La Guerra de l’Eixam (XIV)

Anterior

14

Un terrible so d'alguna cosa esquinçant-se va rugir en sortir dels núvols i la Jaina va aixecar la mirada per veure a un altre grup de míssils txiss traçant un arc a través de l'aiguat. Havien passat dies, més d'una setmana, des que el Gran Eixam havia soscavat el sòl sota les naus de desembarcament de l'enemic i els míssils no havien parat. Arribaven nit i dia, pintant línies de foc blanc en el cel i sent seguits per plomalls verds d'insecticida, irritant els seus nervis amb els seus rugits sense fi.

La Jaina va fer un moviment d'escombrat amb la seva mà, utilitzant la Força per llançar tres míssils de tornada cap als llançadors. Els altres dos van caure a la selva esfullada després seu i van detonar amb una pols encegadora, llançant troncs en totes direccions i centellejant amb radiació assassina a través dels arbres nus durant centenars de metres.

Els kílliks van morir a centenars en un instant i moririen a milers quan els plomalls de vapor verinós es posessin al terra de la selva i comencessin a fer efecte. No importava. UnuThul estava urgint al Gran Eixam que fos cap endavant, omplint cada tòrax amb la mateixa compulsió irresistible d'atacar, atacar, atacar que la Jaina sentia martellejant dins del seu propi pit. Els kílliks havien de trencar les línies txiss. Havien de fer-ho ara.

Només hi havia un problema.

El sòl de la selva estava ja enterrat tan profundament sota kílliks morts i trossos de kílliks morts que la Jaina amb prou feines podia caminar. En alguns llocs, literalment havia d'avançar amb dificultat per estanys de sang d'insecte o escalar sobre munts de quitina trencada i les línies enemigues romanien tan inabastables com sempre. Per cada cent metres que el Gran Eixam avançava, els txiss es retiraven cent u. Al final, és clar, es quedarien sense lloc per retirar-se, però la Jaina estava començant a preocupar-li que la Colònia es quedés abans sense kílliks.

La Jaina va lliscar darrere del tronc d'un mogo gegant i va caure de genolls, mirant de reüll la batalla rutilant que tenia davant mentre destapava la seva cantimplora. El problema no era que els kílliks no estiguessin matant a l'enemic. La Jaina podia veure a mitja dotzena de txiss plens de pànic arrencant-se l'armadura per acabar amb els Jooj de sota i cada pocs moments, un Rekker saltava sobre un parapet i enviava a un soldat txiss d'un salt fora dels arbres. Sovint, fet miques.

El problema era que, amb la Voluntat d'UnuThul obligant-los a atacar gairebé sense pensar, els kílliks eren moltíssim menys eficients que els txiss. Corrien de cap cap a parets de foc xàrric, mentre que l'enemic romania ocult i protegit darrere de les seves fortificacions temporals, exposant-se a ser atacats només quan hi havia tants cossos kílliks apilats davant d'ells que havien de retirar-se fins una posició clara.

La Jaina es va tornar, buscant al seu més recent assistent de comunicacions (perdia almenys una Wuluw al dia) i va trobar només als dos squibs de pèl negre que s'havien assignat a si mateixos a vigilar la seva esquena.

-Wuluw? -va cridar ella.

Un suau sotragueig va sonar des de la base de l'arbre mogo i ella va baixar la mirada per trobar la petita kíllik marró sortint de sota d'una arrel que li arribava al genoll.

-Què estàs fent allà baix?

-Ubb.

-D'acord -va sospirar la Jaina-. Simplement no desapareguis per complet.

Wuluw es va retirar de nou sota l'arrel, deixant visible la punteta més petita d'una antena.

Els squibs xops per la pluja es van mofar obertament, burlant-se de la Wuluw per ser covard, fins que un llamp xàrric en passar socarrimar un grup d'una mà d'ampla als cabells del lateral del cap de Morro Llarg.

-Rurub -brunzí la Wuluw des del seu forat fangós.

-Sé que no t'estàs rient de mi, cuca. -Morro Llarg va començar a aixecar el seu rifle repetidor-. Perquè no ets tan valenta.

-Deixa-ho ja -va dir la Jaina. Va utilitzar la Força per empènyer lluny a tots dos squibs i llavors es va dirigir cap a la boca del lloc ocult de la Wuluw-. Digues als UnuThul que això no està funcionant. Hem de frenar i lluitar per la posició...

-Bb! -Va transmetre Wuluw.

-Hem de fer-ho -va dir la Jaina-. En aquesta velocitat, l'eixam es quedarà sense soldats!

-Bruu RUU urubú -brunzí la Wulluw, encara transmetent el missatge d'UnuThul-. Ur bu!

-Inclús l'exèrcit de la Colònia no és tan gran! -va protestar la Jaina-. Els txiss estan massacrant-nos a milions.

-Ur Bu! -va repetir la Wuluw-. Urub bub ruuur uur.

-Què vols dir amb que estaràs il·localitzable? -digué la Jaina-. Ets el comandant, UnuThul! No pots simplement deixar la batalla!

-Ru'ub Bur -va transmetre la Wuluw-. Ur bu!

L'ordre de «confia en mi» va venir acompanyada per la pressió fosca de la Voluntat d'UnuThul, urgint-li a continuar l'atac, a trencar les línies txiss. Tot depenia d'això.

-Quina elecció tenim? -va rugir la Jaina-. Però abans que UnuThul se'n vagi, hi ha alguna cosa que ha de saber sobre els txiss.

-Ub?

-No s'estan rendint -va informar la Jaina-. Fins i tot quan no tenen manera de seguir lluitant, fan que els matem.

-Uuuu -va rugir Wuluw-. Bu?

-Semblen creure que estem posant ous en ells -va informar la Jaina- i deixant que les nostres larves se'ls mengin, com el que el...

La Jaina no va poder recordar el nom del niu que havia estat fent aquestes coses terribles a Kr.

-Com el que va passar a Qoribu -va acabar.

Wuluw va transmetre la resposta d'UnuThul ràpidament... massa ràpidament.

-Bubb URR BUBB.

-És més que un rumor -va objectar la Jaina-. Vam veure el que va passar a Kr. Igual que tu, UnuThul.

-Ubbb Ruur? -va preguntar la Wuluw per UnuThul-. Burrubuur rububu ru.

-Potser -va dir la Jaina. La pressió d'atacar s'havia convertit ara en un pes fosc, pressionant dins del seu pit, urgint-la a reexaminar els seus records-. Era fosc a la cova de les larves. Podríem haver interpretat malament el que estàvem veient.

- Buuu ururub -Va transmetre la Wuluw-. Rbuurb o rubur RUU.

-Probablement és això -va estar d'acord la Jaina.

Sabia que UnuThul estava forçant-la a arribar a la conclusió, que en algun lloc en el seu interior hi recordava els successos d'una altra manera. Però Zekk encara estava ocultant-se en les muntanyes amb l'eixam aerotransportat, massa lluny per compartir els seus pensaments i reforçar la seva resolució, i sense ell, ella simplement no tenia la fortalesa per a resistir al Voluntat d'UnuThul.

-Simplement seria propi dels txiss inventar-se tot això -va dir la Jaina-. Deu ser el que va passar. Deuen tenir por que els seus soldats es rendeixin i s'uneixin a la Colònia.

-Bur.

Wuluw va continuar reiterant les ordres d'UnuThul, instruint-la que continués pressionant l'atac en tots els fronts. Per descomptat, no era realment necessari que ella donés l'ordre ella mateixa. L'eixam sencer simplement sentia la mateixa pressió en els seus tòrax que la Jaina sentia en el seu pit i van començar a redoblar els seus efectes, amb els Rekkers llançant-se sobre els parapets txiss en onades i els Jooj apinyant-se a través de la jungla en un núvol brunzent marró verdós.

Tenint cura d'assegurar-se que la Wuluw es quedava amb ella, i que sempre sabia on eren aquests squibs, la Jaina es va dirigir cap a les muntanyes en la distància, encara que estaven ocultes per la pluja i la boira. Podria haver-se tornat cap a qualsevol quadrant, atès que l'eixam estava atacant als txiss des de totes les direccions dins dels perímetres. Però les muntanyes era on Zekk l'estava esperant i la Jaina desitjava estar tan a prop d'ell com fos possible. Amb Taat encara atrapat a la Nebulosa Utegetu, ell era ara tot el seu niu, les paraules que completaven els seus pensaments, el batec que impulsava el seu cor, i si moriria avui, volia fer-ho a prop seu.

Tot d'una, el ressò dels rifles xàrric van començar a esvair-se i l'eixam va començar a avançar més ràpidament. La Jaina finalment va acabar de creuar la sang de kíllik i no va veure res davant excepte branques que degotaven i ales que aletejaven. No hi havia txiss per enlloc, ni raigs de mort titil·lant per frenar la Colònia. La Jaina no podia creure que realment haguessin trencat la llegendària disciplina txiss, que l'última exhortació d'UnuThul havia estat tot el que calia perquè l'eixam trenquessin les línies enemigues.

Alguna cosa anava malament.

La Jaina es va aturar i es va girar cap a la Wuluw.

-Alto! Digues-los que parin. És una...

El ressò d'una andanada que s'apropava va retrunyir a través dels arbres i llavors la jungla va esclatar en una tempesta furiosa d'obusos que detonaven i fusta que es trencava. Tota la part superior dels arbres va començar a desplomar-se des de dalt, aixafant milers d'insectes desafortunats i filagarses de vapor verd va començar a desplegar-se a través dels mogos i a enfonsar-se cap a terra de la selva.

Els kílliks es van aturar i van ressonar amb els seus pits per l'alarma, movent les seves ales i intentant evitar que la boira es posés sobre els seus cossos, però els obusos van continuar arribant. Les filagarses de vapor es van convertir en una boirina arran de terra i després la boirina es va convertir en boira. La pluja només va semblar fer que la boira es fes més espessa, com si l'insecticida s'activés amb l'aigua. El riu de Jooj va deixar d'avançar, el sòl de la jungla es va omplir de Rekkers amb convulsions i la Jaina va començar a ennuegar-se amb l'olor malaltissament dolça del gas mortal.

Ella va utilitzar la Força per obrir un forat a través de la boira verda. Abans que pogués treure els electrobinoculars del seu cinturó utilitari, el forat es va congestionar amb Rekkers que carregaven. Ella va començar a saltar sobre un tronc de mogo de manera que pogués veure per sobre d'ells, després va comprendre com d'exposada que això la deixaria i s'ho va pensar millor.

-Digues-li en aquests soldats que esperin! -va dir la Jaina a Wuluw-. Necessito veure-hi.

Wuluw tot just havia rebut l'ordre abans que els Rekkers caiguessin al terra de la selva. La Jaina va col·locar els seus electrobinoculars en mode d'escaneig i va mirar pel túnel que estava mantenint obert a través del núvol verd. Fins i tot amb tot el fullatge tret pels d'esfulladors txiss, era gairebé impossible veure molt lluny a través de la gruixuda fusta. Però al final, va veure la lluentor de la boca d'un canó espurnejant des del costat d'un mogo de cinquanta metres. Li va donar a l'arbre una ferotge empenta amb la Força i el va enviar estavellant-se contra el terra de la selva.

Una andanada de raigs xàrric txiss va reduir les arrels verticals a una pluja de fang i estelles fumejants, però la Jaina no va perdre el temps buscant als atacants. El foc havia estat ràpid i precís, el que significava que havia vingut d'infanteria desmuntada i això li va dir molt del que necessitava saber.

La resta ho va descobrir la Jaina quan un altre centelleig quan el foc va deixar la boca del canó va omplir el visor dels seus electrobinoculars. Ella va centrar el centelleig, va augmentar la imatge i es va trobar mirant a la silueta massissa d'un MetaCanó, una de les peces de camp de desembarcament i desplegament més grans dels txiss. El MetaCanó podia disparar raigs amplificats, trets làser o fins i tot primitius obusos amb un canvi «ràpid i fàcil» del canó.

El que no podia fer, però, era reaccionar ràpidament a un canvi de tàctiques.

-Tothom a les copes dels arbres -va ordenar la Jaina. L'insecticida txiss no seria tan efectiu en la coberta de la jungla, atès que es dispersaria ràpidament pel vent o s'enfonsaria fins al terra-. Avanceu ràpidament fins que l'enemic comenci a disparar a la coberta de la selva, llavors deixeu-vos caure a terra i continueu. Espereu foc d'armes petites en... -Comprovà el seu mesurador de distància-... aproximadament un quilòmetre.

Havent transmès ja les ordres, Wuluw va començar a pujar al mogo més proper. Els squibs la van seguir de prop. La Jaina va retornar els seus electrobinoculars i el seu sabre làser al seu cinturó utilitari i llavors es va dirigir darrere d'ells, donant ordres mentre escalava.

-Informa a tots els nius que sembla que els txiss han tornat a portar la seva artilleria pesada per aturar-nos.

Wuluw va deixar d'escalar i girà el cap enrere, amb les seves mandíbules obertes per l'alarma mentre la mirava per sobre de la seva esquena.

-B-B-u?

-De veritat -va dir la Jaina-. No et preocupis. No deixarem que res no passi.

Wuluw va aixafar les seves antenes dubtosament.

-Buur Urbu ruub u.

-Vull dir aquesta vegada. -La Jaina va agitar la mà, utilitzant la Força per apartar un banc d'insecticida que es dirigia cap a ells-. Només segueix escalant... i fes la teva feina! Els altres nius necessiten aquest informe.

Wuluw va expulsar l'aire a través de les seves espires respiratòries, després va tornar el seu cap i va tornar a escalar. Un moment després, va començar a brunzir amb el seu pit, transmetent el plaer dels altres nius per com estava progressant la batalla. Kolosolok aviat atacaria el perímetre.

Finalment van escalar per sobre de les capes de vapor fins a les restes de la coberta de la jungla. Tot el fullatge havia desaparegut, per descomptat, deixant als grans mogos esgarrapant els núvols de pluja amb els dits encorbats de les seves copes nues. L'andanada d'artilleria havia obert sorprenentment pocs forats en l'extensió gris i havia fins i tot uns quants ocells confosos donant voltes sobre les copes dels arbres.

Per alleugeriment de la Jaina, milers de Rekkers havien sobreviscut a la perillosa escalada des del terra de la selva. Ja estaven avançant a través de la pluja, saltant de copa en copa amb un poder i una gràcia que fins i tot els wookiees haurien envejat, d'haver estat capaços de passar per alt els sis membres, les antenes i els grans abdòmens pendulars dels Rekkers.

Els Jooj estaven avançant d'alguna manera diferent, serpentejant a través de les copes dels arbres en enormes mantes sinuoses, envoltant els buits de la coberta o creant amb els seus cossos llargs ponts que bullien. L'artilleria txiss continuava atacant ferotgement la jungla més avall, fent ocasionalment que la copa d'un mogo es desplomés en l'embolic verinós mentre els kílliks plens de pànic saltaven fins a la seguretat de les copes adjacents.

Però principalment, l'avanç de la Colònia no trobava oposició. Els Rekkers i els Joojs continuaven elevant-se fins a la coberta darrere de la Jaina i eren, per davant fins on arribava la vista, una marea imparable d'insectes que bullia a través de la part superior de la selva cap a les línies txiss.

La Jaina es va girar cap a la Wuluw.

-Què tal ets saltant?

-Bub Bu -va admetre l'insecte.

-Això és el que pensàvem -va dir la Jaina. Va tornar la seva esquena cap a la Wuluw-. Puja.

La kíllik va saltar i va embolicar els seus sis membres al voltant del cos de la Jaina.

-Què hi ha de vosaltres dos? -va preguntar la Jaina als squibs.

Ells van doblegar les seves orelles humides fins aixafar-les.

-No et preocupis per nosaltres, nena -va dir Cicatriu-. Estarem just darrere teu.

-Ho sento. No preteníem insultar-vos -va dir la Jaina. Els va fer un gest amb el cap en direcció a les línies txiss-. Per què no obriu la marxa?

Ells van fixar els seus ulls foscos en ella durant un moment, després van penjar els seus rifles làser repetidors creuats sobre les seves esquenes i van córrer a corre-cuita a quatre potes. Quan van arribar al final de la branca, van separar els seus braços i van planejar gairebé vint metres fins a la copa del següent arbre.

Quan es van aturar per esperar-la, ella es va aturar per parlar per sobre de la seva espatlla amb Wuluw.

-Què saben els nius sobre aquests dos?

-Urubu Bubu RBO -va respondre la Wuluw.

-Es que són squibs! -va dir la Jaina-. Què estan fent aquí?

-Bubuu Urrb.

-A més de matar txiss -va dir la Jaina.

-Ruubu Bu -va respondre la Wuluw-. Ub rur uru.

-No és suficient -va dir la Jaina exasperada-. La gent no creua la major part de la galàxia només per lluitar en la guerra d'un altre. Especialment no els squibs.

-Urub R Buur.

-Quina cosa van enviar? -demanà la Jaina.

-Urub O ur r Buur.

-Només La Cosa? -va preguntar la Jaina-. Mai hem sentit parlar de La Cosa.

-Rburubru Uburburu buu -va explicar la Wuluw-. Urb o?

-D'acord.

La Jaina va fer petar el coll amb irritació, però sabia que no tenia sentit interrogar més la Wuluw. Els insectes tenien uns motius poc sofisticats, així que si un company de transacció en què confiaven enviava a algú perquè els ajudés a lluitar contra els txiss, no era probable que els kílliks fessin moltes preguntes. Ella va advertir-la que s'agafés fort i llavors va començar a saltar amb la Força darrere dels squibs.

Estaven potser a mig camí dels MetaCanons quan un ploriqueig descendent es va sentir sobre la jungla. La Jaina va mirar cap al so i va veure les vetes d'un esquadró d'Ariets Aeris aproximant-se a través de la pluja.

-Fill d'una truja Sith! -maleí la Jaina.

Zekk i el seu eixam li havien donat una pallissa als Ariets Aeris durant l'aterratge inicial, així que ella no havia esperat que els txiss arrisquessin el que quedava de l'ala en mig d'un xàfec.

La Jaina va apuntar al centre de la formació, després es va obrir a la Força i va començar a empènyer un dels Ariets Aeris cap a un company d'ala. El segon va fer una maniobra evasiva i la primera aeronau va començar a lluitar contra la seva subjecció. La resta de l'esquadró va obrir foc un segon després. Una paret de fum va esclatar a la coberta de la selva i va començar a rodar cap a ella.

-Digues a Zekk que porti al seu Ala Eixam aquí baix, ara! -va dir la Jaina per sobre de la seva espatlla.

-Bb.

-No? -va cridar la Jaina-. Tenim cuques de llum!

Wuluw va explicar que les ordres d'UnuThul havien estat clares. L'eixam aerotransportat no havia d'atacar fins que els txiss comencessin a evacuar.

-Els txiss no van a evacuar si no aturem aquests Ariets Aeris! -va protestar la Jaina-. No tindran cap raó per fer-ho, perquè tot el que quedarà del Gran Eixam és una selva plena de cuques rebentades per raigs amplificats!

-Rruub Uru Bubub -va informar la Wuluw-. Ubbuburu buub.

-No m'importa si els Kolosoloks estan atacant -va dir la Jaina-. Això ens farà cap bé aquí dalt, oi?

-Urbuubur, Buubu ururbu.

-Oh. -La Jaina va guardar silenci durant un moment, encara lluitant per empènyer amb la Força l'Ariet Aeri contra un company d'ala-. Quan ho mires d'aquesta manera, potser siguem prescindibles.

Una bola de foc va esclatar sobre la coberta de la jungla quan la Jaina finalment va tenir èxit. Amb una mica de sort, un dels Ariets Aeris que havia enderrocat havia estat el comandant, però sabia que era millor no creure que això llançaria a l'esquadró a la confusió. Els txiss eren massa organitzats per deixar que una cosa tan petita com les baixes pertorbés els seus plans.

Wuluw va començar a tremolar a l'esquena de la Jaina.

-Uuuu Buuuu...

-Ah, no siguis així -va dir la Jaina. L'esquadró estava ara tan a prop que podia veure les siluetes d'ales encorbades dels Ariets Aeris individuals-. Potser no és tan dolent.

-Bu Ubu ru...

-Mira, no hauries de creure tot el que diem -va dir la Jaina.

-Urbur?

-De veritat -va replicar la Jaina. Va fixar la seva mirada en l'esquadró d'Ariets Aeris, després es va obrir a Zekk, concentrant-se molt i intentant fer-li sentir la seva alarma a través de l'agrupament de batalla-. Els humans exagerem.

Wuluw va deixar de tremolar i va romandre curiosament en silenci durant un moment.

- Burubu rurburu -va informar llavors.

-Sí? -va panteixar la Jaina, fingint sorpresa-. Bé, l'InvisibleX d'en Zekk no va a descobrir res, oi? Els txiss ni tan sols poden veure això.

-Ur! -Wuluw va fer petar les seves mandíbules amb delit i després va començar a fregar les seves antenes sobre la cara de la Jaina-. Burrb o!

-D'acord! Ja n'hi ha prou! -va riure la Jaina-. Si anem a sortir d'aquesta, encara necessito veure.

Wuluw va doblegar les seves antenes cap enrere immediatament.

Tan aviat com la seva visió es va aclarir de nou, la Jaina va comprendre que havia perdut de vista als squibs. Probablement, s'havien tornat a deixar caure a la selva tan aviat com els Ariets Aeris van aparèixer, preferint arriscar-se amb els MetaCanons. No hi havia temps per a preocupar-se per això. Ara podia veure els Ariets Aeris fent escombrats d'un costat a un altre, ruixant una paret de raigs làser davant d'ells i calant foc a una franja de la coberta de la selva d'un quilòmetre d'ampla.

La Jaina es va obrir a la Força i els va intentar empènyer de nou, però els txiss aprenien ràpidament. El seu objectiu simplement es va separar de l'esquadró i va escalar, lluitant contra la seva subjecció de la Força fins que va entrar en els núvols i ella els va perdre de vista. Pensant que la pertorbació era tan bona com la destrucció, va començar a empènyer amb la Força de nou a la resta de l'esquadró. Tots es van esvair entre els núvols... i llavors van tornar a deixar-se caure a la vista uns moments després, en perfecta formació i més a prop que abans.

-De pressa, Zekk! -va dir la Jaina en veu baixa.

-Ubr?

