Traïció (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

A la següent sala, corrent entre línies de muntatge i a través d'elles mentre els treballadors s'ajupien per sortir del seu camí o, ocasionalment i de manera més estúpida, es llançaven contra ells, Jacen i Ben van veure les portes del turboascensor.

Els hi va portar un moment adonar-se que els sensors no indicaven cap moviment fins i tot quan van pressionar el botó de CRIDA múltiples vegades. Amb un sospir d'exasperació, Jacen es va obrir camí tallant fins a arribar al forat del turboascensor i ell i el seu aprenent van saltar a través del forat, malgrat que estaven les vores brillants, per agafar-se de les barres de suport diagonals a la paret més allunyada del buit.

Penjant allà, van poder veure el sostre de la cabina del turboascensor al voltant de deu metres més avall... però aquest buit estava al costat d'un altre, i la cabina d'aquest buit estava a només uns metres més avall i pujant ràpidament.

Jacen va girar en direcció cap al segon buit i es va preparar per l'impacte quan la cabina del turboascensor arribés fins a ell. Va poder sentir a Ben seguint el seu moviment, fins i tot va poder-lo sentir concentrant-se en aspectes de la Força que li permetrien l'absorció de l'energia cinètica...

Llavors la cabina que pujava va xocar contra ells. Van absorbir l'impacte amb els genolls i amb el control de la Força, i de sobte van ser llançats cap amunt al llarg del fosc forat.

Jacen va estimar que s'havien elevat tres-cents metres o més abans que la cabina executés una ràpida desacceleració i s'acoblés al seu lloc a uns escassos tres metres de la part més alta del buit. Jacen i Ben es van agafar a les barres de suport a la banda del buit. Després del soroll del moment que pujava de baix (el xiuxiueig de portes que s'obrien, el retruny de passos, converses i portes que es tancaven) la cabina es va allunyar de la seva vista, deixant-los sols i comparativament en silenci a la part superior del buit.

-Crec que estem per sobre del nivell del sòl -va dir en Ben.

-Molt per sobre del nivell del sòl.

Jacen va encendre el seu sabre làser i el va clavar en el que suposava que era la paret posterior del buit, en direcció oposada a la de les portes del turboascensor que il·luminaven el buit sota ells.

Va arrossegar la fulla en cercle, i just abans que el final de la cremada s'unís al principi, el tros que estava tallant va ser empès cap a fora, cap a la brillant llum del dia, girant cap a l'espai obert. Un cop d'aire gairebé va arrossegar a Jacen darrere d'ell, i més aire va pujar rugint pel forat per fugir pel forat que havia tallat.

Fora del forat es trobaven les vistes d'un gratacels de la ciutat de Cartann, pertanyent a la nació de Cartann i capital del govern del planeta Adumar. Els Jedi podien veure edificis d'apartaments de quaranta pisos amb apinyades línies de balcons, amb molts d'aquests balcons servint com petites plataformes d'aterratge per a naus caça personals, també com oficines en forma d'agulles més altes, torres defensives circulars amb uns exteriors sense trets distintius que ocultaven emplaçaments d'armes, i altes astes de les que penjaven banderes del govern, el veïnat, els equips esportius i la publicitat, de metres de llarg.

Jacen es va inclinar cap a fora. La paret de l'edifici sota ells s'inclinava en un angle més que recte cap avall. Molt més baix, va poder veure el trànsit dels lliscants com rius estretament regulats per l'aire.

Ben va treure el cap just sota el d’en Jacen.

-Flipant. Sé com fer això.

-No diguis flipant.

-Per què no?

-És un argot generacional, inventat per distingir entre la teva generació i qualsevol altra fent ús de vocabulari superflu i irritantment preciós, i jo no sóc de la teva generació.

Ben es va girar per mirar-lo. La seva boca es movia mentre buscava trobar una rèplica tallant.

Jacen va continuar.

-Tens un arpó i corda en el teu cinturó utilitari?

-És clar, però no els necessito. Sé com fer descensos d'edificis com aquest.

-Prepara’ls de totes maneres.

En Ben va rondinar però va treure l'arpó del seu cinturó i va extreure uns quants metres de cordill fi i resistent.

-D'acord, Ben. Tu primer.

Ben va somriure i va saltar cap a fora. Jacen va enganxar el seu sabre làser de nou en el seu cinturó i el va seguir.

Van caure uns quants metres, però l'entrenament acrobàtic Jedi i el seu control sobre la Força els van permetre aterrar amb els talons contra la inclinada paret de l'edifici.

Des d'aquest punt, era un simple cas de reduir la seva inèrcia i mantenir la fricció al màxim entre els talons i la superfície de la paret.

Van córrer i ocasionalment van lliscar per la vora del gratacel al llarg de franges de duracer col·locades entre finestrals de transpariacer amples i alts. A l'altra banda d'aquests finestrals, van veure cares amb la boca oberta per la sorpresa o la incredulitat.

Jacen va pressentir la ràfega de vent un moment abans de sentir-la. Es va reforçar contra ella amb la col·locació dels peus i la Força abans que li copegés.

Ben, menys experimentat, no ho va fer. Jacen va veure ondular la capa del noi i després Ben es va allunyar girant de la façana de l'edifici, cridant.

Jacen es va obrir a ell, però el noi, encara amb el cap molt clar, ja estava llançant el ganxo de l'arpó cap a ell. Jacen el va agafar en l'aire i va lligar el cordill al voltant de la cintura diverses vegades abans que arribés a la seva màxima longitud. Jacen va preparar el seu braç per a la sorpresa de l'impacte i el va resistir sense ser arrossegat fora de la façana de l'edifici.

Amb el control del cordill i una tirada extra cap al propi Ben amb la Força, va tirar d’en Ben cap a la façana de l'edifici. Ara Jacen era qui anava al capdavant del descens, amb Ben uns metres per sobre i per darrere. Va sentir a Ben cridar.

-Pots deixar-lo anar ja.

La veu del noi sonava apropiadament avergonyida.

Jacen va deixar anar l'arpó.

-Sabies com baixar edificis com aquest, huh?

-Què?

-He dit...

-No puc sentir-te. Hi ha massa vent.

Jacen va somriure.

-Noranta graus cap amunt!

Jacen va mirar en la direcció que indicava en Ben. Per sobre, just sobre el nivell del gratacels, un vehicle volador blau i verd estava escorant-se cap a ells per sobre d'una cúpula.

No tenia la forma de cua trencada de la sèrie de caces Espasa produïda en aquest món i pilotat recreativament, i per a duels, per tants adumari. Aquest tenia una forma aproximada com una fruita estel·lar, amb un cos central i cinc braços sortint d'ell. Els braços acabaven en cobertes arrodonides que, com Jacen podia veure, contenien impulsors, respiradors de repulsors i puntes d'armes. Ell va decidir que el vehicle seria lent però altament manejable, i capaç d'atacar en qualsevol direcció, potser en diverses direccions alhora. Els braços rotaven com una unitat, però independentment del cos central del vehicle, on Jacen podia veure una coberta de transpariacer enfosquida protegint el seient del pilot.

No és que representés una amenaça per als Jedi. Llevat que el vehicle estigués armat amb sistemes d'armes antipersones, alguna cosa capaç de destrossar la carn però que no penetrés en els típics materials de construcció, les possibilitats de dur a terme un autèntic atac eren baixes.

La punta davantera del vehicle va disparar. Jacen va veure el rastre de fum d'un míssil dirigint-se en la seva direcció.

Va sentir un esforç en la Força procedent d’en Ben i al noi saltant lateralment. Va afegir una mica d'energia cinètica al seu propi moviment descendent, reduint la fricció dels seus talons i natges. Es va asseure i va lliscar més ràpid.

El míssil va impactar a desenes de metres sobre el seu cap. Va sentir l'explosió i va sentir com l'edifici s'estremia sota ell, però no li van encertar ni la calor ni la runa. L’ogiva havia d'haver penetrat a l'edifici abans de detonar. Una petita part d'ell es va tornar fred, enfurismat per la cruel disposició del seu enemic d'arriscar i matar civils per capturar els objectius, però la resta d’en Jacen va romandre sent analític. Va posar els frens, pujant la fricció i incorporant-se de nou.

El caça enemic girà apropant-se, després va baixar més enllà d'ell i fora de la vista.

Fora de la vista? Jacen es va inclinar cap endavant. Sí, la superfície de l'edifici semblava acabar només unes dotzenes de metres sota ell, però encara ben per sobre del nivell del carrer.

Això significava que l'angle havia de canviar en aquest punt, convertint-se en una caiguda vertical. L'atacant estava sota el punt de caiguda, esperant.

En Jacen va tornar la seva atenció als reflexos dels gratacels a la llunyania davant d'ell. Allà, va poder veure el caça enemic. Estava enrogit contra l'edifici, amb el seu cos central fix i les seves potes rotant, quatre pisos més avall del punt de caiguda, diversos metres a la dreta d'on Jacen cauria de la vora.

Si mantenia el seu actual angle de descens, per descomptat.

Mentre la distància al punt de caiguda es feia més curta, ell va rebotar contra un grup de finestrals i després contra un altre, acabant en una tira de duracret que es dirigia directament al punt sobre el caça enemic. Llavors va arribar la vora.

Ara estava només a vint pisos sobre el sòl. A sota, podia veure una avinguda principal abarrotada de trànsit i, els primers quatre o cinc pisos sobre el nivell del carrer, pesadament creuada de cables. Els cables de comunicacions privats s'encadenaven pels carrers per tot Adumar per donar als veïns accés a comunicacions segures.

Directament sota Jacen hi havia el caça. Jacen va saltar fent una pirueta mentre arribava a la vora, després va aterrar a cavall sobre un dels braços del caça just al costat del cos principal de vehicle. El caça es va sacsejar per l'impacte i va caure un parell de metres. A través de la coberta de transpariacer, Jacen va poder veure una pilot coberta pel casc, amb el seu llenguatge corporal mostrant alarma per la sobtada proximitat de l'enemic.

Ella va moure la palanca de control. El caça va girar allunyant-se de l'edifici. En la seva visió perifèrica Jacen va veure un arpó i un cordill blanc enganxar-se al voltant d'un altre dels braços del vehicle.

Jacen va somriure. Era una tàctica bastant intel·ligent. Tots aquells cables creuant el carrer tallarien a un atacant normal en trossos, assumint que un atacant normal acabés en aquesta situació, sense causar un dany significatiu al caça.

Però els Jedi no eren atacants normals.

Ben es va impulsar cap al braç que el seu arpó havia agafat. La seva cara semblava enrogida per les cremades del vent, i el seu pèl vermell s'havia regirat fins a esdevenir un desastre.

-Obre’t camí cap a dins -li va convidar Jacen.

Ben es va animar. Agafant-se al vehicle amb les dues cames i un braç, va agafar el seu sabre làser amb la seva altra mà i el va encendre.

Jacen es va inclinar i va mirar cap a terra, molt més a prop del que havia estat segons abans. Va fer un gest en aquesta direcció, va flexionar els dits... i els cables de comunicacions directament sota ell es van moure com serps alarmades. Es va esforçar més i els cables es van separar, alguns separant-se completament d'un costat del carrer o de l'altre. El caça es va precipitar al mig d'ells però no va xocar contra cap. Just abans de colpejar el carrer, i per sota d'on acabava la capa de cables, el caça va girar per unir-se al trànsit terrestre de lliscants.

La pilot va mirar als Jedi, òbviament esperant veure torsos sense membres o restes de meres gotes de sang. Va tenir temps suficient per registrar alarma abans que Ben clavés la fulla del seu sabre làser en el costat de la seva coberta. Mentre ell la perforava, intentant trobar el pany o les frontisses, la fulla gairebé va fregar la cuixa de la dona.

Ella va ser presa del pànic. Aquesta era l'única explicació que Jacen va poder trobar. Ella va girar de cop i completament cap a un costat la seva palanca de control, en un angle antinatural, i de sobte la coberta va esclatar, sortint disparada a la mar de cables de comunicació de sobre, gairebé arrencant també a Ben mentre se n'anava.

Un instant després, el seient de la pilot es va encendre i la va llançar cap amunt. Cap als cables. Mig encegat per la propulsió del seient ejector, Jacen encara la va veure xocar amb el primer grup de cables.

Ells van aguantar. Ella no. Ella i el seu seient ejector es van separar en dues parts, cadascuna llançada en una direcció diferent. Jacen va veure la meitat superior del seu cos colpejar un altre cable i després les seves restes van quedar fora de la vista sota ells.

Jacen va mirar cap endavant. El caça sense pilot s'estava elevant. En altres pocs segons, tornaria a xocar contra la capa de cables i aquesta vegada en un angle que el mantindria dins de la capa durant llargs segons o fins i tot minuts.

-Anem -va dir.

Ben va assentir, va desactivar el seu sabre làser i es va deixar caure. Jacen el va seguir.

Va veure a Ben caure sobre la part del darrere d'un lliscant terrestre, va rebotar com si fos un trampolí, va girar per rebotar sobre el final d'una taula per sopar en un balcó d'un segon pis a un costat del carrer, la ruixada de plats de menjar catapultats de la taula era bastant impressionant, i llavors va caure al nivell del carrer. Jacen es va acontentar amb un rebot sobre un lliscant de transport pesat i va xocar i va rodar mentre arribava a la passarel·la al costat d’en Ben. Els vianants adumari els hi van dirigir mirades curioses als Jedi però no van semblar alarmar-se. La majoria d'ells estaven veient al caça obrint-se camí entre els cables sobre els seus caps.

Ben tenia una pota ben cuinada d'alguna au en una mà.

Ja havia pres un mos i l’estava mossegant furiosament.

-Què, no en tens prou menjar del Temple Jedi per menjar? -va comentar en Jacen.

Ben negà amb el cap.

-Què és el pròxim?

-Transmetre.

-No vols fer-ho tu? Tu ets el Cavaller Jedi.

-No sóc jo qui necessita aprendre com fer-ho.

Jacen es va girar i va obrir la marxa a través del tràfic de la passarel·la. Si la seva orientació era correcta, aquesta direcció els portaria als hangars on esperava la seva llançadora.

