Traïció (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

CORONITA, CORÈLLIA

-En el quadern de dades, és Ce Ce Ce Trenta-nou -va cridar en Doran cap endavant des del compartiment de passatgers.

Al seient del copilot, Zekk es va tornar incòmodament.

-T'ho estic dient, els senyals diuen BULEVARD WEDGE ANTILLES -va cridar cap enrere.

-Tranquils -va esclatar la Jaina des del seient del pilot-. Serà la mateixa ruta. Les ciutats canvien els noms dels seus carrers tot el temps.

El seu vehicle, una llançadora estàndard classe Lambda amb les ales col·locades cap avall en la posició de vol, navegava sota pel bulevard de Coronita. La seva presència era discordant. Encara no més gran que alguns lliscants terrestres que portaven càrrega movent-se al llarg de la mateixa avinguda, aquesta sobresortia de manera que cap punt lliscant terrestre ho faria, amb les seves ales de vol sortint de la línia de trànsit per ambdós costats i el seu estabilitzador elevant-se molt per sobre de la zona de contenció indicada per la línia de trànsit. Tampoc és que passés desapercebuda en qualsevol altre aspecte, acolorida amb el torrat brillant de les sorres del desert, amb una pantera de les sorres corelliana retorçant-se i saltant pintada al llarg de cada costat, estava fins i tot molt més decorada que la majoria dels vehicles personals corellians.

Zekk es va tornar incòmode cap endavant altra vegada.

-Aquest seient és massa petit per a mi...

-És massa petit per a qualsevol -va dir la Jaina-. Crec que va ser construït per a un nen.

-I fa olor de pèl.

La Jaina el va mirar.

-Sí, hi ha pèl sortint d'ell i adherint-se a la roba. Potser un bothan?

Zekk es va inclinar cap enrere i va olorar la part superior del seient.

-No fa olor com de bothan.

-No totz fem la mateixa olor! –L’enfurismat crit de la Kolir va surar des del compartiment de passatgers-. Com comencen aqueztz rumorz?

-Descansa la boca, estàs ferida -li va dir la Jaina.

Un lliscant terrestre es va elevar des d'una línia inferior i es va col·locar davant del morro de la llançadora, prou a prop perquè les alarmes de proximitat sonessin, precisament el que l’irritat pilot corellià de davant pretenia. La Jaina va grunyir. A tot el seu voltant, el tràfic normal de lliscants terrestres estava reaccionant negativament la inadequada presència de la llançadora en la seva línia de trànsit. Tancaven a la llançadora des de darrere, desaccelerant davant per forçar-la a frenar, col·locant-se immediatament per sobre de les ales de la llançadora per exasperar-la.

-Són els pilots més rudes de l'univers -va dir ella-. On és l'oncle Luke?

-Aviat, aviat -la va tranquil·litzar en Thann des del compartiment principal.

Un nou so va travessar el casc de la llançadora: els trinats d'alarma d'un lliscant terrestre de SegCor. Sospirant, la Jaina va comprovar el seu panell sensor i va trobar la imatge que mostrava el vehicle. Estava just darrere de la llançadora, amb els llums encesos i el seu pilot fent-li senyals perquè baixés. Sens dubte el pilot estava també transmetent una advertència, però l'equipament de comunicacions de la llançadora estava fixat en les freqüències d'operacions de l'Esquadró Punt de Càrrega.

-Estem ja a Corèllia? -va preguntar en Zekk.

-A la primera oportunitat, et llenço a l'espai -va dir la Jaina.

Van aconseguir un punt en el qual el Bulevard Wedge Antilles es creuava sota una avinguda més ampla fins i tot, anomenada l'Avinguda dels Cinc Germans en el quadern de dades i en els senyals lluminosos del sòl. El trànsit a l'Avinguda dels Cinc Germans era més alt que en el Bulevard Wedge Antilles, per la simple raó que aquesta tenia una passarel·la de trànsit elevada, un pont de transpariacer escombrat pels impulsors tan ample que fins i tot els vehicles que es movien més ràpidament pel Bulevard Wedge Antilles estarien sota ell, en ombres, durant segons molt, molt llargs.

Però mentre la llançadora robada de la Jaina s'acostava a la intersecció, Zekk i ella van reconèixer a part del trànsit al pas dels Cinc Germans: una formació d'Ales-X, ficats entremig elegantment entre els lliscants terrestres, i també perseguits per un lliscant de SegCor indubtablement pilotats per un oficial molt enfadat.

Ella va connectar el seu panell de comunicacions.

-Punt de Càrrega, aquí Purella-Tauntaun. Us tenim en visual. Canvi.

La veu d’en Luke Skywalker va tornar cruixint instantàniament.

-Podeu anar a l'espai...? Espereu, us veig. No és això una mica cridaner? Panteres de les sorres? Canvi.

-És el millor que vam poder fer amb tan poc temps. I estem preparats per a l'espai. Canvi.

-Comenceu l'ascens. Fi.

-Lligueu-vos els cinturons o agafeu-vos! -va cridar la Jaina.

El to alegre de la seva veu venia de ser capaç, finalment, d'escapar de les restriccions del trànsit a pas lent i d'una operació arruïnada. Sense esperar a veure si els seus companys d'equip obeïen, després de tot se'ls havia dit que es lliguessin el cinturó en l'instant en què van enlairar originalment, ella va utilitzar els seus repulsors per elevar el morro de la llançadora.

Els vehicles de SegCor que els perseguien es van apinyar darrere d'ella massa de pressa i massa a prop. La Jaina va sentir un Clang de l'impacte mentre un lliscant terrestre va rebotar contra la unitat del motor principal. Va disparar els seus impulsors, just el suficient per esquitxar amb l'impulsor la part superior del vehicle de SegCor i donar-li al pilot dos segons per apartar-se. Llavors va connectar les seves unitats d'impulsors i repulsors al màxim.

La llançadora va saltar cap al cel.

No va saltar tan àgilment com els Ales-X del pont de davant. Ells es van col·locar sobre les seves cues i van sortir disparats cap al cel. En comparació la seva llançadora es va elevar com una pilota mandrosa.

Però era millor que estar entre el trànsit.

Quatre dels Ales-X van reduir la velocitat i es van col·locar darrere d'ella, formant un quadrat protector més enllà de la seva popa.

Tres van maniobrar fins a posicionar-se al seu voltant, un per sobre, un a babord i un a estribord, un triangle protector. I Luke i la Mara van prendre la posició del davant.

La Jaina va somriure. Preferiria estar aquí fora amb ells, en un àgil caça protegint a un objectiu més vulnerable... però si havien de tenir cura d'ella, tenir-los fent-li els honors era tan bo com podia ser-ho.

ESPAI CORELLIÀ

Les naus de la força d'atac de l'almirall Klauskin es van apartar de l'atracció gravitatòria de Corèllia. Passaria algun temps, llargs minuts, abans que estiguessin prou lluny del pou gravitatori per fer el salt a l’hiperespai.

Les naus de la flota corelliana es van moure cap endavant, formant en petits grups de quatre o cinc naus.

-Però no s'estan movent per matar -va dir la Fiav Fenn-. Han recollit els seus esquadrons de caces.

-Llavors només tindrem foc d'assetjament -va dir en Klauskin.

-Probablement.

-Com està la seva fragata?

-Flotant morta a l'espai. Baixes mínimes fins on podem determinar, però una mort confirmada. Totes les càpsules d'escapament han estat recollides pel seu costat.

-Bé, bé –Klauskin va assentir absentment.

Els elements davanters de la força d'atac d’en Klauskin, incloent el Dodonna, van aconseguir la vora que liderava la flota corelliana que s'estava reconfigurant. El Dodonna va començar a estremir-se mentre suportava foc de les bateries làser de llarga distància. Però com Klauskin havia predit, res més pesat li va donar. Res va amenaçar de fer caure els seus escuts.

Foc d'assetjament.

L'almirall va somriure.

-D’aquí a mitja hora, desitjaran que haguessin intentat fer-nos esclatar.

-Sí, senyor.

La veu de la Fenn va sonar monòtona. Klauskin es va preguntar què havia passat perquè disminuís el seu entusiasme per la seva feina.

