La Guerra de l’Eixam (XV)

Anterior

15

La vastitud de l'Hangar 51 del Megador rugia amb l'activitat d'un petit exèrcit de tècnics, droides i personal de suport apressant-se a preparar l'ala sencera d'InvisiblesX Jedi per al combat. Els InvisiblesX eren naus temperamentals amb equipament especialitzat, de manera que fins i tot les tasques simples com proveïment i rearmament requerien el doble de treball i feia tres vegades més soroll que la mateixa feina en un caça estel·lar estàndard. I les comprovacions de sistemes provocava una cacofonia per dret propi, mentre furiosos xiulets i refilets volaven d'un costat a un altre entre els astromecànics conscients de la seguretat dels InvisiblesX i els droides de diagnòstics envanits del Megador.

Com a resultat, Jacen no podia sentir d'amagat el que Luke i Mara els estaven dient a la Saba i als seus pares a la rampa d'entrada del Falcó. Però dubtava que fos un problema. Tots s'estaven estrenyent les mans i abraçant-se i ell podia sentir la seva preocupació i els seus càlids sentiments en la Força.

Probablement, Luke simplement acabava de cridar-lo perquè s'acomiadés abans que els seus pares partissin en la seva missió contra els txiss. A ell li hauria agradat estalviar-los el viatge, fer-los veure que els txiss seguirien atacant als kílliks tant si el pla boig d'en Luke funcionava com si no. Però no es va atrevir.

Les acusacions d'en Lowbacca i Tesar l'havien deixat en una posició feble amb Luke i Mara i Jacen no s'arriscaria a agreujar la situació en oposar-se obertament al pla d'en Luke. Tot depenia que els txiss guanyessin aquesta guerra i ell havia de romandre en una posició on s'assegurés que ho feien.

Jacen va arribar al peu de la rampa d'entrada del Falcó i es va aturar, esperant el seu torn per abraçar els seus pares i desitjar-los un bon viatge. Malgrat el pèl canós del seu pare i de les potes de gall que creixien en les vores dels ulls de la seva mare, no pensava en ells com vells. Només eren experimentats. Vastament experimentats.

Havien estat participant en missions com aquesta junts durant més de trenta anys, des de molt abans que la Jaina i ell haguessin nascut, i Jacen simplement estava començant a comprendre realment els sacrificis que havien fet, els riscos que havien corregut. Amb quina freqüència s'havien enfrontat a dilemes com les que ell s'enfrontava ara, d'haver de triar entre una maldat terrible i una absoluta? Quants secrets com Allana havien mantingut ocults? Quants estaven ocultant encara?

Havia arribat l'hora que Jacen i els seus companys prenguessin el testimoni que els seus pares i els seus amics havien estat duent tots aquests anys, no per apartar a un costat a la generació anterior, sinó per portar la càrrega ells mateix i permetre'ls als vells herois un descans ben merescut. Sabia que ell i els seus companys estaven llestos. Un grup de Jedi no havia estat tan curosament seleccionat i preparat des dels dies de l'Antiga República. Però quan Jacen va mirar als seus pares i va recordar com havien canviat la galàxia, es va trobar preguntant-se si ell i la seva generació eren dignes.

De vegades, donades les seves infàncies segures i el seu entrenament formal, fins i tot es preguntava si els nous Jedi eren massa tous. Comparat amb el vaixell de càrrega fastigós i sobrepoblat que el seu pare havia anomenat llar de menut o la polsegosa granja d'humitat de Tatooine que havia donat forma a la vida prèvia del seu oncle Luke, l'acadèmia Jedi de Yavin IV hi havia estat luxosa. Fins i tot la seva mare, criada al Palau Reial d'Alderaan, havia entès l'autèntic perill quan era nena, amb la mirada mortal d'en Palpatine sempre tornada cap a la seva família.

-Jacen?

Jacen va sentir els ulls del seu pare fixos en ell i va comprendre que tothom estava mirant en la seva direcció.

-Estàs aquí? -va preguntar en Han-. No estàs tenint una altra de les teves visions, oi?

-No, només... -Es va sorprendre de trobar un nus a la seva gola-... només estava pensant.

-Bé, doncs para -li va ordenar en Han-. M'estàs espantant.

Jacen va forçar un somriure.

-Ho sento. Jo no voldria això. -Es va girar cap a la seva mare-. No pots convèncer-lo que ho deixi córrer?

Leia havia d'haver-lo sentit una mica malgrat les seves defenses, perquè va ignorar la broma.

-Hi ha una raó per la qual ho hagi de fer? -va dir.

Jacen va posar els ulls en blanc, però va maleir silenciosament la capacitat de percepció de la seva mare.

-Era una broma, mare. -Va obrir els seus braços i la va embolicar en una forta abraçada de manera que ella no fos capaç d'examinar la seva cara des de massa a prop-. Només vaig venir a desitjar-vos un viatge segur.

Va deixar anar a la seva mare i es va girar per abraçar al seu pare.

-Fins... -D'haver-se adonat Jacen que li costaria tant ocultar les seves emocions, hauria trobat una excusa per estar ocupat fent una altra cosa quan els seus pares marxessin-... aviat, pare.

-Tranquil, nen. Anem a tornar. -Han es va posar rígid de cop i volta, després es va apartar i va mirar-lo nerviosament-. Oi? No has vist alguna cosa...

-Tornareu, pare. Estic segur d'això -va dir en Jacen-. Només aneu amb compte, d'acord? Raynar no us creurà. I no ajudarà que estigueu dient la veritat.

-És això el que et preocupa? -Han va sonar alleugerit-. Mira, nen, hem fet això al voltant d'un...

-Estarem bé, Jacen -el va interrompre la Leia, començant finalment a mostrar-li afecte i estrenyent-li la mà-. Aquesta és l'única manera de fer que els txiss comprenguin com de difícil que seria guanyar una guerra contra els kílliks.

La Saba es va col·locar darrere de la Leia, sorgint per sobre de la manera en què Chewbacca solia sorgir sobre en Han.

-Tot zortirà bé, Jacen. La teva mare éz una Jedi poderoza, tan forta a la zeva manera com tu a la teva.

Jacen va assentir.

-Això ho sé. -Es va inclinar cap avall i va fer-li un petó a la seva mare a la galta-. Que la Força t'acompanyi, mare.

-I a tu també, Jacen -va dir la Leia-. Nosaltres no som els que atacarem la nau niu de Gorog.

La cara d'en Han es va enfonsar.

-No és això el que et preocupa... oi? -preguntà-. Vas veure...?

-No vaig veure res, pare -va dir en Jacen-. De veritat. -Va fer un gest per fer fora al seu pare i que pugés per la rampa-. Vinga. Em reuniré amb vosaltres quan això s'acabi.

Han li va estudiar durant un moment i després finalment va assentir.

-Et prenc la paraula en això, nen. No em deixis tirat.

Va prendre la mà de la Leia i va començar a pujar per la rampa.

La Saba va romandre enrere, amb un ull de pupil·la esquinçada fix en Jacen, i va començar a xiuxiuejar per la diversió.

-Eztàz zempre tan ple de zorprezez, Jacen Zolo. -Va començar a pujar per la rampa-. Zempre tan ple de zorprezez.

Jacen va haver de lluitar contra un moment de pànic. Sabia que Ben li tenia por a la Mestra barabel i ell estava començant a comprendre perquè: ella simplement era tan difícil de llegir.

Abans de començar a pujar per la rampa darrere de la Saba i els altres, C-3PO es va aturar davant d'en Jacen i li va donar uns copets lleugers a l'espatlla.

-Disculpi'm, amo Jacen. Però el que fos que va veure vostè té alguna cosa a veure amb mi?

Abans que Jacen pogués respondre, la veu d'en Han va sonar des de dalt de la rampa d'entrada.

-3PO! Si encara estàs en aquesta rampa en tres segons, aniràs a Tenupe subjectat com a càrrega al nucli!

-Les amenaces són difícilment necessàries, capità Solo! -C-3PO pujà amb fortes trepitjades per la rampa darrere de la Saba i els altres, amb les seves mans daurades agitant-se en l'aire-. Ja vaig, ja vaig!

Jacen va somriure i es va acomiadar finalment dels seus pares amb la mà, després es va retirar fins a una distància segura i va mirar amb Luke i Mara mentre la rampa d'entrada es retreia i el Falcó lliscava fora de l'hangar. La nau va penjar sota del Megador durant un moment, sent una simple llàgrima de duracer blanc emmarcada per l'enorme boca de l'hangar, després girà cap a la popa del destructor estel·lar i es va allunyar deixant una línia cap a les profunditats de les Regions Desconegudes.

La mà d'en Luke de sobte va agafar-lo per l'espatlla i Jacen tot just va evitar encongir-se. No podia permetre mostrar cap rastre de sorpresa... o culpabilitat.

-M'hi jugo a què sembla que han estat fent això tota la teva vida, oi? -va preguntar afectuosament en Luke.

-Sí -va dir en Jacen assentint-. I jo no podria estar més orgullós.

-No? -La Mara va agafar-lo a través del seu altre braç-. Bé, tampoc ells.

-Uh, gràcies. -Jacen va sentir que el nus es formava de nou en la seva gola i se'l va empassar fins a sotmetre'l-. Potser hauria de tornar al meu caça. Neufie ha estat donant-los a aquests droides de diagnòstics...

-En un minut -va dir en Luke-. Primer, m'agradaria que vinguessis amb nosaltres.

-És clar. -El cor d'en Jacen començà a martellejar amb tanta força que va haver d'utilitzar un exercici calmant Jedi per callar-lo-. On?

-Ghent està a punt per mostrar-nos la resta dels arxius secrets d'R2 -va dir la Mara-. Però encara no ha acabat de duplicar l'omniporta, així que aquesta podria ser l'única vegada que pugui algú veure els holos dels teus avis. Luke i jo vam pensar que t'agradaria ser-hi.

-Sí? -va dir en Jacen, gairebé permetent que es veiés la seva alleugeriment-. Vull dir, si. I tant!

-No passa res. Jo també estic nerviós. -Luke va riure incòmodament i després va afegir-. Espantat, fins i tot.

-Bé, jo no.

El to de la Mara era una mica massa lleuger. Els Skywalker feien broma obertament sobre les insinuacions de l'Alema amb el fet que la Mara podria haver jugat un paper en la mort de Padmé Amidala, però Jacen sabia com de dolguda que havia estat la seva tia per tot l'incident.

La pregunta havia de ser resposta. I havia de ser resposta abans que els Jedi ataquessin la nau niu de Gorog. Luke no podria enfrontar-se a la Lomi Plo d'una altra manera. Ella trobaria qualsevol rastre de dubte, especialment aquest dubte, i l'utilitzaria per ocultar-se completament.

Aquesta era de les raons per les quals Jacen creia que havia de ser ell el que s'enfrontés a la Lomi Plo. Ell no tenia dubtes. De cap classe. Vergere les havia calcinat totes en una croada de dolor.

Van trobar a Ghent en una petita sala de reunions que dominava l'Hangar 51, assegut a terra al costat de l'R2-D2, envoltat per les deixalles de costum, d'eines, circuits i embolcalls de refrigeris. El desmanegat pirata informàtic estava mirant a través d'un panell d'accés amb les seves magniulleres baixades, manipulant una microsubjecció amb cada mà i murmurant per a si mateix d'una manera entretallada i de tons alts que sonava alarmantment com un codi de màquines. Tement causar un accident en sobresaltar-lo, ells es van aturar just dins de la porta i van esperar que ell tragués les mans de l'interior de la carcassa del droide.

-Per què us esteu aquí dempeus? -va preguntar en Ghent sense apartar la mirada del seu treball-. No veureu res des de la porta.

-Ho sento. -Luke va obrir el camí cap davant-. Estàs preparat?

-No semblo preparat? -va preguntar Ghent-. Tot el que he de fer és col·locar l'omniporta de nou al seu lloc.

-Oh -va dir en Luke-. Quan vaig veure tots els circuits...

-Manteniment estàndard -el va interrompre en Ghent-. No m'estranya que aquest droide es comporti de manera estranya. Alguns d'aquests circuits no s'han netejat en vint anys estàndard. Tenien una capa de molècules de carbó de cent mols d'alta.

Mentre s'acostaven, Jacen va comprendre que el pirata informàtic devia haver estat treballant en l'R2-D2 durant un parell de dies sense parar. Almenys feia una olor així. Es van detenir a diversos passos de distància i van mirar mentre ell col·locava un panell de circuits de nou al seu lloc.

-Tot preparat. -Es va tirar enrere sobre els seus talons i després va aixecar la vista.

