Traïció (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

ESTACIÓ CENTRÀLIA, SISTEMA CORELLIÀ

En Jacen va apartar la roba sobre el seu cap i va mirar cap a fora... cap a fora, cap amunt i cap enrere.

El transport sobre el que estava estès era el vagó obert a la part superior d'un tren repulsor. Els vagons, connectats en fila, flotaven al llarg de carril col·locat anys abans al llarg de l'eix de simetria més llarg de l'Estació Centràlia. Jacen podia dir per la seva forma que el sostre ja no estava a quilòmetres de distància sinó només a centenars de metres per sobre, i apropant-se, que s'estaven allunyant de la vasta àrea central coneguda com a Ciutat Buit i dirigint-se a un punt que es feia més estret cap a la part «alta» de l'estació: la regió on el major nombre de càmeres de control significatives s'havien trobat, la regió on la majoria de les noves instal·lacions d'equipament i ordinadors per a la recerca científica s'havien construït.

Per sobre del cap, Jacen va veure un grup d'edificis, residències en blocs d'apartaments de tons marrons i verds suavitzats que semblaven molt fora de lloc en aquest artefacte tecnològic antic. Tot i la urgència de la missió, va somriure. Estava mirant a les teulades dels apartaments, que estaven cap per avall per a ell. Havia de ser desconcertant aixecar-se cada matí i aixecar la mirada cap a un sòl distant, un a través del qual els turboascensors i els trens repulsors sempre s'estaven movent.

Estava estès sol enmig d'un munt de subministraments per als residents de l'estació: peces de roba, menjars preservats, caixes plenes de targetes de dades d'entrenament i droides de treball desactivats. Ben també estava a bord del tren repulsor, diversos vagons més enrere, mantenint-se ocult en el seu propi amagatall. Jacen havia fixat aquest mètode d'operacions quan la planificació de la missió entrava en les seves fases finals.

-Em seguiràs a una distància no inferior a cinquanta metres -havia dit-. Practica les tècniques de sigil i no facis cap esforç per contactar amb mi a menys que la teva vida estigui en perill. Si sóc incapacitat, derrotat, absorbit a través d'un escut contenidor d'atmosfera funcionant malament o una altra cosa em distreu de la meva meta, et posaràs en camí tu mateix per aconseguir-ho.

I Ben havia assentit solemnement, potser convencent-se finalment que les coses eren serioses davant la perspectiva d'haver de dur a terme la missió ell sol.

El sostre va continuar acostant-se, fins que va estar a uns mers trenta metres per sobre del seu cap, i llavors Jacen va donar un tomb quan el tren repulsor va efectuar un gir tancat i un descens en picat per entrar en un túnel. El túnel era tres vegades més ample del que era necessari per al tren repulsor i estava il·luminat per barres lluminoses d’un verd pastís col·locades a intervals. Sortint de les parets cada cent metres o així hi havia extrusions semblants a caixes de metall. Jacen va decidir que els creadors de l'estació no havien pretès que el túnel fos per al propòsit per al qual s'utilitzava ara. Els nous amos de l'estació simplement ho havien descobert i havien decidit que seria una manera convenient de mantenir el senzill tren repulsor fora de la vista mentre entrava en les àrees més sensibles de l'estació.

Algú havia marcat les extrusions de metall amb enormes nombres pintats. El doctor Seyah havia explicat el seu significat: corresponien a les escotilles que donaven accés a grups específics de càmeres i passadissos d'accés per sobre i per sota. Sovint l'accés estava adequat només per a treballadors o atletes. Era comú que no fos més que un turboascensor amb un mecanisme de muntacàrregues, instal·lat de manera tosca, i obert pels costats, de la classe que es trobava en llocs dels edificis en construcció per tot Coruscant.

En l'extrusió semblant a una caixa marcada amb el nombre 103, Jacen va apartar la roba que l’ocultava, va fer una ullada al voltant per assegurar-se que no hi havia observadors presents i va saltar del seu vagó. Va aterrar al costat de la caixa que era l'extrusió i es va moure cap a l'escotilla més propera de la paret, un accés útil encara que poc elegant, emfatitzat per cops de brotxa de pintura taronja.

