Traïció (XXXII)

Anterior

CAPÍTOL 32

Jacen va aconseguir arribar a un aflorament de roca i es va agafar, evitant caure una vegada més cap a l'home amb la cara d’en Luke Skywalker.

-Ets més o menys tan bo com el meu autèntic Mestre -va dir en Jacen.

I era veritat. El fantasma amb el qual lluitava tenia la velocitat i els moviments d'un Mestre Jedi. Seria un digne adversari per al Luke.

L'home amb barba li va dirigir una mirada burleta.

-I qui és aquest?

-Tu ho saps -va dir en Jacen-. A propòsit, tens bon aspecte amb la barba.

-Això creus? –El seu oponent es va acariciar el pèl facial-. Bé, no estic segur de quin és el nostre desacord, però potser puguem resoldre’l parlant.

Jacen va considerar això. Aquest combat no només no tenia sentit, sent portat a davant pels desitjos d'algun altre per als fins d'algun altre, sinó que també era perillós. El fals Luke era potencialment prou bo per matar-lo.

No obstant això, el fals Luke feia pudor al Costat Fosc de la Força. No podia haver-hi un benefici durador en cooperar amb ell.

Oi? Durant un moment Jacen va estar confús, sospesant la preponderància de la història Jedi i les asseveracions sobre els seguidors del Costat Fosc contra la seva pròpia experiència limitada.

Però va decidir a favor de la història i la tradició.

-Intento no negociar amb fantasmes, amb coses que no existeixen. És millor simplement tallar-los per la meitat i veure'ls desaparèixer.

Jacen es va impulsar a la paret i va surar cap endavant de nou.

Sabia que aquest Luke sòlidament plantat i gravitacionalment amb avantatge s'havia adaptat a les tàctiques de baixa gravetat d’en Jacen, de manera que les va alterar. En l'instant en què va tocar terra davant el fals Luke, va plantar els seus peus i va utilitzar la Força per ancorar-se allà i després va llançar un frenesí de cops durs.

No va servir de res. El fals Luke es va adaptar instantàniament al seu canvi de tàctiques, tornant a un estil defensiu i més suau, apartant cada un dels atacs complets d’en Jacen. I ho va fer somrient, burlant-se silenciosament. El fals Luke, en lloc de contrarestar el cinquè cop d’en Jacen en la seqüència, va fer un pas al costat, atraient-lo cap endavant i desequilibrant-lo. El contraatac d’en Luke va girar al voltant i cap a la desprotegida esquena d’en Jacen...

-És suficient -va dir la Brisha i el fals Luke es va esvair.

Jacen, redreçant-se, encara va sentir una petita tremolor de dolor a l'àrea on el cop hauria aterrat i va baixar la vista per veure una porció de la seva capa, una gran marca negra, en flames.

Li va donar uns copets per apagar-la i va aixecar la vista cap a la Brisha.

-Qui era aquest en realitat?

Ella va arronsar les espatlles.

-Una combinació de l'autèntic Luke Skywalker i l'energia del Costat Fosc d'aquest lloc. Una combinació que t'hauria vençut, atès que no estaves utilitzant la mateixa energia i els recursos disponibles per a tu.

Ella encara sostenia un dels rails, doblegant-se contra ell, en realitat. Estava suant.

-Tu mateixa has estat utilitzant molta energia -va dir en Jacen.

Ell va apagar el seu sabre làser.

Ella va assentir.

-Per coordinar les accions de diversos fantasmes en la Força?

-Molt esgotador. Intenta-ho alguna vegada.

-Així que admets que estàs darrere d'aquest assalt contra mi.

-Oh, no va ser un assalt. Només una prova. Si hagués estat un assalt, hauria deixat que el Luke fantasma et matés. No creus?

Jacen va arrufar les celles. Les seves paraules tenien el ressò de la veritat.

-Crec que és hora que m'expliquis tota la teva història.

-I tant. -Ella es va deixar caure des dels rails i va surar cap a la pedra que aflorava d'on el fals Luke havia arribat originalment. Va rebotar lleugerament fins més enllà d’en Jacen i li va fer senyals perquè ell la seguís-. Totes les respostes estan per aquí.

Ell la va seguir.

RELLIDIR, TRALUS

Han va somriure mentre completava el seu circuit al voltant del Centre d'Arts Escèniques protegit pels escuts. Els seus droides marcadors estaven caient cap a terra, rebent però ignorant el foc de petites armes de les tripulacions de terra i d'infanteria de l'AG i el seu panell ja s'estava il·luminant amb les dades que els droides estaven enviant a la caserna general d'operacions corellià. En la representació lineal de l'àrea local, la part superior de l'escut era un punt calent on nombrosos droides tenien les mires làser dels seus rifles d'entrenament. Per sobre, molts dels caces atrapats dins de l'abast exterior dels escuts també estaven sent fixats com a objectius.

Els Crits d’en Han i Wedge estaven també en la matriu dels droides marcadors... com no objectius. Els míssils que detectessin i es tornessin cap als Crits se suposava que s’apartarien per trobar nous objectius. Els míssils que vinguessin massa ràpid per apartar-se dels seus camins de vol se suposava que detonarien prematurament. En teoria, els Crits estaven fora de perill de l'andanada de míssils.

