Experiment maligne
Aprenent de Jedi 12
Jude Watson
CAPÍTOL 1
Va escoltar un so, però amb prou feines era un vague
murmuri sord. Tenia els ulls oberts, i, no obstant això, no veia més que vapor.
Estava mullat, però no estava submergit en aigua. I atès que no podia fiar-se
ni dels seus ulls ni de les orelles, va decidir centrar-se en el dolor.
Va buscar la seva ubicació i va mesurar la seva
intensitat. El sentia a la part esquerra del pit, per sobre del cor, i li
pujava fins a l'espatlla. No era un dolor encegador, sinó més aviat alguna cosa
constant, com una cremada que arribava fins al múscul i l'os.
I li indicava que seguia viu.
Va intentar moure el braç dret. La lleugera contracció
del múscul i l'esforç requerit semblaven massa. Va fregar alguna cosa suau amb
els dits. La va tocar lentament, palpant-la de dalt a baix. Va moure l'altre
braç i va estendre la mà. També es va trobar amb un mur sòlid. L'envoltava per
tot arreu. Va arribar a la conclusió que estava atrapat. Una punxada de pànic
li va recórrer quan es va adonar que no recordava per què hi era. Qui-Gon va
assumir aquesta por i va deixar que es dissipés. Va respirar profundament.
Era un Cavaller Jedi. No tenia ni el seu sabre làser ni
el seu cinturó, però seguia comptant amb la Força.
No estava sol.
Mentre respirava, Qui-Gon va portar la seva ment a la
tranquil·litat. Es va dir que la seva memòria acabaria per tornar. No anava a
esforçar-se per això. No la necessitava per viure el moment present.
Es va concentrar en el que l'envoltava. A poc a poc, es
va adonar que es trobava en una sala transparent. La raó per la qual se sentia
marejat i rar era perquè estava penjat cap per avall. L'envoltava un núvol gasós
que, d'alguna manera, el mantenia flotant al tanc. No podia distingir
l'exterior a través del vapor. Es va agitar per canviar de postura, però un
dolor intens li va travessar l'espatlla cap al costat. Les ferides de làser
eren enganyoses. Pensaves que el teixit s'estava regenerant, i llavors la
ferida et portava la contrària; si intentaves moure't massa ràpid, massa...
Ferida de làser.
Els records van començar a tornar.
Estava en el vessant d'una muntanya amb el seu Padawan,
Obi-Wan Kenobi. Estaven intentant protegir al seu amic Didi Oddo i la filla d'en
Didi, Astri. La caça-recompenses havia disparat a Didi, que havia caigut...
Didi!
... i Obi-Wan havia donat un impressionant salt per fer
caure la caça-recompenses, que va intentar una última maniobra a la
desesperada, tirant-li una vibronavalla a l'Astri. El seu Padawan l'havia
atrapat al vol. Qui-Gon va recordar com d'orgullós que s'havia sentit en veure
l'habilitat d'Obi-Wan, com havia calculat el temps i com havia emprat la Força
per atrapar aquell instrument letal i giratori per l'empunyadura i no per la
fulla.
La caça-recompenses va saber en aquell moment que havia
estat derrotada. Activà un cable que la va arrossegar muntanya avall fins a la
seva nau. Qui-Gon l'havia seguit. Acabava de saltar a la rampa d'aterratge quan
ella li va disparar. Va recordar la seva sorpresa en sentir la intensa calor al
pit, va recordar que va caure cap a l'interior de la nau, va recordar la rampa
tancant-se darrere seu. I gairebé podia sentir el crit d'Obi-Wan.
Havia deixat al seu Padawan en un planeta remot amb
Didi ferit (que estigui ferit, si us plau, i no mort) i una noia.
Qui-Gon es va sacsejar de nou, i la ferida li va doldre
profundament.
Tot d'una va sentir una veu femenina, amplificada a
l'interior del tanc.
-Potser estiguis experimentant una mica de dolor. És
per la ferida del pit. Ja te l'han curat. Sobreviuràs.
- Qui ets? -va preguntar Qui-Gon.
-Ets el subjecte d'un experiment -va prosseguir la veu
amablement-. No vaig a fer-te mal, només a estudiar-te.
- Què vols dir amb que no seré malmès? Estic tancat!
-va protestar Qui-Gon.
-Rebràs un bon tracte.
- Sóc aquí contra la meva voluntat! Qui ets? On sóc?
La veu no va respondre. En lloc d'això, un aparell va
entrar a la sala. En un extrem tenia una xeringa. Qui-Gon va intentar
allunyar-se, però no es podia moure. L'agulla es va introduir en el seu coll.
Va veure com la seva sang baixava per un tub transparent. La xeringa es va
retirar. Lentament, el seu cos es va donar la volta fins a tornar a posar-se
cap per amunt.
Es va sentir marejat de nou, però va saber que se li
passaria. Va reunir forces, esperant que passés el mal tràngol.
Quan es va sentir una mica millor, va serrar les dents
per suportar el dolor i es va impulsar amb els peus. Però no ho va fer amb la
suficient força, i va rebotar contra el material transparent. Va colpejar amb
el puny tancat, però no va aconseguir res. El material no es va immutar. No es
va moure ni un mil·límetre.
-Però anem a veure, et sembla bonic? -va exclamar la
veu-. Ja no ets un nen.
- Sóc un Cavaller Jedi! -va cridar Qui-Gon.
-Precisament per això. La teva vida és una vida de
sacrifici, no? -La veu no va esperar que respongués-. Ara seràs útil per a la
galàxia. Molt més que anant de planeta en planeta, sacsejant el teu sabre
làser. T'estic fent un favor. Ara podràs demostrar de debò el teu nivell de
compromís, quants Jedi poden dir el mateix? Així que relaxa't. Anem a veure una
mica d'aquesta meditació Jedi.
Tot d'una, la nota irònica de divertiment en la veu li
va resultar familiar a Qui-Gon. És clar! Mentre
li tornava la memòria, van tornar les seves sospites.
Era presoner de la Jenna Zan Arbor.
La brillant científica d'aparença tan perfecta a
primera vista. La investigadora que havia salvat poblacions senceres de la fam
i les epidèmies. I, però, havia sospitat que ella estava darrere del complot
per matar a Didi. Li va alegrar veure que la intuïció no li havia fallat.
Malauradament, ara era el seu presoner.
I no li havia confiat les seves sospites a Obi-Wan. El
noi no anava a saber on buscar, de qui sospitar.
-Jenna Zan Arbor, no podràs amagar-te dels Jedi -va dir
ell, amb la mateixa freda tranquil·litat que ella.
-Ah, ja saps qui sóc. Estic impressionada. Quin
espècimen! No fa sinó demostrar que la meva elecció va ser correcta. T'he
investigat, Qui-Gon Jinn. He esbrinat que ets un apreciat Cavaller Jedi, amb
gran control de la Força. Ets perfecte per al que necessito.
- I què necessites? -va preguntar Qui-Gon.
Va escoltar el seu riure irònic, aspre.
-Tot al seu temps, Qui-Gon. Vés dient-li adéu a la teva
vida anterior. Ara ets meu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada