més agradable que la de la casa d’en Thrackan, era una casa local precintada de Seguretat Corelliana. Li havia portat poc temps escalar l'exterior i desactivar els sensors de la teulada. Ara era una posició ideal des de la qual espiar la finca oposada.

L'Equip Tauntaun, l'equip d'atac Jedi que havia envaït la casa d’en Thrackan al mateix temps que l'Equip Purella estava intentant segrestar a la Primera Ministra Saxan, s'havia enfrontat a la mateixa tasca difícil: entrar sense ser vistos.

Observadors de la Intel·ligència de l'Aliança Galàctica havien proporcionat la informació dels horaris i les rutes preses per Thrackan quan viatjava des dels edificis del govern fins a casa. Col·locats en una claveguera de drenatge en un revolt cec en un punt d'aquesta ruta, els tres Jedi, Tahiri Veila, Doran Tainer i Tiu Zax, havien saltat contra els baixos dels lliscants terrestres de la caravana d’en Thrackan, ficant-se entre els generadors de repulsors i agafant-s’hi en virtut de poderosos imants i van ser conduïts fins al búnquer pel propi Thrackan... o això van pensar. Això va degenerar ràpidament ja que, com va passar amb l'assalt de la casa de la Primera Ministra Saxan, els lliscants estaven carregats amb droides de combat i els empleats de seguretat de l'edifici estaven alertats de l'alta probabilitat d'un atac Jedi.

Dos dels Jedi havien fugit. La tercera, Tiu, esperava ara la caiguda de la nit a casa d’en Thrackan mentre la Mara esperava aquí.

Mentre les ombres es feien més espesses, la Mara es va estirar no massa còmodament sobre la vora de la teulada i va escoltar les converses dels agents de SegCor mentre les seves paraules sortien surant des de les finestres sota ella.

-... Dic que simplement portem tot el que tenim a Tralus i els volarem fora del seu cap de pont...

-... Pèrdues acceptables...

-... No és una posició molt popular, però realment no necessitem una armada completa...

-... Vaig veure el nou holoavergonyidor de Tarania Lona. Té el més...

-... Continua negant-se a cooperar, anem a haver de...

-... Si fossin autèntics corellians, mai haurien deixat que els agafessin vius...

La foscor total va caure i un petit punt verd va aparèixer a mig camí de l’aplatada cúpula de la casa d'en Thrackan.

Va romandre allà durant mig minut i llavors va desaparèixer.

La Mara va fer una comprovació per assegurar-se que el seu sabre làser i el seu altre equipament estaven al seu lloc. Llavors va rodar sobre la vora de la teulada i va caure dos pisos fins a la vorera, aterrant tan lleugerament com una fulla voleiant fins a terra.

Es va mantenir ajupida, amb les seves robes fosques fent-la invisible, i va esperar allà fins que no hi va haver lliscants creuant a la vista. Es va posar dempeus com una esprintadora i havia creuat el carrer i estava contra la base de la paret sense trets de duracret un moment després. Una flexió ràpida de les cames i una empenta de la Força i estava dalt de la paret...

No exactament. No es va permetre a si mateixa estar a sobre de la paret. Es deia, també, que tenia sensors de pressió en la part superior i revelaria la seva presència si ella ho feia. En el seu lloc, es va sostenir amb la Força, creant una bombolla entre ella i la part superior de la paret, i va surar just sobre aquesta superfície fins que va estar sobre el trèvol blau a l'altre costat.

Era hora de ser una Jedi en lloc d'una espia. Com una espia, probablement hauria fixat una línia d'una tirolina a la part alta de l'edifici de SegCor, hauria llançat un projectil perforador, seguit per un cable gairebé invisible, perquè es fixés a la part alta de la cúpula d’en Thrackan, i hauria utilitzat un cabrestant elèctric o amb una maneta manual perquè la portés el quart de quilòmetre que havia de teulada a teulada... i fins i tot així, les possibilitats que la detectessin haurien estat molt altes. En el seu lloc, gairebé no portava equipament i les seves possibilitats de ser detectada estarien determinades per la seva pròpia concentració.

Es va permetre a si mateixa surar cap avall per posar-se dempeus just a sobre del trèvol blau. La bombolla d'energia de la Força que la mantenia a la part alta era més fàcil de mantenir quan era a mers centímetres per sobre de la superfície. Tenir merament aquesta imatge mental, aquest paradigma, era d'alguna manera com si una pilota plena d'aire augmentés la seva habilitat per a percebre-la, per mantenir-la. Ella necessitava emprar tots els trucs de concentració que coneixia, perquè el que estava a punt de fer era molt arriscat.

A la base de la paret, es va posar dreta un moment, amb els ulls tancats, i es va concentrar en les altres coses que hauria de fer per creuar els dos-cents metres d'espai obert ple de sensors.

Aire. No podia evitar que es mogués l'aire, per descomptat.

Mentre es mogués, el desplaçaria. Però va afegir moviment a l'aire que desplaçava, de manera que es mogués cap a fora en un únic corrent, sense perdre ni velocitat ni coherència durant dotzenes de metres davant d'ella. Per a un sensor, no es llegiria com el moviment d'una persona a través de la gespa, sinó com una brisa.

Calor. Aquesta seria la part més arriscada. Si ella irradiava calor, els sensors d'infrarojos el recollirien inevitablement.

Es va envoltar a si mateixa amb una altra bombolla, aquesta de contenció... i immediatament va sentir començar a elevar-se la seva temperatura mentre que la calor que gastava es quedava a centímetres de la seva pell. Podia fins i tot controlar-se a si mateixa fins al punt que no sués i necessitaria fer-ho aquí. Però això també incrementaria la seva temperatura interna.

No podria suportar l'efecte de la calor atrapada durant molt de temps. Acabaria esfondrant-se. Però hauria de ser capaç de suportar-ho durant el temps suficient per creuar l'espai obert entre la paret i el búnquer... i en aquest temps, els detectors d'infrarojos no la veurien.

Probablement.

Va caminar cap endavant, concentrant-se en l'acte de caminar, recordant-se a si mateixa que el moviment de les seves cames era només un paradigma consolador. Levitar en alguna altra posi requeriria més atenció. Cada pas era com una mica inestable, com si s'estigués movent-se a través d'una superfície de jocs flexible, però va desplegar un pas regular i va deixar que la seva memòria muscular fes la feina per ella.

Sí, qualsevol Cavaller Jedi podria conèixer una de aquestes tres tècniques i més comunament, la tècnica de la levitació. Però només un Mestre Jedi era probable que les conegués les tres o fora capaç de mantenir-les simultàniament a través d'una distància tan àmplia.

La Mara va ensopegar amb el nas contra alguna cosa dura i es va aturar.

Immediatament davant d'ella hi havia un gris uniforme.

Va aixecar la vista al llarg de la corbada superfície de la paret del búnquer. I només una Mestra Jedi és probable que es torni tan concentrada que ensopegui amb una paret, es va dir a si mateixa.

Es va balancejar on era, sobtadament marejada per la calor. Vinga, Tiu, va pensar. Hauries d’haver-me detectat ja...

Una corda, de mil·límetres d'ampla, transparent i gairebé invisible en la foscor, va caure sobre la seva cara. Donant-se pressa, la va agafar, la va embolicar al voltant de la cintura tres vegades i li va donar una estirada.

Aquesta la va arrossegar i ella va pujar caminant per la paret, amb els braços tremolant i les cames vacil·lant de manera creixent mentre la calor amenaçava amb abromar-la. Una eternitat més tard, estava a deu metres sobre la paret i una obertura amb forma de falca de la superfície de duracret la va atreure. Ella va entrar en la foscor, va caure un metre fins al terra dur i va aterrar de mala manera, esfondrant-se fins a terra mentre les cames li fallaven.

Va alliberar la calor atrapada i va sentir a l'energia acumulada allunyar-se surant d'ella. Amb la seva última mica de fortalesa, va mantenir el control sobre l'aire que l'envoltava prou per enviar gran part d'aquesta calor fluint a través de l'obertura de la paret, fins i tot mentre l'obertura es tancava. I llavors va trencar a suar, una sobtada brillantor del cap als peus que era com oli de motor pesat contra la seva pell.

-Vaja. Olores com un rancor després d'una carrera a peu -va dir una veu femenina en la foscor.

La Mara va somriure dèbilment.

-Aquesta no és manera de saludar una Mestra. I mai has olorat a un rancor després d'una carrera a peu.

-Sí, l’he ensumat.

Va haver-hi un clic i la llum brillant que venia des per sobre del seu cap va encegar la Mara. Ella va aixecar un braç sobre els seus ulls.

Mentre la seva visió s'aclaria, va poder veure que estava en una cambra estreta, més estreta a prop de la paret exterior del búnquer, però llarga. Estava dominada per una nau voladora d'un blau neutral, un vehicle tubular semblant a un caça però amb aletes curtes en lloc d'ales de maniobrabilitat. La seva coberta, que estava oberta a la part posterior en lloc de la davantera, estava aixecada.

A la banda més allunyada de la càmera, al costat d'una escotilla circular d'un metre de diàmetre, estava la Tiu Zax, amb la seva mà en el panell de control muntat a la paret. D'alçada baixa, era un centímetre més baixa que la Leia, i esvelta com la majoria dels de la seva classe, tenia la pell blava pàl·lid, el pèl tan pàl·lid que semblava translúcid i trets delicats dominats per uns ulls que semblaven desmesurats. Portava pantalons negres i la túnica de la seva indumentària Jedi. Les seves botes, el seu cinturó i la capa no estaven a la vista.

La Mara va lluitar per seure. Encara que estava cansada i encara sufocada per la calor, ja se sentia molt millor.

-Què és aquest lloc?

-Una càmera d'escapament secreta.

La Tiu va venir cap endavant i va allargar la mà cap a la cabina del vehicle, pressionant els controls de tauler d'instruments sense mirar. Un panell al costat de la nau es va obrir de cop. A dins, la Mara va poder veure roba lligada, racions de camp empaquetades i coses que ella no podia distingir. Tiu va allargar la mà per agafar-ne una i es va acostar per donar-la-hi. Era una cantimplora de transpariacer.

-Crec que hi ha quatre en aquest edifici, però no he anat a totes elles. L'entrada està amagada en l'altre costat. Aquesta i l'altra que vaig trobar tenien vehicles d'escapament per a dues persones.

-Això és molt thrackanià. –La Mara va agafar la cantimplora, desenroscà el tap i va fer un llarg glop al seu contingut: aigua, amb un lleuger gust pel seu emmagatzematge en un contenidor de metall-. Així que, primer: el Mestre Skywalker diu «Bona feina» per quedar-te aquí d'aquesta manera.

La Tiu es va il·luminar.

-Segon: El teu informe?

La Tiu es va asseure amb les cames creuades.

-El curt? He estat aquí diversos dies, m'he figurat com apedaçar un quadern de dades en el seu sistema intern d’holocàmeres i fer que el meu comunicador xiuli en qualsevol moment en què l'àrea en què estic estigui a punt d'entrar en observació activa. M'he amagat sota més taules recentment de les que possiblement pots imaginar.

La Mara va somriure i va prendre un altre glop.

-Sal-Solo no està passant molt temps aquí -va continuar la Tiu-. El que m'ha donat diverses oportunitats per entrar a les seves habitacions personals. He trobat equipament allà que crec que és un control mestre preparat pels ordinadors de seguretat i comunicacions d'aquest edifici, però estan massa ben defensats per a mi. Aparentment requereix la identificació biomètrica d’en Sal-Solo, la qual no vaig pensar de portar.

-Jo si. –La Mara es va donar uns copets a una de les butxaques sota la seva túnica-. Què més?

La Tiu es va encongir.

-He traçat el mapa d'aquest edifici tant com he estat capaç de visitar, però m'he concentrat més en no ser descoberta. El que és arriscat, atès que Sal-Solo sembla ser molt paranoic i té agents de seguretat amb mentalitats a l'altura de la seva. No crec que jo hagi estat tan efectiva.

-Has estat molt efectiva. Però crec que t’hem demanat tot el que podíem demanar-te aquí. Et vindràs amb mi.

La Tiu va somriure de nou i va fer un gest com un sospir d'alleujament.

-D'acord -va dir la Mara-. Vaig a descansar durant una estona... fins al moment en què creguis que és millor per a una visita a les habitacions d’en Thrackan. Llavors serà quan ens posem a treballar.

Següent