Traïció (XXVI)

Anterior

CAPÍTOL 26

CORUSCANT

Era com una repetició de la seva primera conferència dies abans, amb Cal Omàs, l'almirall Pellaeon i l’almirall Niathal ocupant els mateixos seients a la taula de conferències quan Luke va ser escortat fins a l'interior de la sala. Ells i els seus ajudants van aixecar la vista mentre el Mestre Jedi entrava i fins i tot abans que ell s'assegués, Omàs va parlar.

-Així que sembla que té bones notícies per a nosaltres.

Luke va semblar sorprès.

-Què li fa pensar això? Si puc preguntar.

-La seva expressió -va dir Omàs-. Estava somrient. En aquests temps, un somriure d'un Jedi és un signe esperançador.

-Oh. -Luke va deixar que la seva expressió canviés cap a unes línies més series-. Em sap greu. No pretenia donar-los una impressió equivocada. Simplement he rebut algunes bones notícies del meu fill, Ben. Se les ha arreglat per salvar un cert nombre de vides a Lorrd fa només unes quantes hores.

La Niathal va assentir, amb els ulls sortits sorprenentment adaptats a projectar un desgrat fred.

-Admirable. Estic segura que creixerà fins a esdevenir un bon Jedi... dins d'anys i anys, quan aquesta nova crisi corelliana hagi quedat enrere. Per ara, però...

-Per ara -va interrompre en Pellaeon-, podríem utilitzar alguns signes més universalment esperançadors dels Jedi.

-No estic segur que siguin esperançadors -va dir en Luke-. Útils, potser. Com probablement va veure en l'informe que vaig enviar, hi ha pocs dubtes que Thrackan Sal-Solo sabotegés la conferència de l'Estació Toryaz. O, almenys, que a través de la seva inactivitat permetés que fos sabotejada.

La boca d'Omàs es va corbar cap avall.

-Desafortunadament, la diferència entre aquests dos comportaments és la diferència entre la classe de crims més seriosa i una cosa que no és un crim.

-Una cosa que no és un crim. -Luke va semblar derrotat-. Està fent broma.

-No. -Omàs, per un moment, va semblar com un home insensible a l'humor. Per descomptat no un generador de sorpreses-. Assumint que no va pagar per la informació oferta en el missatge que va rebre, pot provar que es va prendre el missatge de debò? Què va ser creïble per a ell? Perquè ell pot clamar que no ho va considerar una oferta creïble, que era una comunicació d'un guillat i que per tant no es necessitava actuar contra això per cap raó.

Luke va negar amb el cap, infeliç d'estar frustrat per un obstacle tan insignificant.

-No obstant, si un grup d'atac fos capaç de capturar-lo i portar-lo a Coruscant, un judici criminal basat en l'assumpció que va comprar la informació podria durar mesos. O més. Mantenint a Sal-Solo fora de joc durant tot aquest temps. I això seria un avantatge per al procés de pau.

Els altres van intercanviar mirades.

-Això -va dir la Niathal- és de lluny un suggeriment més pragmàtic que el que s'esperava d'un Jedi. M'agrada.

Luke es va inclinar cap enrere.

-Els Jedi estan entre els éssers més pragmàtics de la galàxia. Tendim a operar sota l'assumpció que és millor fer les coses que observar totes les belleses. Considerem que la justícia és de més conseqüència que la llei, per exemple. Fins i tot encara que la justícia està de vegades sobrevalorada. A vegades la imposició de justícia evita la redempció.

-Considerarem aquesta recomanació -va dir l’Omàs-. Però hem de considerar-la contra el precedent que senti. Si segrestem a un governant planetari, fins i tot a un subgovernant que teòricament encara pertany a la nostra pròpia estructura de govern, malgrat el nostre dret evident a portar a un criminal sospitós en custòdia per al judici, obre un precedent pragmàtic per al segrest de governants dins de l'Aliança Galàctica. Jo podria, en efecte, estar fixant l'escenari per al meu propi segrest eventual.

