Experiment maligne (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Obi-Wan i Astri van anar en el transport tècnic fins a Sorrus. El planeta era gran, amb diverses zones climàtiques. En la seva vasta superfície hi havia escarpades serralades, enormes deserts i grans ciutats. Les grans acumulacions d'aigua eren escasses, i un complex sistema d'irrigació s'estenia per tota la superfície en una intricada sèrie de vies d'aigua i canonades.

El pilot del transport va aterrar a Yinn La Hi, una de les tres capitals. Obi-Wan li va donar les gràcies per portar-los. El pilot va contemplar la ciutat.

-Que tingueu bona sort. Espero que sapigueu on aneu.

-A una regió desèrtica anomenada Arra -li va dir l'Obi-Wan, agafant el seu equip de supervivència-. Els sorrusians són amistosos?

El pilot va somriure burleta.

-Molt. Mentre no els hi parlis...

Obi-Wan va entendre les paraules del pilot al cap d'una estona. Els hi va preguntar a tres vianants on podien trobar un transport fins a Arra, però els sorrusians el van ignorar.

 -Quin lloc més encantador -va dir l'Astri-. Ja veig d'on a tret la Reesa On la seva irresistible personalitat. Obi-Wan va veure una mica més endavant una estació de transport. En ella, un empleat darrere d'un taulell d'informació els va dir que es dirigissin a un transport aeri públic que feia una parada en una estació al desert d'Arra.

Encara que era obligatori facilitar bitllets gratuïts als Jedi que viatjaven per la galàxia, a Sorrus no es feia efectiva semblant cortesia. Astri i Obi-Wan van pagar els seus seients amb els pocs crèdits que tenien.

El viatge fins al desert durava unes hores. Les ciutats estaven cada vegada més distants, i el paisatge va començar a ser abrupte. Volaven sobre una serralada. En un vessant hi havia prats deliciosos; en l'altra, desert. Les dunes s'estenien fins on es perdia la vista, sense una planta verda. L'única cosa que veia Obi-Wan eren roques.

El transport es va aturar en una desolada plataforma d'aterratge. Obi-Wan i Astri van ser els únics a sortir.

La nau es va elevar i va desaparèixer. Es van quedar drets a la plataforma i van contemplar l'oceà de sorra. El vent els sacsejava a la cara, i es van posar les caputxes.

- I ara què? -va preguntar l'Astri.

-Tinc les coordenades de l'últim emplaçament de la tribu -va dir l'Obi-Wan-. En marxa.

-Estic començant a pensar que això serà una pèrdua de temps -va dir l'Astri mentre intentava seguir el pas de l'Obi-Wan-. És probable que no trobem la tribu.

-És massa aviat per preocupar-nos -va respondre l'Obi-Wan. Però ell tampoc estava segur. No hi havia senyals de vida per enlloc, ni tan sols vegetació. Qui podria sobreviure en un terreny tan agrest? Potser la tribu s'hagués traslladat.

Van caminar fins a un congost prop de les faldes de la serralada. Les coordenades coincidien amb la informació que la Tahl li havia proporcionat, però no hi havia senyals de la tribu, Obi-Wan va avançar amb dificultat per la sorra a la recerca d'alguna pista.

-Si han passat per aquí, és obvi que ja han marxat -va dir l'Obi-Wan. Va donar una puntada a una pedra-. No sé com poden sobreviure aquí. No hi ha aigua, ni menjar.

-Jo no estaria tan segura -Astri es va ajupir i li va ensenyar la part de la pedra que havia romàs enganxada a terra. Estava coberta d'una substància verdosa. Ella va somriure-. Tens gana?

Obi-Wan va somriure i es va girar per escodrinyar el vessant del congost.

-Potser hi hagi coves en les parets del canó.

Astri va aclucar els ulls.

-Potser es refugiïn aquí durant la part més calorosa del dia.

-Val la pena mirar -va assentir l'Obi-Wan.

Tot d'una, un so agut i estremidor va tallar l'aire. Obi-Wan no sabia si era el vent, o alguna criatura estranya.

- Què ha estat això? -va preguntar l'Astri amb por.

Ell va mirar al voltant, buscant moviment. Es va dur la mà al sabre làser. Percebia perill, però no sabia des d'on.

La Força s'arremolinava al seu voltant, bategant al ritme de la sorra en moviment. Va veure que alguna cosa es movia en les altures, volant cap a ell des de les parets del congost. Tot d'una, les ombres es van multiplicar.

No eren ombres. Sorrusians. Obi-Wan i Astri estaven sent atacats!

Obi-Wan va saltar cap a enrere quan un sorrusià es va abalançar directament cap a ell. Anaven armats amb instruments que ell no havia vist mai. Estaven fets d'os i esmolats en els extrems. Els seus atacants els feien girar tan ràpid que amb prou feines els distingia. Eren deu..., onze..., dotze atacants. Una superioritat aclaparadora.

Desacostumada al combat, Astri va trontollar cap enrere, amb el pànic a la cara de veure tants sorrusians

Es va dur la mà a la vibronavalla.

Obi-Wan havia de moure's ràpidament per cobrir-la. Va saltar i girar, tallant netament per la meitat l'arma del seu oponent.

- Queda't darrere meu, Astri! -va cridar ell. Va donar uns passos cap enrere, tallant amb la seva vibronavalla a un atacant que li venia per la dreta.

Obi-Wan tallà l'arma d'un altre sorrusià i va saltar per protegir l'Astri d'altres tres que avançaven des de diverses direccions.