Era una depressió a la paret, gairebé oval però amb les cantonades menys quadrades, al voltant de dos terços de l'altura d'un home humà. La porta de duracer endurida que la cobria era de manufactura moderna, com ho era l'ordinador de control muntat a la paret al seu costat.

Jacen va tirar de la barra que indicava que l'escotilla estava obstinadament tancada. Només la part de l'empunyadura de la barra era accessible a través de l'obertura en forma d'arc a la porta i movent-la de la posició esquerra a la dreta havia d'haver obert l'escotilla.

La barra no es va moure. L'escotilla estava tancada.

Li va donar un cop d'ull al panell de control. Coneixia la combinació requerida per obrir la porta. El doctor Seyah la hi havia donat. Però si la Secció d'Intel·ligència de SegCor autoritzava diferents números d'accés per a diferent personal i després investigaven el seu ús, utilitzar aquest nombre comprometria al doctor Seyah.

Va encendre el seu sabre làser i el va dirigir cap a la base de l'escotilla. Aquest era un progrés més lent que molts obstacles.

L'escotilla era més gruixuda i estava tractada contra la calor.

Lentament va empènyer a través d'ella i fins i tot més lentament mentre es movia lateralment.

Mig minut més tard, les vores del tall brillaven amb un color daurat per la calor del sabre làser, hi va haver un audible Thunk i la barra de metall va girar lliure. Molt per sobre de l'àrea de metall sobreescalfat, Jacen li va donar una empenta a l'escotilla i aquesta va girar en obrir-se.

Més enllà hi havia un buit de metall cilíndric, gairebé sense trets distintius, il·luminat per barres lluminoses verdes fixades a intervals. Penjant a l'altura del cap hi havia quatre cables de metall acabats en argolles i quatre cables més lleugers acabats en controls petits amb dos botons, els estàndards d'ús industrial per a pujar o baixar. Jacen va assentir. En l'ús ordinari, un treballador enganxaria el ganxo de l'arnès de seguretat a una argolla i s'activaria el corresponent botó de PUJADA. Jacen merament va apartar el seu sabre làser, va agafar una argolla amb la mà esquerra i va prémer el botó de PUJADA amb la dreta. El control del muntacàrregues a la part superior del buit es va activar i el va elevar amb una rapidesa que li feia vibrar el braç.

Moments després, quaranta metres més amunt, el viatge va arribar a la seva fi. Un túnel circular lateral s'allunyava del buit. Jacen es va donar a si mateix la més ràpida de les empentes amb la Força i va girar per sobre del sòl d'aquell túnel, i després va caure sense fer soroll. Uns quants metres més enllà, una rampa portava cap a una altra escotilla més amunt de l'era moderna.

La barra metàl·lica d'aquesta escotilla ja estava en la posició de la dreta i el panell de control al costat de l'escotilla no estava encès. Jacen el va mirar durant un moment. El doctor Seyah també li havia donat el codi per a aquesta escotilla, però aparentment ara no es necessitava.

Aparentment.

Jacen va agafar el seu sabre làser a la mà una altra vegada i va empènyer l'escotilla per obrir-la.

Va requerir una petita empenta més que el que la seva massa hauria necessitat ordinàriament. La pressió atmosfèrica de l'altre costat de l'escotilla era major que a la banda d’en Jacen i un cop que va obrir l'escotilla més d'un pam l'aire fred va començar a sortir al seu voltant. Va empènyer l'escotilla per obrir-la prou per veure a través d'ella, només hi havia foscor més enllà, i llavors la va obrir més. Un cop més enllà, va tancar lentament l'escotilla, sense deixar que la diferència de la pressió de l'aire la tanqués de cop.

Aquí, els únics sons eren la seva pròpia respiració i els ressons del sistema condicionador d'aire. No va poder veure res, però sentia que la càmera era gran, molt gran. Va assentir. Això encaixava amb el que el doctor Seyah li havia dit. Això se suposava que era una cambra ovalada sense trets distintius, prou gran per albergar carreres de lliscants terrestres a petita escala, amb un propòsit desconegut. A la part més allunyada hi hauria un grup de rampes que permetien l'accés a un nivell de passarel·les més altes, que a canvi li donaria accés a la sala de control de l'Estació Centràlia que governava els generadors de gravetat artificial de l'estació. Aquests generadors havien estat instal·lats durant diversos anys i només feia poc havien estat completament operacionals.

L’escotilla per la qual havia entrat es va tancar amb un Thunk. El panell de control al seu costat es va encendre, amb les brillantors vermelles i grogues dels botons dels números proporcionant-li suficient llum com per veure’s a si mateix i al sòl.

Jacen es va aclarir la gola. Va aixecar la veu de manera que arribés fins al final de l'habitació.

-Estic a punt de suportar un discurs?

Molt per sobre del seu cap, bancs de llum blanca es van encendre, marejantment brillants. Jacen es va escudar els ulls, centrant la seva atenció en la Força, en el perill que s'apropava, en l'intent malvolent.

No n’hi va haver cap.

Però una veu li arribà des de les altes passarel·les a l'altre costat de la càmera.

-És això el sentit de l'humor d'algú? Enviar-te a tu?

Mentre la visió d’en Jacen s'aclaria, va veure un home amb robes civils blau fosc, botes, pantalons, túnica arrugada i abric obert, i una dotzena d'agents de SegCor dalt a la balustrada que era la ruta d'en Jacen per sortir d'aquesta cambra.

Encara que en Jacen coneixia l'home, encara va sentir una sorpresa momentània per un reconeixement d'una altra classe diferent.

Perquè l'home portava la cara d’en Han Solo, però amb més barba, una mica més prim, una mica més canós i posseït per una confiança que semblava arrogància política més que la presumpció del seu pare.

-Thrackan Sal-Solo -va dir en Jacen-. Vaig pensar que passaves tot el temps en terra a Corèllia, dient-li a la població què pensar i pretenent no ser un criminal convicte.

-El petit Jacen. -El gairebé doble del seu pare li va dirigir un somriure condescendent-. També estic encara a càrrec de la restauració de l'Estació Centràlia. I quan em van arribar les notícies que l'AG pretenia executar una ofensiva en l'espai Corellià, una ofensiva que era prematura segons gairebé tota mesura política, llevat que tinguis en compte la possibilitat que sabessin com de prop que estava de restaurar aquesta estació fins la completa operativitat, vaig decidir que necessitava ser aquí. Per preparar-la contra equips d'atac. I comandos. I Jedi.

Jacen li va dirigir al seu tiet una mirada admonitòria.

-Mai pots preparar-te contra els Jedi.

-Sí, pots. I he d'admetre que estic ofès. Per a un objectiu tan important com l'Estació Centràlia, no haurien d'haver enviat a Luke Skywalker? Ets més fort que ell?

Jacen li va oferir un somriure sense humor.

-No, només estic educat en direccions diferents. A més, sé per experiència que qui clama ser més fort que Luke Skywalker acaba inspirant molta llàstima en els seus admiradors.

Thrackan li va dirigir a Jacen una expressió de comprensió.

-Ho entenc. Igual que critiquen a qui clama ser més corellià que Han Solo.

-Llavors. -Jacen va aixecar el seu sabre làser però el va deixar sense encendre-. Em fareu tu i les teves tropes un favor i sortireu del meu camí? Hi haurà menys membres retallats d'aquesta manera. O caps.

De nou, Thrackan li va oferir una mirada de pena.

-Jacen, no podem permetre'ns el fet de deixar-te danyar o destruir aquesta estació. No ocorrerà. Rendeix-te ara i no moriràs. Ni tan sols seràs ferit.

-Uh... Huh.

Jacen va començar a caminar cap als peus de la rampa més propera de sota d’en Thrackan.

Thrackan, despreocupat, va allargar la mà cap a un costat.

Un dels oficials de SegCor li va lliurar el que semblava com un casc de vol. Amb moviments lents i deliberats, vigilant a Jacen tot el temps, Thrackan se’l va posar. Llavors va fer petar els dits. Dos droides, molt semblants a astromecànics R5 però amb les seves meitats superiors tretes i reemplaçades per maquinària nua, van rodar des de darrere dels oficials de SegCor fins a la barana.

I el so va començar.

Jacen ni tan sols ho experimentà com un so al principi. Li va colpejar com una tempesta de vent, fent-li caure de genolls, provocant-li mal a cada mil·límetre de la seva pell com si estigués sent cremat per un bufador gegantí. El seu sabre làser va caure dels seus dits sense vida i es va allunyar rodant.

Fins i tot mentre l'atac li va fer patir convulsions pel dolor, Jacen, en alguna feble part de la seva ment que encara funcionava, ho va reconèixer: un assalt sònic, una cosa que no havia de ser apuntada o assenyalar com un objectiu per fer caure a un Jedi.

Movent-se d'ombra en ombra amb tan poc soroll com un fantasma, en Ben va arribar a l'escotilla per la qual en Jacen havia entrat just a temps per sentir el Thunk de la posició tancada, per veure el panell control encendre’s. El va mirar amb confusió momentània.

Per què li hauria deixat Jacen a fora?

Llavors va sentir veus aproximant-se des de l'altre costat del túnel, veus i trepitjades, amb algunes d'elles ressonant pesadament al terra de metall del túnel. En Ben va tornar corrent pel camí pel qual havia vingut, cap a la vora del buit vertical.

Allà va dubtar. Si saltava cap a un dels cables i baixava per ell, la seva presència seria detectada. El whir del muntacàrregues o el descens ràpid pel cable el descobriria.

En el seu lloc, es va moure cap al costat del túnel i va baixar per la vora del buit vertical, subjectant-se amb una mà, amb l'altra mà sobre el sabre làser del seu cinturó. Quatre dits immòbils tindrien moltes menys possibilitats de ser detectats que el cable d'un muntacàrregues que descendia ràpid.

Va contenir l'alè mentre les petjades, que semblaven més i més nombroses, s'aproximaven. No obstant això, es van aturar a metres de distància. En l'escotilla d’en Jacen, va assumir.

-Quedin-se aquí -va dir una dona-. Vigileu tot el corredor. Els Jedi tenen el lleig costum de tallar a través de les parets on no t’ho esperes. Nou-dos-Z, posiciona't aquí.

Aquesta ordre va ser seguida per trepitjades pesades i ressonants.

En Ben es va atrevir a impulsar-se cap amunt i treure el cap sobre la vora.

Un destacament de soldats amb armadures de SegCor estava col·locat fora de l'escotilla. Hi havia dues coses no vives amb ells. Ben va reconèixer els droides de combat CYV, màquines de guerra dissenyades per lluitar contra els yuuzhan vong. Amb forma aproximadament humana però més alts i amples al pit, tenien un immens poder de foc i una programació de combat.

Aquests dos també portaven motxilles prou grans per contenir a un home humà adult. Un d'ells, aproximant-se, es va aturar davant la dona de SegCor a la porta.

-D'acord, soldats -va continuar ella-. Al primer signe d'intrusió, retrocedeixin a una línia de tret i obrin foc contra l'enemic. Nou-dos-Z, a la primera vista d'un Jedi, aproxima't. Quan t'hagis apropat tant com creguis que pots arribar, connecta la teva càrrega.

El droide va assentir.

-Rebut -va dir amb una veu artificial sense emoció.

La dona va continuar parlant amb els altres.

-Han sentit això? Si veuen al droide posar-se en moviment, Corran. Una vegada que detoni, tornin i netegin.

En Ben va baixar per sota de la vora una altra vegada.

Això era dolent, dolent, dolent. Aquesta motxilla havia d'estar plena d'explosius o alguna cosa pitjor. I les instruccions de la dona significaven que si el droide detectava a Jacen o a Ben, atacaria.

Ben no creia que ell pogués acabar amb un droide de combat CYV. Per descomptat no abans que li detectés i explotés.

Va deixar anar la vora del túnel.

Amb la Força, es va pressionar a si mateix contra la paret del buit vertical, perquè la fricció de la seva capa contra el metall alentís el seu descens. Va lliscar gairebé sense soroll els quaranta metres que havia ascendit tan recentment. Mentre s'aproximava als últims cinc metres, es va deixar anar completament i va caure de manera natural, encongint-se i rodant mentre xocava, rodant per allunyar-se del forat. Ara estaria fora de la vista si algun soldat de SegCor sentia alguna cosa i venia a investigar.

Ara estava sol. Havia d'intentar completar la missió per ell mateix.

Acabava d'abandonar al seu professor, al seu cosí. Una mena d’entumiment va intentar obrir-se pas a ròssec fins als seus pensaments. Ell s'ho va treure de sobre i va córrer de volta cap a l'escotilla del túnel del tren repulsor.

CORONITA, CORÈLLIA

La Jaina estava dreta sobre el cos ferit i inconscient d’en Zekk, amb el seu sabre làser encès en una posició de preparada.

Quatre droides de combat CYV, situats darrere dels accidentats lliscants aeris de SegCor, llançaven foc làser gairebé contínuament cap a ella. Havia estat capaç de desviar-ho tot, principalment cap a terra o de tornada cap als qui disparaven, però cap dels seus trets retornats els havien fet a ells danys significatius, i l'alta intensitat de les seves armes làser i la ràpida velocitat del foc, l’estaven cansant.

Necessitava només un segon de descans per recompondre’s, per desfer-se dels droides... però ells no li estaven donant un segon.

Llavors una línia de llum blava concentrada va aparèixer darrere del més distant dels droides de combat. La Jaina la va veure corbar-se en un arc i el cap del droide de combat va saltar de les seves espatlles amb una pluja d'espurnes.

Els altres droides de combat es van tornar per mirar. La Jaina va aprofitar l'oportunitat per moure’s cap endavant, una mica cap a un costat, i va poder veure la Kolir. La Jedi bothana, discordant amb el seu vestit de festa de noia, la seva postura de combat amb el sabre làser i la sang brollant del costat dret de la seva boca, li va donar un cop de peu a les restes del droide per fer-lo caure i es va girar per enfrontar-se als altres tres.

Els seus làsers van girar, però la Jaina havia tingut el seu segon per recompondre’s. Es va obrir cap amunt i va donar una tirada d'un enorme transport teledirigit... just sobre dos dels droides. Aquest es va estavellar sobre ells amb el pes de tones de càrrega. La Jaina va tenir un breu flaix de caixes de plàstic i metall saltant del dipòsit de càrrega del transport teledirigit, vessant-se en totes direccions. No tot l'impuls del transport teledirigit havia desaparegut. Va continuar rebotant cap endavant i llavors va tornar a pujar de nou. Va rugir allunyant-se de l'escena a tota velocitat, amb tres quartes part de la seva càrrega relliscant i rodant al llarg de l'avinguda.

La Jaina es va llançar cap endavant. Un impacte com aquest mataria a la majoria dels éssers vivents, podria matar un bantha, però només retardaria als droides CYV. En l'aire, ella es va girar cap a un costat i va fallar en evitar xocar contra un lliscant aeri blau que virava. Mentre xocava, va veure la Kolir avançant cap a l'últim CYV que romania dret mentre li disparava.

Va aterrar al costat d'una caixa de permacret que havia estat l'última localització en la qual havia vist a un dels droides de combat. Mentre baixava, va veure que no era una caixa. En realitat era un forat perforat cap a les clavegueres o desguassos de la pluja per sota.

El droide CYV va saltar cap amunt a través del forat, enfrontant-se a ella. La Jaina va fer resplendir el seu sabre làser a través de la seva secció mitjana mentre ell s'elevava. Ella va sentir la considerable tirada que l'armadura de combat del droide va causar fins i tot a la fulla del sabre làser, però la fulla va sortir per l'altre costat i el droide va xocar contra el paviment en dos trossos.

