Traïció (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

CORUSCANT

El lliscant aeri era gran, espaiós per dins i per fora, d'un model que no havia estat fabricat en diversos anys. Era blau cel però esgarrapat i abonyegat per una generació plena d'accidents i calamitats ordinàries, i semblava tan lent com un bantha a l'hora de la migdiada.

Un home humà estava reclinat al seient posterior, amb els peus cap a la passarel·la elevada contra la qual el lliscant havia aparcat. Portava pantalons negres amb primes ratlles vermelles a la part exterior de les camals, una camisa de màniga llarga, una armilla negre i unes botes usades. Un drap estava col·locat sobre la seva cara. Semblava a primera vista com si estigués dormint, amb el drap evitant que la llum del sol li donés a la cara, però alguna cosa en la manera en què el seu cap estava sostingut pel costat del seient, orientant els seus ulls cap a la passarel·la adjacent, quelcom en la manera en què el seu genoll dret aixecat ocultava la seva mà i potser la presència d'una pistola làser, il·legal aquí però difícilment poc comú, evitava que fins i tot el més lladre dels transeünts li prestés massa consideració a robar el lliscant.

Movent-se vivament, una dona petita amb una capa marró de viatger, amb la caputxa aixecada per ocultar la seva cara, va anar fins més enllà del riu de trànsit de vianants i es va deixar caure al seient del passatger.

L'home al seient posterior es va apartar el drap de la seva cara i va rodar cap endavant fins al seient del pilot, ràpidament i amb gràcia. Va fer que el lliscant retrocedís trenta metres i estava invertint la direcció, llançant-se cap endavant, cap a la línia de trànsit a una velocitat que era remarcable per a un lliscant tan lent, abans que altres transeünts comencessin a registrar el fet que ell era Han Solo.

-Què vas descobrir? -va preguntar ell.

El vent provocat pels seus moviments va arrencar la caputxa de la cara de la Leia. Aquesta va caure sobre la seva esquena. Ella no es va preocupar de tornar a col·locar-se-la. Ni tampoc es va preocupar d'ocultar la seva infelicitat.

-Potser hauríem de tornar a casa abans de discutir això.

-Ja he esperat diverses hores -va dir en Han.

-Potser hauries d’aparcar.

Finalment ell li va dirigir una mirada de prop.

-Tan dolent és?

-Pitjor.

-Digues-m’ho.

Hi va haver una pausa gairebé imperceptible. Han sabia que la Leia estava reunint els fets, decidint un ordre de presentació.

-Alguna cosa d'això ho estic endevinant, basat en les coses que no es van dir i coses que es van dir. Una cosa del que estic segura està basada en coses que vaig sentir d'amagatotis. Crec que començaré amb les coses més grans i baixaré des d'aquí. Les demandes corellianes que l'Estació Centràlia va ser sabotejada per Jedi són veritat. L'estació ha estat seriosament danyada, fent retrocedir als científics corellians diversos anys. I els Jedi que ho van fer... van ser Jacen i Ben.

Han li va dirigir una mirada penetrant. Va veure els ulls d'ella obrir-se molt i va tornar a mirar a la línia de trànsit. Només en fraccions de segon, la distracció i l'engarrotament de les seves mans en els controls havien causat que el lliscant s'apartés de la seva línia de trànsit, cap a un model petit i d'alta velocitat amb una dona humana anciana i de pell fosca ficada dins. Ell li va llançar un somriure de “perdoni per això” i va tornar la seva atenció a la Leia, però va mantenir la seva vigilància en el seu pilotatge.

-Jacen.

-Sí.

-I en Ben.

-Sí.

-Luke està boig?

Aquesta vegada ella no va respondre.

-Equips Jedi també van fer intents de segrestar uns quants polítics corellians crítics per treure'ls de Coronita. La Jaina estava en un d'aquests equips.

La mandíbula d’en Han es va posar rígida i ell va veure a la Leia retrocedir, inconscientment, només uns quants centímetres.

Ella no li tenia por, mai havia tingut raó per tenir por de les seves reaccions, però això li va recordar una cosa que un col·lega li va dir una vegada: quan Han Solo es torna boig, sembla més boig que qualsevol humà en l'espai conegut.

-Ho està fent una altra vegada -va dir en Han-. Està llançant als meus fills, als nostres fills, a situacions perilloses de les que no haurien de ser part. Què he de fer perquè ell pari?

-Hi ha més. Estàs segur que no puc persuadir-te perquè paris?

-Hi ha res que possiblement puguis dir-me que em fes perdre les meves aptituds com a pilot? –Donant-se compte que sonava irritat, i no volent abocar la seva fúria contra la Leia, va forçar a la fúria a desaparèixer de la seva veu-. Només digues-m'ho.

-Els corellians tenien emboscades i trampes preparades per a ells. Emboscades i trampes que es pretenia que fossin per a Jedi.

Van volar en silenci durant llargs segons. Han va mantenir en la seva ment el que la Leia li havia dit com un ou, una mica massa delicat perquè ell ho manegés bruscament.

Es va donar compte, fins i tot en la seva distracció, que el lliscant s'havia començat a estremir. Curosament, va experimentar amb l'acceleració i amb els controls durant els girs.

No, el lliscant no havia canviat. Però els seus braços i mans estaven tremolant tant que estaven afectant al vol.

Tot d'una va sortir del trànsit, lliscant cap a un costat amb una precisió ridícula i perillosa fins a un aparcament de lliscants al nivell dels cinc-cents metres al costat de la passarel·la adjacent a un restaurant. La velocitat de la seva aproximació i la seva desacceleració ràpida i en l'últim segon van causar que els vianants de la passarel·la s'encongissin i saltessin per apartar-se del seu camí, com si anés a passar-se del límit i estavellar-se contra ells, però ell es va aturar a centímetres del lloc i va deixar que els raigs de material d'unió de l'aparcament l’arrosseguessin l'últim pam de distància. Automàticament, va inserir una targeta de crèdit en el buit adjacent.

Durant llargs moments, no va poder forçar-se a mirar la seva dona. La seva veu era lenta i tremolosa quan finalment va parlar.

-Així que jo vaig fer això. Gairebé vaig fer que els matessin.

-No.

-Sí. M'hauria d'haver figurat que els nostres nens estarien embolicats en el que estava passant a Corèllia. I jo vaig ser allà i li vaig dir als corellians que apuntessin amb els espiells de les seves armes al nostre noi i la nostra noia.

-Han, els vas dir les teves conjectures. Però no m’escoltes. Vaig dir que estaven preparats per a Jedi. Què, en tot el que li vas dir als corellians, els hauria alertat perquè estiguessin preparats per a Jedi en les situacions on els Jedi van ser utilitzats contra ells?

En Han va pensar en això.

-Res.

-Això és correcte, res. Llavors?

-Llavors... Algú més els hi va dir on i quan s'utilitzarien els Jedi.

-Això és correcte. I està tot això de l'Estació Centràlia. Els corellians estan sent d'alguna manera poc sincers sobre això quan diuen que els Jedi van anar i van sabotejar el lloc. Obliden esmentar que l'havien restaurat fins a un estat de total operativitat o estaven a punt de fer-ho.

Han la va mirar i va intentar absorbir les implicacions del que ella estava dient. Sense ser un polític, encara era un tàctic hàbil i la fortalesa militar relativa de Corèllia amb i sense l'estació va començar a aparèixer com si fossin nombres a través de la seva ment. Li van fer sentir incòmode. Amb l'estació operativa, Corèllia probablement podria haver aconseguit la independència ràpidament i sense vessament de sang. Però el sistema només hauria pogut fer-ho utilitzant amenaces, amenaces terroristes, contra l'Aliança Galàctica. Tot d'una no estava segur que pogués donar suport a la independència corelliana en aquests termes i aquesta falta de convicció li va fer sentir incòmode.

-Simplement estàs plena de bones notícies -va dir ell, en un intent d'humor que, a les seves pròpies oïdes, va fallar completament.

-Hi ha més. I no sé què vol dir.

-Endavant.

-Ben va fer realment la major part del treball de sabotejar l'estació. Va ser un èxit bastant gran. Però no està parlant d'això. Només ha informat al seu pare i Luke no ha donat cap informació. Ben no està acceptant les enhorabones molt bé. I quan vaig anar a ell per oferir-li la meva, no va poder forçar-se a mirar-me. Es va quedar simplement gelat i d'alguna manera va fer que sí, i després va dur a terme una retirada tan precipitada com va poder. Semblava... culpable.

-Probablement es va figurar com em prendria les notícies.

-Potser.

Han va arrossegar un sospir llarg i profund.

-Alguna cosa més?

Ella va assentir.

-Encara intentaran arreglar-ho tot per mitjans diplomàtics. Hi haurà una reunió entre Saxan i Pellaeon. Tots dos costats, i els Jedi, estaran proporcionant seguretat. Luke em va demanar que fos part d'aquest esforç. I està esperant que tu també ho siguis.

-Vas acceptar?

-Vaig acceptar per mi.

Ell va fer que sí.

-Llavors també vas acceptar per mi.

Finalment, la Leia va somriure.

-Esperava que diries això. I tenim un últim problema amb el qual tractar.

-Continua així, i la meva ment es trencarà. Quin problema?

-Admiradors.

En Han va aixecar la vista. Només a uns metres de distància, una multitud d'almenys vint persones, amb la seva atenció fixa en Han i la Leia, s'havia acumulat a la passarel·la, frenant el trànsit a peu.

Quan Han els va mirar, alguns van fer gestos amb les mans, altres van apartar les mirades, alguns es van quedar dempeus tan transfigurats com si haguessin estat atrapats per un tret làser atordidor.

-Han Solo! Princesa Leia! -va dir un, un home devaronià, amb la seva pell d’un vermell sang i les seves banyes blanques d'alguna manera fora de lloc en aquest brillant lloc sota el sol-. Podem fer-nos un holo amb vostès?

-El nostre públic -va murmurar en Han.

-T’encanta, saps que t'encanta.

Ell li va dirigir un somriure, es va posar dret i li va oferir la seva mà a ella, un gest galant per ajudar-la a aixecar-se.

-Segur -va respondre ell. Llavors li va dir a la seva esposa-: Espero que no hi hagi gent que llegeix els llavis en aquesta multitud.

SISTEMA KUAT, ESTACIÓ TORYAZ

Cinc dies després, una estranya col·lecció de naus es va trobar en una estació espacial en el sistema estel·lar de Kuat.

La pròpia estació era d'un disseny poc habitual. El seu centre era un disc de dos quilòmetres de diàmetre i tres-cents metres d'ample, amb les seves vores aixamfranades i suavitzades com una antiga moneda d'un crèdit polida, amb la seva superfície ampla amb brillants finestrals de tots els colors imaginables, predominant el blau. Des de la vora del disc, a intervals espaiats regularment, radiaven una dotzena d'estrets radis d'un quart de quilòmetre de llarg. Al final de cada radi hi havia una beina d'un quart de quilòmetres de diàmetre, amb quaranta metres d'alt en el punt més ample. Sis de les beines eren discos, semblants al nucli central, i sis eren triangles, fixats als radis en una de les cantonades del triangle. Els discos s'alternaven amb els triangles, donant-li a l'estació una simetria en el disseny.

L'Estació Toryaz era un lloc d'esbarjo i competició, negociació i romanç, calcular amb sang freda i enfurismar amb sang calenta. El seu disc central era un entorn d'hotels i botigues, jardins i cascades. Per dictat de les famílies de comerciants que dirigien l'estació, els hotels no oferien acomodacions en habitacions individuals. Les habitacions més inferiors disponibles per llogar eren luxoses suites amb una renda diària que era equivalent als guanys anuals d'una família de classe mitjana. Aquí corporacions i clans de comerciants arrendaven o mantenien suites, entretenien estrelles d’holodrames i feien tractes de negocis que dictaven les destinacions de milers d'ocupacions i vides.

Les dotze beines eren d'alguna manera menys glamuroses, almenys en una inspecció inicial. Cadascuna hauria estat una estació espacial completa excepte pel radi, un conducte de trànsit ample i sòlid, connectant-la a l'estació principal. I de fet, en temps de crisi, qualsevol de les beines podia separar-se del cos principal de l'estació, alliberar-se per l'impuls a través de l'ús d'una unitat de motor lenta però servible, i mantenir-se a l'espai durant dies o setmanes fins que arribés el rescat.

Cada beina, que incloïa centenars de grups d'habitacions, sales de conferències, instal·lacions d'exercicis i esbarjo, teatres, cuines, hangars de vehicles, sales de seguretat, blocs de cel·les per als celebrants cerca-raons i atris amplis, que podien ser llogats com una única unitat per a qualsevol classe d'esdeveniment corporatiu. Els prínceps mercantils portaven diversos centenars dels seus amics íntims per celebrar els seus centèsims aniversaris en aquestes beines. Kuat Drive Yards, el major fabricant dins del sistema, duia a terme les seves representacions de comerç en aquestes beines.