-He dit que necessitem seguir pressionant l'atac -va replicar la Jaina, sense voler alarmar de nou la seva Wuluw-. Vegem si podem trobar un bon lloc d'observació.

La Jaina va saltar amb la Força cap a un mogo especialment alt, després va utilitzar la Força per fer-se lleugera i va ascendir alt cap a les branquetes més petites fins que va tenir una visió clara de tota la zona fins a les muntanyes. A través de l'embull de branques d'arbre pelades, eren visibles diversos MetaCanons al terra de la selva, al voltant de mig quilòmetre més endavant. La Jaina va recuperar els seus electrobinoculars i va veure que els equips estaven ocupats canviant la configuració de les seves armes, reemplaçant els canons balístics per emissors de raigs amb punta de ventall més apropiats per a la lluita propera.

-Fes que els Rekkers saltin sobre aquests MetaCanons ara! -instruí la Jaina a Wuluw-. Si no arriben allà en els pròxims trenta segons, aquests ventalls de raigs amplificats els faran trossos.

-Ru.

La Jaina va comprovar el progrés dels Ariets Aeris i ara els va trobar tan propers que va poder veure els ventalls emissors de sota les ales centellejant amb els raigs amplificats individuals. I va poder sentir la fusta trencant-se quan els arbres mogo esclataven en flames. Va intentar el seu atac d'empènyer amb la Força altra vegada i de nou només va tenir èxit en enviar l'esquadró sencer als núvols durant no més de tres segons.

La Jaina es va obrir de nou a Zekk, urgint-li al fet que es donés pressa. En resposta, l'agrupament es va omplir amb confiança.

La Jaina va retornar els seus electrobinoculars als seus ulls i va començar a escanejar la resta del camp de batalla. Cinc quilòmetres més enllà dels MetaCanons, l'escut del perímetre txiss estava brillant a través del fum de la batalla, sent una paret daurada que parpellejava i centellejava quan les hordes de la Colònia atacaven amb catapultes, magcanons i altres peces de camp primitives. Els txiss estaven responent amb canons de raigs amplificats muntats sobre transports blindats de tropes dirigint la majoria del seu foc cap a una línia de prop de cinquanta turons coberts de molsa que semblaven estar caminant lentament cap endavant.

Kolosolok estava atacant.

La Jaina va mirar meravellada. Amb més de cinquanta metres de llargs i deu metres d'alt, els enormes insectes s'assemblaven a paneroles-aranyes de la mida de vaixells de càrrega, amb closques amples i lleugerament geperudes que els cobrien l'esquena sencera. No obstant això, els seus caps eren lleugerament semblants a les dels escarabats, amb un embull d'antenes negres i rígides que s'assemblaven més a banyes.

Tot i que els Kolosolok semblaven lents i maldestres, estaven cobrint tant terreny que la multitud de soldats kílliks que seguien les seves esteles estaven tenint problemes per mantenir el pas. Els canons de raigs amplificats eren inútils contra ells. Els raigs rebotaven inofensivament sobre la gruixuda quitina dels seus caps o feien cràters de tres metres de profunditat en la molsa verda i esponjosa que cobria els seus tòrax. I quan un tret de canó penetrava la seva quitina, el breu guèiser de sang marró semblava passar inadvertit, almenys per a la víctima.

El crepitar dels focs a la coberta de la jungla es va convertir en un rugit creixent i Wuluw va començar a tremolar de nou a l'esquena de la Jaina.

-Rurb u brubr ub.

-No podem anar-nos-en encara. -La Jaina no va baixar els seus electrobinoculars-. Aquests MetaCanons haurien d'obrir foc amb els seus ventalls de raigs amplificats més o menys...

Un rugit terrible va esclatar a la jungla, estremint l'arbre de la Jaina amb tanta duresa que ella va haver d'enganxar-se amb la Força a la branca en la qual estava asseguda.

-... Ara! -va cridar-. Agafa't!

Una tanda de cops forts i perllongats van començar a sonar des de l'àrea propera als MetaCanons i els vells arbres mogo de cent metres van començar a caure al terra de la selva, amb les seves bases destrossades per la calor fins a fer-los caure.

La Jaina va continuar estudiant l'escut del perímetre. Aquesta era la clau, el lloc on la batalla es guanyaria o es perdria. Els defensors txiss van canviar de tàctica, mantenint-se sobre els seus transports de tropes per llançar granades de gas i càrregues vaporitzadores. Les granades de gas van semblar posar malalts als Kolosoloks, fent que s'estremissin i trontollessin quan una realment impactava contra ells. Les càrregues vaporitzadores obrien esvorancs en la seva quitina, de vegades resultant en un torrent de sang i òrgans prou gran com per fer-los caure sobre els seus ventres. Fins i tot llavors, els enormes guerrers continuaven arrossegant-se cap endavant.

Les armes txiss simplement eren massa lleugeres per detenir als Kolosolok. Més de la meitat del niu va aconseguir arribar al perímetre amb vida i va començar a banyegar la cortina d'energia, intentant mossegar les torres metàl·liques del transmissor amb les seves mandíbules, cavant amb les seves urpes enormes forats a terra i servint com torres de setge per als rius de soldats kílliks que pujaven per fluir sobre les seves esquenes.

Una picor freda es va elevar a la meitat de l'esquena de la Jaina. Ella va abaixar els electrobinoculars i va girar, baixant la mirada per la jungla cap al lloc que semblava ser la font de la sensació. No va veure res excepte ombres. Va començar a obrir-se a la Força, però llavors el ploriqueig d'un Ariet Aeri que s'aproximava es va convertir en un xiscle i la calor de la coberta ardent va començar a escalfar-li la cara i va saber que Zekk no arribaria a temps.

La Jaina va girar de nou cap al so i es va trobar mirant a través de la bombolla de la cabina directament als ulls vermells d'una pilot txiss. No hi havia emoció a la cara de la dona mentre girava la seva palanca de control, movent els seus ventalls de raigs amplificats en direcció a la Jaina.

Wuluw va cridar i la Jaina va sentir que la seva pròpia mà s'elevava com per protegir-se d'un tret. Però en lloc de girar el seu palmell cap als ventalls emissors, va donar uns copets amb els dits lateralment, obrint-se a la Força per treure la palanca de control de l'Ariet Aeri de les mans de la pilot.

Els ulls de la txiss es van obrir molt per la sorpresa. Es va abalançar per encalçar la palanca de control rebel i la Jaina no va veure què va fer la dona després d'això. L'Ariet Aeri simplement es va submergir en la coberta de la selva i es va esvair i, un instant després, un plomall taronja de foc va pujar a través dels arbres. La Jaina va sentir un raig de calor a les plantes dels peus i Wuluw xisclà de nou i es va agafar a ella fins i tot amb més força.

La resta de l'esquadró va rugir en passar, ruixant cortines carmesines de mort a cinquanta metres a cada costat d'ella, omplint la Força amb l'angoixa de milers de kílliks moribunds, tornant instantàniament l'aire tan calent que la gola de la Jaina es va tancar de cop.

Llavors la picor entre els omòplats de la Jaina es va convertir en un fred sotrac. Ella va saltar sense trobar el temps de mirar i es va trobar caient a través de la jungla plena de fum sense cap idea de què hi havia a sota. Sense cap idea més enllà del perill que sentia. Estava en la mira d'algú i ho va saber.

Una andanada de raigs làser començà a cosir l'aire al voltant d'ella, forçant-la a una caiguda desmanegada de la Força que va enviar volant la Wuluw. Ella es va retorçar, allargant la mà per arrossegar a la kíllik de tornada cap a ella... i va veure el tòrax de la Wuluw trencat quan un tret làser el va esquinçar.

La Jaina va sentir la mort de la kíllik com si fos la seva pròpia. Un foc terrible va florir dins d'ella i va començar a crepitar en les puntes dels seus dits, desitjant ser alliberat, desitjant venjança. Una branca de mogo va aparèixer entre el fum de sota i ella es va obrir cap a ella en la Força, col·locant-s'hi a sobre i aterrant tan suaument com una ploma.

Un grapat de trets làser van cosir a trets el tronc de l'arbre i després es van detenir de sobte, es van aturar quan els seus atacants van comprendre que ella estava protegida. La Jaina va treure el seu sabre làser del seu cinturó i va saltar amb la Força cap a la branca per sobre, després es va arrossegar cap al tronc i va mirar al seu voltant, cap a la font dels trets làser. Com havia sospitat, Morro Llarg i Cicatriu estaven ajupits en una ranura del tronc en el següent arbre, amb els seus grans ulls foscos escanejant l'àrea on ella havia desaparegut.

La Jaina va arrufar les celles. Sicaris squibs.

Ella va començar a escanejar les branques properes, planejant la ruta que la portaria darrere dels dos assassins, insegura en la seva fúria de si pretenia capturar-los o simplement cobrar venjança.

Va ser llavors quan Zekk va tocar-la a través de l'agrupament, preguntant-se si estava ferida, urgint-li a què se centrés. La venjança no era important. Que mai era important. La batalla era tot el que importava ara. Ella tenia una responsabilitat cap a la Colònia.