Amb un sospir de llarg patiment, Ben va rebutjar el seu menjar improvisat i va treure la petita holocàmera, un quadern de dades, i un comunicador de les butxaques del seu cinturó. Maldestrament, manejant tres coses amb dues mans que no s'havien desenvolupat totalment, va començar a manipular els controls i les tecles, introduint ordres.

-D'acord. El paquet de dades està sent comprimit i encriptat.

-Mentre està fent això, comprova si l’holocomunicador de la llançadora encara està encès. Activa'l remotament i repeteix un ressò de comunicació a la vella estació lunar de la Nova República.

-Sí, senyor.

Aquesta vegada, Ben no va sonar tan clar. Això era més un desafiament, una cosa que mai havia fet abans amb la seva pròpia autoritat.

Va introduir les ordres al seu quadern de dades i els va retransmetre a través del comunicador.

-L’holocomunicador està... encès.

A quilòmetres de distància, el sistema de comunicacions a bord de la llançadora d’en Jacen, una unitat d’holocomunicació completa, capaç de transmetre a través de l'hiperespai i així comunicar-se més ràpid que la llum, havia despertat del seu estatus d'apagada.

-Comprovant el sistema de comunicacions automatitzat a l'Estació de Pas ADU-1-1-0-4 fins a Coruscant -va dir el noi. La seva veu, encara que no més profunda, sonava més confiada, més madura quan estava absort en una tasca com aquesta-. Eco rebut amb èxit. -Un altre missatge va saltar al seu quadern de dades-. Paquet encriptat.

-Transmet-lo -va dir en Jacen.

Ell vigilava de prop el trànsit de vianants, però no anticipava cap problema en aquest punt. Passaria algun temps abans que els operatius de la companyia Dammat Killers es figuressin on eren els Jedi.

-Espera la confirmació de recepció. Sol·licita una confirmació de desencriptació.

-Sí, senyor. -Ben va introduir un altre grup d'ordres, després va tornar a ficar la seva holocàmera a la butxaca. Ja no la necessitaria més-. Llavors com sortim d'aquest món?

-Tornem a la llançadora i enlairem.

-Però el planeta està ple de caces estel·lars! Una llançadora, fins i tot una llançadora armada, no serà capaç d'obrir-se camí lluitant a través d'ells.

-Correcte. Però, per què ens atacarien?

-Per evitar... per evitar... -La comprensió va aparèixer als ulls del noi-. Per evitar que sortim d'aquest món amb el que hem descobert.

-Correcte.

-Però ho hem holotransmès, així que és massa tard. -Ben va comprovar la pantalla del seu quadern de dades-. Tenen el paquet. L’estan desencriptant. -La seva expressió es va tornar sospitosa-. Però i si els adumari ens ataquen per venjança?

-Pensa en això, Ben. Pren-te el teu temps.

Van arribar a una plaça ampla, i Jacen va saber que la seva orientació era correcta. Es van dirigir de tornada cap als hangars apropiats, els quals havien d'estar només a un parell de quilòmetres de distància.

-Si el paquet es desencripta, i els espies veuen el que vam veure, començaran a parlar amb el govern aquí.

-Intel·ligència Militar. No espies.

-Oh, són espies. -Ben va sonar menyspreador amb la correcció d’en Jacen-. La mare és una espia. El que vam fer aquí ens converteix en espies.

-La teva mare és una Jedi. Nosaltres som Jedi.

-Espies Jedi. -El quadern de dades va xiular i Ben el va mirar de nou. El va tancar de cop-. El missatge s’ha desencriptat. Els nostres caps espies diuen «Ben fet». Així que... parlaran amb el govern adumari, qui sap que si ens passa alguna cosa, les coses es posaran pitjor per a ells.

-Correcte.

-Així que podem anar-nos-en.

-I dirigir-nos al nostre proper treball.

Una mirada d'incomoditat va creuar les faccions d’en Ben.

-Hem de fer-ho?

-Sí, hem.

-Hi haurà molts d'ells.

-No tants com als que ens acabem d'enfrontar.

-Serà sorollós.

-No tan sorollós com aquesta línia de muntatge.

Ben va deixar escapar un sospir, derrotat.

Uns quants minuts després, Jacen i Ben van abordar la llançadora d’en Jacen, una variant armada del vell model classe Lambda, equipada amb una torreta de canons làser i una unitat d’holocomunicació, i van enlairar. Les ales no desplegades de la llançadora es van baixar a la posició horitzontal després de l'enlairament, i Jacen va orientar la nau cap al cel d’Adumar.

Un grup de quatre caces Espasa, caces d’Adumar amb la distintiva cua trencada, van escortar la llançadora fins que va deixar la gravetat del planeta i va entrar a l’hiperespai. Res es va acostar prou per disparar sobre la nau Jedi.

Següent