21
S'havia
tornat clar que, per una vegada, Han i Leia Solo no arribarien en el moment
crucial. Una tempesta incessant de foc megalàser havia convertit el cel verd de
Tenupe en un llençol rutilant de carmesí i l'interminable xàfec en un plugim
calent i d'olor pudent. Una dotzena de classes diferents de llançadores de
rescat estaven surant sobre el riu inundat, intentant treure els supervivents txiss
mig ofegats de les seves illes submergides. Núvols de Qeeq de la mida d'un puny
i d'Aebea d'un metre de llarg estaven sortint brunzint de la jungla per atacar,
embussant l'interior de les turbines amb els seus cossos fets puré i aixafant-se
contra els cascos fins que amb el seu pes fes caure les naus com una pedra al
riu.
El
moment crucial havia passat. Potser la Jaina havia mal interpretat la situació
quan es va obrir a la seva mare en la Força o potser alguna cosa havia retardat
al Falcó. Difícilment importava. La
batalla ja no es podia aturar. Zekk estava descendint entre la coberta
esfullada de la jungla amb el seu InvisibleX esclavitzat amb el d'ell i tot el
que quedava ara era activar el parany d'UnuThul i veure morir els txiss.
Quan
els InvisiblesX es van acostar, el vincle mental de la Jaina i Zekk es va
restaurar. No ho abastava tot com ho havia fet quan estaven amb Taat (viure amb
altres nius l'havia afeblit), però la connexió seguia sent prou forta com
perquè la Jaina conegués la sensació d'urgència que omplia cada fibra del cos d'en
Zekk i perquè comprengués la raó per a això. UnuThul havia de venir amb la Flota
de la Lluna.
Els
patins amb prou feines s'havien posat a terra de la jungla abans que l'astromecànic
de la Jaina estigués obrint la coberta i refilant una benvinguda.
-Jo
també m'alegro de veure't, Esmunyedís -va dir la Jaina-. Tots els sistemes estan
preparats?
El
droide va donar un xiulet afirmatiu i la Jaina va sentir una onada de
preocupació d'en Zekk. Ella semblava apallissada i esgotada i sagnant. Potser
no estava a punt per començar missions de vol.
-Creus
que els txiss esperaran mentre ens fem una migdiada? -li va replicar la Jaina.
Sense esperar una resposta, es va tornar cap a la seva assistent de
comunicacions Wuluw i va allargar la mà per fregar un avantbraç al llarg d'una
antena-. Sentim que et féssim matar tantes vegades, Wuluw.
-Burru
-brunzí la Wuluw-. U bruu.
-Vés
amb compte tu també -va dir la Jaina-. Algun dia, la Cançó tindrà un vers sobre
la teva valentia en la Batalla de Tenupe.
-Rrrr.
-Les mandíbules de la Wuluw espetegaren per la timidesa i després ella va moure
els seus quatre braços amb modèstia-. Uburr.
Jaina
i Zekk van riure i llavors la Jaina va pujar al seu InvisibleX, va recuperar el
seu vestit de vol de la cabina i de gust es va treure la roba de combat
endurides pel fang.
Acabava
de pujar al seient del pilot quan la seva mare de sobte la va tocar a través de
la Força. La Leia semblava terriblement alarmada i clarament estava intentant
advertir-los sobre alguna cosa, però la sensació era massa vaga per dir més.
Llavors
la Jaina i en Zekk van sentir la Saba obrint-se també a ells, obrint-se a un
agrupament de batalla. Ells van fer el mateix i la situació es va tornar
immediatament clara. Saba i Leia eren aquí, en algun lloc prop de Tenupe i els necessitaven
en l'aire. Una cosa terrible s'acostava, una cosa que calia aturar.
La
Jaina es va cordar precipitadament el seu arnès de seguretat i després va mirar
cap a la Wuluw i Zekk i ella es van preguntar si això era alguna cosa sobre el
que haurien d'advertir als kílliks.
Sí! La impressió va
venir de la Saba i de la Leia, tan forta que la Jaina i en Zekk ho van sentir
dins de les seves ments com una paraula real. Heu d'avisar-los!
Wuluw
va començar a tornar-se i a anar-se'n, però la Jaina la va agafar amb la Força
i la va fer surar de tornada fins al InvisibleX.
-Urubu
Rubuhu! -brunzí la kíllik quan la Jaina la va suspendre al costat del caça-.
Brurb!
-No
et preocupis, no vindràs amb nosaltres -va dir la Jaina-. I fins i tot si
fossis a venir, realment dubto que esclatessis. Els InvisiblesX tenen
compensadors inercials.
-Urb?
-Necessites
advertir a l'eixam -va dir la Jaina-. S'acosta una cosa dolenta.
-Rr?
-No
ho sabem. La meva...
