Traïció (XXIX)

Anterior

CAPÍTOL 29

SISTEMA ESTEL·LAR MZX32905, PROP DE BIMMIEL

A la pantalla a màxima magnificació, la llar de la Brisha era una protuberància hemisfèrica gris clar, una taca en una superfície irregular gris fosc. Quan Jacen va baixar la pantalla a una magnificació mitjana, va poder veure la totalitat de l'asteroide com una ombra fosca enmig d'un mar d'estrelles i, més enllà d'ell, la petita brillantor d’un brut ataronjat del sol del sistema estel·lar, no lluny del sistema Bimmiel, el cinquè planeta era notori per la seva població d’slahrats i per ser el lloc en una antiga expedició de reconeixement yuuzhan vong.

La Nelani, voleiant al voltant de l'espatlla d’en Jacen, va mirar l'asteroide de la Brisha.

-Encantador –va dir. Es va tornar de nou cap a la Brisha, que es reclinava al seient posterior de la posició del copilot. Ben era el copilot en aquest viatge-. Puc imaginar-te gaudint dia rere dia aquí, asseguda a la vora del llac, veient les glorioses albades i postes de sol...

La cara de la Brisha estava reflectida en el transpariacer del finestral davanter i Jacen la va veure oferir-li a la Nelani un somriure que estava només un pas per sota de la condescendència.

-És privat -va dir ella-. M'agrada la privadesa.

Jacen les va ignorar i va ignorar les lectures del sensor davant seu. En el seu lloc, es va concentrar en sentir la Força.

En aquest planetoide, hi havia alguna cosa activa dins de la Força, alguna cosa forta i vibrant... però no viva. Jacen havia sentit un cop quelcom com això quan, en una hora de descans en una visita a un escull de corall mort, havia intentat sentir la Força i havia tingut èxit. Aquest escull havia contingut febles sentiments, com records febles i borrosos de l'acumulació de vida que l'havia creat. El que ara estava davant seu era més fort, més complicat, amb més personalitat... i hi havia molta energia del Costat Fosc en el seu vigor.

-És un gran asteroide d'acer -va anunciar en Ben-. Té una petita gravetat, però no prou per a una atmosfera. Estarem surant molt per aquí.

Brisha va negar amb el cap.

-L’hàbitat té gravetat artificial. Els generadors s’engegaran una vegada que la teva llançadora estigui atracada.

-Auug.

El d’en Ben era un soroll d'exasperació. Jacen va somriure.

Imaginava que el noi havia estat esperant amb impaciència un mitjà de baixa gravetat.

La badia d'atracada era prou gran per contenir quatre llançadores, o el Falcó Mil·lenari i una o dues naus més petites. L'entrada era a la base d'un hàbitat de deu pisos d'alçada. A dins, la badia era diàfana, amb la paret exterior corbada i les parets interiors anguloses, donant-li una forma gairebé trapezoïdal. Les parets estaven rivetejades de metall pintat d’un tranquil·litzant blau cel i tot estava remarcablement net.

Mentre la llançadora d’en Jacen es posava al seu lloc a l’amarrador més proper a les portes de l'hàbitat pròpiament dit, les grans portes de la badia van lliscar lateralment fins al seu lloc darrere d’ells. Jacen es va sentir a si mateix enfonsar-se més en el seu seient mentre la gravetat artificial s'ajustava. Sense que l'hi demanessin, Ben va ajustar la pròpia gravetat corresponent de la llançadora, com un exercici, i va fer una bona feina en mantenir la gravetat prop de l'estàndard de Coruscant. Jacen li va dirigir un assentiment de cap aprovador.

Però la ment d’en Jacen estava en un altre lloc, amb part d'ell encara buscant la font de l'energia de la Força que sentia.

Ell va veure la Brisha somriure en la reflexió del finestral.

-Totes les respostes que esteu buscant són dins -va dir ella.

Jacen va assentir.

-El que no és el mateix que dir que tot el que volem és dins... o que nosaltres estem fora de perill dins.

-Correcte -va dir la Brisha.

Ella es va aixecar.

Un corredor flexible es va unir a l'escotilla exterior. A dins, l'aire estava fred, però petits remolins d'aire càlid es movien a través d'ell, una evidència que els escalfadors de l'hàbitat començaven la seva feina.

El passadís, d'un blanc crema i sense trets a l'interior, els va portar fins a un corredor del mateix blau cel que l'interior de la badia. Jacen sospitava per la curvatura del corredor que era un cercle complet al voltant de l'hàbitat, donant accés a les habitacions per sobre que donaven a la paret exterior.

Ben va mirar al seu voltant, parpellejant.

-Està realment net. Vaig pensar que això era un lloc miner.

Brisha va negar amb el cap.

-No, era l'hàbitat d'administració per a la companyia minera. Els administradors i les seves famílies vivien aquí, com ho feien les famílies de diversos dels oficials més importants de la companyia. I quan els representants dels propietaris de la companyia venien de visita, hi havia grans sales on podien tenir fastuosos sopars i entreteniments. Aquest lloc era més com un hotel que un campament miner.

-En termes de disseny, és com un antic model de Post de Comandament Mòbil Sienar -va dir en Jacen-, però més antic. Potser segles més vell. -Davant l'assentiment de la Brisha, ell va continuar-: Hauria estat muntat en l'espai, prop d'on anava a ser instal·lat originàriament. Els remolcadors l’haurien col·locat sobre columnes dels fonaments construïts en la seva zona d'aterratge. Però era una peça valuosa d'equipament. Quan l'operació acabés, les seves agafades dels fonaments haurien estat alliberades i hauria estat arrossegat fins al seu pròxim lloc. No deixat aquí.

La Brisha li va llançar un somriure d'ànims i després es va girar i va obrir el camí al llarg del corredor.

-És molt cert. No, l'últim administrador aquí se les va manegar perquè l'hàbitat fora abandonat quan l'operació de mineria va deixar aquest camp d'asteroides. Perquè fos deixat enrere... i oblidat.

En el primer corredor que travessava, ella va girar a l'esquerra, cap al centre de l'hàbitat, i els altres la van seguir. Les parets blaves van continuar, interrompudes per portes adequades per a habitacions privades o petites oficines. Les portes eren corbades en la part alta, un element de disseny antiquat.

Jacen va alleugerir el seu pas per atrapar la Brisha.

-Això és molt manegar. Això haurien estat molts diners perquè una companyia simplement ho oblidés.

-Sí, ho és. -Brisha semblava estar d'acord-. Però l'administrador que se les va manegar va ser capaç de trobar els suborns adequats i de persuadir la gent perquè mirés a un altre costat. Era, després de tot, un Sith.

La Brisha va ignorar qualsevol altra pregunta fins que van arribar a un turboascensor prop del centre de l'hàbitat i van pujar quatre pisos.

Aquest es va obrir a una sala circular de vint metres de diàmetre. El sostre estava a quinze metres per sobre, una superfície corba feta d'una ampla capa de transpariacer. Esgarrapada al llarg dels segles pels impactes menors de meteorits que semblaven congelats en el seu lloc, encara estava prou clara per mostrar un gloriós camp d'estrelles més enllà.

La mateixa sala podria haver estat una extensió de les habitacions de la doctora Rotham. Les seves parets estaven plenes de prestatgeries i hi havia petites passarel·les al costat de les prestatgeries a intervals de tres metres d'alçada, amb escales de metall negre que proveïen accés entre les passarel·les. Les prestatgeries estaven plenes de llibres, rotllos de plastifí, hologrames parpellejants, estàtues, art cinètic, i fins i tot, segons va veure Jacen, el cap d'un rodià ficat en un pot, amb el seu musell semblant a un embut apuntant directe cap a les portes del turboascensor per les quals havien entrat. Hi havia mobles al nivell del sòl, principalment llargs sofàs foscos. Semblaven durs i poc acollidors, però Jacen els va reconèixer com a nous, d'aquests als quals les seves superfícies s'inflaven i desinflaven d'acord amb els moviments i postures d'aquells que s'asseien en ells.

L'habitació simplement feia pudor d’energia en la Força, energia del Costat Fosc. Però tan fort com era, aquesta no era la font de tot el poder, tota la influència fosca que Jacen havia estat detectant des que van arribar. Aquesta descansava sota ells, a una gran distància.

Per què el poder del Costat Fosc sempre sembla provenir de les profunditats?, es va preguntar. Hi ha quelcom intrínsec que ho associa amb els llocs profunds, els barrancs i les escletxes?

Fins i tot després de dècades d'estudi, mai ho havia descobert.

Mentre Jacen estava dempeus a la porta del turboascensor, recollint les sensacions del poder de la Força com un home famolenc catalogant les olors d'un restaurant, la Nelani es va moure fins al centre de l'habitació, amb la seva mà a l'empunyadura del seu sabre làser en el seu cinturó. Ella va parlar amb veu artificial i burlescament lleugera.

-Així que ets alguna classe de Sith.

La Brisha va negar amb el cap i es va moure per deixar-se caure en el proper sofà, amb la seva esquena recolzada en un costat. El sofà va grunyir sota el seu pes. Ella es va inclinar cap enrere, amb una postura negligent, i va estirar els braços per sobre del seu cap.

-No. Si prestes atenció al que estàs sentint, pots detectar el Costat Lluminós aquí, igual que el Costat Fosc. En aquestes relíquies i en mi.

Jacen no podia estar segur de si l'última asseveració era veritat. Brisha no havia manifestat cap mena d'energia de la Força més enllà de l'energia amb la qual tots els éssers vius, a part dels yuuzhan vong, ressonaven. Però ell podia detectar petites ones d'energia del Costat Lluminós aquí, barrejades amb el Costat Fosc.

-Llavors com et defineixes a tu mateixa? -va preguntar ell.

Ell es va moure cap endavant, dividit entre la curiositat, part d'ell volia córrer entre les prestatgeries mirant cada objecte per torns, i la precaució.

-Una estudiant -va dir la Brisha-. Una estudiant de la Força en tots els seus aspectes. I sí, m'he concentrat en el coneixement dels Sith... a utilitzar les seves tècniques sense avarícia, sense autointerès, per fer que les coses siguin millors, de la mateixa manera que els millors Jedi utilitzen les tècniques del Costat Lluminós.

-Llavors has estat corrompuda -va dir la Nelani.

La Brisha li va dirigir una mirada compassiva.

-Ets tan jove. Nelani, d’aquells que empunyen la Força tots s'enfronten a una possible corrupció i molts d'ells es lliuren a ella. És només la forma que pren la corrupció del Costat Fosc i la del Costat Lluminós el que difereix. El seguidor del Costat Lluminós corrupte es torna inflexible, tan governat per les regles i els costums que ja no poden pensar, ja no poden sentir, ja no poden adaptar-se. Va ser això el que va destruir als Jedi al final de l'Antiga República.

-Hi ha alguna cosa d'això -va admetre Jacen-. No ets la primera persona a qui he sentit suggerir aquesta classe d'ossificació. Però això no prova que l'ús prolongat del Costat Fosc no porti inevitablement a la corrupció.

La Brisha va sospirar, exasperada, i va creuar els seus braços davant seu.

-Què és la corrupció, Jacen? Un seguidor de la línia dura del Costat Lluminós dirà que qualsevol ús de la Força per obtenir alguna cosa personal és «corrupte». Però algú que barreja l'altruisme amb l’autointerès en una mesura molt humana, al llarg d'un període de dècades, no és corrupte. Ell o ella només s'està comportant d'acord amb la naturalesa de l'espècie.

Ara ella, més que els objectes en les prestatgeries, tenia l'atenció d’en Jacen. Ell es va moure per col·locar-se davant seu.

-Explica això.

-M'encantaria. Però primer, una mica de context.

Jacen va sentir sospirar a Ben. Jacen va somriure i el somriure de la Brisha va igualar el seu. Ben es comportava tan bé com qualsevol podia esperar, però la seva impaciència amb les preocupacions dels adults com ara proveir un context per a un assumpte complicat igualava la de qualsevol adolescent.

-Aquest planetoide -va dir la Brisha- va ser poblat molt abans que vinguessin els miners. Una mena de criatures es va instal·lar aquí. Els cossos dissecats que he trobat en les profunditats i senyals que he vist a través de la Força, indiquen que eren semblants als mynocks: basats en el silici, invertebrats, subsistint de la radiació estel·lar i dels materials de silicats. Els d'aquí van evolucionar o van mutar a una espècie intel·ligent, durant quants mil·lennis no puc especular-ho, i van desenvolupar una societat que involucrava herències culturals i estratificació com la que veiem en les cultures humanes.

Jacen va assentir.

-I les restes d'energia de la Força que estic sentint es va originar amb ells?

-Sí. Els seus enregistraments, perquè van inventar una forma de mantenir les gravacions, una classe d'escultura amb informació imbuïda, algunes formes de les quals he après a traduir...

-Una de les borles?

-Sí, una que els teus experts probablement no van poder llegir.

»Els enregistraments d'aquestes criatures indiquen que en un punt una classe governant va exiliar a tota una subsocietat, tancant-la dins de les coves i les cavernes d'aquest asteroide, tallant-los l'accés a les energies estel·lars que els mantenien. Ells van viure aquí, morint lentament de fam, mantenint-se a si mateixos pobrament amb el mineral contingut a les pedres dins de l'asteroide. I va ser llavors quan un d'ells va aprendre a detectar, i després a manipular, la Força. Aquest eventualment es va convertir en el líder dels altres exiliats, i després els va guiar per alliberar-se de l'interior de l'asteroide i conquistar als altres.

-Llavors per què no són tots els mynocks ara éssers que empunyen la Força i viatgers espacials que governen la galàxia? -va preguntar la Nelani.

Brisha va arronsar les espatlles.

-Només puc endevinar-ho. En els seus escrits, hi ha una referència a la Llar, aquest asteroide, més mencions del Retorn, suggerint que no van poder engendrar, o dividir-se com fan els mynocks, en cap lloc excepte aquí. Si això és veritat, llavors no van poder allunyar-se massa a través de la galàxia, i un contagi fatal o un desastre similar aquí va poder exterminar l'espècie sencera en qüestió d'anys. No obstant això, el cas és que durant un temps van ser una espècie liderada per una casta d'usuaris de la Força, que eventualment es van convertir en una casta d'usuaris del Costat Fosc de la Força. Van aprendre tècniques relacionades amb la seva naturalesa de mynocks, com ara l'habilitat de projectar energia dels éssers vius, incloent els de la seva pròpia classe, a grans distàncies i habilitats associades amb comunicar-se instantàniament en aquestes distàncies, un fenomen que els Jedi de vegades experimenten. Manejaven tremendes quantitats d'energia del Costat Fosc i munts d'energia van ser radiats eventualment al sistema de cavernes que havia estat la seva llar durant l'exili i que subseqüentment es va convertir en un lloc sagrat per a ells.

»Així que van morir -va continuar ella- i segles o mil·lennis més tard, una operació es va instal·lar aquí per extreure els minerals d'aquest cinturó d'asteroides. I no haurien començat a extreure mineral de sota de l'hàbitat del director, excepte que algú va descobrir les cavernes i totes les vetes que portaven menes metàl·liques que havien estat despullades en menjar-se els mynocks totes les pedres basades en el silici al seu voltant.

-Puc endevinar part de la resta -va dir en Jacen.

-Endavant.

-La prolongada exposició dels miners a un pou d'energia del Costat Fosc va donar lloc a estranys incidents. La gent veia coses, els sensibles a la Força manifestaven estranyes habilitats. Potser canalitzant els teus mynocks, comportant-se com ells i sent considerats bojos.

-Molt bé -Brisha va assentir-. El director d'aquella època va fer callar els informes, va tancar aquesta mina (la resta de l'operació en aquests asteroides no va ser afectat) i va mantenir les coses fermament en secret. Ell també era un sensible a la Força i havia estat experimentant coses, tenint experiències, aconseguint i provant nous poders. Quan aquest cinturó d'asteroides eventualment es va tornar menys rendible com a operació minera, el va tancar, gestionant les coses acuradament malament de manera que l'hàbitat es quedés aquí i fora oblidat... i llavors, deixant-lo enrere, va sortir a la galàxia, trobant als Sith, aprenent per si mateix i convertint-se eventualment en el Mestre Sith Darth Vectivus.

-Mai vaig sentir parlar d'ell -va dir en Jacen.

L'expressió de la Brisha va mostrar una petita impaciència.

-Això és perquè no va fer maldats. No va intentar conquerir la galàxia, no va intentar exterminar la població d'un sistema estel·lar ni va començar una guerra a gran escala contra els Jedi. Ell simplement va existir, va aprendre. Va morir de vell, envoltat per la seva família i amics.

La Nelani li va llançar una mirada escèptica.

-Un mecenes de les arts, benefactor de causes caritatives i inventor del whisky amb aigua ciclònica, beguda alcohòlica preferida dels turistes de les illes de tot arreu.

-Et burles -va dir la Brisha-, el que està bé, però et burles per ignorància, el que no ho està. No saps res de Darth Vectivus.

La Nelani li va dirigir un somriure gelada.

-Incloent si ell mai va existir o si era l'home bo i alegre que tu descrius.

-I només pots descobrir la veritat aprenent.

-Com va evitar ser governat, i arruïnar-se, per l'avarícia? -va preguntar en Jacen.

-Ah. Això és fàcil. Va desenvolupar un fort codi ètic abans fins i tot de sentir cap impuls cap al Costat Fosc. Era un adult, un home de negocis tossut amb un sentit molt equilibrat del guany i el que era just, i quan la temptació li xiuxiuejava a cau d'orella ell podia ignorar-la tan fàcilment com podia ignorar les importunes i igualment destructives de la blanor de cor. -Va mirar la Nelani mentre deia aquestes últimes paraules i després va tornar la seva atenció a Jacen-. Els Sith que són famosos per ser dolents, Jacen, eren com eren perquè eren homes i dones molt danyats des del principi. No perquè fossin Sith. Normalment, eren febles, o s'enganyaven, o eren avariciosos des del principi. Com el teu avi. Jo el vaig conèixer, saps?

Jacen va negar amb el cap.

-Com podria saber-ho? No sé res de tu.

-Concedit. No he estat utilitzant el meu autèntic nom. És inconvenient.

-Així que estàs dient que no ens vas atreure fins aquí per matar-nos.

-Correcte.

-I no era perquè estiguessis sola o només perquè volguessis mostrar el lloc.

El somriure de la Brisha es va tornar genuïna altra vegada.

-No.

-Llavors per què?

-Perquè, a baix en les cavernes, on el poder del Costat Fosc és més gran, hi ha un Lord Sith i no creia que hagués d'enfrontar-me a ell sola.

ESPAI CORELLIÀ, SOBRE TRALUS

La Leia estava asseguda al menjador d'oficials amb l’almirall Limpan, amb tasses de caf fumejant sobre la brillant taula entre elles.

-L’AG tendeix a caure en la vella trampa de pensar en els corellians com en nens entremaliats -va dir ella-. No ho són. Són gent que mai ha perdut el seu esperit pioner, fins i tot encara que el seu sistema ha estat ben establert durant mil·lennis. L'esperit pioner, el menyspreu pioner per l'autoritat i el desdeny pioner per les complicacions o per analitzar les coses massa. Penseu en ells com nens i inevitablement oblidareu com de perillosos que poden ser.

-Això és sorprenentment càndid venint d'algú que està casada amb un corellià.

-En Han és una de les persones més perilloses de la galàxia. –La Leia no semblava gens avergonyida per aquesta admissió-. I he estat orgullosa durant més de trenta anys de la manera en què fa servir la seva perillositat...

Una alarma cridanera va tallar les seves paraules. Oficials uniformats a les taules del voltant es van posar dempeus, com van fer Limpan i la Leia.

-Alerta d'intrusió -va dir l’almirall-. Se’m necessita...

-Em quedaré amb vostè, si puc –va dir la Leia.

El pont estava només a unes dotzenes de metres de distància i quan Limpan i la Leia van carregar a través de les portes blindades fins a la passarel·la elevada, aquest estava brunzint d'activitat. Els oficials es cridaven informes els uns als altres i un holograma de l'espai proper penjava sobre la passarel·la. Mostrava la línia de l'òrbita corbada de les naus de l'Aliança Galàctica distantment espaiades i una formació de naus que s'acostaven en tres grups, amb la imprecisió i la naturalesa semblant a una bombolla de la formació informant a la Leia que la seva composició exacta no havia estat encara determinada pels sensors.

-A totes les naus i control de terra, vagin als seus llocs de combat, llanci tots els esquadrons que estiguin llestos -va cridar la Limpan-. Desplegui tots els esquadrons. Reculli a tots els vehicles de reconeixement que puguin arribar aquí abans o durant tres minuts després de l'arribada d'aquesta formació.

»Tots els altres de reconeixement, que iniciïn els patrons de reconeixement de la Xarxa de pesca en un lent encreuament de tornada cap a Tralus. Navegació, quin és el seu curs?

Un oficial home, també un durosià en un dels forats de baix, va parlar cap amunt.

-Seixanta quatre per cent de possibilitats de què sigui Rellidir o el Bus Blau.

-Control de caces, envieu un esquadró en quatre cap a Rellidir, dos a quatre cap al Bus Blau i un a quatre que romangui amb cada nau llançada.

El cap de l'almirall es va moure al seu voltant com si estudiés cada lloc sota la passarel·la.

-Almirall -va dir la Leia-, tinc una mica d'experiència amb la coordinació de caces, si uc ser d'ajuda...

Limpan va assentir absent.

-Torni per les portes blindades per les que vam venir i immediatament a la dreta, és a dir, a babord de la nau, a la primera porta, digui-li al coronel Moyan que confirmi la seva participació amb la meva ajudant. I gràcies.

-No hi ha de què.

La Leia es va tornar per anar corrent cap a la sortida del pont. Les seves paraules es van embussar una mica en la seva gola. L’almirall acabava de donar-li les gràcies per oferir-se voluntària per cometre el que podria acabar sent un acte de traïció. Perquè si la Leia podia ajudar al Han a sobreviure en la batalla que s'aproximava, ho faria, encara que hagués d'actuar directament contra els interessos de l'Aliança Galàctica.

La Syal va maleir mentre el seu Twee travessava les portes de sortida de l'hangar del Bus Blau i lentament començava a accelerar.

Encara semblava tan lent... Ella i els seus companys d'esquadró, cinc d'ells, es van alinear en una formació de V. El seu comandant, qui havia estat el pilot de l'Ala-X que l'assetjava durant els seus passis de prova, estava a la punta.

Gris U girà per liderar la resta de l'esquadró cap a l'atmosfera. La Syal va comprovar el seu panell de navegació i va veure que el seu destí era un punt al sud de la ciutat de Rellidir. Va assentir. Els corellians estaven venint per recuperar la seva ciutat. Ella no sabia si, al seu cor, desitjar-los sort o no.

El Grup Pantera, Han i Wedge, es van quedar molt cap a la part posterior de la formació corelliana.

Han es va exasperar. No estava bé estar a la part del darrere de cap formació. Quan estaves enrere, els rancorosos artillers enemics concentraven el seu foc en tu i tu tenies el cul ple de trets. Quan estaves enrere, la teva localització et marcava com un pilot lent o indiferent. Fins i tot les naus de llançaments de míssils estaven davant d'ells. Havien d'estar en un lloc del cel a l'est de Rellidir abans que Han i Wedge fessin la seva aproximació.

Per fer les coses més irritants, Han encara no havia sentit notícies de la Leia. Calia reconèixer-ho, les comunicacions entre ells anaven a ser arriscades i ocasionals. Ell va mirar al quadern de dades equipat amb comunicacions que havia connectat amb cura al tauler de control del Crit una vegada que havia estat segellat dins el vehicle. La seva pantalla encesa romania irritantment en blanc.

Encara pitjor, Wedge semblava estar llegint la seva ment.

-No et tornis impacient -va dir, amb una veu tan clara a les orelles d’en Han que podia haver estat assegut al seient del copilot ara buit-. Arribarem allà bastant aviat.

-Impacient? –En Han va afegir una mica d'incredulitat a la seva veu-. Fillet, només estic assegut aquí jugant al sàbacc amb els cervells droides.

-Bé. Estar pelat et farà tenir un propòsit.

En Han va somriure. Va augmentar una mica els impulsors, col·locant-se lleugerament davant del Crit d’en Wedge.

-I fer que algú t’exploti les escotilles et farà tenir un propòsit a tu.

La veu d’en Wedge es va tornar menys cordial, més militar.

-Els caces davanters de les vores trobant unitats enemigues ara.

-Quina sort la seva -va dir en Han.

RELLIDIR, TRALUS

Aquest cop, la Jaina va pronunciar cada paraula amb una claredat brillant i individual, fent impossible que la malinterpretessin.

-He. Dit. Que. Baixin. Els. Escuts. Canvi.

-Negatiu en això, negatiu. -La veu de l'oficial de terra va sonar jove i una mica plena de pànic-. L'enemic està a menys de tres minuts d'aquí i descendint ràpidament.

-Caram -va dir la Jaina-. Amb dos segons per baixar els escuts i dos per aixecar-los de nou després que estiguem fora, això li deixa, què? Més de dos minuts i mig per dubtar i encara estar fora de perill? Baixi els karking escuts i deixi'ns sortir!

Ella va colpejar una porció dels seus panells de control, que no estava ocupada per botons o lectures, amb el seu puny.

El seu esquadró donava voltes sobre el centre de la ciutat de Rellidir, confinat pels escuts d'energia que defensaven aquesta part de la ciutat. Altres caces estaven brunzint prop d'ella, però cap dels altres esquadrons semblava tan ansiós per deixar l'àrea de l'escut.

-Les ordres són que tots els esquadrons es quedin a prop i disponibles i defensin el centre -va dir l'anònim oficial-. Així que es queda aquí.

-Aquest és l'Esquadró Punt de Càrrega, la unitat Jedi. –La veu de la Jaina era un xiuxiueig de fúria-. No som part de la seva estructura de comandament immediata. Deixi’ns sortir i farem un treball molt millor que defensar-los.

-Això és una negativa, Punt de Càrrega. Les meves ordres són específiques i no vaig a preocupar al comandant just ara amb la seva petició. Tallo.

-Idiota covard, ploraner i cridaner -va dir la Jaina-. He vist a droides ratolí amb més fermesa i a insectes esclafidors amb més cervell.

-Dubto que pugui sentir-te, U. -Aquesta era la veu d’en Zekk.

-Ho sé. –La Jaina sospirà-. Crec que estem atrapats aquí.

-Punt de Càrrega, mantingueu els vostres patrons de vols i aviseu quan les oportunitats que comencin a caure sobre nosaltres.

Ella va rebre un cor d'afirmacions però estava massa desanimada per prestar-li molta atenció.

SISTEMA ESTEL·LAR MZX32905, PROP DE BIMMIEL

Els tres Jedi i Brisha van muntar al turboascensor per baixar fins al nivell inferior de l'hàbitat.

-Això és una cosa que podries haver esmentat des del principi -va dir la Nelani-. Hi ha un Sith en els fonaments. D'haver estat aquesta qualsevol altra llar a la galàxia, això seria la primera cosa en sortir de la boca d'algú.