-Podríem tenir el beneplàcit, fins i tot el beneplàcit extraoficial, del cap rival de Sal-Solo en això -va dir en Luke-. La meva germana informa d'una trobada subreptícia amb el Primer Ministre Denjax Teppler i un subtext de la trobada era aparentment la preocupació de Teppler per sobreviure, políticament i com a ésser viu, només mentre Sal-Solo el continuï veient com un avantatge.

Pellaeon va esbufegar, amb la seva expressió divertida però burleta.

-Això és el que m'encanta de la política -va dir-. Un governant titella corellià i nosaltres podríem haver de conspirar per eliminar un polític que és un impediment per a tots dos abans que puguem dirigir-nos al procés de pau. Quin sentit té això?

Luke va separar les seves mans, amb els palmells cap amunt.

-No sempre puc trobar sentit a les taules de la política. Vegem... he acabat de treure als aprenents Jedi menors d'edat de Corèllia, eliminant-los com a objectius potencials per a la venjança. La Mara va tornar de Coronita amb informació sobre oficials del govern de nivell mitjà que vostès podrien utilitzar com a influència sobre ells. Un assumpte d'Intel·ligència. El meu informe inclou avaluacions de molts dels Jedi en altres llocs de la galàxia, tots apuntant a una alça en el suport a la posició de Corèllia en sistemes planetaris específics. I això és la major part del que havia d'informar.

Pellaeon va assentir, amb les seves maneres enèrgiques.

-Estava planejant romandre a Coruscant o tornar a Corèllia i reassumir el control del seu esquadró?

-Estava planejant tornar a Tralus.

-Agrairíem que es quedés aquí durant uns quants dies més, fins que tinguem una millor idea de com col·locar millor als Jedi durant aquesta crisi.

Luke va assentir.

-Com desitgin.

-I sento això del seu fill.

Les celles d’en Luke es van elevar.

-Perdoni?

-No em referia al que va aconseguir. Em refereixo a la seva intervenció. -Pellaeon va dirigir al Luke un somriure sec-. Els joves passen per les guerres i creuen que l'experiència és suficient per ensenyar-los a témer tals conflictes. I llavors, anys després, els seus fills van a la guerra i de sobte els pares aprenen el que realment significa la por.

-És bastant cert -va dir en Luke i, prenent les paraules d’en Pellaeon com el principi que li permetessin retirar-se, es va aixecar-. I m'alegro que encara sigui capaç de comprendre aquesta por.

SISTEMA CORELLIÀ, SOBRE TRALUS

-Està a la nostra cua! Està a la nostra cua!

Syal Antilles no va respondre al crit musical i amb refilades de l'artiller sullustà. Simplement va girar la palanca de control cap a l'esquerra.

El caça classe Aleph no es va escorar a babord. En el seu lloc, hi va haver una empenta a la banda del caça mentre els ports dels impulsors al llarg d’estribord del nucli van deixar anar energia. El caça va lliscar fins a babord, sense canviar notablement la seva orientació i la seva velocitat cap endavant. La Syal va tornar a moure la palanca cap amunt i l'Aleph es va sacsejar de nou, aquesta vegada caient diversos metres amb una rapidesa que li retorçava l'estómac mentre els ports de la part superior del casc deixaven escapar l'energia.

Foc làser des del darrere va arrasar l'espai buit al costat d'estribord de l'Aleph i després va girar a babord però va fallar de nou mentre el caça queia.