-No crec que hagueu de fer això, sabeu? -va dir.

-Ja ens ho has dit -va dir la Mara.

Les celles d'en Ghent es va elevar.

-Sí?

-Diverses vegades -va dir en Luke.

-Oh. -Ghent es va passar una mà sobre el seu cap tatuat.

-És només que gairebé he descobert com va l'omniporta -va dir-. Altres tres setmanes, no més de sis en realitat, i la tindria segur. Llavors podríeu veure aquests arxius cada vegada que volguéssiu.

-No tenim sis setmanes. -Luke va comprovar el seu crono-. Hem d'enlairar-nos en sis hores.

Els ulls d'en Ghent es van obrir molt.

-Tan aviat? Vaig creure que teníem tres dies!

-Han passat tres dies -va dir pacientment la Mara.

Ghent mirà al seu voltant amb confusió.

-Crec que estava en pitjor estat del que vaig pensar -va dir.

-Ghent, realment necessitem veure aquest holo ara -li va pressionar suaument la Mara-. Molt depèn d'això.

-Sí, ho sé -va dir en Ghent-. Però no crec que ho comprengueu. Aquesta és una porta posterior original del dissenyador de l'Intellex IV. Si la fregim abans que l'hàgim copiat, estarem destruint tota una sub-era d'història dels ordinadors.

-Ghent, això és realment important -va dir en Luke.

El pirata informàtic va sospirar i després va connectar l'interruptor del circuit primari de l'R2-D2 sense dir res més.

El droide va tornar a la vida amb un xiulet sobresaltat, després va girar la seva cúpula d'un costat a un altre, estudiant acuradament els munts d'eines i panells de circuits descartats al seu voltant. Després d'un moment, va començar a rodar d'un costat a un altre sobre les seves bandes de rodament, estenent diversos braços utilitaris i xiulant amb aprovació.

Llavors el fotoreceptor de l'R2-D2 va girar més enllà de la cara d'en Ghent. Va fer un brunzit sobresaltat, després va mirar al Luke i va començar a retrocedir.

-R2, atura't! -li va ordenar en Luke-. Torna aquí. Necessitem veure què li va passar a la meva mare després que el meu pare tornés de Mustafar.

R2-D2 trinà una explicació en codi de màquines. Jacen no es va sorprendre realment quan Ghent ho va traduir.

-Diu que Ànakin Skywalker no va tornar.

-No? -Luke va arrufar el gest-. Què va passar?

R2-D2 va romandre en silenci durant un moment i després de sobte va deixar anar una explicació.

-Padmé va anar a veure al teu pare -va informar en Ghent.

-Llavors mostra'ns això -va dir en Luke a l'R2-D2-. I res de trucs. Necessito veure això.

R2-D2 va xiular dubtosament.

-Diu...

-R2, només fes-ho -li va interrompre en Luke-. Anem a entrar en combat aviat i necessites temps per calibrar-te amb l'InvisibleX.

El droide trinà una pregunta excitada.

-Si Ghent pensa que estàs a l'altura -va dir en Luke-. I si no segueixes encasquetant-te.

R2-D2 es va inclinar cap endavant i va activar el seu holoprojector. La imatge d'un caça estel·lar verd va aparèixer en una plataforma d'aterratge d'algun planeta distant que no es podia identificar per la imatge. Un jove amb una capa fosca va aparèixer, corrent per la imatge des de la direcció del caça. Quan es va acostar, es va fer aparent que era Ànakin Skywalker. Semblava cansat i llardós, com si acabés de sortir d'una batalla. Això encaixava amb el que li havia dit a Padmé en l'últim holo que Jacen i els Skywalker havien vist junts: que anava a Mustafar a acabar la guerra.

-Padmé, vaig veure la teva nau -va dir l'Ànakin.

Padmé va aparèixer, entrant en la imatge des de la direcció oposada, i es van abraçar.

-Ànakin!

La seva esquena estava tornada cap a l'holocàmera, però estava clar que tremolava.

-No passa res, ara estàs fora de perill. -Ànakin va abaixar la mirada fins als ulls d'ella-. Què estàs fent aquí?

-Estava tan preocupada per tu! -La veu de la Padmé era d'alguna manera ofegada, atès que encara estava d'esquena a l'holocàmera-. Obi-Wan em va dir coses terribles.

La cara de l'Ànakin es va ennuvolar per la fúria.

-Obi-Wan va estar amb tu?

-Va dir que t'havies tornat cap al Costat Fosc -va continuar la Padmé, evitant una resposta directa-. Que vas matar a uns nens.

-Obi-Wan està intentant tornar-te contra mi -va dir obscurament l'Ànakin.

Padmé va negar amb el cap.

-Es preocupa per nosaltres.

-Nosaltres?

-Ho sap. -Padmé es va aturar durant un moment i després va dir-: Vol ajudar-te.

-I a tu. -La veu de l'Ànakin estava ara plena de gelosia-. No em menteixis, Padmé. M'he tornat més poderós del que cap Jedi hagi somiat mai i ho he fet per tu... per protegir-te.

-Jo no vull el teu poder. -Padmé es va apartar d'ell-. No vull la teva protecció.

Ànakin va tornar a atreure-la cap a ell.

-Va a protegir-te l'Obi-Wan? -demanà -. Ell no pot... ell no pot ajudar-te. No és prou fort.

El cap de la Padmé va caure i ella va guardar silenci durant molt de temps.

Potser R2-D2 havia adaptat les seves rutines de comunicació a l'humor d'en Luke amb el pas dels anys, perquè semblava sentir l'espant en la presència d'en Luke tan clarament com Jacen. El droide es va aprofitar del llarg silenci per xiular una pregunta llarga i que sonava preocupada.

-Ell té por que això vagi a sobrecarregar els teus circuits -va informar-lo en Ghent-. I sé que estem estressant els seus. Sents el tri en aquest to interrogatiu?

-Segueix endavant. -El to d'en Luke es va tornar una mica més suau-. No passa res R2. Estic bé.

Jacen fer que sí amb aprovació. Hi havia un to irracional i perillós en la veu de l'Ànakin i Jacen va comprendre per què R2-D2 havia estat tan poc disposat a mostrar aquests holos al Luke. Però el dolor només era perillós quan se'l temia. Aquesta havia estat una de les primeres lliçons de la Vergere. Luke necessitava veure el final de l'holo. Necessitava abraçar el seu dolor.

Després d'un moment, Padmé va aixecar el cap de nou a l'holo.

-Ànakin, tot el que vull és el teu amor.

-L'amor no et salvarà -va grunyir l'Ànakin-. Només els meus nous poders poden fer això.

-A quin preu? -digué la Padmé-. Ets una bona persona. No facis això.

-No et perdré de la manera en què vaig perdre a la meva mare.

La cara de l'Ànakin pertanyia ara a algú altre, algú enfadat i espantat i egoista.

Padmé no va semblar veure el canvi. O, si ho va veure, va romandre determinada a portar de nou de tornada a l'altre Ànakin. Ella va allargar la mà cap a ell.

-Vine amb mi -va dir ella-. Ajuda'm a criar el nostre fill. Deixa tota la resta enrere mentre encara puguem.

Ànakin va negar amb el cap.

-No ho veus? Ja no hem de fugir més. He portat la pau a la República. Sóc més poderós que el Canceller. Puc enderrocar-lo i junts, tu i jo podem governar la galàxia... fer que les coses siguin com vulguem que siguin.

-No em crec el que estic sentint!

Padmé va retrocedir, trontollant com si l'haguessin colpejat.

Luke va sospirar audiblement, clarament descoratjat per l'arrogància que havia portat al seu pare pel camí fosc de l'opressor. Però Jacen es va trobar responent davant del seu avi més comprensivament, gairebé amb admiració. Ànakin Skywalker havia comprès la seva pròpia fortalesa i, en cert moment, almenys, havia intentat utilitzar aquesta fortalesa per portar pau. La Vergere ho hauria aprovat. El poder no utilitzat era poder desaprofitat i fos el que fos el que li va passar després, Ànakin Skywalker almenys havia intentat utilitzar el seu per a un bon fi.

Durant un moment, l'holograma de l'R2-D2 va començar a parpellejar i tothom va contenir l'alè. Llavors el droide va fer un espetec i un brunzit i l'escena va continuar.

Padmé havia deixat d'allunyar-se de l'Ànakin.

-Obi-Wan tenia raó -va dir ella-. Has canviat.

-No vull sentir res més sobre Obi-Wan! -Ànakin va caminar cap a ella-. Els Jedi es van tornar contra mi. La República es va tornar contra mi. No et tornis tu contra mi.

-Ja no et conec -va dir la Padmé-. Ànakin, em trenques el cor. Mai deixaré d'estimar-te, però has pres un camí que jo no puc seguir.

Els ulls de l'Ànakin es van estrènyer.

-Per culpa de l'Obi-Wan?

-Per culpa del que has fet! Del que planeges fer! -La veu de la Padmé es va tornar imperativa-. Atura't ara. -Guardà silenci durant un moment i llavors el seu to es va suavitzar-. Torna. T'estimo.

La mirada de l'Ànakin es va moure i ell va semblar estar mirant per sobre l'espatlla de la Padmé cap a la càmera.

-Mentidera!

Padmé es va girar i per primera vegada es va fer clar com d'avançat que estava el seu embaràs. La seva boca es va obrir amb consternació.

-No!

-Estàs amb ell! -La mirada de l'Ànakin va tornar cap a la Padmé-. M'has traït!

-No, Ànakin. -Padmé negà amb el cap i es va dirigir de nou cap a ell-. Ho juro... jo...

Ànakin va estendre el seu braç, amb la seva mà formant un arc. Padmé va cridar, després es va agafar la gola i va començar a fer terribles sons d'ofegament.

Luke va cridar amb incredulitat i la Força es va tornar pesada amb la pena i la ràbia. Fins i tot Jacen, el temps entre els yuuzhan vong li havien ensenyat a no sorprendre's mai per la brutalitat que un ésser podia infligir a un altre, va sentir que l'estómac se li regirava davant la imatge del seu avi utilitzant la Força per ofegar la dona que suposadament estimava.

Un brunzit terrible però amb prou feines audible es va elevar d'algun lloc dins de l'R2-D2. L'holo va començar a parpellejar de nou i una veu familiar va parlar des de fora de la finestra de l'holo.

-Deixa-la anar, Ànakin.

Amb el braç encara estès, i amb Padmé encara ofegant-se, Ànakin es va tornar per parlar-li amb menyspreu a qui parlava.

-En què heu estat ficats ella i tu?

Obi-Wan Kenobi va entrar en la imatge, portant les vestidures color sorra d'un Jedi. Encara que la seva esquena estava tornada cap a la càmera, la seva figura i el seu perfil barbut eren clarament recognoscibles.

-T'he dit... que... la deixis anar!

Ànakin va agitar el seu braç cap a un costat i Padmé va sortir volant de l'holo.

Ànakin es va dirigir cap a l'Obi-Wan.

-Tu la vas tornar en contra m... -estava dient.

Una detonació aguda va sonar l'interior de l'R2-D2 i l'holo es va dissoldre en estàtica.

Ghent va baixar les magniulleres, després va mirar a través del panell d'accés de l'R2-D2 i va cridar com si un tret làser li hagués travessat el cor. Va baixar les microsubjeccions a través de l'obertura i va fer petar alguna cosa i llavors va retirar el que a simple vista semblava ser un borrissol de pols fumejant.

-Sabia que passaria això! -va cridar el pirata informàtic-. Ara és una omnicendra!

Ningú va respondre. Luke estava rígid i cendrós, lluitant per contenir les llàgrimes. Mara estava mirant al lloc on el cos flàccid de la Padmé s'havia esvaït de l’holo. Jacen estava intentant decidir on s'havia equivocat el seu avi, intentant descobrir què va fallar l'havia convertit en esclau del seu temperament. Fins i tot R2-D2 romania en silenci i continuava projectant una columna d'holoestàtica a terra.

Després d'un moment, Ghent va semblar adonar-se que la pèrdua de l’omniporta no era la pèrdua més seriosa del dia. Va descansar la mà sobre l'espatlla d'en Luke i li va donar una encaixada de consol.

-Bé, almenys sabem que no va ser la Mara qui va matar la teva mare.

-Ghent!

Els ulls de la Mara semblaven preparats per alliberar una andanada de trets làser.

-Què passa? -Ghent semblava genuïnament confós -. No era això el que estàvem intentant descobrir?

-Deixa-ho estar -li va ordenar la Mara.

Les llàgrimes s'escapaven ara galtes avall en Luke, i Jacen va poder sentir-lo lluitant amb la fúria que sentia cap al seu pare. Deixava un gust ferotge i amarg a la Força, molt més poderós a causa del perdó que Luke ja li havia concedit a l’Ànakin Skywalker.

Ghent va romandre completament aliè a tota aquesta història, és clar.

-Però ara ho sabem -va insistir ell-. No va ser la Mara!

Jacen va sospirar.

-Ghent, realment no sabem això -va explicar-. Només vam veure a l’Ànakin llançar la Padmé. No sabem que la meva àvia morís realment.

R2-D2 trinà una sèrie de notes tristes.

-Veieu? -va preguntar en Ghent, com si tots els altres també poguessin entendre el que estava dient el droide-. Voleu veure-ho?

-Veure què? –demanà la Mara.

-La seva mort -va replicar en Ghent-. Això és del que R2 ha estat intentant protegir al Luke, però ara que el secret s'ha descobert...

-No. He vist tot el que necessito veure. -Luke es va aixecar i es va assecar la cara i després va afegir-: Tenim una batalla per a la qual preparar-nos.

A Jacen no li va agradar el buit en la veu del seu oncle. Luke s'estava retirant del seu dolor, evitant aquest últim arxiu perquè sabia com de devastador que seria veure morir la seva mare. I el dolor que temies era el dolor que es podia fer servir per controlar-te. Luke no estava llest per enfrontar-se a la Lomi Plo, no estaria llest fins que acceptés la tragèdia per la que havien passat als seus pares. Fins que l’abracés.

-Estàs segur? -va preguntar Jacen-. No podria portar molt i qui sap quan estarà R2 tan cooperador...

-Estic segur! -li va etzibar en Luke-. No tens algunes comprovacions de vol que hauries d'estar fent?

La Mara va assentir cap a la porta, però Jacen va romandre on era.

-Això és més important. Necessitem parlar-ne.

Luke va sospirar i llavors va anar fins a una de les cadires de reunions i es va asseure.

-D'acord, Jacen. Escoltem-ho.

La Mara es va encongir, després va tancar els ulls i va tocar al Jacen en la Força, urgint-li al fet que no pressionés l'assumpte.

Jacen va agafar aire profundament.

-No estic segur que estiguis a punt per guanyar aquesta baralla, oncle Luke -va dir llavors.

-Aquesta no és una decisió que et correspongui prendre a tu, Jacen. -El to d'en Luke era sever-. Però endavant.

Jacen no va dubtar.

-Encara no t'has compromès -va dir-. Tens por de veure el darrer fitxer...

-No necessito veure’l -va dir en Luke-. Sé el que va passar. Ho vaig saber en l'instant en que vaig veure al meu... quan vam veure a Darth Vader aixecar la mà contra la meva mare.

-Tens por del dolor -li va acusar.

-El dolor no sempre és bo, Jacen -va dir la Mara-. A vegades només et distreu.

-I no necessito que em distreguin just ara. -Luke va començar a aixecar-se deliberadament-. El que necessito és preparar-me per al combat... igual que tu, Jacen.

-No és només l'arxiu -li va pressionar Jacen. Ara estava segur que havia de ser ell qui s'enfrontés a la Lomi Plo. Que ell era l'únic que no tenia dubtes sobre el que havien de fer-. Tampoc mataràs a Raynar.

-Encara no he decidit res -va dir en Luke.

-Pots creure que no ho has decidit -va dir en Jacen-. Però no vas a fer-ho. I és un error.

Luke va aixecar les celles.

-Ja veig. –Guardà silenci durant un moment i després va tornar a la seva cadira-. No sé què has vist, Jacen, però et puc prometre això: independentment del destí d’en Raynar, la Colònia serà destruïda. La guerra de la teva visió no arribarà a passar.

-Ho sento, oncle Luke, però les promeses no són prou bones -va dir en Jacen. No confiaria la vida de l’Allana a bones intencions-. Hem d'assegurar-nos que la Colònia mori. I això vol dir que hem d'actuar.

La Mara va anar i es va asseure al costat d'en Luke davant seu.

-Així que -va preguntar llavors- mataràs un home, algú que una vegada va ser amic teu, només per estar segur?

-No ho gaudiré -va dir en Jacen-. Però és necessari.

-Sé que creus això, Jacen -va dir en Luke-. Però jo no estic convençut. Encara no.

-No ens podem permetre dubtar de nosaltres mateixos -va insistir Jacen-. Hem de decidir... i actuar.

Luke va sospirar amb exasperació.

-Una altra vegada Vergere. –Negà amb el cap-. Mira, sé que la seva instrucció et va salvar la vida...

-I ens va ajudar a guanyar la guerra amb els yuuzhan vong -va apuntar en Jacen.

-I va ajudar a guanyar la guerra contra els yuuzhan vong -va admetre pacientment Luke-. Però no estic segur que haguem abraçar les seves idees com el nucli de la nostra filosofia Jedi. De fet, estic segur que no hauríem.

-Per què no? –demanà en Jacen.

-Primerament, perquè ja no estem en guerra amb els yuuzhan vong -va dir la Mara. Va negar amb el cap i després va apuntar a l’holoprojector de l’R2-D2-. No vas aprendre res del que acabes de veure.

Jacen va arrufar les celles, genuïnament desconcertat.

-No sé què vols dir.

La veu d'en Luke es va tornar tallant.

-Ser un Jedi és més que ser efectiu, Jacen. –Apartà la mirada i després va continuar en un to més suau-. Des que la guerra va acabar, m'ha estat preocupant més i més els ensenyaments de la Vergere i crec que finalment comprenc perquè.

Jacen va aixecar les celles.

-Per què?

-Perquè la seva crueltat em recorda molt al que creia el meu pare. -Luke es va girar i va mirar als ulls d'en Jacen-. Al que l'Emperador li va ensenyar a creure.

Jacen estava aclaparat.

-No pots parlar de debò!

-No estic dient que els ensenyaments de la Vergere siguin immorals -va replicar en Luke-. De fet, no es preocupen per res de la moralitat. No proporcionen guia.

-Exactament! -va dir en Jacen-. Tracten sobre lliurar-nos de les il·lusions, sobre veure que res és realment fosc o lluminós, completament bo o dolent.

-Així que un Jedi és lliure de dur a terme qualsevol acció necessària per assolir els seus objectius? -va preguntar en Luke-. El seu únic deure és ser efectiu?

-El seu primer deure és triar -va dir en Jacen-. Tot segueix des d'aquí.

Mara i Luke es van mirar l'un a l'altre i alguna cosa va passar entre ells que Jacen tot just va percebre.

-Però Jacen -va dir finalment en Luke-, això no és el que és un Jedi.

Jacen va arrufar les celles. No podia entendre el que el seu oncle estava intentant dir-li, excepte que tenia a veure amb els principis i les responsabilitats, amb aquestes antigues cadenes que la Vergere li havia ensenyat a obrir. Podria Luke estar dient realment que els Jedi havien de posar-se-les de nou? Que havien de deixar que les opinions d'altres dictessin les seves accions?

-Molt bé -va dir acuradament Jacen-. Què és un Jedi?

Luke va somriure.

-Et suggereixo que passis algun temps meditant sobre això -va dir ell-. Mentrestant, només recorda que no som caçadors de recompenses, d'acord?

Jacen va assentir.

-Sí, Mestre. -Comprenia que li estaven dient en termes gens incerts que no assassinés a Raynar, almenys no sense el permís d'en Luke-. Ho entenc, però sento que encara tens dubtes sobre la moralitat del teu pla. Potser jo hauria de ser el qui s'enfronti a la Lomi Plo.

La cara d'en Luke va mostrar la seva sorpresa.

-És això del que va tot això?

-Jo podria ser una elecció millor -va dir en Jacen-. Jo no tinc cap dubte sobre aquest pla. O sobre res més, de fet.

Luke es va posar dret, amb un somriure d'alleujament creixent a la cara, i li va donar uns copets a l'espatlla.

-Jacen, ets un bon Jedi -va dir-. Gràcies.

-Uh, de res. -Ara Jacen estava realment confós-. Significa això que estàs d'acord amb mi?

-Gens ni mica. Estàs confonent la lleialtat amb el dubte -va dir en Luke. Li va fer gestos a R2-D2 perquè el seguís i després va portar al Jacen cap a la porta-. Sóc jo qui matarà la Lomi Plo.

Següent