Rescat perillós (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

La Siri estava esperant a Obi-Wan a la recepció amb els seus intensos ulls blaus brillant d'impaciència.

-Aquest lloc és una bogeria -va dir ella abans que Obi-Wan pogués parlar-. No hi ha ala M. I si n'hi ha no la trobo, i ja saps com d’encantadors que poden arribar a ser els sorrusians. A més, Astri ni tan sols està registrada. Vaig anar a l'ala A, i no tenien ni idea de qui era. Així que vaig preguntar per Rai Unlu. Al·lucina, tampoc tenen ni idea de qui és. O almenys això és el que m'han dit. No sé si estan mentint o si estic atrapada en un malson -de cop i volta, la Siri es va adonar que Obi-Wan tenia la túnica plena de fang i la cara bruta-. T'has caigut en un bassal?

-Acabo de tenir una trobada amb Ona Nobis -va dir Obi-Wan-. Tot això ha estat una emboscada. No crec que l’Astri estigui ni tan sols prop d'aquí. Ona Nobis ens va fer venir per poder venjar-se de mi.

- I què ha passat? -va preguntar la Siri, que instintivament es va preparar per a l'acció.

Per a Obi-Wan, la decisió d'abandonar la batalla havia estat dura, però no havia pensat en com seria dir-ho a la Siri. Era gairebé pitjor.

-Vam lluitar. Jo vaig marxar -va dir.

La Siri el va mirar incrèdula.

- Vas escapar?

Obi-Wan va sentir com creixia la seva irritació. Per què havia la Siri dir-ho així? Es va esforçar per no demostrar la seva ràbia. La millor manera d'explicar el que havia passat era no donar excuses.

-Aquesta vegada tenia les de perdre -les paraules van sortir suaument de la seva boca, però ell es va sentir com si els hi haguessin arrencat de la gola.

La Siri va obrir la boca, però la va tancar de cop. Òbviament, hi havia moltes coses que volia dir. I també era obvi que Adi li havia ensenyat bé. Per una vegada, es va guardar els seus pensaments.

Però l'expressió del seu rostre deia molt més del que hagués expressat qualsevol paraula. La Siri no podia entendre que es pogués abandonar l'escenari de la batalla. No podia imaginar una situació en la qual ella hagués de rendir-se, però ella no havia combatut en tantes ocasiones com Obi-Wan. Estava més acostumada a les sales d'entrenament del Temple, on solia guanyar. Quan perdia, saludava solemnement al seu oponent, conscient que després el venceria en la següent trobada.

No s'havia adonat encara que, fins i tot pels millors Jedi, hi havia batalles que no es podien guanyar. Qui-Gon havia ensenyat això a Obi-Wan. Per molt talent que tingués com a lluitador, Qui-Gon sabia que les batalles solien donar moltes sorpreses. Podies preparar-te per a això, però no podies endevinar el que anava a passar. Algunes vegades calia retallar les pèrdues.

Volia explicar tot això a la Siri, però ella no li escoltaria. Li agradava esbrinar les coses per si mateixa. I no era precisament una persona comprensiva.

-Hem de trucar a Qui-Gon i a Adi -va dir Obi-Wan, donant-se la volta.

Van trobar un lloc protegit per parlar als jardins del centre del complex mèdic. La veu calmada de Qui-Gon va ressonar en l'intercomunicador. Obi-Wan li va explicar ràpidament el que havia passat.

Hi va haver un silenci.

-Has fet bé, padawan -va dir Qui-Gon.

Obi-Wan va sentir que la tensió del seu cos s'alleujava lentament. Qui-Gon comprenia la seva decisió, encara sort.

-Ara mateix, Ona Nobis no és més que una distracció, però el que m’expliques em pertorba. Astri no ha contactat amb la Tahl. Si Ona Nobis la va utilitzar com a esquer, vol dir que sap que l’Astri està a Sorrus. Segur que sap on és.

-Siri i jo podem anar a buscar-la...

-No -va interrompre’l Qui-Gon-. Per molt difícil que sembli, estic d'acord amb la Tahl. Astri ha pres la seva pròpia decisió. No ha demanat la nostra ajuda.

-Però...

-Obi-Wan, escolta’m. No feu res. Tahl, Adi i jo discutirem això. Siri i tu torneu al Temple immediatament.

El seu to de veu va sonar més estricte que mai. Obi-Wan va tornar a posar-se l’intercomunicador al cinturó. Una mica reticent, es va girar cap a la Siri.

-Podem demanar a algú que ens porti a la plataforma principal.

Ella va assentir. Va romandre callada mentre tornaven a la plataforma d'aterratge. Obi-Wan tampoc sabia què dir. La Siri i ell es van unir en la missió a Kegan. A ell li va agradar el seu esperit animat i el seu humor, i va arribar a dependre del seu valor. Era obvi que encara els hi quedava molt camí per recórrer. Si ella hagués comptat amb ell seria diferent, però la Siri només confiava en si mateixa.

Quan van arribar a la plataforma d'aterratge, Obi-Wan va buscar un vaixell de càrrega que anés a Coruscant. El primer pilot a qui es va apropar els hi va dir que no, però va assenyalar a un altre.

-Donny Buc està a punt de marxar. Potser us porti. Ha retardat la seva sortida un dia per avaries, però ja està a punt per partir.

Obi-Wan va veure un pilot ajupit al costat de la seva nau, bevent d'un cartró de suc de muja. Va fer un gest a la Siri i es va acostar a ell.

-És clar, sempre tinc lloc de sobres per als Jedi -va dir el pilot-. Esteu a punt per partir?

-Sí -Obi-Wan va tenir una intuïció sobtada-. Saps si hi ha hagut algú més que hagi demanat que la portin avui? És alta i té el cap afaitat...

-És clar, la recordo -va dir el pilot, acabant-se el suc. Portava un esparracat casc de cuir i lluïa una barba negra-. Ella i els seus amics estaven buscant un mitjà de transport cap al desert.

-Amics? -va preguntar Obi-Wan, sorprès.

-Tres -va dir el pilot-. No paraven de barallar-se per quant estaven disposats a pagar. No escoltaven ni una paraula del que deia la noia.

Obi-Wan va tancar els ulls.

- No es dirien Cholly, Weez i Tup, per casualitat?

- Sí! -Va deixar anar el pilot-. Quina colla de ximples.

-Els hi vas portar a Arra? -va preguntar Obi-Wan. Sens dubte era el lloc al qual ella hi aniria.

Ell negar amb el cap.

-No vaig poder portar-los, havia d'esperar per motius tècnics. Els vaig dir que agafessin un aerotaxi. Els vaig veure caminant cap a la plataforma de taxis.

Obi-Wan va portar a la Siri a un costat.

-Ara sí que podem estar segurs que Astri és aquí. Hem de comprovar aquesta informació. No trigarem molt. Si aquest pilot ens porta primer a Arra, podrem recollir a l’Astri i portar-la al Temple.

-Però Qui-Gon i Adi ens van dir que tornéssim immediatament.

-Això va ser abans que sabéssim que Astri era aquí -va replicar Obi-Wan-. Sabem que Ona Nobis és aquí, a la capital, així que no correrem perill. Passarem per allà recollirem a l’Astri i tornarem directament al Temple.

La Siri va negar amb el cap.

-És una pèrdua de temps, Obi-Wan. A més, no entenc per què hem de rescatar-la. Per què altera Qui-Gon les regles per aquesta noia? No és una Jedi. No pot portar-nos fins a la Jenna Zan Arbor. No és més que una distracció.