Zueb Zan, el sullustà al seient a mà dreta de la cabina, finalment va fer girar la torreta del costat d'estribord de l'Aleph i va apuntar cap a enrere. Una imatge gràfica de l'Ala-X que perseguia l'Aleph va tremolar breument en la quadrícula d'objectius d’en Zueb. El sullustà va disparar i una versió d'imatge vermella delineada de trets làser va convergir en l'Ala-X. Al monitor que els hi mostrava una imatge de l’holocàmera de la popa de l'Aleph, van poder veure la imatge del tret làser real aconseguint l'Ala-X real, però els trets eren pàl·lids, molt per sota de la fortalesa que tindrien en combat, i els escuts del caça els van absorbir sense dificultat.

-Això és una mort confirmada -va informar el pilot de l'Ala-X. Bon treball, Antilles. Zan.

-Gràcies, senyor -va respondre mecànicament la Syal.

Ella va començar una ràpida comprovació dels seus panells de diagnòstics, completament ignorats durant la seva falsa batalla i no va veure danys en les habilitats de combat de l'Aleph a part d'un lleuger descens d'energia causat pels escuts i la utilització dels làsers.

L'Ala-X va accelerar d'una manera en què l'Aleph mai podria, causant que la Syal es mossegués el llavi d'enveja, i es va col·locar per sobre del costat d'estribord de l’Aleph.

-Opinions? –Va transmetre el pilot.

-Encara no estic acostumada als impulsors laterals -va dir la Syal. Va treballar dur per evitar que un to de queixa s’arrossegués en la seva veu, tot i que queixar-se era precisament el que volia fer-. No és el mateix que els moviments evasius a alta velocitat.

-Potser no -va dir el pilot de l'Ala-X, però ho està manejant molt bé. Em va fer fallar. Zan?

El sullustà ho va considerar.

-La torreta d'estribord s'encalla -va dir ell-. Si segueix fent això, farem que ens disparin al cul.

-Bé, parli amb el seu cap mecànic.

Els llavis del sullustà es van retorçar, una expressió de descontentament.

-Voldria saber si les torretes dels altres Alephs s’encallen. Si és així, mal senyal.

-Ho preguntaré. D'acord, aquest exercici ha acabat. Porteu-lo a casa.

L'Ala-X abruptament va girar per allunyar-se, escorant-se de tornada cap a Tralus i les naus que l’orbitaven, incloent el transport mon cal Bus Blau, la nova llar de la Syal.

Gelosa, la Syal va veure l’àgil maniobra del caça. Ella va començar a girar darrere seu lentament. El seu caça Aleph era capaç d'aconseguir tremendes velocitats, com les velocitats dels interceptors Eta-5, en l'atmosfera, però era molt més pesat que la classe de naus que estava acostumada a pilotar i les maniobres per escorar-se requerien molt més temps. Els impulsors laterals amb els quals havia estat eludint el foc que li arribava no eren el mateix que l'agilitat innata. Va canviar el seu panell de comunicacions perquè només rebés.

-Encara l'odio –Va dir.

-Jo també.

Zueb va assentir vigorosament, causant que els plecs carnosos de la seva cara es bressolessin.

-És com pilotar un lliscant de càrrega. La qual cosa he fet.

-A Corèllia?

La Syal va assentir.

-Només era una feina. Per aconseguir uns crèdits per a la meva educació.

-El teu pare és un famós general retirat i tu has de pagar-te la teva pròpia educació?

-No exactament. Per cada crèdit que jo posava en el meu fons per a la meva educació, ell en posava quatre. Però jo havia de guanyar alguna cosa. Aquesta és la manera de la família Antilles: no hi ha un camí fàcil. -Orientada en un curs per interceptar l'òrbita del Bus Blau, ella va lliurar el control a l’astromecànic R2 negre i groc situat al pou posterior i entre els seients del pilot i l’artiller-. A propòsit, gràcies.

-Per?

-Per no ficar-te amb mi per ser corelliana. O per ser la filla d'un famós general.

Zueb va fer un gest per treure-li importància als seus comentaris.

-Ho estic veient a llarg termini. No ets la filla corelliana d'un famós general. Ell és el pare d'una famosa pilot de proves de Twee. Només espera i veuràs.

