Caça Letal (I)

Caça Letal

Aprenent de Jedi 11

Jude Watson

 

CONTRAPORTADA

Abans del "Episodi I"

Abans de "La guerra de les galàxies"

La història d'Obi-Wan Kenobi

***

La pau per sobre de la ira

L'honor per sobre de l'odi

La Força per sobre de la por

***

Ningú sap el seu nom, ni quan atacarà.

Només se sap que és una caça-recompenses

perillosa i letal, i que la seva última missió

l'ha portat a Coruscant,

llar dels Jedi.

El seu objectiu:

un vell amic d'en Qui-Gon Jinn.

Qui-Gon i el seu aprenent, Obi-Wan Kenobi,

intenten capturar-la, però fracassen.

Ara, ells també són el seu objectiu...

CAPÍTOL 1

Obi-Wan Kenobi es va carregar l'equip de supervivència a l'esquena i va badallar. El viatge havia estat llarg. Al seu voltant s'elevaven els nombrosos nivells de Coruscant, la ciutat que cobria un planeta. Es trobava en una plataforma d'aterratge en un dels nivells superiors, envoltat de gratacels que acabaven en agulles i torretes. La boira que ho cobria tot podia ser atmosfera o núvols. El cel era ple de vehicles, grans i petits, que transitaven per les vies aèries amb habilitat i audàcia.

Obi-Wan va contemplar al seu Mestre, el Cavaller Jedi Qui-Gon Jinn, i va donar les gràcies al pilot del vaixell de càrrega espacial que els havia portat a Coruscant. Es va fixar en la respectuosa inclinació amb què el seu Mestre es va acomiadar de la malgirbada criatura. Els seus modals eren impecables, però la fermesa estava darrere de tots i cadascun dels seus gestos i paraules. Obi-Wan esperava arribar a tenir algun dia aquesta elegància i seguretat relacionant-se amb altres éssers vius. Sovint se sentia estrany a l'hora de tractar amb els múltiples personatges que es trobaven en els seus viatges.

"El temps passa i ensenya", li havia dit Qui-Gon. "Tens catorze anys. Et queda molt per veure i molt per experimentar. No intentis avançar el coneixement que persegueixes. Porta el seu temps".

-Em sap greu no poder-vos-hi portar -va dir el pilot al Jedi-, però hi ha molts aerotaxis per aquest districte.

-T'agraïm que ens hagis ajudat. Et desitjo un bon viatge a casa -li va dir en Qui-Gon amb la seva tranquil·litat habitual.

-Sempre és un plaer ajudar als Jedi -va respondre el pilot, acomiadant-se alegrement.

Qui-Gon es va carregar l'equip de supervivència a l'espatlla i va mirar satisfet al seu voltant.

-És un plaer estar de tornada -va dir.

Obi-Wan va assentir. Coruscant era on es trobava el Temple, i el Temple era la seva llar. Ja era gairebé l'hora de dinar i Obi-Wan portava pensant en això des de feia molts quilòmetres. Qui-Gon i ell portaven força temps viatjant per la galàxia.

-Mira, per aquí ve un aerotaxi -Obi-Wan va fer un pas endavant.

-Espera, Padawan.

Obi-Wan es va donar la volta. Qui-Gon va dubtar un moment i li va indicar que s'acostés.

-Tinc una altra idea. Et faria res que passéssim per un altre lloc abans?

Obi-Wan va intentar ocultar la seva decepció.

-Com vulguis.

Qui-Gon va somriure.

-No trigarem molt. Vull que coneguis a algú, un amic. No està molt lluny. Podem anar caminant.

Qui-Gon va caminar fins a l'extrem de la plataforma d'aterratge i va activar una passarel·la d'encreuament al següent nivell. Al districte del Senat, els edificis estaven molt a prop els uns dels altres i es podia circular perfectament per les passarel·les sense recórrer al transport aeri.

Obi-Wan es va adaptar a les grans gambades d'en Qui-Gon. Va esperar, sabent que si Qui-Gon li volia donar més informació sobre aquest amic, ho faria.

-Didi Oddo té una cafeteria prop de l'edifici del Senat -va explicar en Qui-Gon-. És un informador, per dir-ho d'alguna manera. Molts Jedi van a ell a la recerca d'informació. No li paguem, però a canvi som els seus ulls allà fora. Coneix a tot el món a Coruscant, des dels assistents dels senadors fins als ludòpates passant per diversos éssers que consideren la llei com una tapadora per a les seves... operacions -Qui-Gon va somriure breument-. Tothom coneix el Caf de Didi. Jo el vaig conèixer quan era una mica més gran que tu.

Obi-Wan va percebre afecte en el to d'en Qui-Gon. El seu cansament es va dissipar. Seria interessant conèixer a un amic d'en Qui-Gon. I en una cafeteria potser tingués la possibilitat de menjar alguna cosa.

Van caminar per una passarel·la de vianants, passant per davant de botigues i restaurants plens de turistes i homes de negocis que viatjaven a Coruscant per veure el Senat o per presentar les seves peticions davant seu. De tant en tant havien d'activar una passarel·la per anar d'un nivell a un altre. Les passarel·les estaven plenes d'éssers procedents de tota la galàxia. Gairebé tots parlaven en bàsic, encara que Obi-Wan també va sentir alguns idiomes que no va reconèixer en absolut.

Qui-Gon es va aturar davant d'una petita cafeteria en una cantonada. Comparada amb els grans restaurants que l'envoltaven, semblava un mica atrotinada. Havien intentat animar la façana pintant els marcs de les finestres i de la porta d'un alegre color blau, però les recents capes de pintura només aconseguien que les esquerdades parets de pedra semblessin més ruïnoses del que eren.

No obstant això, Obi-Wan es va adonar que la bruta cafeteria era plena a vessar, mentre que el restaurant del costat estava buit. A l'interior del local, la gent estava asseguda en petites taules apinyades, parlant, gesticulant i menjant enormes plats.

-No parlis amb ningú -li va suggerir Qui-Gon-. Aquí hi ha de tot, i les baralles són freqüents.

Va anar cap a la porta, però es va aturar i es va girar.

-Ah, una cosa més. Passi el que passi, no mengis res.

Ofegant un sospir, Obi-Wan va seguir a Qui-Gon cap a la bulliciosa cafeteria. Les taules estaven tan pròximes que amb prou feines es podia passar entre elles. Obi-Wan va estar a punt de tirar a terra el plat de un client, un togorià, que va mirar d'agafar-lo grunyint.

- Idiota maldestre!

Obi-Wan va seguir caminant darrere d'en Qui-Gon, que s'obria pas elegantment pels estrets espais. Finalment, van arribar a una zona oberta a la part de darrere. Hi havia una barra plena de clients al llarg de la paret.

-Ja has tingut prou, Andoran -va exclamar una alegre veu-. Acaba't la cervesa i demana una mica de menjar. Necessites menjar, no beure, amic meu. Pilus, a això dius tu propina? Acabes de guanyar una fortuna portant espècies al sistema Quintus. Estira't una mica, t'he fet molts favors i tinc una filla que criar. Nadarr, deixa que et serveixi una mica més de te. No, no, no em paguis, guarda'l per les medicines de la teva dona. És curiós la rapidesa amb què ens recuperem quan podem pagar al metge.

Qui-Gon va somriure.

-Aquest és Didi.

Obi-Wan encara no veia res. Tot d'una, un homenet grassonet i de rostre malenconiós va pujar a un tamboret darrere de la barra per agafar una ampolla, es va girar i els va veure.

- Estrelles i planetes, és Qui-Gon Jinn! Desallotgeu el pas, amics, tinc una benvinguda per repartir!

La tristesa de la seva cara es va convertir en un somriure. Amb una agilitat sorprenent, Didi va saltar sobre la barra i d'aquí a terra.

Va envoltar al Jedi amb els seus curts braços. Obi-Wan va retrocedir confós. Mai havia vist ningú abraçar a Qui-Gon. El Jedi era un home tan reservat que Obi-Wan va suposar que no li tornaria l'abraçada. En lloc d'això, Qui-Gon li va donar uns copets l'esquena a Didi.

-Quina alegria veure't -va dir en Qui-Gon.

Didi va deixar anar a Qui-Gon.

-Què dolent ets, portes molt de temps sense aparèixer per aquí, però els meus ulls agraeixen posar-se sobre la teva persona.

Qui-Gon va fer un gest assenyalant la cafeteria.

-Has fet canvis i has engalanat el lloc. Pintura nova, decoració nova. Està més bonic -Va mirar de reüll la barra-. I més net.

Net? Va pensar Obi-Wan. Abans era pitjor?

-És cosa de la meva filla Astri -Didi va arronsar les espatlles-. Està intentant atreure una clientela millor. Vol que em desfaci d'algunes taules per fer més lloc. Que compri plats nous... que faci reformes. Fins i tot està donant classes de cuina! O m'arruïna o em fa guanyar una fortuna, encara no sé quina de les dues coses. I qui és aquest jove tan encantador?

-És el meu Padawan, Obi-Wan Kenobi -va dir en Qui-Gon.

Obi-Wan va saludar amb el cap a Didi.

-Encantat de conèixer-te.

-Jo també -Didi es va posar seriós i li va tocar a Qui-Gon al braç-. Crec que el destí t'ha portat a la meva porta, estimat amic.

Qui-Gon el va mirar amablement.

- Va tot bé?

-Tot va... -Didi es va detenir-. No podem parlar aquí. Anem al meu despatx.

Obi-Wan els va seguir mentre Didi feia lliscar un panell i els conduïa a una habitació posterior abarrotada. Hi havia muntanyes de caixes que arribaven fins al sostre, i la taula estava plena de fulls de registre, tovallons i un davantal tacat de menjar.

Quan la porta es va tancar darrere seu, l'alegre rostre d'en Didi es va descompondre. Es va fregar les mans i va mirar fixament a Qui-Gon amb tristesa.

-Amic meu -va dir-. Tinc por. El perill m'aguaita. Necessito la teva ajuda.

Següent