I ara una d'elles, una beina triangular coneguda com l'Hàbitat Narsacc, havia estat llogada, en l'últim minut i durant una durada no especificada, desplaçant a una convenció de fabricants de lliscants aeris i de motos voladores de tota la galàxia sobtadament molt infeliços, pel govern de l'Aliança Galàctica. La plantilla de majordoms, cuiners, cambrers, droides de manteniment i neteja, criats i consultors de moda havien estat enviats a casa amb la paga completa durant la durada de l'estada de l'AG, reemplaçats per empleats del govern acuradament escanejats. Els únics empleats de l'Estació Toryaz que es van quedar va ser una plantilla mínima d'oficials de seguretat, àmpliament reforçada i vigilada per especialistes de seguretat de l'AG.

Les primeres naus en atracar a l’Hàbitat Narsacc, un gran transport de Coruscant i un altre de Corèllia, van descarregar hordes de soldats i personal de seguretat que van començar immediatament a buscar minuciosament en la beina aparells d'escolta, trampes explosives i armes ocultes. Van trobar moltes, una gran part d'elles amb anys o dècades d'antiguitat, tot abandonat aparentment en esdeveniments previs, els residus oblidats d'intents d'espionatge i traïció del passat. Després de dos dies d'examen, els dos van informar als seus respectius líders que no hi havia signes de mala voluntat de les files contràries.

Prou assegurats que els assumptes podien progressar, ambdós costats van dur droides de protocols i negociadors d'estatus que van examinar les instal·lacions de l'hàbitat, comparant-les amb els esdeveniments de la conferència que estava per venir, i immediatament van començar a negociar per assegurar-se que els seus respectius costats tindrien recursos lleugerament millors que iguals. Les vistes de les suites que donaven al nucli més exterior eren millors, per tant els delegats allà volien anar, malgrat el fet que això incrementava les demandes als equips de seguretat. La direcció del gir d'aquell grup de suites les portava a veure les vistes en primer lloc i per tant cada costat les va demandar per a la seva pròpia delegació. L’esmorzar dins de les suites se serviria simultàniament a les suites de Saxan i Pellaeon, sense importar l'hora d'esmorzar preferida pels propis delegats. Això va portar un altre dia complet.

Wedge Antilles ho va ignorar tot. Desembarcat amb els primers grups d'experts de seguretat però sense ser realment part de la força corelliana, va descobrir el que ell pensava que era el millor lloc de l'hàbitat, un exuberant jardí verd i d'aigua sota un finestral al sostre a centenars de metres de distància que mostrava gloriosos camps d'estrelles durant les hores en què les barres lluminoses no estaven activades, i passava la major part del seu temps allà. Cap altre home o dona dels destacaments de seguretat s’entremeteren excepte per l'ocasional recerca del perímetre i l'escaneig d'armes.

En el matí del quart dia, mentre s'asseia a la foscor en una butaca que s'acoblava al seu cos amb cadascun dels seus moviments, va sentir uns cruixits en el costat més allunyat de la clariana central. Va posar la seva mà en la seva pistola làser enfundada però no es va moure a part d'això. En uns moments, un altre humà va entrar a la clariana, inconscient de les falgueres que l'envoltaven i la cascada artificial i el llac a només una dotzena de metres de distància. Recte com una baqueta, portava l'uniforme d'un general de l'Aliança Galàctica, amb la gorra col·locada sota el braç, i la seva atenció estava fixa en les estrelles que hi havia per sobre. Tenia al voltant de l'edat d’en Wedge, amb els cabells clars i una cara una mica delineada per la responsabilitat i una pena molt, molt vella, però no per l'edat. Semblava un príncep, amb trets que podien haver estat fredament aristocràtics si hagués tingut aquest comportament, però Wedge mai li havia vist en una actitud com aquesta.

Wedge va somriure i va sospirar profundament i silenciosament.

-Murri Dos! -va cridar-. Gira a babord!

Abans que Wedge estigués a meitat del seu crit, el nouvingut s'havia deixat caure, va rodar darrere d'una gran caixa amb brillants plantes woosha de Naboo i després es va redreçar de nou, amb la seva gorra desapareguda. La seva expressió hauria estat ferotge si hagués estat capaç d'evitar el somriure.

-Wedge! No té gràcia.

Es va sacsejar i va sortir de darrere del seu escut improvisat.

Wedge es va aixecar per agafar la mà de l'home i abraçar-lo.

-Tycho. No sabia que anaves a ser part d'aquest alegre embolic.

El general Tycho Celchu li va donar uns copets a l'esquena a Wedge abans de deixar-lo anar.

