CAPÍTOL 4
- T'ha ferit! -va cridar Didi quan va veure a Qui-Gon-.
No m'ho puc creure! -Es va posar les mans a la boca-. Això vol dir que és
realment perillosa. El meu problema és més gran del que pensava!
-Oblida els teus problemes un moment. Necessitem aigua
per netejar la ferida -li va dir l'Obi-Wan bruscament.
-És clar, és clar, permeteu-me que us ajudi. Tinc un
equip mèdic per aquí... -Didi va començar a regirar l'escriptori, tirant
targetes de dades, rebuts, llaunes i caixes.
-No et preocupis. Obi-Wan, vés a cercar la teva
farmaciola -va dir en Qui-Gon.
Obi-Wan la va trobar ràpidament. Didi va portar una
palangana amb aigua. Obi-Wan es va posar mans a l'obra, però Didi li va indicar
que s'apartés.
Obi-Wan va veure com Didi tallava la túnica i netejava
acuradament la ferida, assegurant-se que no quedés ni una resta de brutícia o
de teixit en la carn esquinçada. Els seus grassonets dits eren sorprenentment
delicats. Treballava amb rapidesa i seguretat, sense dubtar ni un moment.
Obi-Wan no va poder evitar admirar la seva habilitat. No s'hagués sorprès si
Didi s'hagués mostrat una mica reticent o li hagués donat fàstic la sang.
Didi va posar bacta en la ferida i després, amb gran
suavitat, la va embolicar amb una bena neta.
-Gràcies -va dir en Qui-Gon-. No hauria pogut demanar
millors atencions.
-Necessitaràs una túnica neta -va dir l'Obi-Wan.
-Puc anar a per una... -va començar a dir Didi.
-Espera una mica -Qui-Gon va contemplar sorrut a Didi-.
Aquesta caça-recompenses no es rendirà. O és molt tossuda, o realment té una
ordre de caça i captura.
-Impossible -va dir Didi, negant amb el cap.
-O potser no hi hagi ordre de recerca i simplement hi
ha algú que vol fer mal a Didi -va assenyalar Obi-Wan-. Els caça-recompenses
solen acceptar encàrrecs privats.
Didi es va girar i va mirar a Obi-Wan, bocabadat.
-Ei, no diguis això, Obi-Wan. Això és encara pitjor.
Significaria que algú li ha posat preu al meu cap.
Obi-Wan es va sorprendre en veure a Didi empal·lidir.
-No volia espantar-te.
-Ja ho sé, estimat noi -va dir Didi-. És molt amable
per part teva, però m'has espantat. Per què havia de fer això algú? No tinc
enemics. Només amics.
-Obi-Wan, tens raó -va dir en Qui-Gon pensatiu-.
Hauríem d'haver-ho pensat abans. És lògic, tenint en compte l'actitud de la
caça-recompenses i la forma en què Didi es guanya la vida.
- Servint menjar i beguda? -va preguntar Didi atònit-.
Admeto que a més d'un li ha caigut malament el sopar, però jo no he enverinat a
ningú. Almenys, no a propòsit.
-No estic parlant de les teves dubtoses habilitats com a
cuiner -va dir en Qui-Gon a Didi-. Parlo de les teves activitats secundàries.
Trafiques amb informació. Informació que pot beneficiar o perjudicar tant als
criminals com a les forces de seguretat i als membres del Senat. I si saps
alguna cosa que algú no vol que se sàpiga?
- I què podria ser? -va preguntar Didi-. Jo no sé res.
-Segur que sí -va insistir en Qui-Gon-. El que passa és
que no saps el que és.
- Com puc saber alguna cosa sense saber-ho? -va exclamar
Didi amb frustració-. I jo us pregunto, per ventura mereixo la pena de mort? Jo
sento alguna cosa i us ho explico a una altra persona per un petit benefici, i
per això moriré? És això just?
Didi hagués prosseguit, però Qui-Gon el va fer callar
amb un gest d'impaciència.
-A veure si podem esbrinar-ho. Si sabéssim qui ha
contractat la caça-recompenses, podríem començar a investigar. Vaig a trucar la
Tahl.
Didi es va ensorrar en una cadira. Obi-Wan es va
acostar a Qui-Gon.
- Vas a utilitzar els recursos del Temple per això? -li
va preguntar en veu baixa.
-Tahl també és amiga d'en Didi -va dir en Qui-Gon
activant l'intercomunicador-. Segur que vol ajudar.
Uns segons després, Obi-Wan va escoltar la veu de la
Tahl en l'intercomunicador. Quan Qui-Gon li va posar al dia sobre la situació,
ella va preguntar.
- Didi està en perill? Per descomptat que vull ajudar.
-Sé que la caça-recompenses és sorrusiana -va dir en
Qui-Gon-. No va dir res. És més o menys de la meva mida i molt musculosa. Porta
una armadura de plastoide i el cap rapat.
-Sé qui és -va dir la Tahl-, però no sé com es diu.
Ningú ho sap. Hem rebut informes una mica alarmants, així que Yoda em va
demanar que fes un seguiment dels moviments d'aquesta caça-recompenses. És
difícil perquè tendeix a esfumar-se. No sabia que estigués a Coruscant. No
treballa per a Governs, només per a individus molt rics. Es va guanyar la seva
reputació amb una sèrie d'assassinats d'encàrrec. Algunes de les seves víctimes
eren personalitats polítiques i financeres.
-En altres paraules -va dir en Qui-Gon ombrívolament-,
és capaç de passar per sobre de mesures d'alta seguretat.
-Exactament. I es diu que acceptarà qualsevol missió si
el preu la satisfà. És molt bona, Qui-Gon. Molt perillosa.
Es va sentir un lament procedent de l'escriptori.
Tahl va deixar anar una riallada.
-T'he sentit, Didi. No et preocupis. Amb Qui-Gon
ajudant-te, tot sortirà bé. Qui-Gon, sé que us veuré aviat a Obi-Wan i a tu.
Yoda us espera.
La veu de la Tahl va sonar càlida en dirigir-se Didi.
Obi-Wan no ho entenia. Era evident que no estava captant els encants que Didi
tenia per als Jedi.
Qui-Gon va tallar la comunicació.
-La situació es posa interessant -va comentar.
-Jo no faria servir aquesta paraula -va dir Didi en to gemegós-.
Terrible, potser. Horrorosa, injusta, desesperada...
-La qüestió és -va interrompre Qui-Gon ignorant a Didi-
per què havia de dignar-se una assassina tan sol·licitada a ocupar-se d'un xerraire
de baixa estofa com Didi?
Didi es va redreçar al seient.
- De baixa estofa? Un moment. Dissenteixo d'aquesta
descripció. No has notat que hem pintat els marcs de les finestres? I això de xerraire...
-Didi, concentra't -el va interrompre Qui-Gon-. Pensa!
-No és el que em va millor -va dir Didi-, però ho
intentaré. La informació ha estat una mica escassa últimament. I he estat molt
ocupat amb la cafeteria. A Astri no li agrada la meva... ocupació alternativa,
així que he de ser prudent. Però hi ha un parell de coses que em va explicar no
fa gaire Fligh, un dels meus informadors. Però cap sembla especialment
rellevant. Ni tan sols sabia a qui vendre-ho...
- Què són? -va preguntar Qui-Gon amb impaciència.
Didi va alçar un dit grassonet.
-La primera és que la senadora Uta S'orn del planeta
Belasco dimitirà -es va aturar un segon-. I els Tecnosaquejadors van a
traslladar la seva caserna a Vandor III.
Obi-Wan va mirar a Qui-Gon.
- Els Tecnosaquejadors?
-Traficants del mercat negre. Comercien amb naus i
armes -va explicar Qui-Gon.
- Però què més li dóna a la banda que jo conegui la
seva nova ubicació? -va preguntar Didi-. Saben que no la vendria a la policia.
Jo mateix he recorregut als seus serveis per trobar peces per al meu
mini-creuer -quan Qui-Gon va arquejar una cella, Didi es va afanyar a afegir-.
Bé, és el més barat! No és il·legal. Tècnicament.
- Ni tan sols si les peces són robades? -va preguntar
Qui-Gon.
- No sé si són robades! -va insistir Didi-. Per què hauria
de preguntar-ho? Sé que jo no les he robat.
- I la senadora S'orn? -va preguntar Qui-Gon.
Didi va arronsar les espatlles.
-No pertany a cap comitè important ni està planejant
una guerra. No és més que una tafaneria. Anava a trucar a uns quants
periodistes. Sé que un d'ells pagaria uns quants crèdits. Hauré de recordar-me
de renyar a Fligh. Segons sembla ha venut la mateixa informació més d'una
vegada. Us garanteixo que tot això són informacions rutinàries. Res pel que
assassinar a algú. Sobretot a mi.
-D'això no estem segurs -va dir en Qui-Gon pensatiu-.
Haurem d'investigar tots dos temes.
Per què nosaltres?, va pensar Obi-Wan.
Ja li havien fet un favor a Didi. Per què volia Qui-Gon involucrar-se encara
més?
La porta es va obrir i una noia va entrar a corre-cuita
a l'habitació. Portava una gorra de cuiner de la qual s'escapaven uns rínxols
negres que l'envoltaven les orelles i el coll. També portava un davantal que li
arribava fins als peus, blanc com la neu excepte per una gran taca d'un vermell
brillant. En caminar va anar deixant petjades farinoses a terra. La noia
subjectava una cassola plena de sopa, de la qual procedia la taca del davantal.
Li va allargar una cullera a Obi-Wan.
- Et faria res provar això?
Obi-Wan va mirar a Qui-Gon, recordant la seva
advertència no provar el menjar.
-No siguis tímid. Pren -li va acostar encara més la
cullera.
Obi-Wan no tenia elecció. Un tant reticent, es va
empassar la cullerada de sopa. Un líquid suau i saborós li va baixar per la
gola.
-Deliciós -va dir sorprès.
