Experiment maligne (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

-El capità Yur T'aug està ocupat -va dir el sergent.

-A mi em rebrà -va dir l'Obi-Wan amb fermesa-. És un assumpte Jedi.

El sergent es va aturar. El cos de seguretat de Coruscant havia de col·laborar amb els Jedi, encara que no volguessin.

-Li preguntaré...

Deixant enrere al sergent, Obi-Wan va entrar per la porta. El capità Yur T'aug estava assegut davant d'un escriptori gran i lluent. Era un bothan alt i musculós, vestit amb l'uniforme blau marí del cos de seguretat, amb les botes altes tan netes que relluïen. Estava inclinat sobre un mirall en el qual es mirava per arreglar-se la barba. Va alçar la mirada sorprès per la irrupció de l’Obi-Wan i Astri.

- No vull que em molestin! -va cridar.

- Per què va abandonar la investigació de la mort d’en Ren S'orn? -va preguntar Obi-Wan. No tenia temps per preliminars.

- Com s'atreveix a interrogar-me? -el capità Yur T'aug es va posar dret d'un salt i va avançar cap a Obi-Wan i Astri. Es va quedar a uns centímetres de les seves cares-. Fora d'aquí! -va rugir.

-No fins que tinguem respostes -va dir l'Obi-Wan, aguantant fermament la mirada del capità. Havia après d'en Qui-Gon a enfrontar-se a la violència amb tranquil·litat i resolució. No va alçar la veu. Tanmateix, li intimidaven els modals del capità. Ell només era un nen. Li escoltaria el capità?

-No tinc respostes per donar-te -va dir burleta el capità Yur T'aug -. Jo vaig investigar un assassinat. No vam trobar l'assassí. Els arxius del cas es van classificar com inactius. Saps la quantitat de casos que portem aquí?

-L’amic d’en Ren li va explicar que era probable que el noi morís perquè tenia informació que a certa persona no li interessava que se sabés -va dir l'Obi-Wan-. Però no va interrogar ningú més. Per què? -Obi-Wan va fer una pausa-. Els Jedi han fet del cas una investigació prioritària, capità Yur T'aug.

- I per això envien a un xaval a interrogar-me?

-Jo represento al Consell Jedi. Li informo que si s'oposa a nosaltres, investigarem el tema-. El capità Yur T'aug va fer un pas enrere.

-Els Jedi no paren de ficar el nas en els meus assumptes i a mi em demanen que no em queixi.

-Treballem per la mateixa causa -va assenyalar l’Obi-Wan-. La justícia. Li va pagar la Jenna Zan Arbor per abandonar la investigació?

Un gest de sorpresa va recórrer el ja de per si sorprès rostre del capità Yur T'aug. Però era perquè Obi-Wan havia endevinat la veritat?, o perquè no sabia que la Jenna Zan Arbor estava involucrada?

-El Consell Jedi desitja saber la resposta -va dir l'Obi-Wan-. I, si cal, recorrerem a la via oficial. Però seria més fàcil que em digués la veritat aquí i ara.

El capità Yur T'aug va deixar escapar un sospir, com si hagués pres una decisió.

-És cert que em va demanar que abandonés la investigació. Però la que ho va demanar va ser la mare d’en Ren. Uta S'orn és, era, una poderosa senadora. I era el seu fill qui havia mort. Així que em va semblar natural complir el seu desig.

- I per què no anava a voler la senadora S'orn que trobessin a l'assassí del seu fill? -va preguntar l’Astri sorpresa.

-Pregunteu-li a ella -va dir el capità Yur T'aug-. Jo no ho sé.

***

L'última vegada que Obi-Wan havia vist a la senadora S'orn, l'havien portat a un enorme despatx de l'edifici del Senat. Ella estava vestida amb robes cerimonials. Poc després, ella va dimitir del seu càrrec.

Vivia en un edifici proper al Senat, en un barri residencial de senadors d'altres planetes. Quan va obrir la porta portava posada una senzilla túnica de lli que arribava fins a terra. No portava el sofisticat turbant propi de les dones de Belasco, el seu planeta natal. El pèl negre i llarg li penjava per l'esquena.

No va semblar alegrar-se de veure’l.

-Més preguntes -va dir ella-. I el teu amic el gran?

-No ho sé -va dir l'Obi-Wan -. Per això sóc aquí.

Ella va arronsar les espatlles i va entrar a la casa.

Obi-Wan i Astri la van seguir a l'interior. Hi havia caixes per tot arreu, algunes tancades, altres a mig obrir. Estava en plena mudança.

- Marxa?

-Torno a Belasco. A fer què, no ho sé -Va mirar-lo directament-. Si us plau, pregunta el que vulguis. Estic molt ocupada.

La senadora sempre era directa. I ell va respondre amb la mateixa claredat.

- Per què va fer que el capità Yur T'aug abandonés investigació de la mort del seu fill?

- De què hauria servit continuar? -va dir Uta S'orn amb un sospir-. El va matar algun delinqüent, algun criminal de Simpla XII. Es va associar amb ells, va apostar amb ells, probablement es van barallar. Portava una vida miserable. Per què investigar-ho? Per què treure a la llum cada sòrdid detall? Qui sap el que hauria descobert el capità Yur T'aug d’en Ren? -l'expressió d'Uta S'orn era tensa-. Jo no volia saber-ho. No ho enteneu? Volia que tot passés d'una vegada, i tu no deixes de recordar-m'ho.

-Però és probable que el seu fill deixés una pista que delatés al seu assassí -va dir l’Astri-. Ell va dir que anava a deixar pistes per si l’assassinaven.

- Però no entens que m'és igual? -va dir ella impacient. Va agafar una manta i va començar a doblegar-la.

