La Guerra de l’Eixam (XVI)

Anterior

16

Els supervivents txiss s'havien retirat fins a una cadena d'illes al gran riu, una posició defensable però no impenetrable. Durant dies, la jungla esfullada havia estat reverberant amb els impactes de l'artilleria de camp de la Colònia. Els fonèvols estaven llançant penyals de vores arrodonides, les catapultes llançaven envasos de cera plens de hanpat incendiari. De tant en tant, els kílliks fins i tot tancaven a uns quants de milers dels seus companys més petits en un munt d'envasos de cera i els llançaven a una de les illes.

Res estremia als txiss. Romanien refugiats darrere dels seus parapets, sufocant les flames, atenent els ferits i matant d'un tret a qualsevol kíllik prou ximple per deixar-se veure fora de les trinxeres que escudaven l'artilleria de camp. Els txiss gairebé assolien la xifra de cent mil, més que suficient per evitar un assalt a través del veloç corrent del riu. Després de tantes setmanes de batalla constant i continuada, fins i tot la Colònia estava començant a quedar-se sense soldats i la Jaina sabia que qualsevol intent de fer-se amb les illes acabaria amb la destrucció del seu exèrcit.

Però una força de refresc txiss podria arribar en qualsevol moment i UnuThul s'estava tornant impacient. Ell romania desconnectat de les forces de terra i no comprenia què estava evitant l'empenta final. La seva Voluntat s'havia convertit en una constant pressió fosca dins del pit de la Jaina, urgint-li a pressionar l'atac i forçar la mà de l'enemic. Aviat, temia ella, ell s'avorriria d'esperar que el pla d'ella funcionés i simplement exerciria la seva Voluntat sobre els kílliks. Necessitava trobar una manera d'expulsar als txiss ara.

La Jaina va lliscar cap avall uns quants metres per l'embarrat dic i llavors va girar de manera que estigués davant del fonèvol que protegia. Diversos kílliks Sotatus de dotzenes de metres d'alt estaven servint en la peça, treballant en les politges amb una coordinació que el braç disparador semblava com si estigués sent retret per un cabestrant d'energia. A l'arma li subministraven penyals una llarga línia de Molloms que estaven aconseguint les pedres d'un rar aflorament de pedra, després les portaven durant dos quilòmetres i les carregaven directament en els fonèvols. Tot i ser de dos nius diferents, els dos grups estaven tan ben coordinats que el fonèvol mai estava quiet i cap Mollom va haver d'estar mai esperant per carregar un penyal.

La fràgil assistent de comunicacions de Wuluw es va reunir amb ella quan va arribar al fons del dic.

-Rubbur Bu uubu - informà-. Urr Buur rrububu.

-Digues als Rekker que no ataquin en massa -va ordenar la Jaina-. Fins i tot si poden saltar sobre les illes, ara no és el moment per a una càrrega d'assalt. No podem portar-hi a ningú i aprofitar-ho.

-Bur u buuur rrub -va objectar la Wuluw.

-Estic fent alguna cosa! -li va etzibar la Jaina-. No estem lluitant amb imperials, són txiss! No es van a fer miques només perquè els vam llançar uns quants milions de cuques!

Un sobtat silenci va caure sobre la selva i la Jaina va comprendre que cada kíllik a la vista s'havia tornat per mirar-la.

-Maleïda sigui! -La Jaina negà amb el cap davant l'ego temperamental dels insectes-. No sigueu tan susceptibles. Estem lliurant una guerra!

Va entrar a la selva darrere del fonèvol, després va lliscar cap avall per un banc enfangat fins a un torrent poc profund al costat de l'emplaçament. Wuluw va seguir-la després, aterrant sobre els seus sis membres i sense trencar mai la superfície de l'aigua.

-Ruburu Ubu?

Jaina va anar torrent avall, donant la volta al voltant del fonèvol cap a les illes txiss.

-Fent alguna cosa.

Un brunzit aprovador es va elevar a la jungla i Wuluw va patinar al llarg de la superfície del torrent al costat d'ella.

-Ubu?

-Encara no ho sé -va respondre la Jaina-. Però serà bo.

Mentre la Jaina es va obrir camí amb esforç a través de l'aigua, va anar amb compte de mantenir els ulls anivellats amb el terreny prop del torrent, amb la seva mirada sempre tornada en la direcció de les illes. El sòl de la selva estava ple fins a dalt de fullatge marcit i estelles de fusta de mogo. Milers de kílliks morts, potser desenes de milers, descansaven en els detritus, de vegades en trossos retorçats i de vegades amb els seus membres estesos cap al cel, sempre pudor en la calor de la jungla, sempre amb les seves entranyes vessades per l'enorme forat de una cremada a la quitina dels seus cossos.

Finalment, només un prim banc de sorra del sòl de la selva va separar la Jaina del gran riu. Les illes txiss descansaven a l'altre costat d'un canal que es movia ràpidament, sota la pedregada constant de penyals i boles ardents de les catapultes que espetegaven i els fonèvols retronants dels kílliks. En aquesta distància, la Jaina amb prou feines podia distingir la barricada d'arbres caiguts que l'enemic havia aixecat a la vora del riu. L'illa era massa plana i estava massa embolicada en fum per veure el terreny més enllà dels parapets, però la Jaina coneixia els txiss prou bé com per estar segura que hi hauria una segona i una tercera línia de defensa més enllà de la primera. Probablement fins i tot una quarta.

Tenint encara cura de mostrar el seu cap per sobre del bancal de la riba, la Jaina es va emportar els electrobinoculars als ulls i va trobar una massa d'ulls vermells i cares blaves mirant per entre els troncs de mogo, escanejant el seu costat del riu a la recerca de qualsevol rastre d'activitat kíllik. Aquí i allà sobresortien els llargs canons dels rifles dels franctiradors, sota els punts vermells d'un sensor d'albirament. Ella va continuar estudiant els parapets, preguntant-se si en Jag hi era fora en algun lloc, obrint-se per veure si podia sentir la seva presència. No estava segura de per què es molestava.

Fora on fos que estigués, Jagged Fel amb certesa l'odiava per prendre el bàndol de la Colònia en aquesta guerra. I per començar-la en primer lloc. I veritablement, ella difícilment podia culpar-lo. D'haver liderat ell un grup de comandos txiss contra l'Aliança Galàctica, ella indubtablement l'hauria odiat. Així és com els humans, i els txiss, eren. Només els kílliks lluitaven sense odi.

La Jaina va continuar estudiant les defenses txiss. No estava segura de què esperava trobar. Potser algun lloc on les línies defensives no tinguessin una visió clara del canal del riu o potser un cúmul de troncs de mogo que es pogués esfondrar sobre els caps dels defensors. Per dues vegades, va pensar que veia una debilitat on els txiss no tenien camps de tir clars. Van resultar ser trampes, una designada per canalitzar als atacants cap a una gran extensió de sorres movedisses i l'altra protegida per unes quantes peces d'artilleria de camp que els txiss se les havien arreglat per salvar durant la seva retirada.

La mirada de la Jaina arribà al final de la primera illa. Va retornar la seva atenció al pròxim bancal de la riba del riu, aquesta vegada buscant un lloc natural per llançar un atac creuat... i llavors va sentir que algú li tornava la mirada.

-A cobert! -va advertir la Jaina.

Va apartar els electrobinoculars de la seva cara i es va deixar caure darrere de la feixa de la riba. Llavors va veure un parell de centelleigs brillants explotar a la costa davant d'ella. L'atac venia des de darrere seu.

La Jaina es va deixar caure sota l'aigua. Les seves oïdes es van omplir amb un ferotge bombolleig mentre els centelleigs làser van il·luminar el torrent fangós al seu voltant, sobreescalfant instantàniament litres d'aigua i enviant-los cap al cel en un fi núvol de vapor. Ella es va impulsar al llarg del llit argilós, movent-se torrent amunt i obrint-se a la Força en la direcció de l'atac.

Va sentir dues presències, ambdues molt familiars. Squibs.

Maleïda sigui! No podien aquests dos esperar fins després de la guerra per intentar matar-la?

Quan la Jaina va jutjar que havia viatjat bastant lluny torrent amunt per estar fora de la línia de foc txiss, va treure d'una tirada el seu sabre làser del seu cinturó utilitari i va sortir de sota l'aigua. L'aire al voltant d'ella va esclatar immediatament en una tempesta de centelleigs i xiulets, però ja havia activat el seu sabre làser i l'havia aixecat per bloquejar-los. Va desviar mitja dotzena de trets cap als costats, escapant diverses vegades pels pèls de ser ferida quan la seva fulla va haver d'estar en dos llocs al mateix temps.

Després d'un parell de moments d'esquivar, la Jaina finalment va descobrir la font dels atacs i va comprendre que els squibs la tenien en un foc creuat. Va començar a redirigir els trets d'un cap a l'altre, forçant-los a preocupar-se per la seva pròpia cobertura igual que d'atacar-la i no va passar molt temps abans que ella trobés l'oportunitat d'estendre una mà i arrencar amb una tirada de la Força a un seus atacants del seu arbre.

El xiscle alarmat de l'squib va ​​ser seguit per un suau cop. I després per una tempesta cridanera de trets làser quan els franctiradors txiss van reaccionar a la pertorbació de la mateixa manera que la majoria dels soldats sota estrès: disparant. Afortunadament per a l'squib, el seu angle de tir era pobre i ell estava massa lluny del riu com per estar ben protegit pels arbres, però els atacs com a mínim el van forçar a mantenir el cap cot.

La Jaina va utilitzar la Força per arrencar-li el rifle làser, després el va fer volar per la jungla i tornar la seva atenció al segon squib. Va desviar cinc o sis trets làser directament cap a l'arrel d'arbre darrere del qual ell s'ocultava i quan un gran tros de fusta va sortir volant cap al cel, ell finalment va deixar de disparar. Llavors ella va estirar amb la Força per treure'l del seu amagatall i el va atreure directament cap a ella, sense importar-li que els franctiradors txiss fessin tot el que poguessin per donar-li mentre passava entre els arbres.

Mentre l'squib s'aproximava (era Morro Llarg), va llançar el seu rifle repetidor a un costat i va allargar la mà cap a un detonador termal penjant del seu arnès utilitari. La Jaina va moure els dits i l'orbe platejat es va allunyar abans que ell tingués l'oportunitat d'armar-lo.

Els ulls brillants de Morro Llarg es van obrir molt per la sorpresa i després es van tornar guerxos i durs.

-No importa el que em facis, noieta. Estàs...

-Si tinguessis una mica de cervell, miraries a qui dius noieta -va dir la Jaina. Va deixar anar l'squib en l'aigua fangosa i després va sostenir la punta del seu sabre làser tan a prop del seu nas que li va fondre els bigotis-. No et moguis. Ni tan sols respiris.

Els ulls de Morro Llarg es van creuar mentre ell es concentrava a la punta de la fulla de la Jaina i ella el va deixar enfonsar-se lentament.

-P-P-puc m-m-ficar-me en l'aigua?

-Si pots fer-ho amb les mans sobre el cap -va dir la Jaina.

Les mans de Morro Llarg van pujar sobre el seu cap i llavors ell es va enfonsar tant al torrent que va haver de fer enrere el cap per mantenir la barbeta sobre l'aigua. Satisfeta, la Jaina tornà la seva atenció de nou cap a Cicatriu i va sentir alleujament en trobar-lo agafat fermament en les mans d'un grapat de Mollom, amenaçant-los i espolsant-se mentre intentava alliberar-se.

La Jaina es va girar per dir-li a Wuluw que fes que li portessin l'squib. I va trobar la petita kíllik flotant a uns quants metres torrent avall, movent-se sense vida en una taca d'entranyes i quitina trencada.

Morro Llarg inclinà el cap.

-Ho sento.

La Jaina va mirar l'squib severament.

-Els Jedi podem sentir quan menteixes, saps?

Les orelles de Morro Llarg es van aixafar.

-Ei, no és culpa nostra! -protestà-. T'estàvem apuntant a tu.

La Jaina es va arriscar a treure el cap per sobre del bancal de sorra prou per cridar als Mollom amb el segon squib. Mentre els kílliks es llançaven d'arbre en arbre, esquivant trets làser, ella va pujar a Morro Llarg sobre el banc. Li va descordar l'arnès utilitari i el va llançar, juntament amb la pistola làser oculta i les vibronavalles ocultes a la part interna, de nou a l'aigua.

-Ei! -digué ell-. Aquestes són les meves robes!

-Fa calor -va replicar la Jaina-. Estem en un planeta jungla.

Va estudiar a Morro Llarg durant un minut, tocant-li a través de la Força per fer-li sentir-se incòmode i llavors va desactivar el seu sabre làser i es va inclinar per acostar-s'hi.

-Per què esteu intentant matar-me? -demanà ella.

-No vaig a parlar -va replicar Morro Llarg.

-Estàs segur d'això? -va preguntar la Jaina. Va utilitzar la Força per pressionar-lo contra el bancal enfangat-. Perquè el teu amic i tu viureu si responeu a les meves preguntes.

- Estàs faronejant -va dir Morro Llarg-. No pots matar-nos a sang freda. Ets una Jedi!

-Tens raó. Però tampoc hi ha temps per vigilar-vos. -La Jaina va llançar una mirada significativa cap als kílliks que s'aproximaven-. Així que el vostre destí descansa en les mans de Mollom. Què vols que els hi digui?

El llavi de Morro Llarg es va retorçar en un somriure burleta.

-No t'atreviries. Sé això del Revers Tenebrós. Si tu...

La Jaina va fer un moviment de pinçament amb els dits. La boca d'en Morro Llarg va continuar funcionant, però la seva veu va callar.

-Si no diràs res útil, no té sentit que parlis.

La Jaina va tornar la seva atenció a Cicatriu, a qui els Mollom estaven portant al torrent. Els kílliks no havien estat per a res massa amables amb el seu presoner, arrencant-li una orella i deixant-lo mig calb. El van dipositar en el fang al costat d'en Morro Llarg, després van prendre posicions per envoltar-los i es van quedar allà fent petar les seves enormes mandíbules.

Jaina li va prendre el seu cinturó utilitari a Cicatriu i el va llançar a l'aigua amb el d'en Morro Llarg.

-Què hi ha de tu? -preguntà-. Et ve de gust respondre unes quantes preguntes?

-No.

-Quina pena -va dir la Jaina-. Perquè si ho fas, te'n vas d'aquí viu. Altrament, deixaré que els Mollom tractin amb tu.

Cicatriu va mirar als seus turmentadors kílliks i no va poder reprimir un petit sotrac. Llavors va arronsar les espatlles i va semblar poc intimidat.

-Depèn de les preguntes, suposo.

-És bastant just -va dir la Jaina-. Per què esteu intentant matar-me?

-Pregunta estúpida -va replicar Cicatriu-. Perquè hem acceptat un contracte. Tu què creus?

Morro Llarg va posar els ulls en blanc i va començar a negar amb el cap.

-No escoltis al teu amic -va dir la Jaina-. Té desitjos de morir.

Cicatriu va assentir.

-Ve amb el treball.

-Qui va fer el contracte? -va preguntar la Jaina.

Morro Llarg va continuar negant amb el cap, ara fent un gest amb el dit sobre la seva gola.

-Per què no? -li contestà Cicatriu-. Ningú va dir res de guardar silenci. Només la volien morta.

-Veieu? -La Jaina els hi va donar a ambdós una petita empenteta amb la Força, després va fixar la seva mirada en la de Cicatriu-. Qui ens vol morts?

-Els Directors -va dir Cicatriu-. I ets només tu. Van dir que deixéssim al teu nuvi fora d'això, llevat que s'interposés en el camí.

-Zekk no és el meu xicot -va dir la Jaina-. I no has respost a la meva pregunta. En realitat no. Qui són els Directors?

Morro Llarg va posar els ulls en blanc de nou i va intentar parlar, però només va poder ofegar-se.

-Llest per dir alguna cosa útil? -va preguntar la Jaina. Quan ell va assentir, ella va alliberar les seves cordes vocals-. Escoltem-ho.

-T'anirà malament si fas que enviïn a una altra persona -va dir Morro Llarg-. Seria millor que simplement ens deixessis fer-ho ara.

-Sí -va estar d'acord Cicatriu-. Farem que sigui realment indolor.

-Correré el risc amb el pròxim equip -va dir la Jaina-. Estic segura que no seran millors que vosaltres.

Morro Llarg va aixecar les orelles amb orgull.

-Ets una noia llesta, Jedi. Ens agrada això en un objectiu.

-Llavors com està això de dir-me qui són aquests Directors? -La Jaina va fer un moviment de pinçament amb el seu polze i el seu índex-. O el teu company és l'únic que sortirà d'aquí viu?

-Crec que no els hi farà mal. No és que vagis a viure prou per anar darrere d'ells -va dir Morro Llarg-. Els Directors són els caps de la família: els nostres rebe-rebe-rebe-rebesavis.

-Gees, Sligh i Emala -va acabar Cicatriu-. Els teus pares van tenir alguns tractes amb ells a Tatooine.

La Jaina va assentir.

-He sentit a parlar d'això. Per què em volen morta?

Morro Llarg va arronsar les espatlles.

-No ho van dir.

-Els deus diners? -va preguntar Cicatriu.

La Jaina va negar amb el cap.

-Els teus pares els hi deuen diners? -va preguntar Morro Llarg.

-Ho dubto -va dir la Jaina.

Els dos squibs es van mirar l'un a l'altre i després Morro Llarg va assentir.

-Bé, els estàs costant diners d'alguna manera. Aquesta és l'única raó per la qual els Directors posen mai un contracte.

-O potser els teus pares els estan costant diners -va afegir Cicatriu-. Si ignoren un advertiment.

Morro Llarg va assentir entusiastament.

-Això és el que és normalment fan quan ens envien darrere dels fills.

-El pare mai va sentir un advertiment que es prengués seriosament, així que aquesta part té sentit. -La Jaina estava més confosa que mai-. Però encara no sé com podrien els meus pares estar barrejats amb els vostres, uh, els Directors. En quin negoci estan?

-En quin negoci no estan? -esbufegà Morro Llarg.

-Però just ara hi ha moltes coses de guerra -va dir Cicatriu-. Cobrar subministraments dues vegades, estafar en els lliuraments de combustible, facturar menjars que mai es van servir...

-Ja saps: les coses de costum -va continuar Morro Llarg-. La guerra sempre és bona per a un benefici d'uns quants bilions de crèdits de diner negre.

-D'acord. Ara té sentit -va dir la Jaina.

Si coneixia els seus pares, i al seu oncle Luke i a la resta dels Jedi, estarien treballant per acabar aquesta guerra tan ràpidament com fos possible. I si els seus esforços havien enfadat aquests «Directors» prou per pintar-li una diana a una Jedi, llavors fos el que fos que estiguessin fent era efectiu. Potser els seus pares realment tenien una oportunitat d'aturar la guerra.

La Jaina va moure la mirada fins als guàrdies Mollom dels sicaris squibs.

-Traieu aquests dos fora d'aquí. Deixeu-los anar.

-Burrub? -tronaren diversos dels Mollom alhora.

-Un tracte és un tracte -va dir la Jaina. Va moure la seva mirada cap als squibs-. Però el vostre contracte s'ha acabat, ho enteneu? Si us tornem a veure, on sigui, sou carn de canó. D'acord?

Els musells dels squibs es van obrir per la sorpresa i tots dos van assentir amb entusiasme.

-Sí, és clar.

-El que tu diguis, nena.

-I no em diguis nena -va xiuxiuejar la Jaina. Li va fer un gest als Mollom perquè s'emportessin als squibs-. Digueu-li a Wuluw que necessito una nova...

-Bu.

La Jaina es va girar per veure una nova assistent de comunicacions Wuluw dreta a l'aigua darrere seu. Li va somriure a la petita kíllik.

-Què t'ha costat tant de temps?

Wuluw va aixafar les antenes com a gest de disculpa.

-Urru Bu, urbru, uu bu ru...

-Era una broma -va dir la Jaina-. Cap dels Units del vostre niu té sentit de l'humor?

-U -va respondre la Wuluw-. Bu urb r urubu bubu ur Burbur?

-No, això anava de debò -va dir la Jaina, sentint-se culpable pel nombre de Wuluws que havia perdut-. Jo... nosaltres intentarem fer un treball millor protegint-vos aquesta vegada.

Wuluw marruquejà les seves mandíbules amb gratitud i després va preguntar si la Jaina tenia ja un pla per exterminar els txiss de les illes.

-El pla s'està desenvolupant -exagerà la Jaina-. Nosaltres... només necessitem comprovar uns quants detalls. -Es va dirigir torrent avall, amb l'aigua fins a la cintura i ajupint-se per mantenir la mirada anivellada amb la part superior del bancal de la vora-. Estigues ajupida. Aquests franctiradors són bons.

Wuluw va separar els seus membres, baixant-los a uns pocs centímetres de l'aigua, i la va seguir de prop. El ressò de les catapultes i els fonèvols va continuar constant, omplint la jungla amb la pressió bullint a foc lent d'una estrella esperant per convertir-se en nova. Quan les illes enemigues van estar a la vista, la Jaina es va aturar i va aixecar els electrobinoculars altra vegada fins als seus ulls.

Aquesta vegada, estava pensant més que observant. Després de sentir els problemes que els seus pares havien estat causant als squibs, es va trobar preguntant-se si realment necessitava desenvolupar un pla. Si els seus pares eren a prop d'acabar aquesta guerra, potser el millor seria estar-se quieta. Les vides que salvaria sumarien milions. I això només de kílliks.

Però si la Jaina s'equivocava sobre la raó per la qual els squibs li havien pintat una diana, o si els seus pares no es movien amb suficient rapidesa, una força de refresc arribaria per fer saltar el parany d'UnuThul. Els txiss es tornarien fins i tot més atrevits i atacarien més endins en el territori de la Colònia. Trilions de kílliks i milions de txiss moririen i la guerra continuaria més ferotgement que abans.

Afortunadament, la Jaina tenia una manera de descobrir-ho. Es va obrir a la seva mare en la Força i va sentir una descàrrega de connexió feliç, no tan clarament com un agrupament de batalla, però més fort i més permanent. Va omplir la seva ment amb pensaments de pau i després va afegir curiositat. La seva mare va semblar alleujada al principi, després perplexa i després preocupada.

Clarament, la Leia no comprenia res. La Jaina ho va intentar de nou, aquesta vegada omplint la seva ment amb optimisme. La seva mare va semblar més confosa que mai i la Jaina va abandonar amb exasperació. Algunes coses mai canviaven.

Va sentir-la tocant-la a través de la Força, urgint-li a tenir paciència, i de sobte la Jaina va tenir la sensació que tornaria a veure els seus pares aviat.

Això era tot el que necessitava saber.

Jaina va baixar els seus electrobinoculars i es va girar cap a la Wuluw.

-Fes que els fonèvols comencin a disparar a una distància més curta, a l'aigua -li va ordenar-. Anem a omplir aquest canal amb penyals... i ho diem literalment.

-Burubr? -demanà la Wuluw-. Ubru urb uburb!

-Llavors serà millor que comencem, oi? -va dir la Jaina.

En realitat, la Jaina pensava que portaria fins i tot més d'una setmana omplir el canal de pedres. Però si podia fer que a Wuluw i a la resta del Gran Eixam els hi semblés que estava preparant un atac a tota prova a través d'un front ampli, esperava que UnuThul sentís la confiança de l'eixam i fora pacient.

Però el ressò dels fonèvols va continuar retrunyint a través de la jungla. Els penyals van continuar volant sobre el canal fins a les illes txiss i la pressió dins de la Jaina va començar a tornar-se més poderosa. Ella es va trobar a la vora d'ordenar un atac a tomba oberta. El seu pla havia creat més impaciència que confiança en el Gran Eixam i ara UnuThul li estava advertint que posés en marxa l'atac... o ho faria ell.

La Jaina es va prendre un moment per fer un exercici de respiracions profundes, reunint les seves forces per oposar-se a la Voluntat d'UnuThul.

Les seves meditacions van acabar de sobte quan una sèrie de crits de tons alts va retrunyir des de les copes dels arbres. Al principi, va pensar que podria ser un míssil o una bomba caient des de l'òrbita, però llavors va comprendre que els xiscles s'estaven movent a través del cel, volant des de la direcció dels fonèvols kílliks cap a les illes txiss.

La Jaina es va girar a temps per veure un parell de formes esteses com àguiles girant per l'aire cap a les illes txiss.

-Qui són aquests? -demanà la Jaina.

-Burru.

-Sé que són squibs. -La Jaina va veure les dues figures traçar un arc descendent cap a l'illa i aterrar a uns trenta metres dins dels parapets txiss-. Per què volen pel cel d'aquesta forma?

-Ruru Bu rur -li va recordar la Wuluw.

-Fonèvols! -va panteixar la Jaina-. No vaig voler dir que els traguessin d'aquí així. Espera aquí.

La Jaina va sortir del torrent i va començar a pujar per un arbre mogo, quedant-se en la part posterior on estaria protegida dels franctiradors txiss. Quan va jutjar que estava prou alta per veure per sobre dels parapets, va utilitzar la Força per subjectar-se en el seu lloc, després va aixecar els electrobinoculars i es va inclinar amb cura per mirar al voltant del tronc.

Per a la seva sorpresa, la Jaina va trobar als dos squibs de nou dempeus, trontollant d'un costat a un altre, netejant-se els ulls i escopint una cosa fosca per les boques i nassos. Ella va pensar durant un moment que tots dos rosegadors havien patit greus ferides internes quan van aterrar, fins que una esquadra de txiss va anar ensopegant per prendre'ls presoners. Els soldats estaven esquitxats de fang del cap als peus i, cada vegada que feien un pas, s'enfonsaven fins al genoll en el terreny humit.

L'illa estava pràcticament sota l'aigua.

Un cercle de fredor es va formar de sobte entre els ulls de la Jaina i ella es va impulsar fora del mogo, llançant-se en una tombarella cap enrere just quan un tret làser va cremar el tronc. Va sentir més trets volant en la seva direcció i va deixar caure els electrobinoculars, traient el seu sabre làser del seu cinturó i activant-lo en el mateix moviment fluid.

Els canells de la Jaina es van moure tres vegades, interceptant i redirigint tres trets làser en menys d'un segon abans que caigués dreta al torrent. L'atac del franctirador es va aturar tan abruptament com havia començat i de sobte va sonar com si un vent terrible estigués bufant a través de la selva, xiuxiuejant entre fulles que ja no penjaven dels arbres. La Jaina va haver d'escoltar un moment abans de comprendre que estava sentint els espetecs de milions de potes primes com pals.

El Gran Eixam estava marxant.

-Espereu!

La Jaina es va tornar per trobar a Wuluw.

L'insecte estava surant pel torrent avall, pressionada completament contra l'aigua amb un bony enorme en la quitina on els electrobinoculars havien rebotat sobre el seu delicat tòrax.

-No! -La Jaina va utilitzar la Força per arrossegar l'insecte ferit de nou cap a ella i després va fregar un avantbraç al llarg de les seves antenes-. Ho sentim!

Wuluw va intentar brunzir alguna cosa i només va tenir èxit en llançar un doll llarg de sang d'insecte a l'aigua.

-No intentis parlar. -La Jaina es va dirigir de nou corrent amunt. El xiuxiueig s'havia convertit ara en un murmuri i ella podia veure els primers Rekkers corrent a través dels arbres cap a ella-. T'aconseguirem una mica d'ajuda, però primer has de detenir l'Eixam. Atacar ara és un error terrible!

Wuluw se les hi va arreglar per donar un copet a penes audible de la seva mandíbula i el murmuri de l'avanç de l'Eixam es va elevar fins a un ronc.

-Tinc un pla! -va cridar la Jaina-. Un bo.

Els sis membres de la Wuluw es van posar rígids i van començar a tremolar i un tint lletós va aparèixer en el més profund dels seus ulls.

-Aguanta, Wuluw. Digues als altres que farem una presa al riu. -La Jaina va començar a abocar energia de la Força en l'insecte, intentant mantenir-la amb vida prou temps per completar el missatge-. Digues-los que els anem a ofegar en aquestes illes!

Següent