En teoria.

Han no confiava massa en la teoria. Preferiria tenir alguns edificis entre ell i els míssils que s'acostaven...

Una cosa anava malament. Al davant, quan va completar el seu circuit, hi havia un Aleph on no hauria d'haver-hi cap. Aquest estava marcat per la batalla, amb el seu fuselatge abonyegat, les seves finestres esgarrapades i oscades.

Les celles d’en Han van pujar. Aquest havia de ser l'Aleph que els havia perseguit al bulevard d'aproximació, la nau de la Syal Antilles. Inexplicablement, se les havia arreglat per seguir-los fins a dins. I ara estava frenant i girant cap a l'edifici Terkury.

Els timbres de les alarmes es van disparar al cap d’en Han.

Si ell estigués en la posició de la Syal, sabria que els míssils estarien bramant darrere. S'estaria figurant com aturar-los abans que ells hi arribessin. I això significava deixar caure un grup complet de míssils a l'edifici Terkury, enderrocant-lo de manera que els míssils impactessin amb la runa que queia, sense aconseguir passar mai de la zona de l'escut exterior.

Això era el que la Syal estava fent i ell havia de detenir-la.

Va canviar el seu panell d'armes a foc de míssils i va deixar caure la seva retícula d'objectius sobre l'Aleph.

I va dubtar.

Aquesta era la nena petita d’en Wedge. No podia matar-la.

Si no ho feia, la missió seria un error i l'AG no se n’aniria, i la guerra podria esclatar.

Va sentir un udol i es va adonar, com si la seva ment estigués funcionant a distància, que no era una alarma de la cabina, sinó la seva pròpia veu, un rugit inarticulat de fúria i frustració, el que li omplia les orelles.

No hi havia temps per trobar la solució perfecta. El seu polze va descansar al botó de foc.

No hi havia una solució perfecta... però la fracció de segon de retard el va deixar trobar una possible resposta. Va empènyer cap endavant el control d'armes. La retícula d'objectius va abandonar l'Aleph i va caure cap a terra a diversos metres per sota del caça que penjava allà. La quadrícula va donar salts al voltant, intentant identificar qualsevol cosa a terra que pogués constituir un objectiu.

Han va disparar. El seu míssil d'impacte centellejà cap endavant per colpejar el duracret sota l'Aleph.

La Syal va veure impassiblement com Zueb fixava com a objectiu l'edifici just per sobre de l'enorme forat a terra pel qual l'Aleph i els dos bombarders havien sortit. Ell semblava estar movent-se amb moviments lents. Tot va semblar estar movent-se a càmera lenta.

L’astromecànic va xiular una alarma: una fixació d'objectiu sobre l'Aleph. La Syal va arrufar les celles. Va mantenir les seves mans calmades en els controls. Una empenta lateral podia causar que Zueb fallés el seu objectiu i ella no podia permetre que això passés. A més, el foc que li arribava era probablement una andanada làser d'un oportunista pilot d'Ala-X i ella podia sobreviure a uns quants segons d'això...

El món va explotar al voltant d'ella. L'Aleph va ser empès com si un rancor de la mida d'un gratacels li hagués donat un cop de peu. Va sentir comprimir-se el ossos de la seva esquena, com un dels salts cap amunt basats en les vàlvules de l'Aleph però pitjor, com saltar d'un caça condemnat però pitjor. El vermell va omplir la seva visió i va veure clarament la palanca de control del seu caça.

La seva mà no estava a sobre. Va intentar agafar-la però semblava no poder fer que el seu cos es mogués.

Fora de les finestres, grups d'edificis giraven, de vegades per sobre, de vegades per baix, barrejant-se amb caces enemics i el cel i el sòl.

L'Aleph va desaparèixer en el núvol de pols i runes del míssil d'impacte d’en Han i durant un moment Han va pensar que el caça s'havia convertit en confeti per la força de l'impacte. Però l'Aleph va saltar fora del núvol, girant, fora de control, en un arc balístic que el portaria a segons de tornada fins a terra i la seva destrucció final.

El camí de vol corbat d’en Han el va portar més enllà del núvol de pols. El seu Crit i el d’en Wedge es van creuar, dirigint-se en direccions oposades. Podia sentir la veu d’en Wedge, reprenent-lo.

-Han, vas fallar.

Les paraules no tenien sentit. Ell les va ignorar.

Tota la seva atenció estava en l'Aleph que queia. Vola, maleïda sigui, vola, li va dir ell, obrint-se cap a la nau i el seu pilot com si tingués poders en la Força, com si pogués ajudar la Syal...

No podia, per descomptat. Va mirar el condemnat Aleph arribar a la part alta del seu arc i començar a baixar cap a terra.

El seu gir de caiguda... estava canviant? Mentre girava, semblava retardar-se durant un moment amb el seu morro apuntat cap al cel?