La
Jaina es va aturar, insegura de si havia de revelar la font del seu
pressentiment. Havia sentit com havien interferit els seus pares amb l'evacuació
d'Utegetu i sabia que la Colònia desaprovaria qualsevol esforç per acabar amb
la guerra, així que en Zekk i ella pensaven tots dos que era probablement
millor no esmentar la Leia i la Saba.
-Estem
tenint una forta sensació de la Força. -La Jaina va tornar la Wuluw a terra-.
Adverteix a l'eixam. I alerta a UnuThul!
La
Jaina va baixar la coberta de l'InvisibleX i va donar energia als motors
repulsors i després va seguir a Zekk cap amunt fins a la part superior de la
jungla, on els mogos desfullats estaven ara trencats i ardents. Els trets de
megalàser txiss estaven cosint els núvols com una ràfega de raigs bespinesos,
encenent columnes d'un quilòmetre de llarg de focs centellejants i convertint
la part inferior del cel en una regió d'una tempesta de flames i vents calents
i agitats.
Els
dos Jedi van ascendir cap al sostre de núvols mig encegats pels instants
alternatius de brillantor carmesina i foscor tempestuosa, confiant les seves mans
en les palanques de control en la Força, movent-se i rodant a través d'un bosc
d'energia crepitant. Tot just eren conscients d'una àrea tranquil·la al costat
del riu, on un flux erràtic de llançadores txiss estava descendint entre la
massa de kílliks girant sobre les illes. Malgrat com d'angoixant que era
ascendir a través de l'andanada, era molt millor que l'alternativa: ser vist
per un pilot de rescat i tenir a un esquadró de Punyents saltant cap a ells.
La
coberta de núvols va fer l'ascens especialment desafiant. Els raigs de megalàser
no semblaven tant baixar com manifestar-se en meitat de la boira. Jaina i Zekk
es trobaven constantment reaccionant més que anticipant-se, rodant per
allunyar-se d'una columna de flames que s'esvaïa només per trobar una nova
esclatant davant seu. Per fer pitjor les coses, les seves pantalles tàctiques
revelaven a dos esquadrons de Punyents donant voltes a través dels núvols al
voltant d'ells, suficient per fer que fins i tot els Jedi premessin les dents i
maleïssin en veu baixa.
Zekk
volia que se sabés que ell era únicament responsable de les dents premudes.
Fins que s'havia convertit en el company de ment de la Jaina, ni tan sols havia
sentit mai la majoria de les malediccions que estaven rebotant dins del seu
cap.
Quan
van sortir dels núvols a la vastitud maragda de l'atmosfera superior de Tenupe,
tots dos van exhalar d'alleujament. Un torrent encegador d'energia encara
estava crepitant al voltant d'ells, però ara que estaven per sobre de la pluja
i els núvols, la situació s'assemblava una mica més a les batalles a les que
s'havien acostumat a l'espai. Amb èmfasi en una mica. Els raigs megaaugmentats
estaven sortint en ventall des de cinquanta punts sobre els seus caps. Les naus
que els disparaven encara estaven tan distants que amb prou feines eren
taquetes contra el cel, però estaven descendint ràpidament, seguint-se les unes
a les altres cap avall en una espiral oberta i deixant rastres de llargs
plomalls de fum d'entrada gris que revelava les seves posicions.
La
Jaina va arrufar les celles. Una flota militar sortint de l'òrbita amb les
bateries centellejant podia ser terrible, però era difícilment una cosa que la Leia
i la Saba esperessin que ells detinguessin amb un parell d'InvisiblesX.
L'advertència havia d'apuntar a una altra cosa, una cosa que els dos Cavallers
Jedi no havien vist encara.
-Esmunyedís,
dóna'm una lectura tàctica completa d'aquesta flota -va ordenar la Jaina-.
Estic buscant una cosa que no encaixi en el perfil d'atac.
Esmunyedís
trinà una acceptació i després va fer aparèixer un missatge a la pantalla: UNA
FLOTA ESPACIAL DUENT A TERME UN SUPORT PROPER A TERRA NO ENCAIXA EN CAP PERFIL
D'ATAC DELS MEUS ARXIUS.
-Els
teus arxius no inclouen la Batalla de Vogue Rai -va dir la Jaina.
I
ELS TEUS SÍ?
-Els
de la ReyaTaat sí -va dir la Jaina. ReyaTaat havia estat una vegada una oficial
d'intel·ligència txiss anomenada Daer'ey'ath-. És una batalla txiss famosa. La
Colònia ho va aprendre quan Taat va trobar la Daer'ey'ath espiant-nos i la va
rebre al niu.
OH.
El
desplegament de la flota va aparèixer a la pantalla tàctica de la Jaina. La
força d'atac de suport de terra de l'enemic consistia en trenta destructors
estel·lars i els seus escortes, una flotilla realment sorprenent capaç
d'incinerar la jungla des de les copes a les arrels en quilòmetres a la rodona.
Però els txiss estaven sent estranyament descuidats, deixant només a un grapat
de destructors estel·lars i als seus escortes en òrbita per proporcionar
cobertura superior. Quan UnuThul arribés amb l'Eixam de la Lluna, anava a fer
alguna cosa més que fer sagnar a la flota enemiga i rebutjar-la: anava a
aixafar-los contra Tenupe.
Els txiss han comès
el seu últim error,
va dir en Zekk a través de la seva connexió mental. Després que UnuThul destrueixi la seva flota sencera, no seran capaços
de pressionar la guerra.
Els txiss estaran
debilitats,
va estar d'acord la Jaina. En algun lloc en el més profund de la seva ment,
sabia que la destrucció total de la flota era una arma de doble tall, que
afeblir massa als txiss només encoratjaria a la Colònia i perllongaria la
guerra. Però no semblava així per UnuThul. Ella podia sentir l'excitació d'ell
a través de la Força. Era un impuls fosc dins d'ella, fent-se més poderós a
cada moment i portant-la inexorablement cap a una guerra total i sagnant. La marea canviarà i la Colònia els aixafarà
com a cuques.
En
Zekk va riure davant l'insult i la sensació de la seva diversió va fer que la Jaina
es posés una mica trista. Hi havia hagut una època en què el riure hauria
esclatat també dels seus llavis i cap hauria sabut, ni els hauria importat, qui
s'havia rigut primer.
Llavors
la Jaina va sentir una cosa més d'en Zekk (una sobtada onada d'alarma) i es van
deixar caure ràpidament de nou entre els núvols on seria difícil veure'ls.
Quatre esquadrons de Punyents havien començat a baixar davant de la força
d'atac principal, escortant a un parell d'Esfulladores txiss i traçant un arc
ampli per evitar l'andanada de megaaugmentats.
Jaina
i Zekk es van obrir als Esfulladors en la Força i de sobte es van sentir
malalts i freds. Aquestes naus eren el que la Leia i la Saba havien volgut que
interceptessin. Hi havia alguna cosa terrible a bord d'aquests dos Esfulladors,
una cosa tan sinistre i mortal que havia sobrecarregat els seus sentits de
perill a gairebé cent quilòmetres de distància.
Navegant
amb els instruments, van girar cap a un vector d'intercepció i poc després,
havien escapat de l'àrea de l'andanada. UnuThul va sentir també aviat
l'amenaça. Una pressió fosca es va elevar dins dels seus pits, empenyent-los darrere
dels dos Esfulladors, urgint-los a atacar ara. Això va ser tot el que van poder
fer per resistir la seva Voluntat, per romandre en els núvols fins que realment
estiguessin en posició de tenir èxit.
Finalment,
quan els dos Esfulladors s'havien acostat tant que la flota principal no
s'arriscaria a disparar a la batalla, la Jaina i en Zekk van córrer cap
endavant. Van romandre en els núvols fins que van estar directament sota els
seus objectius, després van tirar cap enrere de les palanques de control i van
pujar recte amunt. La Jaina va armar un parell de torpedes de protons (la
Colònia ja no podia adquirir el baràdium necessari per fabricar bombes ombra) i
després va designar a l'Esfullador de la dreta.
-Acabarem
amb aquest, Esmunyedís. Fes-m'ho saber quan tinguem una fixació d'objectius.
El
droide trinà el seu acord i, durant un moment, va semblar com si els seus
InvisiblesX poguessin aconseguir la distància d'atac sense ser vistos.
Llavors
els Punyents dels esquadrons que anaven a la cua van començar a deixar-se caure
cap avall per trobar-se amb ells. Semblaven estar movent-se a càmera lenta,
atès que l'atmosfera fins i tot en aquesta altura era prou espessa per frenar
una caça i fer-lo trossos si maniobrava massa marcadament. Però les distàncies
també eren més petites (dotzenes de quilòmetres en lloc de centenars) i en uns
pocs segons, els punts foscos dels primers caces txiss van estar a la vista i
van començar a fer ploure trets de canó sobre els InvisiblesX.
Esmunyedís
informà que tenia una fixació d'objectius. La Jaina va confirmar que era la nau
correcta i després va sentir a Zekk fer el mateix. Van llançar els seus
torpedes junts i van veure els punts blancs de les cues de propulsió esvair-se
en el cel verd.
Un
segon després, el primer tret làser es va estavellar contra els escuts
davanters de la Jaina, vessant foc taronja davant de la seva coberta i fent que
reverberés dins de la cabina com els impactes en els escuts no ho feien mai a
l'espai. Zekk va lliscar més a prop i lleugerament per davant d'ella,
aconseguint-li temps a ella perquè els seus escuts es recuperessin col·locant-se
entre ella i els seus atacants. Van continuar ascendint així, separats tot just
cinc metres, movent-se i esquivant com un, retornant el foc als Punyents.
Llavors
Esmunyedís trinà amb sorpresa i la Jaina va comprovar la seva pantalla tàctica
per trobar els dos grups de torpedes de protons detonant a vint quilòmetres
dels Esfulladors, molt abans on qualssevol contramesures hauria d'haver tingut
efecte.
-Què
hutt ha passat?
La
pantalla tàctica va tornar a emetre els últims segons i la Jaina va veure a
quatre Punyents arribar a corre-cuita per interceptar als torpedes de protons
de cap. Un dels pilots va ser prou afortunat per fer esclatar el seu objectiu
en l'aire amb foc de canó, però els altres tres van fallar i van detenir els
torpedes estavellant-se contra ells.
Això és exagerat.
Fins i tot per a un txiss!, va dir en Zekk a través del seu enllaç mental.
Potser els
Esfulladors no tenen contramesures, va suggerir la Jaina.
O potser els txiss
només volen estar realment segurs que aquestes naus lliuren la seva càrrega, va dir en Zekk.
Zekk
va rebre un impacte en els seus escuts i llavors la Jaina va lliscar fins a la
posició davantera. Els esquadrons enemics venien de cap, una tàctica boja tan
perillosa per a ells com ho era per als seus objectius. Venien en onades de
quatre, amb els líders ja tan a prop que eren de la mida de punys. Jaina i Zekk
van escollir al segon per l'esquerra i van disparar junts, foradant els seus
escuts en aconseguir donar-li amb cinc impactes de canó simultàniament.
Abans
que la bola de foc desaparegués, la Jaina i en Zekk van canviar d'objectiu. La
primera onada estava ara tan a prop que podien veure els trets làser sortint de
les puntes de les «urpes» apuntades cap endavant que li donaven els seus
sobrenoms als caces. Els Jedi van disparar de nou, apuntant cap a on la Força
els deia que la nau anava a estar més que on era. El pilot es va acomodar a
ells en moure's en la seva línia de foc i el caça es va esvair en un centelleig
de foc groc.
Jaina
i Zekk estaven justament tornant la seva atenció cap a la seva següent víctima
quan l'impacte d'un triple tret de canó va estremir la cabina de la Jaina. El
seu panell d'instruments es va il·luminar amb llums d'esgotament i advertències
de danys, però ella no va poder sentir les alarmes, o trinar a Esmunyedís, per
sobre del rugit de l'explosió.
Zekk
va lliscar en la posició davantera i van començar a abocar trets de canó sobre
el següent Punyent. Els dos supervivents de la primera onada havien crescut en
diàmetre aparent fins a la mida del cap d'un bith, però estaven rodant mentre
feien una espiral i oscil·lant amunt i avall i movent-se tant ara que, a una
distància tan curta, els InvisiblesX no podien apuntar els seus canons làser
prou ràpidament per arribar als seus objectius.
Esmunyedís
va fer aparèixer un missatge a la pantalla de la Jaina. ÉS IMPERATIU QUE DONEM
LA VOLTA IMMEDIATAMENT. HEM PERDUT EL CONDENSADOR DEL NOSTRE ESCUT DAVANTER!
-I?
-va preguntar la Jaina-. Encara tenim escuts davanters, no?
FINS
QUE PATIM EL SEGÜENT IMPACTE, va replicar Esmunyedís. I SI ENS VEIEM FORÇATS A EJECTAR,
NO TINC PARACAIGUDES!
-Relaxa't
-va dir la Jaina-. Jo tinc la Força.
Els
txiss van rodar finalment en la direcció equivocada. Un trio d'impactes va
travessar els seus escuts i li va arrencar una arpa d'atac, enviant-li en un
gir incontrolat. Aquest es va esvair en les ondulants núvols gris verdosos de sota
i després l'últim Punyent estava a sobre d'ells, no evadint-los, només venint
directament cap als InvisiblesX amb els quatre canons centellejant.
Els
escuts d'en Zekk es van sobrecarregar i centellejar en apagar-se en un segon.
Abans que la Jaina pogués moure's fins a la posició davantera, l'InvisibleX
d'ell havia rebut un impacte al morro i un altre en una ala superior i el Punyent
encara seguia venint.
Llavors
la Jaina va comprendre que el pilot no tenia intenció d'apartar-se. Amb Zekk i
amb ella volant en una formació sobreposada, l'explosió d'una col·lisió a
meitat de l'aire seria suficient per acabar amb tots dos.
La
idea tot just havia entrat en la ment de la Jaina abans que en Zekk s'estigués
separant cap a l'esquerra. La Jaina es va separar en la direcció oposada,
intentant forçar un dubte en fer que l'enemic triés entre els objectius.
El
txiss era massa bo per dubtar. Ell va canviar d'objectius suaument i va apuntar
al costat de l'InvisibleX de la Jaina, travessant els seus escuts i fent-li
forats al fuselatge de la mida de caps. Incapaç de disparar-li, ella va
utilitzar la Força per apuntar el Punyent cap avall, redirigint el foc d'ell i
forçant-li a una capbussada que el va portar sota el caça estel·lar d'ella en
lloc d'estavellar-se contra aquest.
Quan
el caça va passar a tota velocitat, la Força crepità clarament amb la
frustració del pilot. Amb una sensació de frustració molt humana. La Jaina es
va obrir a ell i va sentir una presència massa familiar.
-Maleïda
sigui -va murmurar ella. Jagged Fel.
Sabent
que era millor no deixar que un pilot de Punyent, particularment aquest pilot
de Punyent, es col·loqués darrere d'ella, la Jaina va pivotar l'InvisibleX
sobre la seva ala i es va llançar darrere d'ell.
-Esmunyedís,
obre un canal de salutació amb el nostre objectiu.
El
droide va cridar una llarga objecció, que la Jaina amb prou feines va poder
sentir per sobre de totes les alarmes de danys i que ella no va poder llegir
perquè la seva pantalla estava apagada.
-Els
protocols de comunicació no s'apliquen ara mateix -va dir la Jaina, endevinant
pel que el seu astromecànic estava enfadat-. L'enemic ja sap on som. Poden
veure'ns.
Esmunyedís
xiulà una negació.
-Si
he de fer-ho jo mateix, vaig a ejectar-te -va dir la Jaina.
El
canal estava obert per quan ella es va col·locar darrere del Punyent.
-Jag,
què estàs fent aquí? -demanà.
-Intentant
abatre't -va dir en Jag-. Però me n'he oblidat. Això se suposava que era un
secret militar. Ara crec que he de matar-te.
La
Jaina probablement no s'hauria d'haver sorprès per l'amargor en la veu d'en
Jag, però ho estava i ell gairebé es va alliberar en rodar cap a l'esquerra.
Afortunadament, Zekk hi era llançant trets làser a la cua d'emissió del Punyent
i Jag va haver de lliscar de tornada fins a la mira de la Jaina quan l'estàtica
de sobrecàrrega va començar a lliscar sobre els seus escuts. Va intentar
escapar de nou en girar marcadament cap a la dreta, però aquesta vegada la Jaina
estava preparada i el va forçar a tornar enviant-li un torrent de trets de canó
més enllà del seu flanc.
-Jag,
no hauries de prendre-t'ho tan personalment -va dir la Jaina. Es va adonar que
ell estava girant gradualment, intentant allunyar-los dels Esfulladors-. Tu i
jo havíem acabat molt temps abans que en Zekk i jo coneguéssim a Taat.
-Creus
que m'importa les antenes de qui freguis? -va replicar en Jagged-. Vas trair el
teu honor.
-El
nostre Honor? -La Jaina estava confusa-. No t'hem fet cap...
-Jo
vaig garantir la llibertat sota paraula de Lowbacca a Qoribu -li va recordaren Jagged-.
I em vas retornar la cortesia amb traïció, al Dipòsit de Subministraments
Thrago i en la Batalla de Snevu. La reputació de la meva família ha sofert.
Igual
que les seves finances, si la Jaina recordava correctament els termes de la
garantia. L'Aristocra Formbi havia dit que els Fel haurien de pagar qualsevol
dany que Lowbacca causés si violava la seva paraula. I abans de tornar a
l'Aliança, havia pres part en la destrucció no només de diversos milions de
litres de combustible espacial, sinó també de dotzenes de Punyents i d'un
parell de naus capitals.
-Jag,
ho sento -va dir la Jaina. La segona onada de Punyents va arribar a l'abast
visual i, ignorant la possibilitat d'arribar a Jagged per accident, van obrir
foc contra els InvisiblesX-. En la urgència de la situació, la garantia de
paraula simplement no se'ns va passar pel cap.
-No
et disculpis. La culpa és tota meva. -Jagged va continuar el seu gir i va
començar a pujar, intentant preparar a
la Jaina i a Zekk per als seus companys d'ala-. Mai hauria d'haver comès
l'error de pensar que els Jedi teníeu honor.
La
recriminació va fer més mal del que hauria d'haver dolgut, potser perquè Jaina
i Zekk sabien que estava justificada. I perquè la Jaina sabia que reflectia el
desdeny actual d'en Jagged per ella. Però això era la guerra i no podien
permetre que els sentiments personals interferissin amb detenir aquests Esfulladors,
no quan fos el que fos el que portaven les naus tenia una sensació tan
malvolent i mortal.
-Jagged,
nosaltres, jo, vull que sàpigues que encara t'estimo. I sempre t'estimaré. -La Jaina
va activar els seus sensors d'atac i va fixar el Punyent d'en Jagged com a
objectiu principal-. Però si pots ejectar, hauries de fer-ho ara.
Jaina
i Zekk van obrir foc.
Però
Jagged ja havia entrat en un Gir de Punyent, girant el seu caça al voltant de
la seva cabina amb forma de bola i vessant trets làser en totes direccions
mentre queia en una espiral erràtica impossible de fixar com a objectiu. Era
una tàctica popular al combat espacial, però en una atmosfera era tan perillosa
i difícil que la majoria dels pilots haurien preferit córrer el risc d'estar
sense escuts i amb un motor. No obstant això Jagged Fel d'alguna manera se les
va arreglar per evitar que la resistència de l'aire esgarrinxés el seu caça i
per quan es va esvair en els núvols, ja estava emergint del gir i estava
començant a pujar.
Potser no hauríem
d'advertir-lo la propera vegada, va suggerir en Zekk.
Només estàs dient
això perquè estàs gelós, va fer broma la Jaina.
Sí, però no per tu, va replicar en Zekk.
Ningú pot volar d'aquesta manera sense la
Força!
Un
tret de canó centellejà més enllà de la cabina de la Jaina, tan a prop que li
va fer una butllofa per la calor a la cabina, i Zekk i ella es van tornar i es
van enfonsar. Amb els seus escuts davanters caiguts i els txiss comportant-se
més com a pilots suïcides kílliks que com a pilots de Punyent, la seva única
oportunitat de detenir els Esfulladors descansava en arribar a les dues naus en
els núvols, on els seus InvisiblesX poguessin romandre ocults fins que
ataquessin. Els Punyents els perseguirien, però Jaina i Zekk encara tenien
intactes els escuts posteriors i serien capaços de suportar la petita pallissa
que rebrien abans de posar-se a cobert.
Tot
just havien entrat en els núvols abans que la pressió fosca comencés a créixer
dins dels seus pits de nou. UnuThul no volia que esperessin. Volia que
ataquessin ara. Jaina i Zekk es van obrir a ell en la Força, intentant fer-li
veure que possiblement no podien tenir èxit, que els seus InvisiblesX tot just
estaven aguantant d'una peça i que la seva única esperança d'èxit descansava en
ocultar-se.
UnuThul
no ho va comprendre. O no li va importar. La pressió fosca es va tornar
implacable, fins que ells van pensar que els seus cors s'esfondrarien. Tot i
així, van romandre en els núvols, acudint a la fortalesa l'un de l'altre per
resistir-se a UnuThul, amb la Jaina utilitzant la Força per estabilitzar la mà d'en
Zekk quan l'InvisibleX d'ell començava a girar cap amunt i amb Zekk obrint-se
per empènyer la palanca de control d'ella cap endavant quan ella començava a
tirar cap enrere. A causa de què la pantalla de la Jaina no funcionava ja que
la beina del sensor d'en Zekk havia estat destruïda, havien de navegar només
amb els seus sentiments, mantenint sempre els morros dels seus apallissats
caces apuntats cap a l'amenaça que sentien en la Força.
I
fins i tot quan la Jaina i en Zekk es van acostar de nou als seus objectius,
van sentir la Leia i la Saba lluitant amb els seus propis problemes molt amunt.
De vegades, la seva mare semblava tensa i preocupada i, altres vegades, Saba i
ella estaven clarament en combat, omplint l'agrupament de batalla amb fúria i
por i determinació. Jaina i Zekk anhelaven ajudar, però eren massa disciplinats
per ignorar els Esfulladors, fins i tot sense la influència d'UnuThul.
Una
onada de sorpresa va travessar l'agrupament de batalla i de sobte la Leia i la
Saba van semblar confuses, esperançades i terroritzades, tot alhora. La pressió
fosca dins de la Jaina i en Zekk es va tornar més poderosa que mai i ells es
van trobar apuntant les seves cobertes sobre els núvols malgrat si mateixos.
Els
Esfulladors només estaven a uns quants quilòmetres per sobre, ara tan a prop
que ells podien veure clarament les seves siluetes semblants a falcons. I els
contorns amb forma de gota de dues enormes bombes penjant sota cada ala.
Cadascuna
de les naus estava fortament envoltada per un cordó defensiu de Punyents, amb
sis caces en formació més allunyada en posició d'intercepció. Hi hauria una
altra dotzena d'emboscats txiss fins i tot més lluny, circulant baix entre els
núvols, llestos per colpejar en l'instant en què els InvisiblesX es deixessin
veure.
Molt
per sobre dels Esfulladors, una xarxa distant de llum estava centellejant d'un
costat a un altre entre la flota txiss que descendia i els límits més baixos de
l'espai. Amb les pantalles tàctiques d'ambdós sense funcionar, era impossible
per la Jaina i pel Zekk dir exactament què estava passant... però podien
endevinar-ho. UnuThul havia arribat amb l'Eixam de la Lluna i havia llançat el
seu atac prematurament, probablement esperant distreure l'atenció dels txiss i
fer que fos més fàcil per a ells fer caure als Esfulladors. I a jutjar pels
sentiments en l'agrupament de batalla, la Leia i la Saba i la resta de la
tripulació del Falcó s'havien vist
atrapats enmig d'això.
La
tàctica no va canviar res en el que respectava a ells. Les seves millors
oportunitats d'èxit, tan petites com eren, encara descansaven en...
Una
nova presència es va unir a l'agrupament: la presència fosca i estranyament
familiar d'una Unida twi'lek. Alema Rar.
Una
onada de revulsió es va elevar dins de la Jaina i en Zekk. I dins de la Leia i la
Saba també. Alema era l'holonena per a tot el que preocupava al Mestre
Skywalker sobre la nova visió de la Força dels Jedi. Ella era la prova vivent
que hi havia un Costat Fosc, perquè ella s'havia aventurat en aquesta foscor i
havia perdut el camí tan completament que fins i tot Luke havia deixat de tenir
l'esperança de redimir-la. S'havia tornat en una cosa retorçada i enfadada que
abandonava els juraments com als amants, que li tornava l'esquena als companys
lleials i traïa les confiances sagrades i atacava ferotgement a aquells que no
li havien mostrat res excepte amabilitat.
I
res d'això importava, perquè allà estava ella en un InvisibleX, ocultant-se en
els núvols a uns quants quilòmetres per darrere de la Jaina i en Zekk. Els txiss
no tenien ni idea que ella hi era i la Jaina i en Zekk van comprendre ara per
què la pressió fosca dins d'ells s'havia tornat tan forta, perquè UnuThul
estava tan ansiós per què ells se sacrifiquessin en un gest fútil.
Ells
no eren més que una diversió. Alema, Herald de la Nit del Niu Fosc, era l'autèntica
potència de foc. Per a UnuThul, aquesta era la manera més segura d'aturar la
maldat que penjava de les ales dels Esfulladors.
La
Leia i la Saba es van obrir a la Força, urgint-los a resistir-se a la Voluntat
d'UnuThul, a adherir-se a seu propi pla i atacar des dels núvols.
Jaina
i Zekk va empènyer els seus impulsors cap endavant, després van tirar de les
seves palanques de control cap enrere i van començar a pujar en una espiral
salvatge que va fer que els seus astromecànics xisclessin advertències d'estrès
en les estructures. Sense escuts davanters que compartir, no tenia sentit volar
en una formació tan tancada. En el seu lloc, van pujar en espirals paral·leles,
traçant un angle a través dels morros dels Esfulladors per interrompre els seus
descensos.
Els
txiss es van moure ràpidament per detenir-los, amb els anells defensius
movent-se per romandre entre els dos InvisiblesX i els seus objectius, amb els
interceptors baixant per enfrontar-s'hi amb els canons làser centellejant.
Jaina i Zekk van retornar el foc de manera efectiva però sense entusiasme,
destruint fins a fer miques a un Punyent i sabent que aquests pilots estaven
sent sacrificats com a diversió. Just igual que ells mateixos.
-Esmunyedís,
pots aconseguir una fixació de torpedes en algun dels Esfulladors?
Les
bombes, quatre a cada nau, eren idèntiques al prototip que en Jag havia
destruït a les dunes sobre el niu Iesei.
El
droide va replicar amb un tri afirmatiu, però va afegir un llarg xiulet
descendent que suggeria que qüestionava la intel·ligència d'aquest atac.
-No
discuteixis! -La Jaina va armar tots els seus torpedes de protons i va sentir a
Zekk fent el mateix-. Només fes-m'ho saber quan estiguis llest.
El
droide va emetre un breu xiulet.
La
Jaina va disparar els seus següents dos torpedes de protons i va veure amb
horroritzada fascinació com un parell de Punyents es deixaven caure davant dels
punts d'emissions que s'encongien. Un moment després, va ser cegada
momentàniament quan un parell de marejants centelleigs van il·luminar el cel
entre ella i els Esfulladors.