La vibronavalla de l'Astri va baixar sobre l'esmolada fulla de l'arma d'un sorrusià, tallant-la en dos. Agafant el sabre làser amb força, Obi-Wan va girar i va despatxar a dos oponents amb un escombrat de dalt a baix, seguit per un ràpid revés. Es va recolzar sobre un genoll i va seccionar l'arma del tercer.

Els altres havien vist del que era capaç el sabre làser i van començar a retirar-se. Obi-Wan es va sentir alleujat en adonar-se'n. No volia fer mal als membres de la tribu. D'aquesta manera perdria qualsevol possibilitat de cooperació.

Un dels indígenes vestits amb túnica va deixar anar un crit agut, com un grall. Simultàniament, la resta de la tribu va deixar anar les armes.

-No portem problemes al teu poble -va dir l'Obi-Wan al sorrusià que havia alçat la mà-. Hem vingut perquè necessitem ajuda.

-Nosaltres no ajudem als estranys.

Hi va haver una apagada exclamació de sorpresa quan Obi-Wan va desactivar el sabre làser.

El líder sorrusià va caminar al voltant d'Obi-Wan i Astri. Va dir alguna cosa en un dialecte que Obi-Wan no va comprendre. Els seus gestos indicaven que ells esperaven trobar-se amb alguna cosa digne de robar i que estaven decebuts.

Obi-Wan va obrir la motxilla.

-Tinc càpsules alimentàries -va treure un grapat de càpsules que van desaparèixer ràpidament. Una femella les hi va donar als nens.

Obi-Wan va observar a la tribu menjant amb feresa. No li quedava gairebé res per complaure'ls. Va desitjar haver portat més menjar. Astri va distribuir també ràpidament les seves racions.

Obi-Wan es va acostar al líder, que havia rebutjat les racions i mirava com la tribu les menjava.

- Per què us quedeu aquí si us esteu morint de fam? -va preguntar Obi-Wan-. A l'altre costat de les muntanyes hi ha una vall fèrtil.

El líder no va dir res. Obi-Wan va témer que el ferri silenci sorrusià fora impenetrable, però el cap devia pensar que li devia una resposta després que l'Obi-Wan els hagués regalat menjar.

- Penses que ens quedem aquí per elecció pròpia? -Ell va negar amb el cap-. Hi va haver una època en què en aquest desert també hi havia prats deliciosos. Cultivàvem i teníem de sobres per alimentar-nos. Era una vida difícil, però feta per a nosaltres. I llavors, fa deu anys, van construir aquesta presa. Van desviar l'aigua des de les nostres terres. Els hiverns han estat difícils des de llavors, un darrere l'altre. La poca terra que ens quedava per cultivar s'ha assecat.

- I llavors per què us quedeu?

 -Hem intentat traslladar-nos a terres més fèrtils, però som rebutjats constantment per altres tribus. Estem massa febles per prendre la terra per la força.

- I el govern de Sorrus no us ajuda? El planeta té un sistema d'irrigació...

El líder va deixar anar una riallada.

-Va ser el govern de Sorrus qui va construir la presa. I el pitjor de tot és que la nostra tribu ho va aprovar en una votació. Ens van dir que ens beneficiaria. Però perquè ens arribés la irrigació hauríem de subornar els funcionaris.

Els membres de la tribu van començar a retrocedir cap a les parets del canó.

-Hem vingut buscant algú -va dir l'Astri al cap de la tribu.

Ell no va respondre, però va mantenir la mirada fixa en la vasta extensió sorrenca.

-Utilitza el sobrenom de Reesa On -va dir l'Obi-Wan-. És una caça-recompenses. És més o menys de la mida de la meva companya, però porta el cap afaitat. Heu de conèixer-la. Procedeix de la vostra tribu.

El cap no va respondre.

-Si us plau, ajudeu-nos -va dir l'Astri lentament-. Les vides dels nostres éssers estimats estan en perill.

El cap es va allunyar caminant.

Astri el va seguir amb la mirada i amb una expressió d'angoixa a la cara.

-Fes que ens ho digui, Obi-Wan. No podem rendir-nos.

No, no podien rendir-se; però què podien fer?

Un nen sorrusià una mica més jove que l'Obi-Wan es va acostar a ells.

-Sé a qui esteu buscant -els hi va dir-. Sé el seu nom i coses sobre ella. Us les puc explicar.

Obi-Wan el va mirar amb gest astut.

- I què vols a canvi?

El noi va assenyalar al sabre làser de l'Obi-Wan.

-Això.

Cap Jedi se separava mai per voluntat pròpia del seu sabre làser. Obi-Wan va invocar la Força. Centrà la seva atenció en la ment del noi.

-Admires el sabre làser, però no vols posseir-lo -va dir l'Obi-Wan-. Ens donaràs aquesta informació a canvi de res.

El noi va posar gest de sorpresa.

-Doncs no. T'ho acabo de dir. O fem un tracte o res.

No deixava de sorprendre'l. Just quan ell començava a fiar-se de les seves habilitats Jedi, alguna cosa li recordava que no era més que un aprenent. No podia accedir a la Força amb la seguretat d'en Qui-Gon. No podia influir sobre el noi.

-Vinga. Què dius? -Els ulls àvids del nen estaven posats sobre el sabre làser de l'Obi-Wan, que estava fermament fixat en el seu cinturó.

Tot d'una li va colpejar el dubte. No podia regalar el seu sabre làser; això era impensable. Però, i si era l'única manera de salvar el seu Mestre?

Es va sentir pressionat per segles de tradició Jedi i per la seva pròpia angoixa. El dilema el deixava sense respiració. No podia parlar. No tenia opció.

I mentre, el seu Mestre es podia estar morint.

Següent