La Syal va somriure.

-M'agrada la teva actitud.

Pilot de proves. El seu pare també havia fet alguna cosa d'això al llarg dels anys, però probablement no ho havia fet en un vehicle com l'Aleph. En comparació amb els Ales-X que el seu pare tant estimava, els caces classe Aleph eren tancs voladors. Naus pesadament blindades per a dues persones amb generadors massa grans, els Alephs havien estat dissenyats en els últims mesos de la Guerra Yuuzhan Vong, més d'una dècada abans, com a iguals per als coralites yuuzhan vong, uns enormes caces estel·lars orgànics per a un pilot protegits per gruixudes petxines i buits, singularitats mòbils que podien lliscar davant dels làsers o míssils que li arribaven i empassar-se'ls completament.

Els Alephs no tenien cap defensa tan esotèrica. En el seu lloc, depenien dels seus gruixuts cascos i d'escuts alimentats per aquests generadors massa grans. Les armes incloïen dues torretes, una a cada costat de la cabina amb forma de bola i cadascuna equipades amb làsers quàdruples connectats, làsers que podien ser desconnectats, permetent un patró de ràfegues de foc impredictible, una opció per confondre aquests buits dels coralites. Davant hi havia els tubs d'explosius, un per a míssils d'impacte i un per a torpedes de protons. Amb tot, els Alephs guardaven un cop pesat, sent pesat la paraula operativa per a gran part del funcionament del vehicle.

Però, i la Syal va fer una ganyota de dolor, era una vergonya que els Alephs semblessin tan maleïdament estúpids. Amb les seves cabines amb forma de bola, reminiscent de les cabines dels TIE però més grans i els seus finestrals de transpariacer circular davant dels seients del pilot i l'artiller, amb les suaus línies de la cabina bola graduant-se cap a dues beines d'impulsors que s’allargaven cap enrere i s'estrenyien com més s'allunyaven de la cabina, i amb torretes a cada costat de la cabina, l'Aleph semblava res més que el cap d'un gegantí twi'lek, amb les seves cues cerebrals seguint-lo darrere i portant unes maldestres orelleres. No era estrany que els pilots de proves dels Alephs i simplement qualsevol altre que el veiés es referissin a les naus com Twees.

No obstant això, pilotar-los era millor que pilotar gavarres de deixalles, llançadores de rescat o remolcadors.

Pilot de proves. Syal ho va considerar. Tant com havia arribat a desagradar-li els Twees en els pocs dies que hi havia estat volant, es va adonar que no seria just per a aquesta classe de caces si ella no demostrava cadascuna de les seves qualitats positives als seus avaluadors de l'AG. Tampoc seria just per al nom de la família Antilles. Ara que havia reclamat el seu nom, li devia a la seva família el fet de treure-li una mica més de brillantor.

Necessitava poder dirigir aquesta nau a través de maniobres tan exactes que els pilots que la miressin no tinguessin idea de com ho feia.

Va canviar el seu panell de comunicacions altra vegada a transmetre.

-Gris U, aquí Quatre. Canvi.

-Endavant, Quatre. Canvi.

-Estaria bé si em deixo caure en l'atmosfera de Tralus abans de tornar al Bus? M'agradaria portar aquesta unitat a través d'alguns passos. Proves de velocitat atmosfèrica i calor, algunes acrobàcies aèries. Canvi.

-Això és mostrar certa iniciativa, Quatre. Està autoritzada. Canvi.

-Gràcies i fi.

La Syal va tornar el panell de comunicacions al seu estat previ.

Zueb li va dirigir una mirada plena de pena.

-Vas a portar-me volant fins que em maregi, oi?

La Syal va assentir, amb una expressió comprensiva.

-Només fins que vomitis.

-D'acord.

CIUTAT LORRD, LORRD

Ben va tornar a les oficines de la doctora Rotham just quan l'anciana erudita anava a començar la seva avaluació inicial. Va entrar caminant, veient les borles autèntiques col·locades a la taula principal i un holograma d'elles flotant per sobre, amb cada borla etiquetada.

Rotham estava parlant.

-... Dalt a baix, com sembla, d'evidència interna, per estar en l'ordre en què van haver de ser llegides. Hola, Ben.

-Hola.

Ben es va moure cap endavant per quedar-se dret al costat de la cadira d’en Jacen. Va aixecar la vista cap a l’holograma.

-Així que -va continuar la doctora Rotham-, la número u, la de dalt, és de Firrere, un món mort, amb la seva població dispersada. La tècnica dels nusos era originàriament per gravar i, en algunes cultures supersticioses, influenciar màgicament els noms. El seu missatge és «Ell es refarà a si mateix». O potser «reanomenarà», amb els dos conceptes sent idèntics en aquest context.

»La següent la vaig traduir per a vostè abans, de l'espècie bith, de la raça aalagar:« Ell arruïnarà a aquells que deneguen justícia».

»L’escarlata i negra va ser fàcil, atès que va ser el segon sistema d'escriptura tàctil que vaig aprendre: una tècnica d'enregistrament utilitzada pels presoners a Kèssel. «Ell triarà el destí del feble».

Encara que en Jacen no es va moure, Ben va sentir una pujada d'emoció procedent d'ell. La Nelani també hauria d'haver-la sentit. Ella li va dirigir una mirada curiosa, però ell no es va donar per al·ludit, mantenint la seva atenció en la doctora Rotham. L’erudita va semblar no adonar-se de l’intercanvi.

-No puc determinar el significat de la següent en la seqüència, la d'aparença verinosa groga i verda. Després d'aquesta ve una molt difícil. La borla vermella, groga i verd pàl·lid és en realitat una representació d'un arranjament floral, del vell llenguatge de les flors alderaanià. Imagineu-lo com un buquet en un gerro, on les taques vermelles i grogues constitueixen els pètals i les verdes les tiges, i tindrà una imatge d'ella. El seu significat és «Ell triarà com serà estimat». En realitat, en lloc de «ell» hauria de ser «jo», però m'estic prenent la llibertat d'assumir que la tercera persona ha de servir aquí, com ho és en totes les altres.

-Parlant de la qual cosa -la va interrompre la Nelani-, és definitivament «ell» o podria també llegir-se com «ella» en totes?

La doctora Rotham va negar amb el cap.

-No està definit en totes les borles, però en totes les parts en què apareix és distintivament «ell». On era? Oh, si. Després d'aquesta, una molt simple. La gris i marró és d'una subcultura coruscantina encara existent d'indigents i transeünts que es vanaglorien de no tenir feina i viure del robatori i la mendicitat. Deixen missatges per altres de la seva classe, símbols en les parets de les botigues per dir, per exemple, que un restaurant és fàcil d'entrar. Aquesta representació tridimensional del seu llenguatge diu «Ell guanyarà i trencarà les seves cadenes».

Ella va continuar. Ben, creixentment avorrit, va començar a perdre la seva concentració, prenent només distreta nota de les seves traduccions.

- «Ell es despullarà de la seva pell i escollirà una pell nova», «Ell s'enfortirà a si mateix a través del sacrifici», «Ell s'arrossegarà a través de la seva capa», «Ell coneixerà la germanor», «Ell farà una mascota», per la qual cosa no pretenc dir que domestiqués alguna criatura, sinó que d'alguna manera fabricarà una mascota...

Principalment Ben va mantenir la seva atenció en Jacen, perquè en una o dues ocasions més la revelació del significat de la borla va causar de nou que les seves emocions arribessin a un punt en què Ben va poder detectar-les.

Finalment les traduccions de la doctora Rotham van arribar a la seva fi.