Mentre passaven per la pantalla d'assetjament, el Dodonna es va estremir i va vibrar, però Klauskin mai es va sentir genuïnament amenaçat. Els informes van continuar girant al pont. Nau rere nau de l'AG arribaven al punt en què podien entrar a l’hiperespai. Les pèrdues preliminars de caces de l’escaramussa estaven estimades. El paper de l'intrús accidental, el Falcó Mil·lenari, en l'acció estava avaluada. L'Esquadró Punt de Càrrega informar d’una partida reeixida de l'atmosfera corelliana.

L'última i endarrerida nau de la força d'atac d’en Klauskin informà estar a punt per entrar a l’hiperespai.

-Totes les naus, saltin -va ordenar en Klauskin.

Un moment després les estrelles a través del finestral davanter van semblar retorçar-se i girar, com un inquietant imatge visual de calidoscopi. Un instant després es van redreçar i el planeta blau i verd de núvols blancs que era Tralus va girar davant seu en la distància.

-Tots els esquadrons de caces -va dir en Klauskin-, llançament.

Dues hores després, estava fet. Un món estava ocupat i subjugat.

Per dir la veritat, això no va ser una gran fita militar. Tralus estava lleugerament ocupat i les seves defenses contra una invasió ascendien a unes quantes unitats de SegCor escampades, més una unitat de comandos perillosos i ben armats que mantenien la instal·lació construïda al voltant de la unitat repulsora associada amb l'Estació Centràlia.

Les forces d’en Klauskin no es van molestar amb els defensors del repulsor. Merament van escombrar la ciutat de Rellidir, la població d'un milió d'habitants la convertien en una metròpolis segons els estàndards de Tralus, i van prendre la ciutat i els líders planetaris sota custòdia. Unitats de les forces d'atac d’en Klauskin va aterrar a la ciutat i va ocupar diversos blocs al centre. Unes quantes llançadores d'assalt plenes de soldats d'elit van envoltar la instal·lació repulsora amb ordres de mantenir la seva guarnició embotellada dins. La resta de les naus de la força d'assalt va romandre en òrbita, en un perímetre defensiu.

Unitats de la flota corelliana van començar a aparèixer en l'espai proper, circulant, reconeixent i intentant semblar amenaçadores. Era evident per a Klauskin que els seus comandants estaven confosos i mal dirigits.

Ell va somriure. Hi havia aconseguit el seu propòsit en assegurar aquest cap de pont. Hi havia confós l'enemic. Estaven, per fi, intimidats.

-Els reforços enemics continuen arribant -va dir amb tons ressonants i militars-, però no duran a terme cap acció per por de la venjança o el dany abocat contra la població civil. -Va pensar durant un moment, intentant recordar treure a la llum alguna altra declaració d'esperança i bona alegria, i llavors va negar amb el cap-. Operació Rodeig, almirall Matric Klauskin al comandament.

Va assentir cap a Fenn per indicar que hauria de deixar de gravar.

Ella va prémer el botó apropiat en el seu quadern de dades.

-Haig de netejar-lo abans d'enviar-lo, senyor?

-No, envieu l'original. No fem esperar a l'almirall Pellaeon més del necessari. Ja té els seus anys, ja sap.

-Sí, senyor.

-Necessito un breu descans. Estaré en les meves habitacions.

Klauskin es va tornar des dels finestrals del morro que havia ocupat la seva atenció durant diverses de les últimes hores i va començar la llarga caminada cap a les seves habitacions.

Minuts després, la porta de les seves habitacions es va obrir i ell va entrar a grans gambades. Només llavors va canviar el seu pas, passant d’enèrgic a lent i cansat.

I estava cansat, cansat tant físicament com emocionalment.

Tenir la seva missió dirigint-se de cap cap a una fallada precisa i haver-la recuperat amb un resultat que ell podia considerar com un èxit, li havia costat molt.

Les habitacions d'un almirall en una nau insígnia eren grans i podien ser decorades amb opulència, però Klauskin mai havia pres aquesta ruta. La seva càmera més gran, en lloc de ser un saló ple de comoditats i entreteniments, havia estat decorada com una sala de conferències, amb una gran taula oval i nombroses cadires encoixinades, amb els finestrals permetent una bella vista d'estribord de les estrelles. Va caminar fins a passar més enllà de la taula, sense veure-la ni a ella ni a la gloriosa vista, i va entrar al seu dormitori. Es va asseure al llit, romanent dret prou temps per treure’s les botes, i es va estirar.

L'aire sobre ell lluí i Edela va aparèixer.

Ella era baixeta i passada de pes però ben vestida per compensar-ho, portant avui un vestit de festa verd amb un escot baix. El seu llarg pèl, castany i solcat de cabells blancs, estava recollit en alt en un estil coruscantí que alguns consideraven passat de moda però que Klauskin sempre l'havia considerat com a clàssic. No portava joies. Ella menyspreava les joies.

En tots els anys que havien estat casats, ella mai havia semblat més radiant. En aquell moment, ella semblava molt més feliç i sana que durant el mes anterior a la seva mort.

Feia molt que ell havia deixat de preguntar-se com havia estat tan afortunat perquè ella reentrés en la seva vida. Ara simplement li va somriure cap amunt.

-M'alegro que vinguessis.

-Shh. -Ella va col·locar un dit sobre els seus llavis i després el va baixar fins als d'ell-. Necessites descansar. Avui ho vas fer tan bé.

-Sí, oi?

-Sí. Mai deixis que ningú mai et digui que no va ser així. –El seu to era gairebé sever-. Només espera. Bastant aviat, tots estaran dient com vas agafar unes ordres impossibles i les vas convertir en una victòria. Seràs famós. Seràs promocionat a almirall de flota.

-Sí, estimada.

-Cap altra recompensa seria acceptable. Qualsevol altra cosa seria un insult.

-Sí, estimada.

-Dorm, Matric.

Ell ho va fer.

CORUSCANT

Dos dies després, Luke Skywalker, vestit totalment amb les vestidures de Mestre Jedi, va ser escortat fins a una sala de conferències dins dels recintes més profunds del govern de Coruscant.

Diversos convidats a la reunió ja hi eren i estaven asseguts. Al capdavant de la taula hi havia el Cap d'Estat Cal Omàs, un home esvelt i guapo amb el pèl fi. L'estrès del seu càrrec i el final de la seva mitjana edat havien tornat a l'home prim, fins i tot d'aparença feble, però la determinació el mantenia recte i li donava dignitat. Portava vestidures amb un tall d'un uniforme militar de gala de l'AG, però d'un porpra fosc fora de les regulacions.

A la seva dreta s'asseia l'almirall Gilad Pellaeon, actuant com a cap de l'exèrcit de l'AG. Havia estat un oficial reeixit i ferotge de l'armada espacial en els dies de l'Antiga República i fins i tot ara, més de seixanta anys després, encara manava amb enginy, ingenuïtat i una voluntat inflexible. Luke i ell van intercanviar una mirada, i el més feble dels somriures irònics. Més de trenta anys abans, els dos havien estat enemics, amb Luke lluitant per la Nova República i Pellaeon pels romanents de l'Imperi, i ara servien a la mateixa causa. Malgrat la seva avançada edat, Pellaeon encara tenia una aparença formidable: ample de pit, amb el seu pèl blanc encara espès i el seu bigoti encara ferotge. El seu uniforme d'almirall de l'AG era tan nítid com els seus modals.

A la seva dreta s'asseia l’almirall Niathal, una dona Mon Calamari. A diferència de l’Ackbar, potser l'oficial militar mon cal més conegut de la història recent, era coneguda per la seva gelada disposició i tallants reprimendes. Els seus enormes ulls van seguir al Luke mentre entrava a l'habitació. Ell li va dirigir una mirada i un assentiment lleuger i amistós. Ell no la coneixia bé i no sentia ni afecció ni desdeny per ella.

En altres llocs de la taula s'asseien consellers i ajudants dels tres. La composició dels que atenien a la reunió li va dir al Luke que totes les discussions serien sobre assumptes militars i els seus efectes en els assumptes polítics. I això significava l'embolic de Corèllia.

El Cap Omàs va fer un gest cap al seient desocupat a la seva esquerra i Luke el va agafar.

-M'alegro de veure’l, Mestre Skywalker. Gràcies per venir tan ràpidament.

-M'alegro de complaure’l, senyor.

L'arribada d’en Luke havia estat realment ràpida. El transport que l’havia portat a ell, als seus equips Jedi i d'altres de la recent Operació Rodeig havia aterrat menys d'una hora abans.

-Llavors. -Omàs mirà a Pellaeon-. Almirall, li importaria començar?

-Sí. -Pellaeon va mirar al quadern de dades davant seu-. Mestre Skywalker, com descriuria les operacions Jedi que van ser part de Rodeig?

-Reeixides -va dir en Luke-, però no netes. Teníem cinc operacions. Slashrat, Purella, Tauntaun, Rat Womp i Mynock.

Pellaeon se les hi va manegar per posar un petit somriure.

-Cada una d'aquestes criatures o té mal geni o fa pudor.

-Sí, senyor. Slashrat, comandada pel Mestre Corran Horn, era un equip de dos operatius observant el port estel·lar principal de Coronita per a les activitats significatives de llançament de caces. Atès que la majoria dels esquadrons de caces de Coronita havien estat col·locats per l'acció de la flota de Corèllia, per descomptat, la utilitat de Slashrat va ser granment anul·lada.

»A Purella i Tauntaun, comandats respectivament per Jaina Solo i Tahiri Veila, se'ls va assignar la tasca de segrestar a la Primera ministra Aidel Saxan i al Cap d'Estat Thrackan Sal-Solo en les seves residències.

Un dels ajudants cap als peus de la taula, un home bothan, es va aclarir la gola. El seu pèl onejà amb el que en Luke va interpretar que era malestar.

-És inapropiat -va dir- utilitzar la paraula segrestar.

Els ulls de la Niathal es van contreure i la seva mirada va travessar a qui havia parlat.

-El Mestre Skywalker no està parlant per al públic o la premsa -va dir ella, amb veu aspra i greu-, així que no està obligat a atenuar-ne les paraules. En aquesta companyia, hauríem d'estar utilitzant la terminologia precisa, no les seves insensateses de relacions públiques. Oi?

El pèl del bothan onejà altra vegada i Luke va poder sentir que era una combinació de por i fúria en ser reprès.

-Sí, almirall -va dir l'home.

-En el futur -va afegir la Niathal-, intenti confinar els seus comentaris en allò que sigui útil.

-Sí, almirall.

Luke va suprimir un somriure. Es va tornar cap a Pellaeon.

-La seva missió va ser gairebé una fallada completa donat que semblava haver estat de coneixement previ per part de Corèllia. Saxan i Sal-Solo romanen a Corèllia.

»Rat Womp, que comandava jo, tenia la tasca de recuperar a Tauntaun i Purella i va ser un èxit, encara que no sense pèrdues. Vam perdre una llançadora i la seva tripulació de dues persones, i un Ala-X amb el seu pilot Jedi.

»Finalment -va dir en Luke- estava Mynock. La més important de les operacions, i per la qual les altres, tan significatives com podrien haver estat, també eren un acte de diversió. Mynock va ser, tant des d'una perspectiva a curt com a llarg termini, espectacularment reeixida. L'Estació Centràlia va ser eliminada com una amenaça a través de l'eliminació dels mecanismes de control que els corellians havien dissenyat per fer-la completament operacional. Però la pròpia estació no va ser destruïda, el que significa que a llarg termini pot ser completament examinada i investigada. Hi va haver algunes pèrdues de vides entre els membres de la Força de Seguretat Corelliana que defensaven la instal·lació, però cap dels Jedi embolicats en la missió van ser ferits. I això malgrat el fet que els corellians a càrrec de l'estació eren totalment conscients que hi havia operatius en camí. Que havia operatius Jedi en camí.

Pellaeon va fixar en Luke una mirada que podria descriure’s de la manera més caritativa com infeliç.

-Està segur que sabien que hi hauria Jedi en camí.

Luke va assentir.

-Sí, senyor. D'acord amb els informes de Mynock, havien desenvolupat tàctiques i portat droides de combat que estaven clarament optimitzats per a l'acció contra Jedi. Van utilitzar armes d'ampli efecte com ara atacs sònics i explosius, molt difícils d'evadir per als Jedi. Tenien unitats molt mòbils i d'acció ràpida capaços de mantenir l'acció contra poderosos individus infiltrats. La seva Xarxa de sensors d’holocàmeres semblava estar preparada per seguir els moviments individuals a través de l'estació. Fins i tot tenien un parany dissenyat específicament per evitar que un Jedi utilitzés la Força. També, una font que roman a Corèllia -Luke no va nomenar al doctor Seyah, atès que tots els que estaven autoritzats aquí a conèixer aquest nom ja estarien familiaritzats amb això- informa de discussions entre les tropes de SegCor sobre la relativa efectivitat del seu breu entrenament anti-Jedi.

-Ah. -Pellaeon no semblava del tot sorprès per les al·legacions que els corellians no només tenien una advertència prèvia de l'operació sinó de detalls específics sobre la composició de l'operació-. Tinc entès que el seu propi fill va ser responsable que Mynock fos un èxit.

-Això és correcte, senyor.

-El seu fill de tretze anys.

Luke va somriure.

-Sí, senyor.

-És més cruel del que em vaig adonar, Mestre Skywalker.

Luke va negar amb el cap.

-Simplement no nedo contra els corrents de la Força.

-Podria el general Wedge Antilles haver estat el conducte per a tot aquest coneixement avançat que van rebre els corellians? -va preguntar la Niathal.

Luke va arrufar les celles, desconcertat.

-No ho crec. Wedge està retirat. Dubto que estigués embolicat, en cap dels dos costats.

-Oh, va estar embolicat -va dir la Niathal-. Com una extensió del mateix principi governant que va portar a les Operacions Tauntaun i Purella, va ser recollit i transportat aquí abans de l'inici de l'Operació Rodeig. Per mantenir-lo allunyat dels problemes.

Luke es va cobrir els ulls amb una mà.

-Escapà poc després i aparentment va tornar a Corèllia -va continuar la Niathal-. Acaba de ser anunciat que el Cap Sal-Solo ha expulsat al vell Ministre de Guerra per assumir ell mateix la posició i Antilles acaba de ser assignat com a enllaç entre Sal-Solo i la Primera Ministra Saxan.

-Estic sorprès -va dir en Luke. Va aixecar la vista per mirar a l'oficial mon cal altra vegada-. Sorprès que ell acceptés una posició com aquesta.

-Jo no -va dir en Pellaeon-. Si jo hagués estat sotmès a aquesta classe de tractament, podria declarar una guerra personal contra el govern que el va autoritzar. Sospito que Antilles no està lluitant per Corèllia. Està lluitant contra nosaltres, nosaltres personalment. -Es va indicar a si mateix i a Cal Omàs, i després es va tornar cap a la Niathal-. Trobi el nom de tots els oficials que van fer un nyap amb qualsevol part de l'operació contra Antilles. Potser desapareixerà voluntàriament d'escena si els degradem a tots a netejar latrines.

-Almirall, serà un plaer. –La Niathal es va tornar cap al Luke-. Necessito que sigui lògic en lloc de sentimental quan respongui en això: Podria la seva germana haver estat la filtració, informant als corellians sobre la intervenció Jedi?

Luke va negar amb el cap.

-Impossible.

La Niathal va fer un soroll humit i incansable, l'equivalent Mon Calamari d'un esbufec ​​humà de sorna.

-Res és impossible, Skywalker.

-Explicaré, amb lògica, per què crec que és impossible. Perquè ella sabés que els Jedi serien una part de l'operació, també hauria de tenir coneixement de més informació que això. I més informació revelaria que el seu fill i la seva filla, i el meu fill, serien part de l'operació. Pot imaginar-la donant-li als corellians informació que els obligués a matar als seus fills i al seu nebot?

La Niathal va obrir les seves mans amb els palmells cap amunt. Un gest de No ho sé.

-Depèn de la fortalesa de les seves conviccions... i quines són aquestes conviccions. No ha demostrat que els seus ideals no valorin la independència corelliana per sobre de la supervivència de la família.

-Ja n'hi ha prou -va dir el Cap Omàs-. Això està fora de tota qüestió.

-Però hi ha una filtració en algun lloc -va concedir en Luke-. A l'Orde, aquí a la seu del govern, no estic segur d’on. Hem de trobar-la i tancar-la.

-Una altra pregunta -va dir en Pellaeon-. Quina impressió va tenir de l'almirall Klauskin?

Luke ho va considerar.

-Majorment favorable, almenys mentre s'estava muntant l'operació. Semblava llest i decidit. Quan les coses van començar a anar malament, però... bé, sembla obvi que va triar malament. La improvisació no sembla ser una de les seves aptituds.

-Això és exposar suaument -va dir Omàs-. Però en realitat, és això tot el que vostè o qualsevol dels seus Jedi podria dir d'ell?

-Bé... No. -Luke va reprimir un sospir. La reticència a parlar malament d'algú aquí estava fora de lloc-. Excepte per mi, el seu tracte amb els Jedi era molt limitat. El vaig veure en diverses reunions. Tots els caps d'equips excepte Corran Horn, és a dir, Jaina, Tahiri, Jacen i jo, vam estar en una reunió i tots els Jedi el van conèixer en un sopar. Va ser després d'aquest sopar quan una de les meves Jedi, Tiu Zax, una Cavaller Jedi recentment confirmada, va dir que havia tingut la més estranya impressió d'ell.

-Quina va ser? -va preguntar la Niathal.

-Que s'havia quedat en blanc en un punt durant el sopar. Que, mentre jo estava intercanviant històries de pilots de caça amb la Jaina, Klauskin simplement s'havia... anat, mentalment. Una absència tan forta que ella la va sentir a través de la Força. Només durant uns moments.

Els ulls de la Niathal es van dirigir cap endavant, un gest que potser pretenia intimidar.

-I no va informar d'això?

-Informar de què? –En Luke va arronsar les espatlles-. La mateixa classe de coses pot ocórrer quan algú entra en un estat meditatiu, o s'enfronta a un record particularment privat. Tiu és prou jove per no haver-ho trobat abans. Jo ho he fet i no vaig pensar res d'això. Creu que podria ser l'evidència d'un problema més significatiu?

-Oh, sí. –La Niathal va assentir, amb el moviment sent exagerat per la grandària del seu cap, més gran que la de qualsevol humà-. Aparentment ha experimentat un col·lapse emocional i mental complet. Dotze hores estàndard després de l'ocupació de Tralus, la seva ajudant, la coronel Fenn, el va trobar donant voltes pels passadissos del Dodonna vestit amb el seu batí, buscant la seva dona. La seva dona morta. No ha respost a moltes preguntes o ordres des de llavors. Els oficials del Dodonna han estat dient que es va ensorrar d’extenuació.

-El que ens porta a l'últim assumpte de significat que necessitem de vostè, Mestre Skywalker. -El Cap Omàs es va fregar la barbeta-. L'ocupació de Tralus i les seves conseqüències.

L'Operació Rodeig se suposava que forçaria als corellians a adonar-se que simplement no podien reconstruir la seva gran arma làser en l'espai. Havíem d’eliminar la seva gran arma làser i donar-los al cap amb els artells. Decidim en donar-los-hi al cap, l'arribada de l'armada corelliana va evitar això, però vam eliminar la seva arma làser gegant. I d'haver tornat la nostra força d'atac a Coruscant en aquest punt, encara tindríem l'avantatge, encara que només un lleuger avantatge, en el joc.

-Però l'ocupació de Tralus -va dir la Niathal- els ha fet enfadar. Lluitar com bojos, crec que és l'expressió.

-Corèllia continua armant-se -va dir en Pellaeon-. Altres planetes estan expressant ràbia per la manera en què Rodeig es va dur a terme. Commenor. Fondor. Bespin. Coalicions com el Sector Corporatiu. Més cada hora. Alguns d'ells simplement estan jugant a jocs polítics, per descomptat, però altres podrien concebiblement unir-se a Corèllia en una aliança militar.

-Ho sé. -La veu d’en Luke era gemegosa-. Potser aquests altres planetes es tranquil·litzarien si els mostréssim les evidències que ha reunit sobre la flota d'assalt secreta de Corèllia.

-No podem –Va dir l’Omàs-. Les nostres evidències no són irrefutables, i alguns d'aquests mons s'aliarien amb Corèllia fins i tot encara que ho fossin. Estaríem descobrint la nostra mà per a res.

-I encara no sabríem la localització de la flota -va dir en Pellaeon-. Però encara podem manejar això amb la diplomàcia. La Primera Ministra Saxan ha indicat que estaria disposada a reunir-se amb nosaltres en una missió de pau. Fins i tot a sortir de Corèllia per a la trobada. Però no a aquí. No a Coruscant.

-On, doncs? -va preguntar en Luke.

-Encara no s'ha determinat -va dir en Pellaeon-. Això no és important. Haurà de ser un sistema que banda i banda considerin neutral en aquest assumpte. Ara, el Cap d'Estat Omàs no pot representar a l'Aliança Galàctica, atès que el seu rang és substancialment més alt que el de la Saxan. Que el líder de centenars de mons viatgi per trobar-se amb la líder de cinc seria un signe massa gran de debilitat.

-I tant -va dir en Luke.

Va respirar profundament, apartant la sobtada punxada de nàusea que sentia. Aquesta era la classe de política que més odiava: els molestos detalls basats en les percepcions de mèrit o importància relatius.

-Així que seré jo -va continuar en Pellaeon-. Cada costat tindrà un destacament de seguretat en el lloc. Però la Primera Ministra Saxan ha fet una concessió interessant. Està disposada a estipular la neutralitat dels Jedi en aquest assumpte, i a tenir tants Jedi presents com vostè, Luke Skywalker, desitgi. Per defensar la missió diplomàtica.

Luke va assentir.

-Doni'm els detalls i reuniré un equip. Però no entenc per què ella faria això. L'Orde Jedi és específicament una organització que defensa l'Aliança Galàctica. No som enterament imparcials.

-Només puc donar-li una conjectura -va dir el Cap Omàs-. Una conjectura basada en dècades de tractes polítics. Crec que la Saxan vol la pau. Ni tan sols necessàriament pel bé de la pau, sinó perquè la guerra li permetrà al Cap Sal-Solo assumir poders d'emergència i recursos d'emergència que ella no pot regular o controlar. Però ha de trobar una manera de preservar la pau que permeti als corellians salvar la cara. El que vol dir que també la salvarem nosaltres.

-Podríem retirar les unitats que ocupen Tralus -va dir en Luke.

El Cap Omàs va assentir.

-Correcte. Però deixarem que aquest sigui un dels punts de negociació de la Saxan. Ella segurament insistirà en això, i nosaltres estarem d'acord.

-No hauríem. -Aquesta va ser la Niathal, i, si de cas, semblava fins i tot haver de rondinar en la seva veu més que abans-. Hauríem de reforçar-nos ara massivament, començar una recol·locació forçosa de la població civil. El necessitarem com un punt de salt si els corellians no accedeixen i hem de conquerir el sistema. No tenir-lo disponible per a nosaltres ens podria costar una cosa incalculable.

El Cap Omàs fixà en ella una mirada admonitòria.

-Estarem d'acord -va continuar, i va tornar la seva atenció al Luke-. Aquesta és una tàctica política, més que militar. Si simplement ens retirem ara, els corellians es tornaran més bel·ligerants, veient les nostres accions com a debilitat. Si estem d'acord amb les negociacions de la Saxan en aquest punt, no semblem febles i la posició de la Saxan es veu enfortida.

-Ja veig.

-Si us plau, reuneixi una llista de possibles membres per al seu equip Jedi -va dir en Pellaeon-. Li farem saber com es desenvolupen les coses.

Luke es va posar dempeus.

-Que la Força l'acompanyi, almirall.

Pellaeon va somriure.

-Hi va haver un temps, fa molt, en què vaig estar segur que mai sentiria aquestes paraules dirigides cap a mi.

Luke li va tornar el somriure.

-Els temps canvien.

Va inclinar el cap amb respecte als altres i va sortir de l'habitació.

Següent