-Quin és el seu nom? -va preguntar en Ben.

La Brisha va arronsar les espatlles.

-No s'ha revelat a mi i per tant segur que no m'ha dit el seu nom. -Llavors ella va somriure, de sobte jogassera-. Darth alguna cosa, espero.

-No hi ha hagut cap Sith en la galàxia des... què? La mort de l'últim clon de l'emperador? -va preguntar en Jacen.

-És veritat i no ho és -va dir la Brisha-. En termes de l'estructura clàssica dels Sith de Mestre i aprenent, «només hi pot haver dos», tens raó. No estic segura de fins i tot comptar els clons de l'emperador com a Sith. Després de tot, ells no van guanyar el seu coneixement Sith, no el van adquirir a través de la suor i el sacrifici. Ells el van heretar com un paquet de programació descarregada d'un ordinador. Crec que els últims Sith van desaparèixer quan l'emperador i el teu avi van morir en el mateix dia.

»Però -va continuar ella- molt llegat Sith va sobreviure.

»Individus que eren candidats a convertir-se en Sith i van fallar per alguna raó en aconseguir completament el seu estatus com a aprenents. Sabien prou per sobreviure i sabien prou per continuar aprenent. Un podia haver après prou per convertir-se en un Mestre.

El turboascensor va fer un soroll sec en aturar-se al nivell inferior de l'hàbitat, el nivell en què havien entrat originàriament en l'estructura. Brisha els va portar des d'allà a través d'una porta lateral fins a una habitació hexagonal dominada per un tub. Inclinat en un angle de quaranta-cinc graus, hi havia un cilindre de transpariacer marcat per un parell de rails de metall. El tub estava per sota dels dos metres de diàmetre i suspès per sobre, sobre d’ell en un braç de metall hi havia una espècie de vagoneta de rodes de metall. La vagoneta tenia sis seients al capdavant i una àrea de càrrega copiosa en el mig i un grup de sis seients que miraven cap enrere en la part posterior. El seu morro estava parcialment dins del cilindre, apuntant cap avall, amb el grup de rodes davanteres sobre els rails.

Ben es va inclinar sobre el tub. Portava cap avall més enllà del sòl fins a la foscor, però mentre mirava, la superfície inferior del tub va començar a brillar. Metres més avall, va poder veure la superfície rocosa de l'asteroide i el tub continuava endinsant-se al terra.

-Això serà divertit -va dir ell com una cosa certa.

-El noi no hauria d'anar -va dir la Brisha-. Encara no és prou fort per enfrontar-se a un Sith.

Ben va sentir un centelleig de ressentiment però el va mantenir lluny de la seva cara.

-Et diré què, simplement resistiré la temptació -va dir ell.

Brisha li va llançar una mirada severa.

-La darrera vegada que em vaig trobar amb el teu pare, la nostra separació no va ser molt agradable. Potser ell hagi tingut temps de perdonar-me... però amb tota certesa no em perdonaria una segona vegada si me les manego per fer que matin al seu únic fill.

-Llavors tampoc faré això.

Jacen va pujar les escales de l'estructura de metall cap al vagó miner i va saltar cap al seient davanter.

-Ell ve amb nosaltres. D'aquesta manera ningú pot assaltar-lo mentre es queda enrere.

-Si tu ho dius.

Brisha el va seguir i es va col·locar al seient al costat d'ell.

En uns moments la Nelani i en Ben eren al seient del darrere.

Brisha va prémer un botó. Palanques i controls es van encendre de cop i volta al tauler de control del vagó miner.

-La pressió atmosfèrica a les cavernes està a punt nou cinc de l'estàndard de l'hàbitat -va dir ella-. Les vostres oïdes es poden tapar.

Ella va prémer un botó. La vagoneta va rodar dins del tub, aconseguint certa velocitat i es va capbussar cap a la superfície de l'asteroide.

I a través d'ell, en la negror.

 Següent