-Aquesta ja la coneix. Ryloth, cultura Tahu'ip: «Ell s'enfortirà a si mateix a través del dolor». Per ser honestos, no sé si l'ordre de presentació és significatiu. Podria ser aleatori o podria afegir-se a un pensament específic. Simplement no tinc forma de saber-ho.

Jacen va assentir.

-Tot això és molt útil, doctora. Um, es va saltar un.

Ell es va aixecar i va allargar la mà cap a l’holograma, amb el seu dit tocant una borla torrada que mostrava unes línies negres i anguloses.

-Sí... No vaig poder traduir aquesta. Encara que he vist aquest mètode de gravació abans, els patrons en ziga-zaga, l'ordre d'urpes i dents que sobresurten. -La doctora Rotham semblava insegura-. En estatuetes i figuretes del món de Ziost.

Aquesta vegada va ser la Nelani la qui va semblar sorpresa.

Jacen va acceptar la informació amb un simple assentiment de cap.

-Vol dir alguna cosa com «Ell serà arrossegat de la pau al conflicte» o potser «La seva vida s'equilibrarà entre la pau i el conflicte».

L’erudita li va dirigir una mirada curiosa.

-Com ho sap?

-Ho cregui o no, només ho sento. El significat de la borla està imbuït en el seu interior en una manera que només algú que fa servir la Força pot llegir-la.

-Jo no puc llegir-la -va dir la Nelani.

Jacen va arronsar les espatlles.

-Potser quan hagis eixamplat una mica el teu coneixement relacionat amb la Força.

-Què és Ziost? -va preguntar en Ben.

-Un dels mons centrals en els orígens dels Sith -va dir la Nelani, amb to baix, com si volgués evitar que algú més la sentís.

-Hi ha en realitat una influència Sith substancial en aquesta col·lecció d'asseveracions. -Jacen va fer un gest a l’holograma-. Diverses d'elles semblen parafrasejar porcions del credo Sith. La de la victòria i les cadenes, per exemple. El que tenim aquí és un article fabricat per algú que almenys està tan familiaritzat amb els assumptes Sith com ho estaria un historiador Jedi.

-Espero que sigui només un historiador -va dir la doctora Rotham-. Una última cosa puc dir-li d'això: vaig portar-ho a un fabricant de bijuteria perquè veiés aquests articles i està segur que van ser fets per mans diferents. Així que no està tractant amb un únic individu que és expert en totes aquestes tècniques de gravació. Està tractant amb algú que les ha col·leccionat i se les ha manegat per acoblar-les, més que algú que les ha fabricat totes. El que és un considerable alleugeriment per a mi, perquè l'alternativa seria que tinc un rival erudit del qual no he estat conscient en totes aquestes dècades.

Ella es va passar una mà sobre el front, imitant un gest d'alleujament.

Jacen li va dirigir un somriure.

-Doctora, la seva ajuda ha estat inestimable. I li hem demanat que faci massa feina en una quantitat de temps massa petit. Li ho agraeixo.

Ella li va dirigir una mirada intensa.

-Ho considero com la meva oportunitat, tan tard en la meva vida, d'oferir alguna cosa d'agraïment als Jedi per tot el que han fet.

-Ara la deixem. Però si se li ocorre alguna cosa sobre una de les borles o alguna de les traduccions, no dubti d’enviar-nos un missatge.

En Jacen va embolicar la col·lecció de borles en una tela i la va tornar a la butxaca del seu cinturó.

-Bona sort amb la seva investigació, Jedi Solo.

Una vegada que els Jedi van estar al corredor fora de les habitacions de la doctora Rotham i es van dirigir cap el lliscant de la Nelani, Jacen va preguntar.

-Llavors com va anar la resta del teu dia, Ben?

-Oh, prou ​​bé, crec. -Ben lluità per semblar, i sentir-se, impertorbable-. Vaig trobar la llançadora.

Jacen va somriure.

-Bé, això no va poder ser molt difícil. Vas començar a l’espaiport.

