Caça Letal (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

Des de dalt, la casa de les muntanyes Cascardi semblava tranquil·la. Era una construcció blanca de tres pisos situada al vessant d'una muntanya i que es fonia amb la neu. Podien veure el creuer d'en Didi aparcat a la petita plataforma d'aterratge a l'altura de la segona planta. No hi havia senyal d'en Didi i l'Astri.

Qui-Gon va aterrar el creuer al costat del d'en Didi. Ell i Obi-Wan van sortir del vehicle i es van aproximar cautelosos cap a la porta. Tenien els sabres làser empunyats, però sense activar. Aquesta vegada estarien preparats.

Qui-Gon es va concentrar, intentant escoltar algun moviment i buscant alguna cosa fora del normal. Obi-Wan estava tibant-se al seu costat, però ell confiava en l'instint del noi.

- Què opines? -li va preguntar en veu baixa.

-No sento res concret -va dir l'Obi-Wan-, però alguna cosa va malament. Didi i Astri no corren perill, però capto una presència perillosa aquí.

Qui-Gon va assentir.

-Jo percebo el mateix. Ella els ha atret fins aquí. Sens dubte es va quedar a Coruscant i va seguir el nostre rastre. No havia de seguir a Didi i a Astri. Ja sabia on eren. Com més aviat els traguem d'aquí, millor.

Una finestra es va obrir per sobre d'ells, i Didi va treure el cap. L'alleujament es va dibuixar en les seves faccions.

-Sou vosaltres, gràcies, llunes i estrelles. Vaig a obrir-vos la porta. Estic tan content de veure-us.

Un moment després, la porta es va obrir. Qui-Gon i Obi-Wan van entrar i es van trobar amb Didi, que baixava per una rampa que es corbava des del pis superior.

- Va tot bé? -va preguntar Qui-Gon col·locant de nou el sabre làser en el cinturó.

Didi va assentir.

-Crec que si. Al principi estàvem contents d'estar aquí i ens sentíem segurs. Això és tan remot i ocult. Però l'aïllament ens està posant dels nervis. Crec que ens sentiríem més segurs a Coruscant.

- On és l'Astri? -va preguntar l'Obi-Wan.

-Aquí -Astri va aparèixer des d'una altra habitació-. M'alegro de veure-us. Les hores han passat tan a poc a poc.

- Cap senyal de perill? -va preguntar Qui-Gon-. Res fora del normal?

-Res -va dir Didi.

-Fem guàrdies -va dir l'Astri-. Mirem per les finestres a veure si veiem algun creuer. Us vam veure venir. No estàvem segurs de qui éreu -es va posar la mà a una pistola làser que portava penjant de la cintura-. Jo estava preparada.

- Alguna vegada has fet servir una pistola làser, Astri? -va preguntar Qui-Gon amb amabilitat.

-No pot ser tan difícil -va dir l'Astri-. Apuntes i dispares. Tan fàcil com cuinar.

Havent vist la seva cuina, Qui-Gon no estava segur de si havia de fiar-se de la punteria de l'Astri.

-Et donaré una classe en un moment -va dir a la noia-. I tu, Didi? Tens una arma?

- Ho dius de debò? -Didi negà amb el cap-. Ni tan sols m'agrada que Astri en porti una. Com creus que he aconseguit mantenir-me al marge dels problemes tots aquests anys?

-Hem de parlar amb vosaltres dos seriosament -va dir en Qui-Gon-. Heu de dir-nos la veritat. La vostra seguretat depèn d'això.

-Però si vas dir que aquí estàvem segurs -va dir Didi nerviós.

Qui-Gon va negar amb el cap.

-No, no vaig dir això. Això només ens proporcionava temps. I em temo que el temps s'ha acabat.

- Què voleu saber? -va preguntar l'Astri.

Qui-Gon es va girar cap a Didi.

-Fligh va robar dos datapad. Creiem que un d'ells és la clau del vostre problema. Va haver de donar-te'n un a tu, Didi. Et va deixar un maletí, una caixa o alguna cosa així? Va poder amagar alguna cosa mentre tu li donaves l'esquena?

-Mai li hagués donat l'esquena a Fligh -va dir en Didi-. Ja m'has preguntat per això, amic meu. Et torno a dir el mateix. Fligh no em va donar res.

Obi-Wan va percebre cert rubor a les galtes de l'Astri.

- I a tu, Astri? -va preguntar.

Ella va mirar al seu pare.

-Bé. Algunes vegades utilitzava a Fligh per a alguna cosa més que per escombrar.

- Utilitzaves a Fligh? -va preguntar Didi, incrèdul-. Després d'haver-me dit que no em relacionés amb ell?

Astri semblava incòmoda.

-M'havia gastat molts diners a la cafeteria i no teníem clients suficients. Si haguéssim hagut de tancar no m'ho hauries perdonat mai. Jo sabia que Fligh anava pel Senat, així que li pagava perquè em digués quins senadors anaven a donar sopars importants. Així tindria avantatge per poder fer-me amb l'encàrrec. No fa gaire, Fligh em va portar dues informacions importants: una, que era probable que en breu algú donés una festa de comiat a la senadora S'orn; i dos, que Jenna Zan Arbor anava a donar un sopar. Li vaig pagar per les dues informacions.

- Li vas pagar per la informació? Ja! -va exclamar Didi-. Així que no sóc l'únic de la família que manipula una mica la veritat!

-No és moment per retreure coses a l'Astri -va dir en Qui-Gon amb fermesa.

- Però si no és un retret! És una felicitació! -va insistir Didi.

Les galtes de l'Astri estaven vermelles.

-Bé, doncs el cas és que Fligh em va donar un datapad perquè l'hi guardés. Em va dir que acabava d'intercanviar-lo. Jo estava fent alguna cosa, així que el vaig guardar en un dels forns. El forn estava trencat -va afegir ella ràpidament-. Per dir-vos la veritat, em vaig oblidar del datapad fins a la nit en què ens vam anar.

- I on és ara? -va preguntar Qui-Gon urgent.

-Aquí -Va dir l'Astri-. Me'l vaig emportar. El meu datapad estava trencat, així que vaig pensar que podia utilitzar aquest.

Ella es va acostar a una taula i va agafar un datapad que va lliurar a Qui-Gon.

-Encara no he vist el que conté.

Qui-Gon va accedir ràpidament als arxius del datapad. Un estrany codi va aparèixer a la pantalla.

-Els arxius estan codificats -va mussitar.

-Han de ser de la Jenna Zan Arbor -va dir l'Obi-Wan, mirant per sobre de la seva espatlla-. Probablement siguin fórmules.

-Sí. Vaig a enviar-les a la Tahl. Ella l'hi donarà als nostres experts en codis -Qui-Gon va transferir els arxius al seu intercomunicador i va trucar a la Tahl.

-És clar, envia-me'ls -va dir la Tahl-. Em posaré en això de seguida, i quan ho desxifri t'ho envio.

-És alta prioritat -va dir en Qui-Gon. Després va desactivar la connexió-. No podem esperar. Tinc diversos llocs en ment, contactes que podrien amagar-vos -va dir a Didi i Astri.

-No m'importarà anar-me'n d'aquí -va dir l'Astri estremint-se-. És terriblement solitari. Només nosaltres i el vent bufant. La cuidadora ens va dir que no hi ha ningú per aquí en aquesta època de l'any. Al principi vam pensar que això seria un avantatge.

Obi-Wan i Qui-Gon es van quedar congelats.

- Cuidadora? -va preguntar en Qui-Gon.

-Estava aquí quan vam arribar -va dir en Didi-. Relaxa't, Qui-Gon. Almenys té cent anys.

- On és? -va preguntar en Qui-Gon portant la mà al sabre làser.

L'Astri semblava atònita.

-Ens porta provisions una vegada al dia. Ara no hi és.

La sensació d'incomoditat d'en Qui-Gon es va convertir en alerta.

Simultàniament, els dos Jedi van encendre els seus sabres làser.

-Tornem al creuer -va dir en Qui-Gon.

-Però les nostres coses... -va començar a dir l'Astri.

-Deixeu-les.

Van anar cap a la porta, però era massa tard. En aquell moment, les persianes de duracer de les finestres van baixar estrepitosament i es va escoltar el sec espetec dels panys activant-se per tota la casa. El càlid amagatall s'havia convertit en una presó.

Estaven atrapats. I Qui-Gon estava convençut que la caça-recompenses estava amb ells a la casa.

Següent