Un d'aquests trossos encara era perillós. Va rodar i va començar a aixecar el seu rifle làser. La Jaina va fer un pas cap endavant i va donar un escombrat amb la seva fulla mitjançant el rifle, tallant-lo en dos just per sobre de la seva font d'energia. Llavors va enfonsar la seva fulla al mutilat pit del droide, arrossegant-la al seu voltant per infligir tant de mal al sistema d'armes intern del droide com fos possible.

Un altre cap de CYV havia aterrat a un metre dels seus peus.

Ella la va marcar com una segona mort per a la Kolir i va girar cap a l'última localització coneguda del quart droide CYV.

S'estava elevant, amb la seva esquena cap a la Jaina, amb tant permacret adherit a ell que semblava tenir una nova capa d'armadura mal instal·lada. La Jaina va mirar per sobre de la seva espatlla i va veure un altre lliscant pesat teledirigit. Aquest, va notar ella amb satisfacció, era un tanc petit portant una càrrega de duracret fresc. Va tirar d'ell a través de la Força i el va fer caure damunt de l'últim droide, conduint-lo i arrossegant-lo cap endavant al llarg de l'avinguda. Va veure trossos del droide tallats pel pesat atac: aquí un braç, allà una cama. Una vegada que va estar bastant més enllà d'ella, hi va haver un boom apagat de sota el soroll del lliscant aeri mentre alguna cosa al pit del droide explotava.

La Jaina altra vegada li va dirigir una mirada a Zekk. Estava immòbil on ella l’havia deixat. Un transeünt, un home amb un vestit de negocis verd, estava agenollat ​​al seu costat, però la seva intenció no semblava hostil. Estava allargant una mà cap al canell d’en Zekk com per comprovar el seu pols.

La Jaina es va tornar cap a la Kolir.

-Quin és el teu estatus?

-He perdut lez dentz del costat dret. -Amb cada paraula que la Kolir deia, més sang degotava de la seva boca i baixava per la seva banda, però no semblava preocupar-li -. Aquí eztà Thann.

Ella va apuntar amb el seu sabre làser.

El Jedi falleen estava realment dirigint-se cap a ells, rebotant de lliscant en lliscant en el trànsit que s'acostava com un insecte hipercinètic.

I no era sorprenent, el foc làser de dues fonts de ràfegues l’estaven perseguint constantment. La Jaina el va veure ajupir-se sota una de les ràfegues i apartant l'altra, amb la segona ràfega movent-se cap a ell lateralment perquè estava a meitat del salt quan se li va acostar.

Des de la seva posició, la Jaina podia veure distantment el segon droide CYV. El tanc de duracret que havia utilitzat per aixafar el seu últim oponent encara s'estava movent cap endavant, fins i tot augmentant la velocitat mentre intentava alliberar-se de la zona de combat. La Jaina es va obrir cap al tanc altra vegada i el va desviar del seu pretès camí de vol. Aquest va baixar de cop sobre del droide de combat, fent-lo trossos tan eficientment com ho havia fet amb l'anterior.

La tàctica de la Kolir va ser similarment subtil. Va recollir el rifle làser del primer droide de combat que havia destruït. Li va portar un moment girar l'arma, enorme i desmanegada per la seva petita alçada, fins apuntar-lo. Llavors, preparant-se, va disparar una ràfega de foc làser al segon i distant droide de combat.

La Jaina va veure almenys dos dels trets arribar al droide i fer-lo sortir volant.

Però l'assalt va ser suficient per atreure l'atenció del droide.

Girà i es va centrar en la Kolir. Thann va caure des del cel per caure al costat d'ell, tallant-li les cames pels genolls i després va tallar el que quedava fins que fer-lo a trossos prou petits perquè no li fes mal a ningú.

Moments després, corrent a la velocitat d'esprint d'un Jedi, el guerrer falleen es va reunir amb elles al costat d’en Zekk. El transeünt que li havia pres el pols a Zekk va mirar als tres sabres làser i es va posar dempeus i es va apartar d’en Zekk, amb les seves mans mig aixecades.

-No he fet res.

-Ho sé -va dir la Jaina-. Serà millor que se'n vagi.