En el seu següent gir estava segur. La pilot estava intentant recuperar el control. Els impulsors, mentre començaven a apuntar cap a terra, es van disparar i van continuar disparant-se fins que van estar horitzontals. Es van apagar de nou. Però el gir era lent i la següent vegada que els impulsors es van orientar cap avall es van disparar una altra vegada i es van mantenir, llançant l'Aleph cap amunt. El caça ennegrit per l'explosió va fer un balanceig mentre reassumia el seu vol propulsat, però estava sota control.

I es va tornar una altra vegada cap a l'edifici Terkury, amb la seva missió encara sense completar.

Han va mirar-lo amb incredulitat. Anava a haver de fer-la esclatar una altra vegada?

No. Un núvol del que semblava com insectes flamejants es van agitar en pujar des del cràter al peu de l'edifici Terkury: míssils, centenars d'ells.

La majoria es van dirigir cap al cel. El seu pla de vol els faria girar just sota la cúpula de l'escut exterior i llançar-se cap a l'interior, encertant-lo en dos o tres llocs, sobrecarregant-lo amb poder explosiu, permetent als subsegüents míssils caure sobre el Centre de les Arts Escèniques.

Altres van fixar els seus objectius en els caces que hi havia per sobre i les naus més grans encara a terra.

Han va veure dos tornar-se cap a l’Aleph. L'Aleph, en resposta, es va escorar directament cap al Crit d’en Han, volant per sota i més enllà d'ell. Tan aviat com l'Aleph i el Crit van estar tan a prop l'un de l'altre que els seus senyals estarien barrejats en els sensors dels míssils, els míssils es van girar, perseguint nous objectius. L'Aleph va caure fins al nivell del terra i va lliscar fins a aturar-se sobre diversos lliscants aparcats, convertint-se en un objectiu poc probable per a l'adquisició d'objectius continuada dels míssils.

Han va somriure. La noia estava en bastant bona forma per intentar matar-lo de nou. La tàctica d'ella, liderar els míssils perseguidors al llarg del camí d'ell, hauria funcionat si ell no hagués estat designat com un no objectiu pels droides.

Tot estava bé amb el món. Ell podria haver aplaudit.

Almenys, tot estava bé fins que el seu quadern de dades li va xiular de nou. En la seva pantalla es llegia:

EL TRANSPONEDOR FOTTRA1103 A LA FREQÜÈNCIA 22NF07 ÉS LA JAINA

La majoria dels míssils van aconseguir la part alta dels seus arcs i van tornar de nou cap a terra.

Alguns no ho van fer. Uns quants van impactar en els seus objectius en l'aire: caces circulant sobre el cap de pont de l'Aliança Galàctica, pilots que esperaven entrar en la lluita, pilots que no eren prou ràpids per eludir el foc dels míssils o per ejectar-se amb anticipació de l’impacte.

Els altres míssils van completar els seus girs i van rugir cap avall, concentrant-se en tres corrents.

Els míssils que anaven al capdavant d'aquests corrents van assolir la brillant cúpula de l'escut de l'AG, competint amb la seva energia explosiva contra la força coherent.

Els primers van perdre aquesta competició. Els escuts eren massa forts. Però els míssils van seguir venint, cadascun afegint nou poder explosiu a l'equació.

Els escuts van tremolar. Complicades matrius d'energia van començar a perdre la seva coherència. Dins del Centre d'Arts Escèniques, llums d'alerta, decisió i sobrecàrrega van començar a brillar en la maquinària del generador de l'escut. Els operadors van començar a mirar-se els uns als altres insegurs i el més temorós d'ells va buscar al seu voltant un lloc en el qual escudar-se, una direcció per córrer.

Llavors, en una mil·lèsima de segon, va ocórrer: el complex teixit de l'escut es va desenredar en un punt i el següent míssil va entrar en l'espai buit on hi havia estat. Aquest no va detonar. L'ordinador en el cor del seu sistema de guia va regular la seva nova posició, metres més enllà del que havia estat designat com els límits de l'escut, amb respecte als altres míssils en el grup i aquells que encara podien maniobrar per posicionar-se al llarg del seu camí van començar a fer-ho.

Aquest míssil estava a mig camí de la part superior en forma de corona del Centre d'Arts Escèniques quan el següent punt sobre de la superfície corbada de l'escut va cedir. Més míssils van centellejar a través del forat que s'eixamplava.

Els míssils davanters van rugir cap avall a través de la teulada que hi havia més avall, calculant en cada inapreciable fracció de segon la seva posició actual, abast estimat fins a l'objectiu, reserves de combustible estimat...

* * *

Els observadors no eren conscients del que passava en mil·lèsimes de segon, per descomptat.

Quan els primers míssils van colpejar l'escut, els que miraven van veure una lluentor començar allà, acompanyat pel distant whumpf de la detonació dels míssils. La brillantor es va fer més gran i brillant. El soroll de les detonacions es va fer més alt.

Llavors una llança de foc es va abatre des de la posició dels escuts i va impactar contra la teulada del Centre d'Arts Escèniques.

El centre va semblar bombar-se, amb les parets inflant-se repartia de la flamarades darrere d'elles. Llavors tot l'immens edifici va explotar com un pastís fet de combustible sòlid.

Irònicament, encara que els projectors dels escuts estaven en procés de fondre’s, desintegrant-se, els escuts que creaven no havien tingut temps suficient per fallar completament i les vores exteriors de l'explosió que els van aconseguir van ser continguts per ells.

Llavors els escuts van cedir i les flames i la runa sota ells es van escampar en totes direccions.

Els míssils van continuar caient, molts d'ells vessant-se sobre el forat cada vegada més cavernós que havia estat el centre. D'altres es van llançar sobre els cascos de les petites naus capitals que havien aterrat al voltant del centre. Els seus escuts estaven aixecats. Els seus escuts van caure, esfondrant-se sota l'incansable bombardeig explosiu, i aquelles naus de lluita van començar a erupcionar amb explosions pròpies.

CORUSCANT

-Estava lluitant amb un simulacre d’en Jacen -va dir en Luke.

Va passejar pel dormitori, mirant l'armari i després sota el llit, com si més enemics poguessin trobar-se allà.

-El meu va ser una forma retorçada d’en Ben -va dir la Mara-. Més cruel que un enemic que intenta matar-te és que sigui la imatge del teu propi fill.

Luke, de genolls al llit, va aixecar la vista cap a ella.

-Per què no van enviar a un Ben contra cadascun de nosaltres? No milloraria això les probabilitats que un de nosaltres dubtés, almenys en teoria?

La Mara va arronsar les espatlles.

-Què va ser això?

Luke es va aixecar.

-Un usuari del Costat Fosc de la Força d'alguna classe. O un grup d'ells. Alguna cosa nova? No ho sé. -Ell es va moure de nou cap a l'armari i va treure els pantalons color crema i la túnica-. Alguna cosa està passant allà fora, on està la Leia, potser on estan Jacen i Ben. Aniré al comunicador i veuré que puc descobrir.

-Dóna'm la bata. M'uniré a tu.

La Mara va intentar apartar la seva sensació d'incomoditat. Aquesta l'havia agafat en el moment en què li havia donat un cop de peu a la imatge mutada del seu fill i no l'havia abandonat des de llavors.

SISTEMA ESTEL·LAR MZX32905, PROP DE BIMMIEL

Al voltant de la roca que aflorava, Jacen es va trobar cara a cara amb una altra roca: una pedra arrodonida de roca negra amb una superfície brillant i suau. Era diferent de qualsevol altra superfície que hagués vist mentre estava en aquestes cavernes.

I feia pudor d’energia del Costat Fosc.

-Una porta -va dir ell.

Al seu costat, la Brisha va assentir.

Jacen es va obrir per explorar la barrera amb els seus sentits afinats per la Força. La pedra semblava estar descansant en un pivot d'energia pura. El més lleuger esforç la giraria cap a un costat... però l'esforç havia de fer-se a través de la Força. Mitjançant el Costat Fosc de la Força. Potser un esforç del Costat Lluminós també l’obriria, però ell va sentir que tal esforç hauria de ser molt més gran.

Ell va arronsar les espatlles, va fer un gest i es va esforçar mínimament al llarg de foscos camins. La pedra va girar obedientment cap a un costat. Hi havia foscor més enllà.

Brisha va entrar en la foscor i Jacen la va seguir. Just més enllà de l'entrada de la pedra, un grup de fortes palanques de metall i controls es van revelar i ella va moure diversos d'aquells interruptors des de baix fins a la posició superior.

En la distància una llum es va encendre: brillant, daurada clara, alegre i càlida en el seu matís, revelant que Jacen i Brisha estaven en un corredor de pedra irregular, triangular, ample a la base, unint-se en un punt a un parell de metres per damunt dels seus caps. El corredor s'eixamplava a uns quants metres davant d'ells i la caverna de més enllà estava sent il·luminada per la nova llum.

La gravetat també s'estava assegurant. El segon pas d’en Jacen li va fer rebotar i surar la meitat de la distància que el primer i el següent va ser gairebé correcte per als estàndards de gravetat de Coruscant. Després d'això, va sentir que podia haver estat a Coruscant, excepte per la fredor de l'aire.

-Els escalfadors estan ara connectats -va dir la Brisha, com si llegís la seva ment-. Però es necessita un temps per escalfar un espai tan gran com aquest.

-I tant -va dir en Jacen.

Van sortir del corredor i van entrar en una caverna oberta, i Jacen va parpellejar davant el que va veure.

La caverna estava oberta, amb les seves parets lleugerament irregulars però encara del mateix material fosc i suau que la porta de pedra. El sostre de la caverna estava potser a 50 metres d'altura en el seu punt més baix i 60 en el més alt, i el lloc era més llarg que alt, al voltant de 200 metres de llarg en una dimensió i 150 en l'altra.

Però res d'això va registrar al principi. Els ulls d’en Jacen van ser atrets cap a l'edifici que ocupava el centre de la caverna.

Era una mansió, una construcció de pedra de cinc pisos i no semblava sinistra en el més mínim. Les superfícies exteriors de l'edifici eren de roca, però revestida de tires de marbre blanc i verd més que de la massiva roca fosca d'aquest asteroide. Les seves finestres eren amples, sense tancar, convidadores.

A cada cantonada de l'edifici hi havia una torre, amb la sala superior ensostrada però oberta pels costats, i havia figures movent-se allà i en diverses finestres de l'edifici. A la finestra d'una torre, una figura pintava. En una altra, algú tocava una arpa enorme i notes distants, suaus i veritables, arribaven fins a les orelles d’en Jacen. En una de les finestres inferiors, una figura feia jocs de malabars amb tres brillants pilotes grogues. Al centre del cinquè pis un mecanisme enorme, ple de pinyons i palanques, operava, sent aparentment tot el seu propòsit moure un únic dial a la cara de l'edifici. Girava a intervals de dos o tres vegades per minut, vigilat amb cura per una figura que estava dreta a la vora del cinquè pis davant seu.

Les figures que es movien eren tots droides de protocol i estaven alegrement pintats, un en vermell, un altre en verd bosc, un daurat. El que atenia la màquina era blau pastís.

I tot estava ple amb l'energia del Costat Fosc.

-Això -va dir en Jacen- és una bogeria.

-En realitat no. -Brisha va caminar cap a l'edifici amb ell-. Darth Vectivus gaudia de l'arquitectura de Naboo i va incorporar alguns materials dels seus edificis a la seva llar lluny de la llar. Altres elements arquitectònics són d'altres mons.

-Però no és molt Sith. La ciutadella Sith de Ziost...

-He estat allà. Un lloc molt ombrívol. Innecessàriament ombrívol.

Van arribar als esglaons de les portes principals i, mentre van començar a pujar, aquelles portes es van obrir per a ells. Més enllà hi havia un passadís revestit de marbre. Columnes a l'altura de la cintura al llarg de les parets suportaven busts d'homes i dones, principalment humans i alguns d'altres espècies.

-D'acord -va dir en Jacen-, no més retards. La veritat.

Ell va arribar a la part alta de les escales i va entrar al passadís. Va sentir un petit desequilibri. La dissonància entre les energies que sentia i l'alegria del que l'envoltava li preocupava.

-La veritat és que vaig entrenar per ser una Sith. Vaig ser entrenada pel teu avi, Darth Vader.

Ella no semblava gens ni mica avergonyida per aquesta revelació.

Jacen es va aturar al primer dels bustos. Mostrava a una dona d'aparença serena, amb el seu pèl pentinat en un estil de capes que pujava cap amunt.

-Però tu no parles com una psicòpata conqueridora de la galàxia.

-Vader no era un psicòpata conqueridor de la galàxia. Era un home trist perquè l'únic amor que va tenir a la vida havia mort i l'únic ancoratge al món dels vius era, sí, un boig conqueridor de la galàxia. Palpatine. Per cert, el bust és de la mare de Vectivus. Ella no era una Sith i no era una Jedi.

Jacen li va llançar una mirada irritable i va fer un gest perquè ella continués.

-D'acord. El meu autèntic nom és Shira Brie.

Jacen va parpellejar en direcció a ella.

-Però ets més coneguda com Lumiya.

En la seva ment, ell va recordar les imatges hologràfiques que li havien mostrat de la famosa monstre, la dona que portava una arma única: un fuet làser, tan destructiu com un sabre làser però flexible i amb un abast més gran. No hi havia lloc perquè aquesta dona portés un al mico que portava ara, però no ell no es va enganyar a si mateix pensant que estava desarmada.

-Sí.

-Sota aquest nom vas intentar matar a diversos membres de la meva família.

-Fa dècades. Sí. -Ara semblava avergonyida, penedida-. No em jutgis massa aviat, Jacen. La meva història s'assembla molt a la de la teva tia Mara... excepte que ella va rebre alguns respirs afortunats que jo no vaig rebre. A mi em va portar més temps redreçar la meva vida.

-Parla-m’hi.

-Vaig ser criada a Coruscant, vaig aconseguir una posició en el servei imperial i, quan Luke Skywalker es va convertir en un heroi dels rebels, jo em vaig unir a ells.

-Per matar-lo.

-No, per fer una cosa pitjor: desacreditar-lo. Un heroi arruïnat és molt més devastador que un de mort. -La seva mirada va lliscar cap a un costat i Jacen va sentir que ella estava revivint els esdeveniments que havien ocorregut abans que ell nasqués-. En realitat vaig desenvolupar una gran inclinació per al teu oncle. Una vegada que estigués arruïnat com a rebel, jo planejava arrossegar-lo cap al costat imperial. Però durant una batalla de caces, ell va dependre de la Força en lloc de les dades del microxip per diferenciar els amics dels enemics i em va fer caure.

-He sentit això.

