Traïció (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

ESTACIÓ CENTRÀLIA

Jacen va marxar en direcció a Thrackan, notant la silueta de més soldats i possiblement droides de combat arribant des de la distància més enllà del seu tiet.

Thrackan es va girar cap a un costat, activant una porta i saltant a través d'ella. Aquesta es va tancar darrere seu, sense deixar res entre Jacen i els distants soldats.

L'enemic va obrir foc.

A llarg abast, fins i tot amb tants enemics com estaven disparant, Jacen no va tenir problemes per rebutjar els trets làser que li arribaven. Va carregar cap endavant, enviant la majoria dels trets cap a la línia enemiga, on els agents de la línia frontal els van rebre en els escuts de control de masses, que de vegades es trontollaven per la fortalesa dels làsers.

Jacen va fer un alt al costat de la porta per la qual Thrackan havia entrat. Pressionar cap a la seva meta original i atraure més i més enemics cap a ell, i, amb tota probabilitat, cap a Ben, no beneficiaria la missió. Mantenir-los allunyats dels centres on el sabotatge estava tenint lloc sí que ho faria.

Va prémer de cop el botó OBRIR de la porta. La porta es va lliscar cap amunt. Jacen va somriure. Thrackan, segur que Jacen carregaria contra els agents de SegCor i els droides que arribaven, ni tan sols s'havia preocupat d'assegurar la porta.

Es va trobar en un llarg passadís amb la corresponent porta a la part més allunyada, a quaranta metres de distància. Aquesta porta era oberta i Thrackan estava just a l'altre costat, mirant cap enrere, cap a ell, amb sorpresa.

Jacen va entrar, va tancar la porta darrere seu i va enfonsar el seu sabre làser a través del panell de seguretat, travessant-lo, amb la seva fulla emergint al passadís que acabava de deixar i arruïnant també el panell de control d'aquell costat. L'enemic que s'apropava hauria de fer un bypass, un procediment que els portaria almenys un parell de minuts.

Ell va tornar a mirar a Thrackan. El seu tiet semblava congelat per la nova tàctica d’en Jacen. Llavors Thrackan li va donar un cop al panell de control del seu costat de la porta. La porta es va lliscar per tancar-se.

Jacen va córrer fins a ella i va prémer el botó d’OBRIR, però la porta va romandre al seu lloc. Jacen va tornar a somriure. Thrackan aprenia ràpid: aquesta vegada li havia posat el fiador a la porta.

Jacen va portar el seu sabre làser fins a la part superior de la porta, tallant a través de la maquinària que mantenia la porta al seu lloc. En un moment, acabaria de tallar-la i podria utilitzar la Força per aixecar la porta per apartar-la del seu camí.

Feblement, va sentir el ressò de botes a terra de metall més enllà es la porta mentre Thrackan s'allunyava corrent.

-No, no ho ets -li va dir en Ben a l'acoblament desmanegat de components de droides-. Ànakin Solo està mort. Va morir quan jo era petit.

Els acoblaments on les unitats del tors del droide es trobaven amb l'annex dels seus braços es van aixecar sorollosament, un gest que semblava com un encongiment d'espatlles humà.

-Sí, vaig morir -va dir-. I em vaig convertir en un fantasma, i vaig ser eventualment arrossegat fins aquí per habitar aquest cos clonat mutant, on podia ajudar els meus avantpassats, els corellians.

-Això no és un cos clonat -va protestar en Ben-. És un cos droide.

El cap va girar de manera que el droide pogués mirar-se cap avall, cap a si mateix.

-Estàs equivocat, petit cosí. O estàs intentant confondre’m deliberadament. Sospito que és això últim. Ets aquí per sabotejar aquesta estació, oi? Per destruir-la, de manera que els corellians mai puguin gaudir de la llibertat i la independència?

-Noi, t'han programat bé.

En Ben va fer un pas cap endavant, amb el seu sabre làser aixecat en la posició de llestos. Amb la seva mà lliure, va fer un gest cap al cap del droide. Si pogués utilitzar la Força per torçar-lo cap a una banda, podria estar fora dels receptors visuals del droide, permetent-li saltar cap endavant i atacar-lo sense que el droide veiés el que venia...