Ell es va girar i se'n va anar. La Jaina es va agenollar al costat d’en Zekk i va posar la seva mà en una porció no cremada del seu coll. Va sentir que ell encara estava fort.

-Aquesta operació és un daltabaix -va dir ella-, i per l'aparença de les coses, els guàrdies de les portes s'estan concentrant per atacar-nos. Privem-los de l'oportunitat que ens matin. Thann, assegura’ns algun transport.

-Fet.

El falleen va treure alguna cosa d'una butxaca del seu cinturó. Era una targeta d'identitat en el mateix to daurat bàsic que els investigadors de SegCor portaven, encara que li identificava correctament com un membre de l'Orde Jedi. Es va posar dempeus i va caminar cap al trànsit que s'apropava, amb una mà sostenint en alt la targeta d'identitat i l'altra aixecada per animar a algú a què parés.

I mentre caminava la seva pell onejà canviant de color des del seu gairebé taronja fins a un vermell més fosc i fort.

El pols de la Jaina es va accelerar i no només per un reconeixement intel·lectual del que en Thann estava fent. Els falleen tenien un gran control sobre l'emissió de feromones, indicis químics que dictaven molts tipus de respostes emocionals, que afectaven principalment a membres de l'altre sexe. En Thann estava utilitzant la Força i els seus poders amb les feromones per atraure, confondre i aclaparar a algú en la línia del trànsit que s'acostava i probablement també estava utilitzant la Força per fer que la targeta d'identitat semblés com una cosa amb significat local...

En la seva visió perifèrica, la Jaina va veure la Kolir inclinar-se. La Jedi bothan va allargar la mà i la Jaina la va agafar, redreçant-la.

-Ell no hauria de fer això mentre eztic ferida -va dir la Kolir.

Un lliscant terrestre vermell, amb una conductora humana de pèl fosc que portava ulleres de carrera tintades en vermell, va aparcar al costat d’en Thann. Les seves faccions, angulars i distintives, es van relaxar fins a una falta d'expressió.

-Hi ha cap problema, oficial? -va preguntar.

La veu d’en Thann era tan suau com la d'un actor en un holograma.

-Dos dels meus companys oficials estan ferits -va dir ell-. Necessitem portar-los a que rebin cures mèdiques i perseguir alguns tipus dolents. Podem prendre prestat el seu lliscant?

-Pot prendre prestat el meu lliscant -va dir ella.

En Thann li va fer un gest amb la mà a la Jaina i la Kolir perquè s'apropessin.

-Serà millor que marxi -va dir a la conductora-. Això serà perillós.

-Marxaré.

La conductora va sortir del lliscant pel costat de la vorera.

-I no li digui a ningú qui és vostè o els detalls del seu lliscant. Tots són espies intentant agafar-nos -va dir en Thann.

-No ho diré a ningú.

La Jaina es va esforçar i en Zekk va surar un metre en l'aire. En uns moments el tenia estès cap per amunt al seient posterior, amb el seu cap a la falda d'ella, mentre Thann i Kolir ocupaven els davanters.

Thann li va llançar un petó a la marejada conductora i després va posar el lliscant en moviment, emergint sense por amb el trànsit.

-Control ha rebut la meva transmissió -va dir-. Però no la de l'Equip Tauntaun. Sospito que es van ficar en un parany.

-Correcte.

La Jaina li va donar uns copets amb els artells contra el costat del lliscant. Res havia anat bé i ara els tres Jedi de l'Equip Tauntaun, Tahiri Veila, Doran Tainer i Tiu Zax, estaven incomunicats.

-No hauríez de fer això, zapz? -va dir la Kolir.

Thann li va dirigir una mirada.

-Fer què?

Utilitzar trucz Jedi i feromonez al mateix temps. No éz juzt.

En Thann va arronsar les espatlles.

-Tal vegada hauria d'utilitzar només els trucs mentals i potser fallar?

-Bé, no.

Thann va canviar de tema.

-Com està en Zekk?

-Oug! -va dir en Zekk.

Els seus ulls es van obrir.

-Millor -va dir la Jaina.

 Següent