Experiment maligne (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

La següent vegada que el va deixar sortir del tanc, Qui-Gon es va quedar alarmat de l'alleugeriment que va arribar a sentir. Creia que ella havia canviat d'opinió. Va tornar a caure sobre el terra del laboratori. I no es va aixecar fins que va estar segur que podia mantenir-se dret.

Vestida de blanc un cop més, amb els cabells rossos recollits cap enrere, la científica li va contemplar amb ulls brillants.

-M'has decebut.

 A Qui-Gon li va costar somriure dèbilment.

-Quina tragèdia.

-No t'estàs debilitant tan ràpidament com els altres. No sé per què.

-Em sap greu decebre't. Vols que intenti morir-me més de pressa?

En Nil va avançar unes passes, amb la mirada hostil fixa en Qui-Gon. Li va colpejar amb l'empunyadura d'una pistola làser.

- No bromegis amb Madame!

- Vas a ajudar-me aquest cop perquè la llibertat et duri una mica més? -va preguntar la Zan Arbor tallant.

-Si t’haig d’ajudar, necessitaré fortalesa. He d’utilitzar els meus músculs -va dir en Qui-Gon-. Si pogués fer una passejada per fora del laboratori...

Ella va negar amb el cap.

-Impossible.

-Si vols que faci servir la Força, per què em debilites? -va preguntar Qui-Gon-. Quan el cos es debilita, la seva capacitat per connectar amb la Força també disminueix.

-Ho sé -va deixar anar la Zan Arbor. Va anar precipitadament d'un costat a un altre del laboratori-. Ho vaig descobrir de seguida. Però necessito analitzar la teva sang. Estic segura que en ella hi ha una manera de controlar la Força. Però no la trobo! Si aconsegueixo descobrir més propietats de la Força, i com s'utilitza, podré començar a desxifrar exactament el que és.

Qui-Gon no volia fer-la enfadar, només distreure-la. Volia que s'oblidés del temps que ell portava fora de la cambra.

- Què hi ha de la teva altra recerca? -va preguntar ell-. Val la pena abandonar-ho tot per saber més sobre la Força? Has salvat a molts éssers en la galàxia. Tens renom.

-Estic farta del renom -va dir la Jenna Zan Arbor, enrabiada com una nena-. Què m'han donat per ell?

-Respecte -va contestar Qui-Gon-. I saber que has obrat bé amb altres éssers.

-Hi va haver una època en què això em semblava important -va dir Zan Arbor amargament -. Ara ja no. Mai vaig deixar de lluitar al Senat perquè em financessin les investigacions. Mai vaig deixar de convèncer líders mig ineptes perquè realitzessin proves de les meves vacunes. Mai vaig deixar de passar-me interminables hores intentant que algú patrocinés els meus projectes. En lloc d’això hauria d'haver estat treballant! Sóc massa valuosa com per perdre el temps.

 -Això és cert -va dir en Qui-Gon-. No hi havia pensat en aquestes dificultats -Qui-Gon es va adonar que la Jenna Zan Arbor estava consumida pel seu propi talent. A aquest tipus d'éssers els agradava parlar de si mateixos. Si anava amb compte i no la feia enfadar, podria quedar-se més temps fora de la càmera i aprendre més sobre ella. La seva única esperança d'escapament estava en comprendre la seva capturadora.

-Ningú pensa en les dificultats -va dir la Zan Arbor donant uns passos cap endavant i cap enrere -. Quan una ona de fam va assolar Rend V i jo vaig crear biològicament un aliment nou per donar de menjar a tot el planeta, vaig rebre cap recompensa? Quan el virus Tendor va devastar tot el sistema Caldoni i la meva vacuna va suposar la cura de milions d'éssers, què he rebut a canvi? No prou. I vaig aprendre la lliçó.

- Què vas aprendre? - Qui-Gon es va adonar que en Nil contemplava la Zan Arbor amb adoració. No estava concentrat a vigilar-lo.

-Que no he dependre de la galàxia per al reconeixement de la meva grandesa -va dir Zan Arbor-. He de dependre de mi mateixa per recaptar els fons que necessito. Una onada de fam aquí, una epidèmia allà... què importen? Emmalaltiran, passaran una mica de gana. I pagaran per la cura.

-No ho entenc -va dir en Qui-Gon.

Zan Arbor no li va respondre directament.

-Hi ha moralitat en la galàxia, però jo encara no l'he vist -va mussitar ella-. He vist cobdícia, violència, mandra. Si ho veus d'aquesta manera, els faig un favor. Redueixo poblacions i els faig un favor.

Qui-Gon va veure darrere del vel de les seves paraules una veritat que li va desconcertar. Es va esforçar per ocultar el seu disgust. Tenia calma a la veu, fins i tot quan va formular la següent pregunta.

- Així que introdueixes un virus en una població per després poder curar-lo?

Però Zan Arbor devia percebre alguna cosa en el seu to.

-Em vaig oblidar per un moment de la moralitat Jedi. A tu això et sembla malament.

-Estic intentant entendre les teves raons -va dir en Qui-Gon-. Ets una brillant científica. És difícil seguir els girs dels teus pensaments.

La resposta va semblar encantar a Jenna Zan Arbor.

-Evidentment, vaig enfocar els problemes des del punt de vista científic. Vaig utilitzar models. Vaig calcular quantes morts causarien el pànic en una població. I llavors vaig introduir un virus en certa quantitat i vaig esperar que es multipliqués. Quan moria una determinada quantitat de gent, el líder es posava en contacte amb mi. Llavors jo fingia treballar en l'antídot que ja tenia preparat. Quan estaven desesperats i disposats a obrir-me les arques del tresor, jo l'hi lliurava. Així que ja ho veus, no hi havia morts innecessàries.

Els ulls de la Zan Arbor brillaven amb la resplendor de l'orgull. Qui-Gon es va adonar que tot el que estava dient tenia sentit per a ella. Es va adonar que estava boja.

-Però això facilitava o dificultava la situació?

- Oh tu, grandesa! -va deixar anar en Nil.

Zan Arbor no va semblar adonar-se’n de la floreta.

-Vaig haver de fer-ho, entén-me -va dir ella a Qui-Gon-. El misteri que resideix al cor de la Força és la major incògnita que he investigat. Necessitava fons per a aquesta investigació. Si arribo al nucli de la Força, arribaré al nucli del poder. Al cor de la existència mateixa.

 -I quan ho facis què vindrà després? -va preguntar Qui-Gon.

-Per fi tindré tot el poder que necessito -va dir ella -. Llavors els amics que he deixat enrere comprendran que si vaig fer sacrificis... va ser... per una bona raó.

Qui-Gon va percebre cert to de dubte.

- Vols dir Uta S'orn?

-Ella és la meva amiga. Sempre m'ha donat suport. Va estar al meu costat al Senat. Per descomptat, li estic agraïda -Jenna Zan Arbor semblava indecisa per primera vegada-. Però... un pot deixar que la gratitud interfereixi amb la ciència?

-Així que quan vas descobrir que el seu fill era sensible a la Força, vas veure un camí per aprofundir en la teva recerca -suposà Qui-Gon.

- Ell va accedir des del principi! -va cridar la Jenna Zan Arbor-. Hauria fet qualsevol cosa per diners. No es va adonar del compromís que suposava. Era un subjecte d'investigació científica. Hi hauria d'haver sabut que això implicava alguns riscos...

-Però ell no esperava morir -va dir en Qui-Gon.

-Jo tampoc -va dir ella ràpidament-. Quina classe de vida s'ha perdut? Una vida de dolor. Uta va patir pel seu fill durant cada minut mentre va estar viu. I aquesta situació no ha canviat gaire.

-Així que penses que ella ho entendrà -va dir en Qui-Gon. Darrere de la fredor de la Zan Arbor, ell va percebre angoixa.

-Ha de fer-ho. És lògic.

-Segur que serà una conversa molt interessant -va afirmar Qui-Gon en to neutre.

-Ja és hora que utilitzis la Força –Va dir ella de sobte, com si es penedís de les seves paraules-. I aquesta vegada, vull veure alguna cosa més que un simple moviment d'objectes.

Qui-Gon va invocar la Força. Va tancar els ulls i la va sentir al seu voltant, va sentir com li connectava amb tots els éssers vius d'allà i de la resta del planeta... allà on estigués. La va reunir a l'interior del seu cos per poder sanar-se...

I va sentir una crida en resposta.

Hi havia algú més allà. Seria Obi-Wan? Qui-Gon es va concentrar, reunint la Força al seu voltant.

No, no era l’Obi-Wan. Era una altra persona. Zan Arbor tenia un altre captiu allà, algú sensible a la Força. I fos qui fos, estava molt debilitat.

Va sentir un xiulet i va obrir els ulls. Zan Arbor estava enfront de l’ordenador, ajupint-se per estudiar el monitor.

-Excel·lent -va dir ella.

Ell va deixar escapar la Força. Ella es va girar i el va mirar enfadada.

-Estic cansat -va dir ell.

-Llavors no et farà res tornar a la teva càmera per descansar -deixà anar ella.

Doncs sí, li importava. Però no tant com abans. Hi havia algú més. La propera vegada que sortís, estaria preparat per lluitar.

Següent