La Jaina va mirar cap al cel. El fum era tan espès que ella amb prou feines podia veure els núvols de pluja verda per sobre, però ells encara hi eren, encara abocant aigua sobre la selva ardent.

La Jaina es va preguntar què li havia portat a Zekk tant de temps obrir-se a ella i la imatge d'un Punyent que atacava va omplir la seva ment. Per descomptat, els txiss mai atacarien sense cobertura superior. Ella va tornar el seu sabre làser al seu cinturó utilitari i després va utilitzar la Força per fer cruixir una petita branca a uns trenta metres darrere de Morro Llarg i Cicatriu.

Els dos squibs van saltar fora del seu lloc ocult i van començar a baixar de l'arbre de cap, movent-se tan ràpidament que la Jaina es va preguntar si estaven caient. Una vegada que la parella es va haver perdut de vista, ella va xiuxiuejar a les seves esquenes, utilitzant la Força perquè portés la seva veu molt tallant.

-Acabarem amb això més tard -va dir ella-. Si us manteniu amb vida tant de temps.

Un parell de crits sobresaltats van ressonar a través del fum.

Un moment després, el brunzit dels motors repulsors d'un InvisibleX va passar per sobre. Ella va aixecar la vista per veure una línia negra centellejant darrere dels Ariets Aeris, amb els seus canons làser estripant el cel.

Els MetaCanons seguien rosegant la jungla, però ara la Jaina podia sentir també altres sons: el gemec de les veus enemigues, els sons metàl·lics de les boles de les armes trencadores sobre les armadures de metall i les explosions en cadena com trons de la munició. Els Rekkers havien aconseguit arribar a les línies txiss.

Veient que els nivells inferiors de la jungla, almenys en la direcció de la lluita, havien esclatat en una sòlida paret de flames i fum, la Jaina va tornar a la coberta. Podia veure l'InvisibleX d'en Zekk en la distància mentre perseguia els Ariets Aeris, però no gaire més.

La Jaina va recuperar els electrobinoculars, després va utilitzar la Força per aclarir un forat a través del fum. Els MetaCanons havien obert una trinxera de tres-cents metres a la jungla. Una paret sòlida de fum i vapor estava sortint d'aquesta trinxera, mentre que milers de Rekkers i milions de Jooj s'apinyaven en ella. Clarament, la situació dels MetaCanons estava sota control.

La batalla en el perímetre estava anant més pobrament. Els txiss s'havien concentrat davant dels Kolosoloks, llançant càrregues vaporitzadores i granades de gas als grans insectes i disparant els seus rifles xàrric des dels sostres dels seus transports de tropes. La marea kíllik pressionava l'atac, abocant boles d'armes trencadores sobre els escuts o saltant simplement sobre l'horda de defensors.

Els txiss eren massa disciplinats per rendir-se al pànic i estaven massa ben entrenats per trencar la formació. Les unitats de suport entraven en combat per esquadres, escamots i companyies. Els cossos, d'insectes i de txiss, començaven a amuntegar-se a tres i quatre d'alt i després a deu. Els transports de tropes explotaven o estaven tan cosits a trets per foc d'armes trencadores que les tripulacions es podien veure fets trossos a l'interior. Els Kolosoloks estaven banyegant l'escut, omplint l'aire de ruixades daurades d'espurnes de descàrrega, retrocedint estabornits i convulsos, colpejant-los després una altra vegada i una altra... i el perímetre encara aguantava.

Llavors la Jaina va veure una càrrega vaporitzadora txiss volar desviada quan el soldat que l'havia llançat va ser encertat per una línia de boles d'armes trencadores. Responent més a l'instint que a un pla, es va obrir cap a la càrrega vaporitzadora en la Força. El seu control a tal distància era gairebé inexistent, així que simplement la va empènyer cap a la torre de transmissió més propera i va mirar amb sorpresa com el puntet distant donava cops al lloc... després queia a terra i simplement es quedava allà.

La Jaina va maleir en veu baixa i després va baixar els seus electrobinoculars.

-El rodder no va prémer el...

El punt brillant d'una detonació va aparèixer a través del fum i un sobresalt sobtat de sorpresa es va disparar a través de la Força. La Jaina va aixecar de nou els seus electrobinoculars, després va aclarir un forat per veure a través del fum i es va sorprendre de veure que la torre de transmissió havia desaparegut després de tot. Els kílliks estaven entrant a través del forat en l'escut del perímetre, embolicant a una companyia de defensors txiss i desplegant-se cap a fora en una marea imparable.

La Colònia havia trencat la línia enemiga. Ara els txiss haurien d'evacuar.

Següent