-Ella ens necessita -va dir Obi-Wan-. Qui-Gon la coneix des que era petita. Si està en perill i nosaltres podem ajudar-la, ho hem de fer. I va ser la teva Mestra la que et va enviar aquí, a Sorrus.

La Siri el va mirar amb fredor.

-Adi no volia. Va estar d'acord amb Qui-Gon per lleialtat.

-Llavors tu hauries de fer el mateix per mi.

La Siri es va quedar callada una estona. Va escodrinyar la llunyania com si comptés els alts edificis de Yinn La Hi.

-Està bé -va dir per fi-. Però no podem trigar més d'unes hores.

Obi-Wan va arribar a un tracte amb el pilot ràpidament.

-D'acord. Només he de desviar-me una mica -va dir el pilot-. Espero que la vostra amiga no s'hagi ficat en embolics.

Van embarcar a la nau i van enlairar. La impaciència d'Obi-Wan va fer que el viatge se li fes etern. Quan el pilot va començar a alentir els motors i va iniciar el procés d'aterratge, una llum d'alarma va parpellejar de sobte en el panell.

-Bé, que m’eclipsin, una altra vegada el mateix problema -va dir, colpejant el panell d'un cop de puny-. Aquest mecànic va aconseguir arreglar-ho. Potser hauria d'haver comprat aquesta peça de recanvi. Us hauré de deixar i tornar a Yinn.

- Però hem d'anar a Coruscant! -va exclamar la Siri.

-Doncs podeu tornar amb mi ara si voleu -va dir Donny Buc, parant els motors-. No us preocupeu, arribarem a la plataforma d'aterratge. Només trigarem un parell d'hores.

La Siri va grunyir amb frustració.

- No puc creure-m’ho! A hores d'ara ja podríem estar a mig camí de Coruscant.

-Perdona, nena -va dir Buc alegrement-. La hipervelocitat està atrotinada. Sort que ens hem desviat i puc tornar al mecànic. Suposo que a Yinn podreu agafar un altre transport. Però crec que jo era l'únic que anava a Coruscant avui.

La Siri va esbufegar en sentir que l’anomenava "nena".

-No m'agrada cap d'aquestes opcions.

-Només seran unes poques hores de retard -va dir l’Obi-Wan.

-Potser menys -va dir en Buc, arronsant les espatlles.

-També podem baixar-nos aquí -va dir Obi-Wan a la Siri-. Podem buscar a l’Astri mentre esperem. Ja que hem arribat fins aquí...

La Siri va prémer els llavis. Va assentir enfadada.

-D'acord, deixa'ns aquí -va dir Obi-Wan a Donny Buc-. Estarem a la plataforma d'aterratge d'aquí a dues hores.

-Que sigui hora i mitja. Avui és el meu dia de sort

Donny Buc va realitzar un atropellat aterratge. El grup va baixar de la nau, que es va enlairar a batzegades per tornar a Yinn.

Siri i Obi-Wan van rebre una bufetada d'aire calent.

-L’únic que puc dir és que més li val tornar -va rondinar la Siri.

Obi-Wan obria el camí per la sorra. Se sentia agraït pel fet que la Siri hagués accedit a aturar-se. Potser es mostrés una mica desdenyosa al Centre Mèdic, i potser estigués una mica enfadada, però hi havia alguna cosa que es podia assegurar: la Siri era lleial.

Van caminar per les dunes. Obi-Wan no va veure ni rastre de la tribu ni del grup format per l’Astri i els seus tres acompanyants. Però va percebre en la llunyania la brillantor del metall.

-Siri, mira.

Ella es va cobrir amb les mans del sol.

-És un aerotaxi -va dir-. Anem.

Van córrer, amb la sorra retardant els seus passos.

L’aerotaxi estava enfonsat a la sorra, però no semblava haver xocat. Quan es van acostar, Obi-Wan va veure un munt de roba al seient de davant.

Se li va accelerar el cor. No era un munt de roba. Era el pilot. L'havien escanyat.

Següent