- I si vostè conegués l'assassí? -va preguntar l’Obi-Wan.

- Per què anava a conèixer a la xusma de Simpla XII? -va dir ella burleta.

-Creiem que Jenna Zan Arbor va estar involucrada en la mort del seu fill -li va dir l'Obi-Wan.

Ella es va girar bruscament per mirar-lo.

-Això és impossible.

-És cert -va dir l'Obi-Wan-. Sabem que Jenna Zan Arbor porta a terme experiments amb la Força, sabem que es va posar en contacte amb el seu fill...

Uta S'orn va riure escèptica.

-Esteu seguint una pista errònia. Jenna és la meva amiga. La vaig ajudar a recaptar fons, vaig presentar lleis per ella, la vaig introduir en comitès, algunes vegades arriscant la meva pròpia carrera... Ella mai li faria mal al meu fill. Ni tan sols el coneixia.

- Li va explicar ella que havia parlat amb ell a Simpla XII? - Uta S'orn es va quedar pàl·lida. Sabia que els Jedi no mentien.

- Estàs segur d'això?

Obi-Wan va assentir.

-Digui'm, la Jenna sabia que en Ren era sensible a la Força, veritat?

-L'hi vaig dir en confiança...

-Això va ser al principi dels experiments -va dir Obi Wan pensatiu-. Probablement no va poder aconseguir a cap Jedi. I el més probable és que busqués qualsevol que fos sensible a la Força. Éssers als que ningú trobés a faltar... -Obi-Wan va veure el dolor dibuixant-se en els trets d'Uta S'orn-. Ho sento. Sé que troba a faltar al seu fill. Potser ella va pensar que no era així.

-Jo estava en contacte amb Ren en aquella època -va dir Uta S'orn amb tristesa-. Li vaig dir a Jenna que l’havia desheretat. Jo estava intentant ser forta.

-Li va oferir diners a canvi de ser objecte d'un experiment -va dir l'Obi-Wan lentament-. I ell va acceptar. Quan va tornar, els seus amics diuen que no era el mateix. Tenia por.

Les cames d'Uta S'orn van començar a fallar. Va seure. Es va posar les mans a la boca.

- Li... va fer mal?

-No estem segurs del que va passar -va dir l'Obi-Wan-. Ni de per què el van matar. Sap on és el laboratori de la Jenna Zan Arbor? No l'oficial, sinó l'altre, el secret.

Uta S'orn negà amb el cap.

-No sabia que en tingués un.

-Pensem que Ren va deixar pistes -va dir l'Obi-Wan-. Té alguna cosa seva?

Ella es va aixecar i es va acostar a una pila de caixes en un racó. Va treure un petit bidó de duracer.

-Aquestes són totes les seves possessions. Si contenen algun missatge, jo no l’he trobat –les hi va donar -. Emporta-te-les. I si les teves sospites són certes, troba-la.

-Així ho faré -va prometre l’Obi-Wan.

Ràpidament, Astri i ell van sortir de l'edifici. La vorera estava plena d'éssers. Els voltants de la zona del Senat sempre estaven a vessar.

-Hem de revisar el bidó, però no tenim temps de tornar al Temple -va dir l'Obi-Wan-. I no vull fer-ho en públic. Ona Nobis pot estar en qualsevol lloc.

-El Cafè de Didi està tancat, i jo segueixo tenint les claus -va dir l’Astri -. Segueix-me.

Ella el va guiar per un carreró i a través d'una plaça. Obi-Wan va reconèixer el lloc. Arribarien a la cafeteria per darrere. Astri vagarejà una mica i van arribar a la porta posterior.

-Bé, el propietari encara no l’ha tornat a llogar -va dir ella, ficant la targeta a la ranura. La porta corredissa es va obrir.

No hi havia electricitat, així que l’Astri va obrir una mica una persiana perquè entrés la llum. Es van asseure a la taula gran de la cuina. Obi-Wan va treure amb cura el contingut del bidó d’en Ren i el va posar sobre la taula.

Un moneder multiusos amb una càpsula alimentària proteica i un petit servoconductor, i uns quants crèdits, un vibrotallador, uns vidres, un joc de cartes de sàbacc, una túnica amb les butxaques buides i una capa termal, acuradament doblegada.

Eren el tipus de coses que pertanyen a algú que amb prou feines té res i que vaga per la galàxia. Res especial. I si contenien un missatge, ell no podia llegir-lo. Va sentir un calfred de decepció.

Astri es va deixar caure a la cadira.

-És un carreró sense sortida.

Obi-Wan va sentir una presència a prop. De cua d'ull va veure una ombra movent-se ràpidament. Hi havia algú traient el cap per la finestra mig oberta. No es va girar per mirar. En lloc d'això, li va indicar a l’Astri amb una mirada que passava alguna cosa.

- Potser hi ha alguna cosa amagada al folre de la túnica -va dir en un to normal -. Aniré a per alguna cosa per esquinçar-la.

-Mira al despatx -va dir l’Astri.

 Sota la taula, va treure la seva vibronavalla de la funda.

Obi-Wan va sortir de la cuina a pas normal, però va córrer escales amunt cap als dormitoris. Va obrir silenciosament una persiana i va mirar al carreró. Algú amb una túnica llarga i plena de pols espiava per la finestra de la cuina. Tenia la caputxa posada. No va poder identificar la persona com Ona ​​Nobis, però sabia que aquest tipus de disfressa no li resultaria complicat.

Va sortir a la cornisa i es va aturar un moment, invocant la Força. L’anava a necessitar si es tornava a enfrontar al seu oponent. Va treure el sabre làser amb un moviment suau i va saltar sobre l'intrús.

Següent