Rescat perillós (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

-Gràcies als nostres contactes, hem sabut que algú a Simpla XII està buscant un gran carregament il·legal d'androides assassins de seguretat -va dir l’Adi-. Sabem que aquest algú és la Jenna Zan Arbor. Hem esbrinat qui són els contrabandistes d'androides. Ara l'únic que necessitem és que ens permetin colar-nos entre el carregament.

-Quan tindrà lloc la transacció? -va preguntar l’Obi-Wan amb ànsia.

-El més aviat possible -va respondre l’Adi-. Els venedors d'androides tenen la impressió que la Zan Arbor està planejant abandonar el planeta. Potser hagi mentit, però crec que els plans de marxar són la raó per la qual la comanda és tan urgent. Necessita protecció per poder marxar i on vulgui que hi vagi. Sap que els Jedi la segueixen de prop.

-Si pensa anar-se'n, no podem esperar a sol·licitar reforços -va comentar l’Obi-Wan.

Adi fer que sí amb gest ombrívol.

-Hi estic d'acord. Anem al magatzem on estan carregant els androides. Els contrabandistes ens esperen.

El magatzem era una estructura metàl·lica atrotinada que s'inclinava cap a un costat de forma alarmant. Els fonaments estaven profundament enfonsats en el fang. El constant núvol que cobria Simpla XII deixava anar freqüents aiguats, i Obi-Wan, Siri i Adi es van obrir pas cap a l'entrada amb el fang cobrint-los fins als turmells.

Obi-Wan va empènyer la porta i va escoltar unes veus que li van resultar familiars.

-Vaja, vaja, quins androides més vells. No podies haver trobat models més nous?

-És clar que sí, per què no m'ho vas dir abans? Espera que rebusqui a la butxaca plena de crèdits i pagui uns androides nous.

Obi-Wan va grunyir en veu alta.

-No anireu a dir-me -va dir a l’Adi i la Siri- que els venedors d'androides són Cholly, Weez i Tup.

- Els coneixes? -va preguntar l’Adi.

En aquest moment, Cholly va veure a Obi-Wan.

- Amic meu! -va cridar en un to amb una calidesa que feia evident el seu nerviosisme.

- Jedi Kenobi! -va cridar Weez a continuació, mentre Tup s’esmunyia darrere d'ell per amagar-se -. No t’esperàvem!

- Per què? -va preguntar Obi-Wan, caminant cap a ells-. Perquè pensàveu que era presoner de la Jenna Zan Arbor? Perquè vau dir que impediríeu que Ona Nobis s'acostés a l'edifici i en lloc d'això vau fugir?

-Doncs no -va dir Weez, balancejant d'un peu a un altre-. Jo no diria això.

Tup va treure el cap des de darrere d’en Weez.

-Estem de la teva part, Obi-Wan.

-Sempre que no tingueu que arriscar les vostres vides -va afegir Obi-Wan.

-És clar que sí -va dir Weez-. Però som així amb tothom.

-Espereu, deixeu-me pensar... Vam dir en algun moment que érem valents? Crec que no! -va assenyalar Cholly.

-I Ona Nobis era un ésser aterridor -va dir en Weez.

-Ja veus –rebufà en Tup-. Això ho has d’admetre. Però la vam seguir!

- Ah, sí? -va preguntar Obi-Wan, tallant-. I cap a on va anar?

-A la seva nau privada -va respondre Cholly-. Se'n va anar de Simpla XII, això ho sabem.

Almenys li havien donat una dada realment valuosa. Ona Nobis havia marxat definitivament. Li havia dit a Zan Arbor que no tornaria a treballar per a ella. Tenia clients més rendibles.

-Podeu compensar-m’ho ara -va dir Obi-Wan, arrufant el gest-. Ja vau donar un cop l'esquena als Jedi. No torneu a fer-ho.

-Mai, mai, mai -va dir Weez, negant amb el cap.

-A menys que hi hagi un perill terrible -va afegir Tup ràpidament.

-Això no hauria de suposar un perill per a vosaltres -va dir l’Adi-. L'únic que volem és que ens deixeu amagar-nos entre la mercaderia d'androides per a la Zan Arbor. Trobarem la forma d’escapolir-nos d'allà quan deixeu la comanda.

-Ah -va dir Cholly-. Llavors això serà quan ens pagueu, no?

-Sí -Va dir l’Adi amb impaciència-. L'única cosa que necessitem és entrar a l'edifici.

Cholly, Weez i Tup es van mirar.

-Demano solemnes disculpes per preguntar això -va dir Cholly-, però què hi guanyem nosaltres amb tot això?

-En altres paraules, el pla sona arriscat –explicà en Weez-. I no hi ha compensació per al perill que correríem.

-Bé, nosaltres no anem a pagar-vos -va dir l’Adi. Va fixar la seva mirada fosca i dominant en els tres, que es van estremir sota l’escrutini-. És el que esteu suggerint?

-És clar que no -va dir Tup fermament.

-A no ser, clar, que entrar en aquest edifici sigui realment important per a vosaltres. Prou important com per deixar anar uns quants crèdits... -La veu d’en Cholly es va anar diluint mentre Adi li clavava la mirada-. Només pensava en veu alta -va dir dèbilment.

-A veure què us sembla això -va suggerir la Siri en to amable-. O ens ajudeu, o ens carreguem tots els vostres androides.

- Siri! -La veu de l'Adi va retrunyir ferma-. Un Jedi no amenaça.

La Siri va tancar la boca, però va continuar mirant amb feresa a Cholly, Weez i Tup, amb la mà recolzada sobre l’empunyadura del sabre làser.

-Se m'ocorren dues raons perquè ens ajudeu -va dir Obi-Wan, intentant apartar la impaciència de la seva veu. No tenien temps per a aquests retards-. Primer per què m'ho deveu, i segon perquè els Jedi són molt millors amics que enemics. I a vosaltres tres us calen amics, crec.

-Així és, tots els altres ens menyspreen -va admetre Tup amb amargor.

-Està bé, us ajudarem -decidí Cholly-, però espereu que sortim de l'edifici per començar amb el vostre xivarri de sabres làser.

La Siri va caminar lentament, envoltant un gravitrineu on el trio havia estat carregant androides. Els gravitrineus no tenien la cabina coberta, només una plataforma i un parabrisa.

- Però com anem a amagar-nos? Ens veuran enseguida.

- No teniu un vehicle cobert, alguna cosa com una barca? -va preguntar l’Adi.

-Amb prou feines ens vam poder permetre el gravitrineu -va dir Cholly-. Però deixeu-me que us ensenyi una cosa. El primer és descarregar els androides. Weez, Tup!

Cholly, Weez i Tup van descarregar el munt d’androides que ja havien carregat en el gravitrineu. Llavors, Cholly va prémer una palanca, i un compartiment secret es va obrir al gravitrineu. Estava ben camuflat, de manera que semblava formar part de la coberta del vehicle.

-Hi ha vegades que necessitem una mica de privadesa per a les mercaderies que transportem -va explicar Cholly.

-Que trafiqueu, voldràs dir -va dir la Siri.

Adi va treure el cap per l'obertura.

-No hi ha molt lloc, però crec que hi cabem tots tres.

-Us heu d’amagar primer. Després carregarem els androides -va explicar Weez.

-Això vol dir que haureu de descarregar els androides perquè puguem sortir -va comentar la Siri, arrufant les celles.

Adi tamborinà amb els dits a la funda de la seva arma.

-No és una situació idíl·lica. Haureu d’oferir-vos a descarregar els androides quan arribem.

A Cholly no va semblar agradar-li això últim, però va assentir.

- I si programem els androides? -va preguntar l’Adi-. Us ha donat ja instruccions la Zan Arbor?

Weez va negar amb el cap.

-Els va programar ella mateixa.

-Oferiu-vos a fer-ho. Inventeu una cosa -va suggerir l’Adi-. I després sabotegeu-los d'alguna manera. No em ve de gust haver d’enfrontar-me a vint androides d'atac.

-Farem el que puguem –Va dir Cholly-. Més us val entrar ja, o arribarem tard a la cita.

Adi va flexionar el seu llarg i elegant cos en entrar al compartiment, i es va estirar al llarg. Siri la va seguir. Obi-Wan es va prémer a l'interior.

-Ai -va murmurar la Siri-. Compte amb els colzes.

- On vols que els posi? -va respondre Obi-Wan.

-Calleu els dos -va dir l’Adi-. No estarem aquí molt temps.

La cara somrient de Tup va aparèixer sobre ells.

-Vaig a tancar el panell. No us preocupeu, hi ha molta ventilació.

-Això espero -va dir Obi-Wan suaument, mentre el panell es tancava a pocs mil·límetres de les seves cares-. No m'agrada gens haver de confiar en aquests tres.

-Això és perquè aquests amics teus no semblen en absolut de fiar -va dir la Siri.

-No són els meus amics -va murmurar Obi-Wan. Per què estava la Siri sempre punxant-lo?

Durant diversos minuts van escoltar a Cholly, Weez i Tup carregant als androides, lluitant i discutint sense parar.

-Quants més encaixem, més s’emportarà ella, amb una mica de sort -va exclamar Cholly-. No els posis així, Tup, estàs ocupant massa espai.

-Uf, ho faig el millor que puc.

Adi va sospirar.

-Estem trigant massa -va donar uns copets a la tapa del compartiment-. Afanyeu-vos! -va cridar.

-Sí, sí, ens afanyem. Uns minuts més -va cridar Cholly.

Obi-Wan va tancar els ulls. Per què sempre li demanaven que tingués paciència en aquelles ocasions en què no podia suportar els nervis? Cada segon de retard era una frustració.

Adi va parlar a poc a poc.

-Coneixent a Qui-Gon, estic convençuda que té el seu propi pla, Obi-Wan. No som el seu únic recurs d'escapament.

-Sí, jo també ho crec -va dir Obi-Wan, agraint les paraules tranquil·litzadores de l'Adi.

-Només hi ha una cosa que em preocupa -va murmurar l’Adi-. Espero que el seu pla i el nostre siguin compatibles.

Següent