Imaginant
que havia d'estar ara a l'abast, la Jaina va començar a llançar foc de canó
làser a l'Esfullador que Esmunyedís havia fixat. L'anell defensiu es va
estrènyer fins i tot més, agrupant-se per absorbir els atacs en els seus propis
escuts i deixant la popa de la nau molt exposada a un torpede de protons.
Tot
i així, Alema no va atacar. Estava esperant que els emboscats txiss es
deixessin veure... o que la Jaina i en Zekk fossin destruïts en el cel? La
rancor que la Leia i la Saba estaven abocant en l'agrupament deixava clar què
pensaven elles.
Dos
torpedes de protons van sortir disparats de l'InvisibleX d'en Zekk cap al segon
Esfullador. Un Punyent txiss es va deixar caure cap avall i va aniquilar el
primer torpede amb una andanada de trets de canó. Els pilots intentant
interceptar el segon torpede va quedar encegats per l'explosió i aquest va
lliscar més enllà de la pantalla defensiva per detonar contra els escuts del
ventre de l'Esfullador. Gairebé immediatament, Jagged Fel i una dotzena d'emboscats
més van sortir dels núvols per començar a martellejar els escuts posteriors de
la Jaina i en Zekk.
Atrapats
en un devastador foc creuat i molt superats en nombres, l'únic intel·ligent que
Jaina i Zekk podien fer era allunyar-se rodant. Esmunyedís va començar a xiular
i donar clàxons, sens dubte lloant la saviesa de presentar els seus escuts posteriors
de les seves cues a l'enemic i fugir mentre encara podien.
En
el seu lloc, la Jaina va llançar el seu últim grup de torpedes de protons i va
accelerar cap al seu objectiu, abocant un torrent constant de trets de capó
davant d'ella i fent tot el que podia per fer que semblés que pretenia atacar l'Esfullador.
Zekk va reproduir tots els seus moviments, dirigint-se cap al segon Esfullador.
Quatre Punyents defensors es van moure ràpidament per bloquejar els seus
torpedes. Els interceptors van córrer cap endavant en un curs de col·lisió amb
Jaina i Zekk, mentre que Jag i els seus emboscats llançaven foc contra les cues
dels InvisiblesX sense preocupar-se per atrapar els seus propis caces.
Llavors
la Jaina i en Zekk van sentir a l'Alema sortint ràpidament de núvols, pujant darrere
dels Esfulladors on ja no hi havia cap Punyent per desafiar-la. Els escuts posteriors
de la Jaina van caure, després un dels seus motors de fusió va esclatar en
flames i Esmunyedís va començar a trinar advertències que ella no podia
entendre. Ella va continuar llançant foc al ventre del seu Esfullador, ignorant
la col·lisió imminent amb els Punyents que venien a interceptar-la i utilitzant
la Força per esquivar el que podia de la boja tempesta de trets.
Una
de les ales d'en Zekk es va desprendre. El seu InvisibleX va entrar en una
espiral i va intentar baixar el morro per enfonsar-se, però la Jaina li va
sentir utilitzant la Força per portar-lo de nou a pujar. Ell va continuar cap
al seu objectiu, amb la seva espiral més erràtica que mai i disparant amb només
dos canons làser, però mantenint fascinats als txiss.
No tens res pel que
estar gelós,
va dir la Jaina a través del seu vincle mental. Fins i tot si Jag tingués la Força, no podria fer això!
Qui està usant la
Força?,
va replicar en Zekk. Això és por!
L'Alema
finalment va llançar el seu primer grup de torpedes de protons, fixant com a
objectiu l'Esfullador més proper. Estava tan a prop que la nau no va tenir
oportunitat de desplegar contramesures. El primer torpede va sobrecarregar els
escuts de la nau i va rebentar la seva cua a trossets. El segon va vaporitzar
la nau sencera, bombes incloses, sense deixar res llevat d'un centelleig blanc.
La
Força es va agitar amb la sorpresa i la confusió, però els txiss van reaccionar
amb remarcable rapidesa, abandonant instantàniament l'InvisibleX de la Jaina
per llançar-se de nou cap a l'Alema.
Van
arribar massa tard. Alema ja havia enviat un altre grup de torpedes cap a l'Esfullador
que quedava. Un va explotar just quan l'anell defensiu va arribar a la popa de
la nau i la Jaina i en Zekk van sentir apagar-se dotzenes de vides en un
instant. L'altre torpede es va estavellar contra un Punyent que es va
sacrificar, però estava tan a prop de l'Esfullador que ambdues naus van patir
l'impacte. El fuselatge de l'Esfullador i una ala es van esvair en un altre
centelleig blanc.
Però
una de les ales va sobreviure.
Va
anar voleiant cap al planeta, amb la seva pell platejada espurnejant
brillantment sota el sol blau, amb les dues bombes encara intactes i els núvols
de sota apropant-se ràpidament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada