Traïció (XXIV)

Anterior

CAPÍTOL 24

SISTEMA KUAT, ESTACIÓ TORYAZ

Jacen estava assegut en una cadira rodant amb els peus damunt de l'escriptori davant seu. Sabia que aquesta imatge que estava transmetent mostraria les soles de les botes de prop, la resta del seu cos assegut a una distància lleugerament més gran i després a Ben, dret solemnement darrere de la cadira.

-Un què? -va preguntar.

La imatge tridimensional d'un vell home twi'lek, amb la seva pell arrugada del torrat del desert, amb les cues del seu cap embolicades artísticament al voltant del seu coll, tenia menys d'un metre d'alt i estava situada sobre del centre del seu escriptori. Era prou gran perquè Jacen veiés l'expressió del twi'lek, una d'alegre diversió.

-És un pensament -va dir el twi'lek-. Una idea.

Jacen va sostenir el grup de borles davant seu i el va estudiar.

-Totes elles?

Les cues del cap del twi'lek es van estremir i llavors aparentment es va adonar que no estava parlant amb un altre de la seva pròpia classe i es va permetre un gest tosc i ample: un encongiment d'espatlles.

-No ho sé -va dir-. Només puc parlar per la que està més avall.

Jacen va examinar aquesta borla amb gran detall. Estava composta de sis trenes separades per vidrets torrats i vermells, cadascuna nuada intricadament.

-Com és això un pensament?

-És com escriure -va dir el twi'lek-. Un patró de nusos tan individualitzat, tan específic que poden portar pensaments de la manera en què ho fa l'escriptura. En realitat vaig haver de prendre l'escàner de l’holocàmera de major resolució que tenia quan me la va enviar  i passar-ho per un intèrpret d'escultura, generant una rèplica tridimensional en un material flexible, abans de poder-lo interpretar. Ha de sostenir-se, manipular pel tacte, perquè el seu significat es torni clar.

-I què vol dir això?

-Fins on puc traduir-lo al bàsic, vol dir: «Ell s'enfortirà a si mateix a través del dolor».

Jacen li va dirigir al twi'lek una mirada escrutadora.

-Sembla sobresaltat, Mestre Solo.

Jacen va negar amb el cap.

-No sóc un Mestre, només un Cavaller Jedi, For'ali. Em disculpo si li he fet creure que està parlant amb un igual social.

-No penso en tals termes de segregació, Jedi Solo.

-Quant al meu sobresalt... aquesta frase té un ressò d'una vella dita Jedi: «No hi ha dolor on resideix la fortalesa». Podria realment traduir-lo d'aquesta manera?

For'ali va negar amb el cap, un gest deliberat i artificial.

-No. Està més a prop de «Ell s'enfortirà a si mateix a través del dolor».

-I no pot llegir cap de les altres?

-No. No són twi'lek. De fet, la que puc comprendre no està en twi'lek universal. És un romanent de la cultura Tahu'ip de Ryloth, un antic subgrup de la nostra cultura moderna. No som un poble més homogeni que els humans.

-I tant. Quant ha passat des que una tècnica d'enregistrament com aquesta va ser utilitzada?

-Potser cinc-cents anys estàndard? Ara la tècnica és coneguda només per uns quants erudits. No m'elevo molt a mi mateix a clamar ser un dels tres individus amb suficient coneixement per haver traduït aquesta cosa a través d'una reproducció.

Jacen ho va considerar.

-Així que aquestes altres borles, si no són de fabricació twi'lek...

-D’origen cultural twi'lek, en qualsevol cas.

-Sí, això és el que volia dir. Podrien encara ser la mateixa classe de cosa? Una forma d'escriptura?

-Sí. O, crec, diverses. Són distintives en les maneres en què van ser fetes, cadascuna fabricada a través d'una tècnica diferent. Sospito que significa que, si totes convergeixen en el missatge, cadascuna ho fa a través d'un mètode diferent de comunicació. Potser d'un món o una cultura diferent.

Jacen li va dirigir un somriure.

-Sé que això sonarà mandrós...

-Però i si hi ha una font central de coneixement que pogués ser capaç de descodificar a totes elles?

-És molt bo llegint ments, For'ali. És sensible a la Força?

-No, merament estic familiaritzat amb la mandra acadèmica. -El twi'lek ho va considerar-. Li recomanaria el món de Lorrd. És un dipòsit de coneixement acadèmic, i la seva gent, com la meva pròpia, han desenvolupat una major facilitat per a la comunicació no verbal que la majoria. Potser augmentaria les possibilitats que tinguin coneixement concentrat en aquest camp. Però pot portar-les allà. No puc garantir que els experts en altres camps de comunicació poguessin interpretar el significat d'una d'aquestes borles per una rèplica.

Jacen va assentir.

-Just el que volia saber. Els meus elogis cap a vostè, For'ali.

-Gràcies per portar-me una tasca que s'acomoda al meu interès. Potser, quan tot acabi, podria enviar-me l'objecte perquè l’estudiï. -For'ali va somriure-. Les rèpliques mai són tan bones.

-Veuré el que puc fer. Gràcies i adéu.

-Adéu.

Jacen es va inclinar cap endavant per prémer el botó de desconnexió i l'holograma del twi'lek es va esvair de la vista. Jacen va tornar a relaxar-se en la seva cadira i es va asseure durant llargs moments estudiant la borla inferior.

-Et preocupa, oi? -va preguntar en Ben.

Jacen va assentir, absentment, i va fer un gest perquè el noi s'assegués a la següent cadira.

Ben es va asseure.

-Per què aquestes paraules són d'alguna manera semblants a una dita Jedi?

-Parcialment per això. És com el vell mantra, però menys, no sé, sa. L'altra cosa que em preocupa és que aquesta asseveració podria haver-se fet sobre mi... almenys, la manera en què jo era durant la guerra amb els yuuzhan vong. La manera en què em van tractar quan era un captiu... bé, el dolor és tot el que ells coneixen.

-Així que anem a Lorrd?

-Anem a Lorrd. Vés a fer les maletes.

CORONITA, CORÈLLIA

La sala de la conferència de guerra estava gairebé buida. Wedge Antilles va estrènyer la mà de l’almirall Karathas i els seus ajudants, després els va veure sortir de la cambra. Ell va començar a arreglar el seu quadern de dades, indubtablement organitzant els innombrables arxius amb els que havia estat bombardejat per diversos oficials una vegada que el seu pla per a l'alliberament de Tralus se li havia donat una aprovació temptativa.

-Necessitem esperar que els droides CYV tornin a per nosaltres -va dir la Leia.

-Això ho sé -va protestar en Han-. No estava planejant llançar-me al corredor mentre l'equip de seguretat d’en Thrackan espera allà fora.

-Bé, semblaves impacient.

-Ah.

Han va intentar forçar-se a semblar menys impacient.

No va poder. El pla d'en Wedge ocupava gairebé tota l'energia de processament del seu cervell.

Tampoc és que ell l’enganyés.

-No t’ofereixis voluntari -va dir la Leia.

-Huh? Per a què?

-Per al pla d’en Wedge.

-Jo... -La part de la ment d’en Han que podia convincentment donar-li voltes a excuses i arguments no tenia prou recursos disponibles. Va recórrer a la veritat-. He de fer-ho, Leia. Aquesta missió va ser feta per a mi.

-No creus que Thrackan descobrirà qui són els pilots? Podries sobreviure a la missió només perquè et facin explotar per control remot quan estiguis tornant a Corèllia.

-Estic segur que Wedge pot...

-General Antilles. –Era la veu d’en Thrackan de nou, encara ressonant des de la següent sala d'observació.

A baix, Wedge va tornar a mirar cap amunt.

-Senyor.

-Tinc un favor que demanar-li. Com Ministre de Guerra. Una cosa que és indubtablement el seu deure patriòtic. Una cosa que realment hauria d'haver fet ja. -El to d’en Thrackan era plaent i gens urgent.

Wedge tornà la seva atenció al seu quadern de dades.

-Escoltem-lo.

-Té una filla servint amb les forces armades de l'Aliança Galàctica sota el nom de Lysa Dunter. Està assignada a la força que ocupa Tralus.

Fins i tot des d'aquesta distància, i fins i tot veient tan poc de la cara d'en Wedge com la seva actual orientació li permetia, en Han i la Leia van poder veure la sobtada rigidesa de l'home.

Wedge va tancar el seu quadern de dades i se'l va ficar en una butxaca, i després casualment va tornar la seva cadira per enfrontar-se a Thrackan.

-Sí, ella està en les forces armades de l'AG. Com ho estan molts corellians. Tot i que no estic segur d'on està just ara.

-Vaig a enviar-li un missatge -va dir en Thrackan-. Agrairia que vostè inclogués una nota demanant-li que cooperi amb el que suggereixo.

-I què va a suggerir?

-Això realment no li importa.

Wedge ni tan sols va intentar pretendre despreocupació o sorpresa.

-I tant que sí. Se suposa que haig de ratificar qualsevol cosa que vostè li suggereixi, independentment del que sigui?

-Sí. És el seu deure. He d’insistir.

-Endavant.

Ara la veu d’en Thrackan va sonar confosa.

-Què?

-Endavant, insisteixi. Estic interessat de sentir-ho.

-D'acord, General Antilles, actuant com a Cap d'Estat i Ministre de Guerra de Corèllia, per la present li ordeno que es comuniqui amb la seva filla Syal i faci genuïnament tot el possible per persuadir-la que segueixi qualsevol curs d'acció que jo li recomani. Està això prou clar?

-Absolutament.

-I?

-Vagi’s a l'infern.

-Thrackan està intentant que el matin -va xiuxiuejar la Leia.

Han va assentir.

-Anem a la porta del costat i desitgem-li sort.

-Shush.

-Antilles -va dir Thrackan-, s'ha negat a obeir una ordre directa donada durant una crisi militar i ho tinc gravat. Si trio fer-ho, puc fer que agents de seguretat el treguin a ròssec ara mateix. Puc conduir-lo a judici en menys d'una hora i fer que l’executin al matí.

-I tant que pot.

Wedge es va posar dempeus i es va estirar, estenent els seus braços per sobre del seu cap i flexionant la seva esquena. La Leia gairebé va poder sentir els cruixits de les seves vèrtebres i articulacions. Llavors Wedge es va relaxar en una posició dreta més normal.

-També podria fer que m’assassinessin en temps de pau per tenir un pèl més bonic que el seu. Si estigués preocupat per aquesta mena de coses, mai hi dormiria. I ara vaig a explicar-li per què seria un error molt, molt dolent que fes això.

-Endavant.

-Si em nego, que ho he fet, i fan que m’assassinin, canviarà a un oficial superior per qualsevol oportunitat de sabotatge i recollida d'informació que una oficial molt jove pogués donar-li. No és un intercanvi molt intel·ligent. No sóc Garm Bel Iblis, però sóc el millor estrateg que té disponible.

»També tinc amics en posicions de poder i influència per tota la galàxia, i si sóc executat, no puc utilitzar-los per al seu avantatge. No puc enviar recomanacions perquè utilitzin la seva pròpia influència i tornin als seus governs planetaris cap al punt de vista de Corèllia, per exemple.

-Quina és la diferència entre que vostè faci això i que faci el que acabo de recomanar?

-Ordenar, Ministre, ordenar no recomanar. La diferència és que demanar-li, diguem, a Wes Janson que digui unes bones paraules sobre la nostra causa a l'exèrcit o el govern del seu món de Taanab és honorable. Demanar-li a la meva filla que violi els juraments que va fer quan es va convertir en oficial i que participi en una traïció no ho és. He comunicat prou la diferència?

-No sigui condescendent amb mi, Antilles.

-Deixi a la meva família fora d'això, Sal-Solo.

-Vaig a comunicar-me amb la seva filla. La convenceré que faci el que li dic.

-Endavant. -Wedge va arronsar les espatlles.

-No li preocupa que jo tingui èxit?

-Podria tenir èxit. Però jo no en seré part.

No hi va haver rèplica. Uns quants segons després, la llum de la sala d'en Thrackan, encara projectant un distorsionat rectangle a la taula principal de sota, es va apagar.

Wedge va caminar cap a la sortida i va desaparèixer de la vista sota la sala d’en Thrackan.

-Wedge acaba de fer que el matin -va dir la Leia.

Han va assentir.

-És massa llest per no saber-ho. No obstant això, no serà aviat. Thrackan el necessita per ara.

-Però tan aviat com s'enfadi prou per sobrepassar el seu autointerès...

-Sí.

RELLIDIR, TRALUS

-No estic contenta -va dir la Jaina.

Estava dreta sota els assolellats cels blaus en una gespa verda i plana. Suaus brises esvalotaven el seu pèl i la refredaven. Al seu costat estava Zekk, oferint-li suport silenciós... i ocasionalment punxades de sorpresa mentre l'humor d'ella canviava d'una posició a una altra.

Davant en la distància estava el blanc Centre Navos per a les Arts Escèniques amb les seves vuit torres bellament estriades. Més a prop, en una zona d'herba sense marques de senders de duracer, estaven els nou Ales-X de l'Esquadró Punt de Càrrega d’en Luke.

Sense ser defensats.