-No la teva llançadora.

En Jacen va arrufar les celles.

-La de qui?

-La llançadora que va escapar de l'Estació Toryaz.

Jacen gairebé es va ensopegar i Ben va suprimir la urgència de riure.

-Espera -va dir en Jacen-. Estàs segur?

Ben va assentir.

-El codi del transponedor coincideix, igual que ho fa el disseny. És una llançadora classe Sentinella despullada del sistema d'armes.

Les llançadores de la classe Sentinella, cosines lleugerament per sobre en l'escala i amb un blindatge més pesat que la llançadora classe Lambda que pilotava Jacen, eren una vista familiar al llarg de les rutes espacials galàctiques.

-Com la vas trobar? -va preguntar la Nelani.

Ella havia estat impressionada pels esforços d’en Ben durant i després de l'espectacular suïcidi de Huarr, i tornava a sonar impressionada. Ben va haver de treballar dur per no vantar-se.

Ben va fer una ganyota de dolor. Això seria difícil d'explicar, d’expressar-ho amb paraules. D'altra banda la Nelani era una Jedi.

-Vaig esperar per aquí durant una estona, intentant figurar-me què volia fer. Crec que no estava pensant. Més com si estigués sentint. I així es com em vaig donar compte de què aterraven les llançadores. Elles d'alguna manera atreien la meva atenció, fins i tot quan els transports i les naus de càrrega no ho feien. El que em va semblar estrany en aquell moment.

La Nelani va assentir.

-La Força t'estava guiant. Estaves obert a ella.

-Això crec. I llavors vaig recordar una cosa que la meva mare diu molt. Diu que qualsevol detall, no importa com de petit que sigui, podria resultar ser important. I vaig recordar la llançadora de l'Estació Toryaz. La mare és una espia, ja saps.

La Nelani va somriure.

-Ho sé.

-Així que vaig repassar el meu quadern de dades, i totes les notes d’en Jacen en detall que no havíem tingut temps de repassar, i vaig decidir veure si els registres del port espacial mostraven alguna cosa sobre aquesta llançadora. I era allà, aparcada a mig quilòmetre d’on va esclatar l'Ala-Y.

-A nom de qui està registrada? -va preguntar en Jacen.

Ben va treure el seu quadern de dades i el va obrir. Va deixar tota aquesta informació a la pantalla.

-Una dona humana anomenada Brisha Syo. És de Commenor. No era a la llançadora. Només va pagar per una setmana d'espai a l'hangar. No va deixar informació de contacte. L'autoritat de l’espaiport pensava que ella s'estava quedant a bord, però els sistemes de la nau estaven tots apagats. Li ho vaig dir al tinent Samran. Té algú vigilant-la ara.

-Molt bé -va dir en Jacen-. Però què passa si aquesta Brisha Syo es cola a bord i s’enlaira quan el guàrdia d’en Samran està roncant?

-Llavors el transmissor que vam plantar a la part superior del seu casc ens dirà on va.

Ben va arronsar les espatlles com si l'assumpte no tingués importància.

Jacen va riure.

-Bon treball. I què vas fer amb la resta del teu temps?

Ben li va arrufar les celles.

-Ara t'estàs rient de mi.

Jacen va assentir.

-T’estàs tornant tan bo en el que fas, que si no ens riem de tu, tindràs un ego colossal com de la mida del d’en Lando Calrissian.

-Això seria divertit. -Ben va modular la seva veu fins una cosa semblant als tons suaus i insinuants del vell amic de la família Solo. Es va tornar cap a la Nelani-. Hola. Sóc Ben Skywalker.

-Oh, això és espantós -va dir ella.

-I estic intentant figurar-me si sóc més fi o més cortès. Potser tu puguis ajudar-me.

-Para –va dir ella.

-Serviré el vi i em diràs el que més t'agrada de mi.

-Jacen, ara parla massa...

 Següent