Caça Letal (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

Van desenfundar els sabres làser i van entrar a la cafeteria. Van comprovar a simple vista que estava deserta. Els plats a mig acabar eren a les taules. Qui-Gon es va afanyar a entrar a la cuina. Hi havia atuells tirats per terra i amb el contingut abocat, les bosses de farina i cereals estaven vessades pel marbre i la porta de la cambra frigorífica estava oberta.

Van córrer al despatx d'en Didi. Els papers i els arxius estaven tirats per terra, i els cubs de duracer havien estat enderrocats i tirats. Tot el que havia estat en les prestatgeries jeia ara a terra.

-Pugem -va dir en Qui-Gon.

El Mestre Jedi va pujar al pis superior amb Obi-Wan darrere. Van entrar al dormitori d'en Didi.

En els moments de perill, els sentits d'en Qui-Gon alentien el temps. Va percebre tot el que hi havia a l'habitació en el que van semblar ser segons, però no va ser més que un parpelleig. Astri era a terra, inconscient o morta; Didi, dret i embolicat en el fuet de la caça-recompenses amb una mirada terroritzada i una ferida al front; i la caça-recompenses es donava la volta i s'aturava un instant en veure'ls. La seva mirada mancada d'expressió no va demostrar ni sorpresa ni por.

El temps va reprendre la seva marxa. Qui-Gon es va anticipar al moviment de la caça-recompenses, que es va posar la mà a la cintura a la recerca de la pistola làser. El Jedi es va abalançar per contraatacar, però no va saber endevinar que ella anava a apuntar a l'Astri i no a ell. Els seus reflexos Jedi eren tan ràpids que es va poder donar la volta, llançant un escombrat circular amb el sabre làser. Va perdre lleugerament l'equilibri, però va aconseguir rebutjar el tret.

Astri es va estremir. Qui-Gon va sentir una onada d'alleujament. Seguia viva.

Un atac perfecte que barrejava l'engany amb la velocitat i l'estratègia. Qui-Gon va fintar a l'esquerra i es va abalançar cap a la caça-recompenses. Ella no va respondre a l'estocada, sinó que va disparar i va donar un gran salt cap a l'esquerra per esquivar-lo. El seu sabre làser travessà l'espai que ella ocupava un instant abans.

Era fins i tot millor lluitadora del que ell pensava.

Obi-Wan es va tirar cap endavant per cobrir a l'Astri i perquè Qui-Gon pogués així concentrar-se en el combat. La caça-recompenses va activar el fuet i va tirar d'ell. L'arma va girar al voltant d'en Didi en un cercle aclaparador i el va llançar contra la paret. Didi es va colpejar amb un soroll sord i va caure a terra atordit.

El fuet es va posar en mode làser. Amb un moviment tallant, la caça-recompenses destrossà la finestra de transpariacer. Qui-Gon va saltar cap endavant, mantenint-se entre el seu oponent i l'Astri. Didi va començar a arrossegar-se cap a la seva filla i es va col·locar sota d'en Qui-Gon, que va saltar per esquivar-lo, concentrant tota la seva atenció en protegir-lo.

La caça-recompenses va saltar per la finestra. A l'exterior hi havia un petit recinte amb lliscants. Va pujar a un i va sortir disparada.

Qui-Gon es va quedar a la finestra veient parpellejar i desaparèixer les llums posteriors del lliscant. Es va sentir furiós i va trigar un minut a acceptar-ho i relaxar-se. El seu oponent havia escapat. Això passava de tant en tant. Hi havia lluitat el millor que va poder.

Però ja és la tercera vegada que s'escapa.

-Astri -va dir Didi amb veu entretallada-. Astri...

Qui-Gon es va agenollar al costat de la noia i li va palpar acuradament el cap.

- Què ha passat? -li va preguntar a Didi-. Li ha disparat?

-No, no. La va colpejar per l'esquena amb el mànec del fuet -va dir Didi.

Qui-Gon va sentir un bony inflamat al cap de l'Astri, que va obrir els ulls. No tenia les pupil·les dilatades i va mirar a Qui-Gon fixament.

-Ai! -Va dir ella.

-Està bé -va dir en Qui-Gon a Didi-. No et moguis, Astri. Et farà mal una mica el cap.

Ella va esbufegar.

-Ja.

-Hauríem de trucar a un metge -va dir Didi preocupat.

-Estic bé -va dir l'Astri. Aclucà els ulls i es va incorporar, recolzant-se en els colzes-. Què ha passat? L'últim que recordo és a tots els meus clients sortint per la porta.

- Va entrar algú quan van sortir? -va preguntar Qui-Gon.

-No -va dir l'Astri-. Vaig tancar la porta darrere seu i li vaig dir a Renzii que se n'anés a casa. Quan va sortir, vaig tornar a tancar. Després vaig pujar aquí. No recordo res més...

-Jo era aquí dalt -va dir en Didi-. Vaig sentir a l'Astri a les escales. Va obrir la porta i de sobte va caure a terra. I llavors va entrar la caça-recompenses. Em va lligar mentre remenava per tot arreu. Va baixar i la vaig escoltar rebuscant també al meu despatx.

-I la cuina -va dir en Qui-Gon.

-No, la cuina no -va dir en Didi.

-Però si està cap per avall i plena de trastos -va dir l'Obi-Wan.

-Sempre està així -va dir l'Astri amb un sospir-. Quina caça-recompenses? Creia que no era més que una vulgar lladre.

- Per què se'n van anar els comensals? -va preguntar Qui-Gon a l'Astri.

L'Astri es va acariciar el cap.

-Ho vaig fer el millor que vaig poder -murmurar ella-, però crec que encara no capto això de l'elegància. Renzii no parava d'equivocar-se amb les comandes i jo no podia amb tot. El menjar es va quedar fred. Així que Jenna Zan Arbor es va enfadar i tots van marxar. La propera vegada contractaré més ajudants. Va ser un gran error. Però com em vaig gastar tots els diners extra en el menjar...

-I llavors com va entrar la caça-recompenses? -va preguntar l'Obi-Wan.

Astri va aixecar el cap.

- Quina caça-recompenses? -va preguntar de nou amb frustració.

-Didi, explica-li-ho -va dir en Qui-Gon.

-No mentre segueixis ferida, Astri -va dir Didi nerviós-. Has de dormir...

- Quina caça-recompenses? -va preguntar l'Astri amb les dents premudes.

-Doncs... Veuràs, això... pot ser que m'hagi ficat en un petit embolic -li va dir Didi-. Res greu.

-És clar -va dir l'Astri-. Res greu. Només ha estat una nit més a la cafeteria. A mi em solen deixar inconscient sovint.

-Quin sentit de l'humor té la meva nena -va dir Didi nerviós als Jedi-. A què és meravellosa?

-És probable que el teu pare tingui una informació valuosa per a algú -va interrompre'l Qui-Gon amb impaciència-. I aquest algú ha enviat a una caça-recompenses a buscar-lo. Suposem que volen recuperar la informació de totes totes. I, tot i així, la caça-recompenses no el va matar quan va tenir l'oportunitat.

-És bon senyal -va dir en Didi animat. Després va tornar a espantar-se -. No?

- Has tornat a vendre informació? -va cridar l'Astri enfadada. Després va fer una ganyota i va tancar els ulls. Va baixar la veu fins que va anar un murmuri- Tu, bavós, tractant, repugnant fill d'un mico-llangardaix kowakià -va xiuxiuejar ella entre dents-. M'has tornat a mentir.

-No vaig mentir tant com per no explicar res -va dir Didi palmejant-li a l'espatlla-. No m'atreviria a afirmar que el negoci va tan bé com en altres èpoques, però Fligh venia de tant en tant amb algunes cosetes per vendre. Com anava a deixar-lo tirat? A qui anava a vendre els seus acudits sinó a mi? La seva mort ha estat una tragèdia.

- Mort? Ja veus on l'han portat els seus negocis -va dir l'Astri clavant la mirada en el seu pare-. Seré jo la següent, pare?

Didi es va donar la volta, incapaç de mirar a la seva filla. Ella es va aixecar trontollant i va sortir de l'habitació.

-Tornem al que sabem -va dir en Qui-Gon a Didi-. La caça-recompenses no ha trobat el que estava buscant, però ha deixat tot de cap per avall. Això vol dir que està buscant un objecte físic i no una informació que tinguis tu al cap. Què és, Didi? I aquesta vegada has de dir-nos tota la veritat. Ja has vist que has arriscat les vides dels que vols.

-Sí -va dir Didi apesarat-. Ja ho sé, però no puc ajudar-te, amic meu. No tinc res. Fligh no em donava més que informació. Ho juro.

- Ni un datapad? -va preguntar Qui-Gon.

Didi va negar amb el cap.

-Res.

Qui-Gon va sospirar.

-Llavors no hi ha alternativa. Has de tancar la cafeteria. Agafa a l'Astri i marxa de Coruscant.

Astri va tornar a l'habitació en aquell moment. Es va quedar congelada mentre es posava un drap fred al cap.

- Tancar la cafeteria?

-Només fins que sapiguem el que busca la caça-recompenses -li va dir en Qui-Gon-. No podem estar amb vosaltres les vint-i-quatre hores del dia, Astri. Crec que Didi i tu esteu en perill -es va aturar i va dir amablement-. Sé que estàs enfadada amb el pare, però no voldràs que li passi res.

Astri es va mossegar el llavi i va assentir.

- I on anirem?

-Jo sé on -va dir Didi-. Tinc una casa a les muntanyes Cascardi.

- Que t'has comprat una casa? -va exclamar l'Astri-. Però si sempre dius que no tens diners!

-Era un tracte que no podia rebutjar -va explicar en Didi-. Encara no he anat a veure-la, i no li he dit a ningú que la tinc.

- On són les muntanyes Cascardi? -va preguntar Obi-Wan.

-En el planeta Dunedeen -va dir en Qui-Gon-. És a prop de Coruscant, però les muntanyes són una bona opció. Les Cascardi estan aïllades i són abruptes. És un bon amagatall de moment. Obi-Wan i jo us esperarem mentre feu les maletes. Heu de partir immediatament.

Didi es va aixecar d'un salt i va ajudar a l'Astri a sortir de l'habitació. Se'n van anar als seus dormitoris.

- Creus que estaran fora de perill? -va preguntar Obi-Wan a Qui-Gon en veu baixa.

-Més que aquí, a Coruscant -va dir en Qui-Gon-, però la caça-recompenses és una rastrejadora excepcional i, encara que la galàxia és enorme, no ho és tant com per desaparèixer. No, em temo que hem de desvetllar aquest misteri. Vagin on vagin, Astri i Didi corren un greu perill. Ella els trobarà i serà més aviat que tard. D'això no en tinc cap dubte.

Següent