En Ben va tenir convulsions i la seva visió es va ennuvolar. Va sentir tot el seu cos estremir-se i va sentir al seu sabre làser colpejar el sòl i rodar allunyant-se, xiuxiuejant per un moment abans que els seus circuits de seguretat l’apaguessin.

Va sacsejar el cap i la seva visió va començar a aclarir-se.

Estava a un metre per sobre del terra, amb l'aire il·luminat al seu voltant. Les seves cames encara s'estremien.

El droide va arronsar les espatlles una altra vegada.

-Em sap greu això. És un aparell de defensa anti-Jedi instal·lat pel meu altre tiet, Thrackan Sal-Solo. Monitora constantment l'activitat de les ones cerebrals en una àrea. Quan els centres del cervell que tendeixen a tornar-se actius quan els poders de la Força s'estan utilitzant són detectats, es connecta. Els repulsors sota terra mantenen al Jedi fora de perill per sobre del terra, i emissions elèctriques, principalment indolores, interfereixen amb la concentració del Jedi. Veus?, has deixat d'utilitzar la Força i ha deixat de electrocutar-te. Eficient, oi?

-Sí, segur, el que sigui.

Ben va allargar la seva mà cap avall per arrossegar el seu sabre làser de tornada fins a la seva mà... i es va sacsejar i va fer un sotragueig de nou mentre el sistema defensiu l’electrocutava una segona vegada.

-Crec que realment funciona -va dir després d'uns quants segons per recuperar-se.

-Ho fa, oi? Així que, què anaves a fer aquí?

-Destruir l'estació, o almenys desmuntar el que fos que estan utilitzant per mantenir el control de l'arma repulsora. -Ben va mirar dubitativament al droide-. Crec que això ets tu.

Els cops van començar a l'altra banda de la porta. Ben va fer una ganyota de dolor. Els guàrdies de fora estarien cridant als reforços. I fins i tot amb tot el que havia danyat la porta, encara passarien només uns minuts abans que l’obrissin.

Hi havia fallat.

Bé, encara no.

-Et van dir que volen utilitzar l'arma de l'estació per mantenir la independència -va dir en Ben-. I això estaria bé si això fos tot del que es tracta. Però no ho és. T’estan mentint. La primera i gran mentida és que ets Ànakin Solo, i que estàs en un cos viu. No ho ets. Ets un droide.

El droide va sospirar.

-Sí, sí. Per descomptat.

-És veritat! El que necessitaven de l'Ànakin només eren les seves bio... bio... el que sigui...

-Biometries.

-Sí, dades biomètriques per controlar l'arma repulsora. Així que probablement van agafar les seves empremtes dactilars de registres vells. Hauran reconstruït les seves ones cerebrals de qualsevol registre mèdic que poguessin trobar. Probablement van haver d’ajustar-les i fer experiments amb elles fins que van poder afectar els controls de l'estació. I els van instal·lar en tu, de manera que tindrien un Ànakin Solo que creuria que era i es comportaria com un humà... però que faria qualsevol cosa que ells diguessin.

-Sóc Ànakin Solo. Sóc un Jedi. Tinc control sobre la Força. Veus?

El droide va allargar un braç i el sabre làser d’en Ben va volar des del lloc on havia rodat de la mà.

-Això no és la Força. Jo ho hauria sentit si fos la Força. -Ben ho va considerar-. Atès que no pots tenir respiradors de repulsors instal·lats a tot arreu de l'habitació, és probablement magnetisme dirigit.

Va intentar mantenir una expressió de consternació i tristesa lluny de la seva cara. No creia que tingués molt d’èxit. No era només que la seva missió estigués en perill. Hi havia quelcom grotesc respecte a la situació, pel que feia a tractar amb un droide que honestament pensava que era el seu cosí.

Hauria de trobar algun mitjà per destruir-lo.

-Hi ha holocàmeres de seguretat operant aquí, oi? -va preguntar en Ben.

-És clar.

-Quina aparença tens en elles?

-Sóc un adolescent humà molt gran. Amb ossos superdesenvolupats d'alguna manera per gestionar la tensió causada per la meva gran massa.

-Vaig a obrir la meva bossa -va dir en Ben-. Vaig a treure una petita holocàmera. Si us plau, deixa’m gravar-te amb ella.

-Endavant.

Ben va ficar la mà a la bossa i va treure la unitat d’holocàmera que havia utilitzat en Adumar. No obstant això, tan bon punt va sortir de la vora de la borsa, el droide va fer un gest i l’holocàmera va creuar l'habitació fins a l'altra mà del droide.

-Ei -va dir en Ben-. Ho vas prometre.

-No, no ho vaig fer. -El droide va sostenir l’holocàmera aixecada cap al seu cap, escrutant-la amb una successió de sensors-. He d’assegurar-me que no és una pistola làser disfressada d’holocàmera.

-Bé, no ho és. Sones com algú que té por que el matin.

-Tinc por que em matin.

Ben va sentir una onada d'assoliment, com si se les hagués manegat per fer un pas cap a una eventual victòria.

-Ànakin Solo no el tenia. Tu no ets ell.

-D'acord. Vaig a examinar la programació d'aquesta cosa.

Un forat en el cap del droide, aproximadament on estaria la boca d'un humà en relació amb els seus ulls, es va obrir.

Va ficar l’holocàmera en el buit i el va tancar.

-Ei! Què creus que acaba de passar?

-Estic utilitzant la meva interfície de la Força amb l'equipament d'ordinadors per analitzar la programació.

-Aquest no és un poder de la Força, tros d’imbècil. I vull dir, què va passar físicament? Vas connectar la meva holocàmera en el teu propi cap!

-Estàs boig.

El buit de la boca del droide es va obrir i va dipositar l’holocàmera altra vegada a la mà. La mà es va contraure i de sobte l’holocàmera va volar de tornada a través de l'habitació cap a Ben.

Ben la va agafar.

-Llavors?

-Estic satisfet que no sigui una arma. O programada per a qualsevol activitat que no sigui part de les tasques estàndard d'una holocàmera.

Ben va aixecar l’holocàmera, es va assegurar que el magnetisme del droide no havia interromput les seves operacions i va començar a gravar.

-Fes-me un favor -va dir-. Mou-te. Com si estiguessis de vacances. Tens un missatge per als teus pares? Digues alguna cosa.

-Aquesta és una bona idea. -El droide es va moure matusserament-. Hola, mama. Hola, papa. Estic treballant molt dur però estic bé. Espero veure-us aviat. -Va fer una pausa-. Què tal això?

-Força bé.

La sensació de consternació d’en Ben es va intensificar. Les paraules del droide, tan banals com aquelles dites per qualsevol adolescent separat dels seus pares, el van copejar durament.

Va deixar de gravar i va baixar l’holocàmera.

-Ara mira el que acabo de gravar.

L’holocàmera va volar fregant els dits i fins a la mà del droide. De nou el droide la va aixecar fins al buit de la boca i la va interioritzar.

Ben va esperar. Hi havia més veus fora, al passadís, i el so de l'equipament en ser col·locat. L'únic altre so era el xiuxiueig de tot l'equipament electrònic a l'habitació i la pròpia respiració d’en Ben.

-És una mentida -va dir el droide finalment.

-Tu mateix vas veure l’holocàmera. Vas dir que no tenia cap programació estranya.

-He fallat en alguna cosa.

-No, no vas fallar. Saps que no ho vas fer. Aquesta holocàmera és més estúpida que un droide ratolí. Ella no podria amagar res.

El droide va girar la part superior del seu cos mentre mirava a Ben una altra vegada. El noi podria jurar que la seva postura es va enfonsar.

Les llàgrimes van sorgir dels ulls d’en Ben. Les hi va assecar.

-Ho sento tant -va dir-. Però és veritat. Ets un droide que ha estat programat per pensar que és Ànakin Solo. Però si fossis realment l’Ànakin, m’ajudaries a destruir l'estació ara, perquè la gent que et va construir pot utilitzar-la com una arma i podrien destruir estrelles completes amb ella.