- De debò? -van dir la noia i Didi a l'uníson, també
sorpresos.
-De veritat -li va dir l'Obi-Wan.
Ella es va girar cap a Qui-Gon.
- Qui-Gon! Didi em va dir que havies vingut. Quina
alegria veure't -col·locà la cassola a l'escriptori, vessant una mica del
contingut. Va netejar la taca amb un cantó del davantal i va tirar a terra una
pila de làmines reciclables-. Vaja.
Didi va mirar a Qui-Gon amb una expressió d'advertència
que la noia no va percebre.
-És només una visita de cortesia -va respondre en Qui-Gon-.
Tens raó, Astri. Portava molt de temps sense venir a veure al teu pare.
- T'has fixat en les reformes? -va preguntar Astri-. Ho
vaig pintar tot jo mateixa. Va ser difícil convèncer el meu pare que calia
empolainar el lloc.
-No vull espantar els clients habituals -va dir en Didi.
-Tant de bo això fos possible -va grunyir Astri.
-No sé què tenia de dolent el meu menjar -va prosseguir
en Didi-. Ningú es va queixar mai.
-És clar -va dir l'Astri alegrement-. Estaven molt
ocupats vomitant. Mentrestant, he decidit que hem d'invertir en tovallons nous
i estovalles per a les taules...
-Estovalles per a què? Perquè es posin perduts?
Astri es va girar cap a Qui-Gon i va estendre les mans.
- Entens el meu problema? Jo vull millorar el lloc i
ell no fa més que queixar-se. No para d'acollir a la pitjor clientela de la
galàxia. Em va prometre deixar de comprar i vendre informació, però no pot
evitar seguir alimentant-los. Com puc atraure millors clients si el local
segueix ple de mafiosos?
-A tothom li agrada menjar amb mafiosos -va comentar
Didi-. És el condiment secret.
-Jo m'ocuparé dels condiments, si no t'importa -va dir
Astri amb decisió-. Acabo d'aconseguir un tracte important, pare. Podria ser la
nostra gran oportunitat. D'aquí a poc es celebrarà una conferència mèdica al
Senat, i vindran científics de tota la galàxia. Endevina qui ha reservat la
cafeteria per a un sopar íntim.
- El Canceller? -va suggerir en Didi.
-No et passis -va dir l'Astri amb una ganyota-. Jenna
Zan Arbor!
Obi-Wan havia sentit parlar de Jenna Zan Arbor. Anys
enrere, quan era una jove científica, va aconseguir la fama inventant una
vacuna per a un planeta amenaçat per un letal virus de l'espai. Posteriorment
va centrar les seves activitats en ajudar a planetes amb un nivell tecnològic
baix. El seu últim projecte era triplicar el subministrament d'aliments del
planeta Melasaton, que patia una onada de fam.
- Qui? -va preguntar en Didi.
- Jenna Zan Arbor! -va cridar l'Astri-. Ha reservat
tota la cafeteria per a la seva festa!
- I has dit elegant? -va preguntar Didi-. Això sí que
sona car.
-Si us plau... no... ho espatllis -va dir l'Astri entre
dents. Després va agafar la sopa i va sortir de l'habitació amb els rínxols
surant, el davantal onejant i la sopa vessant-se per terra.
- A què és meravellosa? -va sospirar Didi-. Però em
portarà a la fallida.
-Li vas prometre no tornar a traficar amb informació
-va dir en Qui-Gon.
-Bé, sí, això crec. Però què puc fer si algú em
xiuxiueja alguna cosa de tant en tant a canvi d'uns crèdits o un dinar?
-Potser el millor sigui que Didi desaparegui un temps
-va suggerir Obi-Wan-. Que se'n vagi a un planeta en el qual no li trobi la
caça-recompenses.
- Quina bona idea! -va dir Didi alegrement-. Escapar és
el meu estil! -Llavors va arrufar el gest-. Però no m'agrada la idea
d'abandonar l'Astri.
-És clar -va assentir en Qui-Gon.
-Es gastarà tots els meus diners -va dir en Didi.
Qui-Gon va sospirar.
-No crec que sigui bona idea que fugis, Didi. La caça-recompenses
és, sens dubte, una rastrejadora experta. I el millor és que ens enfrontem al
problema aquí i ara. Obi-Wan i jo portarem a terme una investigació.
- Però si hem de tornar al Temple! -va protestar l'Obi-Wan-.
Tahl va dir que Yoda ens estava esperant.
-Encara ens queden unes quantes hores -va dir en
Qui-Gon-. Trucaré a Yoda pel camí i li diré que ens retardarem una mica. Ho
entendrà. És molt...
-... Amic d'en Didi -va acabar Obi-Wan.
A Qui-Gon li van brillar els ulls en somriure.
-A més, així podràs veure el costat més sòrdid de
Coruscant.
-Just el que sempre he volgut -va remugar l'Obi-Wan.
- I quan torneu, us convidaré a un deliciós sopar! -va exclamar
en Didi.
Obi-Wan semblava indecís.
-Mentre no el cuinis tu -va dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada