Experiment maligne (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

Yoda, Tahl i Obi-Wan es van quedar callats una llarga estona. La notícia que la Jenna Zan Arbor controlava l'accés a l'antitoxina d'en Didi els havia afectat.

-És molt estrany -va continuar la Winna-. Indústries Arbor no només ha tancat, sinó que és l'única fàbrica que existeix. Hi ha d'haver algun error, quelcom que no hem comprovat. Aquesta infecció és molt poc freqüent; però, tot i així, Indústries Arbor hauria d'haver autoritzat a altres laboratoris la fabricació de l'antitoxina. És una greu violació de les normes. No se sap quan tornarà a obrir, ni on...

- Una cosa cal saber heu -va interrompre-la en Yoda-. De Jenna Zan Arbor els Jedi sospiten.

-Podria estar involucrada en la desaparició d'en Qui-Gon -va dir la Tahl.

-Per no esmentar l'assassinat -va afegir l'Obi-Wan.

Winna, esglaiada, va arrufar les celles.

- Esteu dient que la Zan Arbor ha privat deliberadament a la galàxia dels seus medicaments?

-Crec que és bastant probable -va dir la Tahl.

L'expressió de la Winna era ombrívola.

-El meu pacient morirà sense aquesta antitoxina.

-No ho entenc - L'Astri s'havia unit a ells tan silenciosament que no s'havien donat compte-. Esteu dient que la Jenna Zan Arbor té el medicament que necessita el meu pare i que no podeu trobar-la?

-Em temo que així és -va dir la Winna.

Obi-Wan es va acostar a l'Astri. Es va posar al seu costat sense saber què dir o fer.

-No has de perdre l'esperança -va dir ell.

Ella va assentir, estrenyent els llavis. Les seves espatlles van començar a donar petites sacsejades. Estava plorant en silenci.

-Obi-Wan té raó -va dir la Winna-. L'antitoxina ha d'estar en algun lloc de la galàxia. La trobarem, Astri.

-Sé que fareu tot el possible.

-Bon amic nostre Didi és, Astri -li va dir en Yoda-. D'ell bé tindrem cura.

-Sou molt amables -Astri es va girar i es va acostar a la finestra. Es va quedar amb la mirada perduda.

-Ha perdut l'esperança -va murmurar la Tahl.

-Dolentes notícies estat han -va dir en Yoda-. Difícils d'assimilar.

-Serà millor que torni -va dir la Winna amb fermesa, i va sortir de la sala.

-Anar amb Astri has -va dir Yoda a Obi-Wan -. El seu amic ets. Consolar-la has. L'esperança mentre Didi viu segueixi morir no ha.

Però la veritat és que l'Astri no era la seva amiga. Només eren coneguts. I ell no era molt bo consolant. Tant de bo hi fos en Qui-Gon!

Yoda i Tahl se'n van anar, i Obi-Wan es va situar al costat de l'Astri.

-Es morirà -va dir ella-. I jo em quedaré sola.

-No podem perdre l'esperança -va dir l'Obi-Wan-. Els Jedi són capaços de coses extraordinàries. Trobarem l'antitoxina o la Jenna Zan Arbor.

-Segur que sí -va dir l'Astri -. Però seguirà viu Didi? Sembla tan indefens, Obi-Wan. Estava ple de vida. I ara està tan feble...

-No està feble -va dir l'Obi-Wan-. És una de les persones més plenes de vida que he conegut. I la seva força segueix aquí.

-I jo que creia que tenia problemes -va dir l'Astri lentament-. Portar un negoci no és fàcil, però és la primera vegada que em sento desesperada. Fins i tot si Didi sobreviu, ho hem perdut tot. El propietari ens ha tancat la cafeteria. Li devem uns crèdits que no podem pagar. Mentre em sento al costat de la capçalera de Didi, pregant-li que sobrevisqui, em pregunto què es trobarà en tornar. I és culpa meva. Em vaig gastar tots els nostres estalvis en les reformes de la cafeteria. No ens queda res.

Obi-Wan no va haver de pensar molt el que diria en Qui-Gon.

-Us teniu l'un a l'altre.

-Tens raó, Obi-Wan. M'estic compadint -Astri es va fregar el front-. És que estic tan cansada.

- Per què no t'estires una estona aquí? -li va suggerir Obi-Wan, assenyalant als seients -. No has d'anar-te'n a la vostra habitació. Jo m'asseguraré que no et molestin, llevat que... tret que Didi es desperti.

Astri es va enfonsar en un dels coixins i va recolzar el cap.

-Potser una horeta... -va dir mentre tancava els ulls.

Obi-Wan va decidir que es quedaria fins assegurar-se que s'hagués adormit. Tenia els nervis a flor de pell.

Estava ansiós per anar a veure la Tahl i als desxifradors de codis. Volia estar present quan interpretessin el contingut del datapad.

 Es va ficar la mà a la butxaca i va tocar la pedra sensible a la Força que Qui-Gon li havia regalat. Solia consolar-se jugant amb ella. Li feia sentir-se més a prop d'en Qui-Gon.

Un espetec li va advertir que tenia una cosa més a la butxaca. Obi-Wan la va treure. Era una duralàmina. En ella Jenna Zan Arbor havia escrit els noms dels convidats al seu sopar al Caf de Didi. Els noms estaven començant a esborrar-se.

Obi-Wan va recordar el que havia passat feia només uns dies. Qui-Gon li havia demanat a la científica que escrivís aquesta informació quan la van visitar a l'hotel.

Qui-Gon mai feia res perquè sí. Obi-Wan va arrufar les celles i es va concentrar. Havien anat a veure la Zan Arbor perquè havien descobert que ella havia conegut el Caf de Didi pel Fligh, l'amic d'en Didi. Fligh havia robat el datapad de la senadora S'orn, així com el de la Zan Arbor. Després van saber que l'havien assassinat, i el seu cos va aparèixer dessagnat. En aquell moment no sabien si Zan Arbor estava involucrada. Només estaven seguint una pista.

En altres paraules, Zan Arbor no era sospitosa. Per què li havia demanat Qui-Gon que escrivís aquella llista?

En aquell moment, Obi-Wan pensava que els Tecnosaquejadors eren els que havien contractat a la caça-recompenses, però Qui-Gon havia d'albergar els seus dubtes. Intentava el seu Mestre connectar a la caça-recompenses amb Zan Arbor?

Mai havien resolt el misteri de com havia aconseguit entrar la caça-recompenses al Caf de Didi després que els convidats de la Zan Arbor marxessin. Sabien que la cafeteria estava tancada amb pany i forrellat, totes les portes i finestres.

Potser Qui-Gon va pensar que un dels convidats s'havia quedat enrere. Potser Astri no es va adonar amb la confusió de la sortida.

I la caça-recompenses era una mestra de la disfressa...

Obi-Wan va mirar a l'Astri. Dormia plàcidament. Podia deixar-la sola una estona.

Es va acostar a una tauleta que hi havia en un racó.

Ràpidament va copiar els noms que desapareixien en una duralàmina nova i va tirar la vella a la paperera.

Es va dirigir a la porta. No era gran cosa, però almenys era una direcció.

Següent