-Jo sabia que tu si. Però hi ha petits problemes per enviar-te missatges aquests dies.

-Ho sé.

Wedge va fer un gest cap a la butaca al costat de la seva i després va reassumir el seu seient original.

Tycho va seure però va romandre recte, amb la seva postura perfecta. L'humor gradualment va deixar la seva cara, deixant darrere una combinació de curiositat i penediment.

-No puc creure que estiguem aquí asseguts portant uniformes diferents.

Wedge se sentia de la mateixa manera que Tycho semblava sentir-se.

Va assentir.

-Jo tampoc.

-De què va tot això? -Tycho sonava gairebé furiós. Amb tota certesa estava enfadat-. Vaig sentir allò del teu segrest i la teva fugida. Allò va enviar una ona de xoc a través d'Intel·ligència, i molts idiotes van ser degradats de rang a compte d'això. El que per a mi està bé. Però què estàs fent amb aquest uniforme? -Llavors va estrènyer els seus ulls i va mirar al seu voltant-. O no hauríem d'estar parlant aquí?

Wedge va assentir, sense preocupar-se.

-Podem parlar. Aquest lloc ha estat escanejat tan sovint i tan bé, pel teu i meu costat, que em sorprendria més veure un aparell d'escolta que un rancor amb un vestit de gala. Però Tycho... estem parlant estrictament d'una manera extraoficial. Correcte?

Tycho va assentir.

-Corèllia és un govern de coalició -va dir en Wedge-. Saxan està pasturant a un vast nombre de ministres i sotsministres, la majoria dels quals volen el seu treball o volen decidir qui serà el següent a tenir el seu treball.

-Això ho sé.

-Bé, a causa de diverses pressions, ha hagut de nomenar a Sal-Solo com al seu Ministre de Guerra.

-També he sentit això. -La cara d’en Tycho va mostrar el seu disgust pels polítics de llarg termini-. És d'alguna manera com nomenar un escarabat-piranya com el teu Ministre de Subministraments de Menjar. Com podrien els corellians estar tan bojos com per deixar-li fer alguna cosa més important que escombrar les voreres?

-La gent redimeix als seus herois -va dir en Wedge. Va sentir el cansament en la seva pròpia veu-. Sal-Solo és un conspirador convicte. Han Solo era un contrabandista d'espècia. Luke i Leia són fills de l'assassí en massa més notori de la història. -Va fer una pausa, adonant-se que podia haver anat massa lluny en les seves comparacions. La complicitat de Vader en la destrucció del món natal d’en Tycho, Alderaan, era ben coneguda, però Tycho no es va encongir-. De totes maneres, Saxan necessita algú que estigui a mà per interpretar els moviments d’en Sal-Solo, perquè a ell li doni consell estratègic quan les seves glàndules més que el seu cervell mogui a les unitats a la taula de guerra, i això. I per acompanyar-la aquí i veure què puc fer per promocionar la causa de pau. Reunificació.

Tycho va assentir.

-Si les coses van malament, ets conscient que podries acabar inclòs com a criminal de guerra.

-Estava pensant en això. -Wedge es va estirar i va posar les mans darrere del seu cap per posar-se més còmode-. Ha passat una mica més de quaranta anys des que vaig ser un contrabandista.

-Au, no ho diguis.

-M'hi jugo al fet que podria posar les meves mans en un transport bo i ràpid. Trobar alguns dels meus vells contactes... Un o dos encara poden estar vius.

Wedge va arronsar les espatlles.

-Syal està en el camí de fer carrera i Myri acabarà la seva educació bastant aviat. Iella i jo podem donar voltes per les línies espacials, comprar una mica aquí, vendre una mica enllà. Podria utilitzar a un bon copilot...

Tycho va callar, considerant-lo.

-Encara li fent una ullada a la Syal per mi? -va preguntar en Wedge.

-Oh, sí. Està a punt de ser transferida a un esquadró de prova, si vol. Ella encara no ho sap.

-Em va disparar a Corèllia.

-No.

-Oh, sí. També va estar a prop d'agafar-me, considerant com de verd que està. -Wedge va somriure orgullosament i després es va posar seriós-. Tycho, posem uns pegats en aquesta situació. Si ve la guerra, amb tu i amb la Syal on esteu, tindré família en ambdós costats.

-Auug. Em faràs plorar.

Dos homes van somriure. Van tornar la seva atenció cap a les estrelles i es van quedar en un silenci en companyia.

Següent