-Com m’hauries destruït?

-No vaig venir aquí per destruir-te. Vaig venir aquí per destruir l'estació. Tinc una manera per causar que aquesta sala de control enviï un pols a través de l'estació i la trenqui.

-Matant a tothom a bord.

-No, envia un codi d'evacuació d'emergència primer i espera deu minuts.

-Deu minuts? -El droide va sonar ofès-. Creus que tothom en una estació tan gran com aquesta podria arribar a les càpsules d'escapament en deu minuts?

Culpablement, Ben va arronsar les espatlles.

-Jo no vaig fer el pla.

-Dóna'm les dades.

Ben va ficar la mà a la bossa i va agafar la targeta de dades coberta de puntes. Com una segona idea, va agafar també les altres targetes de dades, aquelles que haurien iniciat les seqüències d'autodestrucció o apagat d'altres sales de control a l'estació. La va sostenir cap amunt i va sentir el magnetisme del droide tirar d'elles fins agafar-les de la mà. Un moment més tard van entrar en el buit de la boca del droide.

-Analitzant -va dir el droide amb tons que trencaven el cor. I després-: Oh, sé on està aquesta interfície. Però ho he estat interpretant com un dispensador de llaminadures.

-Això està... malament -va dir en Ben.

-He de reinterpretar-me a mi mateix a la llum del que realment és. Aquestes ordres... no. No destruiré vides innecessàriament.

-Innecessàriament? Pensa en què passarà si no ho fas!

-És veritat. Algú morirà. Ells o jo. Jo o ells.

-Llevat que tu no t’estaries morint -va dir en Ben-. Ets un droide. No estàs realment viu.

El droide es va inclinar cap a ell, amb la seva postura sobtadament amenaçadora.

-Si faig això, jo acabaré. Tot el que sóc s'aturarà de cop i volta i mai tornaré a passar. Digues-me que això no és morir. Endavant, digues-m'ho una altra vegada.

Ben es va inclinar per apartar-se del droide, avergonyit.

-Ho sento.

El droide va reassumir la seva postura anterior.

-Analitzant la programació -va dir, amb la seva veu distreta, gairebé com la d'un droide-. Bypass de seguretat. Codis d'accés. Ei, aquí hi ha algunes coses brillants.

-Els nostres millors espies han estat treballant en això -va dir en Ben absentment. El so i les veus del passadís s'estaven tornant més altes. Va sentir un soroll grinyolant i la porta es va aixecar prou perquè un centímetre de la llum del corredor brillés dins.

-Estic anant a llocs dels que no sabia res. Veient a través d'holocàmeres de seguretat a les quals no podia accedir abans. -El droide va mirar cap amunt i va fer un gest cap al sostre-. Mira, aquí estic. -La seva veu es va tornar somniadora-. Hi ha llocs, interseccions en els vells sistemes. Tan vells. Bellament construïts. Puc... gairebé... arribar. -Va sospirar, un so d’exasperació-. No em deixaran entrar.

-El temps d'alguna manera s'està acabant -va dir en Ben-. Què faràs, Ànakin?

-No sóc realment Ànakin, oi?

-Ets... un Ànakin. No l’Ànakin Solo.

-Ànakin Sal-Solo. -El droide va riure, però era un soroll sense humor-. La criatura d’en Thrackan. Això és el que sóc.

Ben es va trobar de cop i volta caient. Va aterrar fet una bola a terra. Va aixecar la vista acuradament cap al droide.

-No vaig a destruir aquesta estació -va dir el droide-. Si poguessis sentir-la com ho faig jo... sentir la seva vida... i hi ha tant coneixement aquí. Però evitaré que el meu pare i els seus amics la utilitzin. Crec que això significa que he de morir.

-Ho sento -va dir en Ben.

I realment ho sentia. No podia acceptar al droide com al seu cosí, però de sobte es va adonar que estava pensant en ell com en una cosa vivent... una cosa noble.

-Aquí està, just en la interfície construïda per humans -va dir el droide-. El codi representant l'empremta de l'Ànakin Solo a l'estació. Estic instal·lant un procediment per codificar el que l'estació creu que és Ànakin Solo. I un altre per purgar la meva memòria. En mi i en totes les còpies de seguretat. Sense aquests... arxius... dubto que mai puguin desfer el que he fet.

La porta de cop i volta va pujar un metre. Sense mirar, el droide va fer un gest cap a ella. Aquesta es va tancar de cop una altra vegada, tan durament que el marc va tremolar. Ben va sentir els crits d'alarma i fúria de fora.

-Aquí està el meu propi codi, la meva programació -va continuar el droide-. Comprovacions i forrellats al seu lloc. Alliberem-nos d'aquesta. -Va sospirar, un so de tremend alleugeriment-. Allà anem. No més por a la mort. Dóna tres passos a la teva dreta.

Li va portar a Ben un moment adonar-se que el droide s'estava dirigint a ell. Va obeir.

El sabre làser va volar des de la mà del droide fins a la seva. El va agafar en l'aire.

-Just sota d'on estàs -va dir el droide-, hi ha una càmera sense vigilància. Porta a un corredor que va paral·lel al de fora. Hauries d’anar-te'n ara.

-Gràcies -va dir en Ben.

Es va sentir letàrgic. Va activar el seu sabre làser i va pressionar la punta de la fulla contra el terra. El fum va pujar mentre començava a arrossegar la fulla al seu voltant en un lent cercle.

-Crec que activaré aquesta alarma d'evacuació de totes maneres -va dir el droide-. Saps per què?

-Per què?

-Perquè serà divertit veure a tota la gent corrent d'un costat a un altre. -El droide va riure de nou i aquest cop hi havia una autèntica alegria-. No seria una bona manera de morir? Sense dolor i veient la gent fer coses estúpides com en una holocomèdia?

-Aquesta és una bona manera, per descomptat.

El cercle d’en Ben estava gairebé acabat. La fulla del seu sabre làser xiuxiuejà amb més força mentre les seves llàgrimes queien en ella, i petites glopades de vapor es van elevar per unir-se al fum.

Jacen va arribar fins a Thrackan en una intersecció dels corredors. Al llarg de la paret, al nivell del sòl, hi havia dos brillants discos platejats de més d'un metre de diàmetre. Sobre ells, tubs transparents sortien a una curta distància del sostre, no més de vint centímetres. Els tubs semblaven com alguna classe d'accés d'escapament, però cap escala portava fins a ells.

Thrackan era a l'acte d'allargar la mà cap a un panell de control a la paret quan Jacen el va empènyer a través de la Força, llançant-lo contra la paret. L'home gran va rebotar i va rodar dolorosament fins a quedar de genolls sobre d'un dels discos platejats. I llavors Jacen el va atrapar, sostenint la brillant punta del seu sabre làser just sota la barbeta d’en Thrackan. Jacen va veure les puntes dels pèls de la barba d'en Thrackan enfosquir-se per la calor.

-Crec que tu guanyes -va dir el seu tiet, panteixant i gairebé sorprès.

-Crec que jo...

-Hora de morir, Solo!

La veu era la d’en Thrackan però venia de darrere.

Reflexivament, Jacen es va girar i va començar a aixecar el seu sabre làser en una postura defensiva.

Hi va haver una rèplica làser des de darrere d'ell. El tret va colpejar l'empunyadura del seu sabre làser i va catapultar l'arma lluny de la seva mà, enviant-la corredor avall.

Ell va girar de nou. Thrackan, pistola làser en mà, va acabar d'aixecar-se i va disparar al pit d’en Jacen.

Jacen va rebre el tret... amb la mà nua, dissipant la seva energia abans que arribés al seu palmell. Va somriure i va obrir la seva mà, mostrant-li a Thrackan el seu palmell sense mal.

Thrackan va disparar una altra vegada. Jacen va girar la seva mà cap a l'esquerra, agafant el segon tret.

Llavors va doblegar el seu dit de la mà esquerra. La pistola làser va volar de la subjecció d’en Thrackan fins a la seva mà. Jacen va mirar cap on descansava el seu sabre làser i va fer un gest cap a ell. Aquest va volar els quatre metres que hi havia entre ells i va caure a la seva mà dreta. El va activar una altra vegada i va posicionar la seva punta al davant del coll d’en Thrackan.

-Maleïda sigui -va dir en Thrackan. La seva expressió suggeria que estava genuïnament impressionat-. Vaig sentir rumors que Darth Vader podia fer això. Poden fer això tots els Jedi?

-No. Què vas fer tu? Un enregistrament?

-Sí, un petit gravador de sons. Es va posar en marxa quan vaig dir, Crec que tu guanyes.

-Hora de morir, Solo! -va arribar el crit des de darrere d’en Jacen.

Jacen va esbufegar, divertit malgrat la urgència de la seva missió.

-Ja veig.

-Llevat que vas perdre realment. En un minut, totes les forces que he portat com a suport estaran aquí. Ells continuaran seguint-te, esgotant-te, fins que un d'ells et faci caure. I el teu pla de destruir aquesta estació fallarà. En aquest sentit, ja has fallat.

Un gemec distant va omplir l'aire, un soroll de lament que semblava emanar de totes direccions alhora, fent ressò i superposant-se com si un droide de la mida d'una ciutat s'estigués contristant de cop i volta per un fill assassinat.

Thrackan va empal·lidir.

Jacen va somriure.

-Aquesta és l'alarma d'evacuació. Vol dir que tenim deu minuts per sortir d'aquesta estació abans que es destrueixi a si mateixa. El que vol dir que el meu aprenent, que és prou afortunat per no compartir res de la seva sang amb tu, ha tingut èxit en provocar la destrucció de l'estació. -Es va inclinar per acostar-se, amb la proximitat del seu sabre làser causant que Thrackan s'inclinés per apartar-se -. Encara puc participar en el seu èxit una mica més. Podria matar-te, eliminar la teva brutícia de la galàxia.

Thrackan va negar amb el cap.

-Els Jedi no maten presoners que s'han rendit.

-Tu no t'has rendit.

-Em rendeixo. -Thrackan va aixecar les mans-. Aquí ho tens.

Un Jacen més jove podria haver-se sentit ofès per les manipulacions casuals i fins i tot despectives de l'home més vell. Aquest Jacen merament afrontava la manipulació amb manipulació.

-Potser els Jedi no ho facin... però jo podria. No has fet res més que fer mal a Corèllia, a la Nova República i la meva família des que jo era un nen. No seria l'univers un lloc millor sense tu?

-Molt graciós -va dir en Thrackan.

Jacen va poder sentir només el més petits dels rastres de la creixent ansietat en les emocions de l'home.

Ansietat i... no, estava sentint quelcom més, d'un altre lloc.

Dolor. Mort. Del futur.

D'un futur, un d'un nombre de possibles futurs. Jacen va mirar dins d'ell, deixant que els esdeveniments d'aquesta potencial línia temporal li emboliquessin, però va mantenir un ull en el seu tiet, alerta a través només de la seva vista per a qualsevol traïció.

Els esdeveniments van centellejar més enllà d'ell per absorbir tot el seu significat. Caces llançant làsers i míssils, plovent mort sobre els innocents. Per què no sobre els culpables? No va poder veure culpables. Pilot contra pilot, soldat contra soldat, ningú era culpable. Cap costat era més malvat, més fosc.

La guerra s'escampava des de Corèllia com onades creades per una roca en copejar la superfície d'un toll, i la roca era una imatge d’en Jacen i Thrackan. Jacen va veure núvols de gas que s'expandia on els valents havien volat, camps apilats de cadàvers on els valents havien lluitat, ruïnes gairebé irreconeixedores que un cop havien estat enormes naus espacials però que ara estaven picades com a contenidors de begudes sobre les superfícies rocoses de llunes.

I dolor... dolor turmentant la Força com res ho havia fet des de la Guerra Yuuzhan Vong. Dolor retorçant als seus parents. Crits de pèrdua omplien les seves orelles.

Es va centrar en la roca al bassal, la imatge de si mateix i Thrackan, i va veure tots aquests esdeveniments revelant-se des d'aquest punt, l'ara i aquí, quan ell fallava en matar-lo.

Commocionat, va tirar de si mateix cap enrere per retirar-se de la visió i es va quedar allà dempeus, respirant dificultosament.

-Què passa, nen? -va preguntar en Thrackan, amb un to gairebé amable-. T'has posat pàl·lid.

Jacen va parpellejar en direcció a ell. Se sentia com si estigués penjant d'un ganxo. La seva ment li deia que no podia fer el que les seves entranyes li deien que havia de fer. No podia tallar en dos a un enemic que s'havia rendit.

Confia en la Força, li havia dit en Luke tan sovint.

Confia en els teus sentiments en la Força.

Jacen va alentir la seva respiració i els batecs del seu cor.

Va portar la seva veu sota control.

-Em disculpo -va dir-. Però en realitat he de matar-te.

-Estàs boig. M'he rendit.

-Això no és suficient. Tu arruïnes el futur, Thrackan. -No, això no era completament veritat. Però el futur estava arruïnat si ell vivia-. Pel bé més gran, malgrat les nostres tradicions Jedi, he de matar-te.

-Però els meus droides són aquí.

Una arma làser va obrir foc des de darrere d’en Jacen. Ell es va tornar per interceptar el tret... i, a meitat de la seva maniobra, es va maleir a si mateix per ser enganyat dues vegades.

Ningú era al passadís. El so del rifle làser sortia d'un petit aparell circular adherit al sostre prop de la instal·lació d'una barra lluminosa.

Jacen va continuar la seva maniobra fins a donar un gir complet. El seu sabre làser, acabant el seu escombrat de 360 ​​graus, tallaria a Thrackan en dos.

En el seu lloc, va colpejar una brillant columna de metall.

Jacen va mirar cap amunt. La columna s'estava elevant del sòl, impulsant al disc de metall en el qual estava Thrackan cap al sostre. El disc va aconseguir les vores del tub transparent i hi va haver un tremend soroll de thoom. Els peus d’en Thrackan es van llançar cap amunt des del disc i va desaparèixer de la vista.

Jacen es va col·locar sobre el segon disc i va prémer els quatre botons del tauler de control. El disc en el qual estava dret el va elevar ràpidament fins a la posició, cap a la part inferior de segon tub, i un instant després un segon thoom que colpejava les seves oïdes el va catapultar cap amunt.

Propulsat per una energia que encara no podia definir (repulsors? Corrents d'aire pneumàtics? Raigs tractors?), Va volar cap amunt a través del seu tub, centellejant més enllà de corredors, de vegades veient canals oberts cap a l'espai, a vegades veient passadissos encesos a través dels quals la gent estava corrent.

El buit que ocupaven els dos tubs era a vegades fortament incrustat entre maquinària o suports de construcció i de vegades estava obert. La primera vegada que es va obrir, Jacen va mirar cap amunt i va poder veure a Thrackan, a cent metres o més per sobre d'ell, en el seu propi tub.

El tub d’en Thrackan va girar, un gir en angle recte, i de sobte s'havia allunyat. El gir hauria aixafat a un humà sota circumstàncies ordinàries. Gravetat, es va dir en Jacen a si mateix. Només la manipulació de la gravetat podia haver-li permès a Thrackan sobreviure.

Jacen va aconseguir la mateixa altitud. El seu tub girà en direcció oposada. Va sentir saltar el seu estómac, i de sobte s'estava llançant lluny del seu enemic. Lluny de l'home que necessitava matar desesperadament.

Va udolar, un soroll de fúria i ansietat que amb prou feines podia sentir per sobre del soroll del vent assotant l'interior del tub.

Llavors va desactivar el seu sabre làser, el va enganxar en el seu cinturó i va ficar la pistola làser d’en Thrackan en una bossa.

Era hora d'estar calmat, hora de sortir d'aquesta estació i hora de descobrir l'estat d’en Ben.

Thrackan havia tingut raó. Jacen havia fallat. No en la seva pretesa missió, sinó en la seva major responsabilitat.

Següent