Bé, no del tot. En el buit de l'astromecànic del propi Ala-X d’en Luke estava assegut R2-D2 i el petit droide va oferir un trinat planyívol en contraposició a l'asseveració de la Jaina.

-On són els pilots, R2? -va preguntar la Jaina.

La cúpula superior de l’R2-D2 va girar, portant el seu ull de càmera principal fins mirar el distant edifici d'arts escèniques.

-I el destacament de seguretat per a aquests caces? -va preguntar ella.

L’astromecànic va tornar el seu ull de càmera principal cap a ella i va llançar una sèrie de ràpids xiulets i tons.

-Reassignats.

La Jaina va negar amb el cap, exasperada.

-Vols que jo faci això? -va preguntar en Zekk.

-Si sa plau.

Zekk va somriure i va treure un comunicador d'una butxaca del seu cinturó.

-R2, em donaries la freqüència de l'esquadró?

L’astromecànic va xiular la seva complaença.

-Gràcies. -Zekk va activar el comunicador-. Zekk a Esquadró Punt de Càrrega. La vostra nova comandant està aquí i desitja veure-us immediatament en els vostres Ales-X. Immediatament significa noranta segons a partir de la fi de la meva transmissió. Ningú no serà castigat per arribar amb les robes brutes, vestits de gala o bombolles i aigua del bany, però ningú vol fer tard. Això és tot. Fi.

Es va ficar el comunicador a la butxaca.

-Molt ben fet -va dir la Jaina-. Efectiu, però amb un potencial per a l'humor.

Zekk va inclinar el cap i després es va redreçar.

-Les teves ordres?

-Necessitem trobar un lloc per guardar aquests caces amb seguretat i no m'importa si han estat deixats aquí fora per demostrar el nostre poder militar aclaparador i el nostre menyspreu per les forces corellianes. I hauríem de fer algunes proves perquè pugui saber les habilitats dels pilots.

La Jaina va veure moure’s alguna cosa a la direcció del centre. Un home humà alt i de pell fosca, vestit només amb una tovallola blanca, que sostenia al voltant de la cintura amb les dues mans, estava corrent en direcció a ells.

-Aquest serà un interessant grup d'exercicis.

TRANSPORT DE BATALLA DODONNA, ORBITANT TRALUS

L’alferes «Lysa Dunton» i el seu company d'ala quarren es van elevar cap al camp contenidor d'atmosfera dins de l'hangar principal del ventre del Dodonna. Amb facilitat casual, van reduir la velocitat mentre s'acostaven a la brillant obertura, van creuar el camp per permetre que la resistència de l'aire els frenés altres pocs quilòmetres per hora crucials i van surar sobre els repulsors fins a la seva zona d'aterratge designada. Moments després, es van aixecar de les seves cabines.

Membres de la tripulació, apressant-se cap endavant, van penjar escales en els seus llocs, permetent-los sortir dels seus vehicles. Els mecànics van arribar, connectant unitats de diagnòstics i començant a proveir combustible.

El seu company d'ala quarren es va treure el casc i va llançar un sorollós sospir d'alleujament. Els seus tentacles facials es van agitar a la freda brisa artificial que bufava en els hangars.

-Un bany -va dir ell-. Necessito submergir-me. Mataria per submergir-me.

Es va tornar i va començar una marxa veloç cap a les portes que sortien de l'hangar.

La Syal va somriure veient-lo marxar. Les llargues patrulles eren dures per als quarren i els seus parents, els Mon Calamari. Es deshidrataven més ràpidament que els humans. Ella es va treure el seu propi casc i va decidir, però, que la decisió del seu company d'ala era la millor. Rentar-se minuciosament després d'hores de viatjar infructuosament al voltant de les vores del sistema de Corèllia, seria genial per la moral.

-Alferes Dunton? -El mecànic en cap, un home esvelt amb ulls foscos, es va aproximar a ella amb el seu quadern de dades de diagnòstics a la mà-. Puc parlar amb vostè un moment?

-I tant. -Ella es va apartar el pèl. Tan curt com era, no li donava massa problemes en les missions llargues, i almenys aquest cop s'havia posat el casc de manera que el seu serrell no li causés problemes addicionals-. Habitualment treballa amb la unitat d'Ales-X, oi?

-Sí, suboficial. Però tothom està sent canviat per especialitzar-se en altres disciplines mentre tenim temps d'inactivitat. Vaig omplir una petició per treballar amb els Eta-5 avui.

La Syal va mirar al quadern de dades d'ell.

-Hi ha cap problema amb el meu interceptor?

-No exactament. -Ell es va acostar i va baixar la veu de manera que la resta de la tripulació no pogués sentir les seves paraules-. En realitat, només volia portar-li salutacions de la llar.

Ella li va dirigir una mirada tallant.

-Salutacions de Ralltiir?

-Salutacions... -va dir ell- de Corèllia. Potser hauríem de parlar en algun lloc privat.

Una hora després, Líder VibroEspasa, un humà alt amb cabells blancs i faccions que suggerien que era un actor contractat per interpretar a un líder d'esquadró, es va inclinar sobre la taula d'interrogatoris cap a la Syal.

-Així que li va disparar? -li va preguntar ell.

Al costat d'ell estava asseguda una dona humana, de pell fosca, amb grans ulls que semblaven prou brillants i no crítics per pertànyer a algú molt més jove. La Syal mai l'havia vist abans. Portava robes civils totes de colors negres i blaus clars. La seva cara era inexpressiva, encara que els seus ulls estaven fixos en la Syal, esperant la seva resposta.

La Syal va assentir. Sentia que la seva cara estava tensa, especialment al voltant dels seus ulls, pel poc temps que havia estat plorant quan ningú estava mirant i el seu serrell, ara allisat per la suor, penjava pesadament sobre els seus ulls. Va desitjar que Líder VibroEspasa simplement s'assegués a la seva cadira i es quedés allà. Tot això d'estar dret, sens dubte per aparentar ser més intimidatori, l'estava posant dels nervis. A més, ella necessitava un amic just ara i era segur que ell no ho era.

-Encara no ho entenc -va dir la dona-. Per què li va disparar?

-Ell va envestir contra la meva pistola làser -va dir la Syal.

-Per què tenia una pistola làser? -va preguntar Líder.

-Per poder agafar-lo sota custòdia.

-No -va dir la dona-. La va treure per agafar-lo sota custòdia. Per què la tenia en primer lloc?

-Sempre la porto -va explicar la Syal-. Quan vaig ser prou gran per començar a tenir cites, el meu pare va insistir que en portés una.

Això era una petita mentida. El seu pare havia insistit que en portés dues. Però ella se les havia arreglat amb una la major part del temps des que va deixar la seva llar.

-I la va treure contra ell perquè ell estava intentant coaccionar-la -va continuar la dona.

La Syal va assentir.

- «Fes unes quantes coses per nosaltres», va dir, volent dir els corellians.

La dona va semblar escèptica.

-Alferes Dunton, vostè és una oficial de molt baix rang en un transport ple de gent que podria fer molt més mal a l'AG que vostè si fossin subvertits. Per què vostè? Què li fa tan vulnerable en aquesta classe d'intents?

-La seva cama -va dir Líder.

-Què?

La Syal li va dirigir una expressió completament incomprensiva.

-La seva cama -va repetir ell.

La Syal va abaixar la mirada. La seva cama dreta estava vibrant altra vegada. Ella la va mirar i aquesta es va aturar.

-Respongui a la pregunta, si us plau -va dir la dona.

-Jo sóc... -Syal la va mirar i després va tornar els seus ulls penedits cap líder-. Jo sóc corelliana.

Ell va mirar al seu quadern de dades.

-Correcte. Nascuda a Corèllia. Criada a Ralltiir.

-No. Nascuda a Corèllia... criada a Corèllia. L'oficial de reclutament va assumir, i va apuntar, que vaig ser criada a Ralltiir perquè tinc la ciutadania de Ralltiir. Però no la vaig aconseguir de la manera habitual. La vaig comprar.

-Què més és incorrecte en el seu registre? -va dir la dona.

-Res. Però Lysa Dunton, bé, aquest no és el nom amb el qual vaig néixer.

Líder va arrufar les celles en direcció a ella i es va asseure de nou.

-Va adquirir el rang d'oficial sota un nom fals. Aquí estem profundament en territori d'un consell de guerra.

-No, Lysa Dunton és el meu autèntic nom. El vaig canviar, legalment, en un jutjat de Ralltiir que és conegut per ser horriblement desorganitzat. Sabia que es necessitarien anys perquè els registres arribessin fins a l'exèrcit de l'AG. El vaig canviar per evitar comparacions amb el meu pare, de manera que pogués aconseguir una reputació per mi mateixa.

-Quin és el seu autèntic...? -La dona es va corregir a si mateixa-. El seu nom original?

-Syal Antilles.

La dona i Líder van parpellejar. La dona va reaccionar primer.

-Corelliana. Antilles. No és per casualitat...?

-És el meu pare.

-I Iella Antilles és la seva mare.

-Em sorprèn que conegui aquest nom.

La dona va assentir.

-Així que el mecànic va intentar persuadir-la que portés a terme accions no especificades per al govern Corellià.

La Syal va assentir.

-I va amenaçar amb fer-li coses a la meva família si no accedia.

Líder li va dirigir a la Syal una mirada dura.

-Així que acaba de fer que matin a la seva família. S’hi va negar. Els superiors d'aquest agent començaran ara la purga. Ben fet.

La Syal es va tirar cap enrere en la seva cadira, posant uns pocs i preciosos centímetres més de distància entre ella mateixa i el seu líder d'esquadró.

-Espero que no.

-El més intel·ligent -va dir Líder- hauria estat seguir endavant amb qualsevol cosa que ell li hagués dit i ficar en això a Intel·ligència més endavant.

La Syal va negar amb el cap.

-No sóc bona en aquesta classe de coses. No creu que sé del que sóc capaç? La meva mare estava en Intel·ligència. La meva germana té aquests gens, crec. Jo no hauria estat capaç de fer-ho i, mentrestant, aquest home hauria estat perdut en aquesta nau, potser sabotejant els caces dels meus amics. No, això no és més intel·ligent.

La Syal va sentir la seva pròpia veu elevar-se amb indignació.

-Li diré què -va dir Líder-. Estudiarem això. Si està mentint, aconsegueix un llicenciament deshonrós i qualsevol càstig criminal que mereixi. Si està dient la veritat, les coses són molt millors. Aconsegueix un llicenciament deshonrós i pot anar-se'n a casa a Corèllia i volar amb l'esquadró del seu Papà... i donar-nos una fissura per disparar-li. De qualsevol manera, aquest és l'últim dia que portarà l'uniforme de l'Aliança Galàctica. Retiri’s.

La Syal va tensar els músculs de la cara, lluitant per contenir les noves llàgrimes que volien sortir i va començar a aixecar-se.

-Segui -va dir la dona. Es va tornar cap a Líder-. Vostè. Sigui un bon noi i vagi-se'n.

Líder la va mirar bocabadat.

-Vostè...

La dona li va somriure, mostrant les dents.

-La resposta correcta és Sí, senyora. Ara fora.

Líder va avaluar l'expressió d'ella i llavors es va aixecar ràpidament.

-Sí, senyora.

La dona va esperar fins que ell hagués sortit de la sala d'interrogatoris. Ella va tornar la seva atenció cap a la Syal.

-Sí, verificarem els detalls de la seva història. Si es comproven, tornarà al servei actiu. Però dubto que torni a l'Esquadró VibroEspasa. Sospito que ara pot ser considerat un ambient hostil per a vostè.

-Crec que té raó.

-La seva cama ha començat una altra vegada. -La dona va tornar la seva atenció cap al quadern de dades davant d'ella-. Aquí diu que se li va oferir l'oportunitat d'unir-se a un nou esquadró manejant la primera fornada de caces classe Aleph. És correcte?

La Syal va assentir.

-No obstant això, no vaig voler. He jugat amb els simuladors Aleph. Tenen molta velocitat, però maniobren com a grans trossos de duracret.

-I si les seves úniques opcions són volar en Alephs o treballar com a oficial de comunicacions a bord d'una nau sensora?

-Els Alephs sonen genial, senyora.

-Ha parlat com una autèntica Antilles.

La dona va tancar el seu quadern de dades.

-Vostè és d'Intel·ligència, oi? Hauria pensat que el meu propi líder d'esquadró hauria estat el comprensiu i vostè hauria estat la nek de plastiacer en aquest assumpte.

La dona va assentir.

-Mai pots dir com el passat afecte les coses, oi? -Ella es va aixecar-. No sé quin és el problema del seu líder d'esquadró. Gelosia, o potser necessita tenir el control total, i el fet que no divulgués la notícia del seu famós pare constitueix una traïció. Pel que fa a mi... -Li va oferir a la Syal un lleuger somriure-. Hi va haver una vegada, no gaire després que la Nova República guanyés Coruscant aquella primera vegada, que vaig volar amb el seu pare durant uns quants mesos. He conegut alguns dels seus pilots durant considerablement més temps. Sé la classe de fills que hi haurà criat. Si és realment la Syal Antilles, sospito que està neta.

De camí a la porta, va afegir:

-I també pot tornar a canviar-se legalment el nom a l'original. El seu secret està al descobert.

Següent