-Vaig sobreviure, però em va costar. Em va costar més de la meitat del meu cos, de fet. Els meus membres, alguns dels meus òrgans... -Ella baixà la mirada cap a si mateixa-. Recanvis cibernètics. -Quan Jacen no va respondre, ella va continuar-: I va ser llavors quan Darth Vader va prendre un especial interès en mi. Potser a causa de les nostres similituds. Ell va poder sentir el potencial de la Força en mi i no calia un mestre en psicologia per descobrir el meu desig de venjança.

-La qual cosa vas intentar.

-Una vegada i una altra, després del meu entrenament Sith a Ziost. Sí.

-Sembles singularment poc disposada a disculpar-te.

-No tinc res del que disculpar-me amb tu. Introdueix-me davant la presència d’en Luke Skywalker o la Leia Organa i, bé, les coses seran diferents. T'agradaria veure la resta de la casa?

-Hi ha alguna cosa en ella excepte colors brillant i alegres, dormitoris, banys, i això?

-Ja no. Hi havia munts d'artefactes a la seva biblioteca, però els vaig portar a la biblioteca que vas veure en l'hàbitat. Hi són tots els droides de protocol alegrement pintats.

Jacen va arronsar les espatlles.

-Fins ara, l'únic senyal irrefutable que Vectivus era malvat... No, podem fer la gira per la casa després de la teva explicació, després que jo reculli a Ben i la Nelani. Així que... Palpatine i Vader van morir i tu no vas tenir l'oportunitat de ser educada prou per convertir-te en la Senyora dels Sith.

-Oh, aquí estàs equivocat, Jacen. –La Lumiya va negar amb el cap com si el reprengués per la seva ignorància-. Jo mai vaig tenir cap possibilitat de convertir-me en la Senyora dels Sith. No importa com més aprengués.

Jacen es va moure cap al següent bust de la línia. Aquest era la cara d'un bothan, alerta i intel·ligent.

-Per què no?

-La Força és l'energia dels vius. Interactues amb ella, amb els seus remolins i els seus corrents, amb el teu propi cos vivent. Està bé tenir una part mecànica o dos, un implant, un reemplaçament per al peu. Però per a l'autèntic Mestratge en la Força, del Costat Lluminós o del Costat Fosc, has de ser principalment orgànic. Jo no ho sóc i d'aquesta manera els poders més grans i significatius no podré aprendre'ls mai.

Jacen va arrufar les celles.

-Espera. Això vol dir que Darth Vader mai podria haver-se convertit en el Senyor dels Sith... un autèntic Mestre.

-És correcte. No estic segura que ell mai entengués això. Podria no haver-li importat. Estava insensibilitzat per la tragèdia. A propòsit, el bothan al qual estàs mirant era un vell amic de la família de Darth Vectivus. Li va ensenyar a Vectivus els principis bàsics de la negociació.

-Estàs dient que cap d'aquests busts és un Sith?

-És correcte. Això no és un museu per les coses Sith. És una celebració de la joventut i la vida de Vectivus. La seva vida, Jacen. Les seves alegries i triomfs.

Jacen va recolzar el seu colze sobre del cap del bothan.

-Així que això és el que és el parany.

-Eh?

La Lumiya semblava sorpresa.

-Tu no em vas arrossegar fins aquí per matar-me. Em vas arrossegar fins aquí per persuadir-me que prengui el camí dels Sith.

-Sí.

-Perquè tinc totes les parts del meu cos.

Ella li va somriure.

-No exactament. Perquè ets tu. Tots els portents, totes les convergències que flueixen cap al futur així ho diuen, particularment atès que ja has rebut una gran quantitat d'entrenament Sith.

-Explica'm això.

-En un minut. Què estava dient? Oh, si. No estic intentant convertir-te en un Palpatine. Ell era, com saps, un psicòpata. Destructiu, despreocupat, manipulador. Va triar el Costat Fosc per assolir els seus fins, però era prou feble i estava prou confós per ser retorçat pel Costat Fosc. A diferència del teu oncle Luke, tu no has estat retorçat pel Costat Lluminós, de manera que estic segura que pots resistir les temptacions de la foscor.

-He sentit prou. -La veu era la de la Nelani, i allà estava ella, entrant a grans gambades per les portes principals, amb el seu sabre làser sense encendre en la seva mà-. Com estic segura que has sentit tu, Jacen.

-On és en Ben? -va preguntar Jacen.

La Nelani va negar amb el cap.

-Ens vam separar.

-Mai vau estar junts -va dir la Lumiya-. Quan vas estar parlant amb Ben i ell amb tu, en realitat estàveu separats centenars de metres, parlant amb fantasmes de la Força de l'altre. Una cosa trivial per arreglar en aquest lloc, on hi ha tanta energia per manipular. -Ella va tornar la seva atenció a Jacen-. Energia que tu podries utilitzar, en el nom de millorar les vides de la gent, si tries fer-ho.

-Quieta -va dir la Nelani.

Jacen es va tornar cap a la Lumiya.

-On és Ben? -va repetir ell.

-Inconscient. No està ferit. Despertarà una mica masegat. -Lumiya va arronsar les espatlles-. Si jo fos el monstre que tu pensaves que era, ell estaria mort, Jacen. El fill de l'home que em va abatre i va destruir el meu cos? Pensa en això.

-Pensa en això -va dir en Jacen-. Brisha, Shira, Lumiya, com vulguis que escullis dir-te a tu mateixa, encara hi ha càrrecs en peu contra tu per crims comesos quan eres una imperial. Sigui el que sigui que ets ara, has d’enfrontar-te a ells.

-Potser. –La Lumiya de sobte semblava cansada, descoratjada-. Tant de bo no m’estiguessis prenent sota custòdia per la teva pròpia por. Això seria trist.

-Por? -Jacen li va arrufar el gest-. No tinc res a témer.

-Tens por que les meves paraules puguin ser veritat -va dir la Lumiya-. De què el Costat Fosc no corrompi per i en si mateix. Que estiguis destinat a convertir-te en el pròxim Lord Sith, el primer Lord Sith en estar actiu en dècades, el primer en segles amb la fortalesa per utilitzar les tècniques Sith per ajudar a altres. Perquè si és veritat, has de prendre una decisió, triar entre la teva vida com és, còmoda, però gairebé mancada de propòsit, i la teva vida com saps que hauria de ser.

El sabre làser de la Nelani fer petar-xiuxiuejar en encendre’s a la vida.

-Crec que necessites callar -va dir ella.

-No hi ha necessitat per a això -va dir en Jacen.

Hi havia una punxada a les paraules de la Lumiya. La pulla de la seva vida sense tenir propòsit estava massa a prop de la diana per a ser ignorada completament. Luke hauria dit que l'obediència a la guia de la Força li donaria direcció i propòsit, però des del final de la Guerra Yuuzhan Vong, excepte per aquelles vegades en què s'enfrontava a enemics el comportament encenia la Força com un senyal de MATA’M AVIAT, la vida de Jedi no li havia donat la sensació de propòsit que semblava haver-li proporcionat al seu oncle.

-No hi ha necessitat llevat que es resisteixi.

La Lumiya va somriure.

-No hi ha pressa. La Nelani mai m’atacaria a menys que jo em resistís. Ella és una bona noia. Una dolça Jedi adoctrinada.

-Aquesta dolça Jedi adoctrinada està a punt de donar-te un cop de peu a les dents -va dir la Nelani-. Jacen, puc sentir-te titubejant.

-No estic titubejant. Només sento curiositat pels seus arguments. Hi ha mèrit en alguns d'ells.

-Com qualsevol seguidor del Costat Fosc, ella barreja veritats i mentides fins que no puguis separar-les.

Jacen la va ignorar. Va fer un gest als bustos i les parets al seu voltant.

-Lumiya, em presentes aquesta casa com si constituís una prova que Darth Vectivus era un home agradable tot i el seu entrenament en el Costat Fosc. Bé, això no ho aclareix. Qualsevol pot ordenar la construcció d'una casa bonica. Palpatine era un mecenes de les arts. Pel que fa al propi Vectivus, no només no pots provar que ell va ser incorrupte. No has ofert cap prova que ell realment existís. –Fixà en ella una mirada que pretenia que fos de divertida condescendència-. El Costat Fosc corromp. Els Sith són arrossegats inevitablement a la maldat.

-Puc donar-te proves d'una que no ho va ser -va dir la Lumiya.

La Nelani mirar a Jacen.

-No l'escoltis.

Jacen va arronsar les espatlles.

-Endavant.

La Lumiya va semblar descoratjada.

-Hauria? Per què preocupar-me? Amb la dolça Nelani murmurant-te en l'oïda, amb tota certesa, automàticament no creuràs en cap paraula que jo digui. -Llavors l'aparença desemparada va deixar el seu rostre, reemplaçada per un lleuger somriure-. Després de tot, tot el que et dic és una mentida.

Jacen va mirar la Lumiya, però ella no va continuar. La Nelani va mirar entre ells, confosa, sentint que alguna cosa havia canviat en la conversa, quelcom que ella s'havia perdut.

Jacen es va aclarir la gola.

-Un gir interessant de la frase -va dir ell.

-No és accidental –La Lumiya es va tornar a mirar la Nelani-. Apaga aquesta cosa, estimada. Li gastaràs la bateria.

La Nelani no es va moure. La seva espasa va romandre encesa i brillant.

-Jacen, alguna cosa va malament. Què està dient ella?

-No està dient res.

-Llavors et donaré un nom -va dir la Lumiya-. Vergere. Ella deia això, oi? Quan t’estava entrenant per ser un Sith?

-M’estava entrenant per sobreviure -va dir en Jacen.

Ell va pensar en qui una vegada va ser la seva mentora, la diminuta alienígena semblant a un ocell que havia nascut en aquesta galàxia però que havia viscut durant anys entre els yuuzhan vong, acompanyant-los de tornada quan ells es van llançar a la galàxia en la seva missió de conquesta i destrucció.

-Sí -va dir la Lumiya-. Per sobreviure. La supervivència és un atribut Sith. Els Jedi s'entrenen per a l’autosacrifici, per a la unió amb la Força i poden permetre’s ser suïcides, perquè n'hi ha molts. Els Sith entrenen per sobreviure.

-Ara estàs maquillant les coses -va dir en Jacen-. Nelani, queda’t aquí mentre jo vaig a trobar a Ben.

La Lumiya va negar amb el cap.

-Tu no vols que Ben estigui aquí. Algú està a punt de morir. Podries ser tu, podria ser la Nelani o podria ser jo. Porta a Ben aquí i podria ser ell. La mort és aquí entre nosaltres i aquesta serà una molt pertorbadora.

Arrufant les celles, Jacen va projectar els seus sentits com una red, degustant el present i el futur. Els camins portaven en totes direccions, però en cada un d'ells una de les tres persones presents queia morta. Jacen, amb el cap retallat per un flexible fuet de llum. Lumiya, amb el sabre làser de la Nelani tallant-la per la meitat, longitudinalment, de manera que no hi hagués oportunitat de fallar parts orgàniques. Nelani, amb el seu cor travessat pel sabre làser d’en Jacen. Jacen, sent apunyalat per darrere pel Ben, amb els trets incomprensibles del noi deixant clar que estava veient una cosa molt diferent de la realitat davant seu. Lumiya, llançada contra una paret de marbre pel control de la Força d’en Jacen, amb el seu crani trencat...

Jacen va tancar els seus ulls contra la desfilada de tragèdies. Els va obrir per veure la realitat.

-Tens raó. No puc veure un camí que no porti a la mort. Revisem les nostres circumstàncies i vegem si algunes opcions més s'obren a nosaltres en un minut o dos.

-Bé -va dir la Lumiya-. Llavors. Vergere. Una Jedi, però que estava bastant ressentida per les maneres rígides de l'antic Consell Jedi, per la seva resistència a aprendre fora dels procediments mecànics que havien estat part de l'Orde durant tant de temps. Ella era una estudiant rebel de la Força, de tècniques i camins que no són tots part de l'escola Jedi. Estàs d'acord?

Jacen va assentir.

-En les seves investigacions, estudia al comte Dooku i el seu rastre la porta fins a Darth Sidious, que acaba de prendre a Dooku com el seu aprenent. Darth Sidious, que, segons descobreix la galàxia dècades més tard, és Palpatine. Sidious l'accepta com una estudiant i candidata. Només pot haver-hi dos Sith en cada moment, el Mestre i l'aprenent, però pot haver-hi molts candidats i ella n’és un.

-Prova-ho –va dir en Jacen.

-Trobaràs la prova en els teus sentiments. –La Lumiya va dirigir una mirada cap a la Nelani-. Assumint que la bona noia Jedi no em mati per dir coses que no li agraden.

-No ho farà -va dir en Jacen.

-Vergere aprèn d’en Palpatine... i aprèn sobre ell. L’observa. Veu la debilitat d'ell, la seva avarícia, la seva compulsió per governar i manipular. Es dóna compte de què ell podria ser la força viva més destructiva de la galàxia. I decideix matar-lo.

Jacen no va respondre. Li preocupava que no hi hagués res en les paraules de la Lumiya inconsistent amb la Vergere que ell coneixia. D'haver estat la Vergere una estudiant de la Força en aquell període de temps, i ell sabia que ho havia estat, estava segur que ella hauria estudiat cada faceta de la Força que pogués trobar. I si ella s'assegurava que el seu professor era una força per a la destrucció, hauria intentat trobar alguna manera de condemnar-lo.

-Però la Vergere ataca massa aviat -va continuar la Lumiya-. Palpatine sobreviu i envia assassins darrere de la seva pista.

»Ella utilitza els recursos de l'Orde Jedi per mantenir-se un pas per davant dels seus perseguidors i aviat accepta una missió Jedi que pot lliurar-la dels seus enemics. Aquesta la porta fins al món de Zonama Sekot i des d'allà tria anar-se'n amb la missió que eventualment persegueix la galàxia dels yuuzhan vong.

-Això no la converteix en Sith -va dir en Jacen.

Ell va mantenir la seva veu tranquil·la, però va poder sentir el dubte creixent al seu interior. Les paraules de la Lumiya tenien molt més sentit, mostrant la Vergere dins d'un context que finalment la feia comprensible per a ell...

... Però només si les afirmacions de la Lumiya sobre la base indestructiva i incorruptiva dels Sith eren realment veritat.

El to de la Lumiya es va tornar amonestador.

-Pensa en això, Jacen. Ella es preocupava per tu, es preocupava pel destí de la galàxia, es preocupava per tots.

»Ella li va donar a la Mara Jade el tractament curatiu que li va permetre tenir aquest noi. Ella era una Sith i no obstant això va ajudar a donar-li un fill al Luke Skywalker. Podia ser cruelment brutal, oi?

»I no obstant això cada acte de brutalitat millorava les coses.

»Millorava el que l'envoltava. Et va millorar a tu.

La Nelani li va dirigir a Jacen una mirada més i en la seva mirada hi havia preocupació i angoixa.

-Aquí ho tens -va dir ella.

Ella va colpejar la Lumiya.

Següent