Traïció (I)

Traïció

El llegat de la Força 1

Aaron Allston

Un fosc enemic aguaita a Luke Skywalker i els Jedi.

Una guerra devastadora amenaça a la galàxia.

Un perillós destí crida a Jacen Solo.

Aquesta és l'era del llegat d’en Luke Skywalker; el Mestre Jedi ha unificat l'Orde en un grup cohesionat de poderosos Cavallers Jedi. Però a mesura que comença la nova era, els interessos planetaris amenacen interrompre aquesta època de relativa pau, i Luke està ple de visions d'una foscor que s'aproxima. El mal està tornant a alçar-se, de les millors intencions, i sembla com si el llegat dels Skywalker pot tornar al punt de partida. L'honor i el deure xocaran amb l'amistat i els llaços de sang quan els clans Skywalker i Solo es trobin en costats oposats d'un explosiu conflicte amb repercussions potencialment devastadores per a les dues famílies, per a l'Orde Jedi i per a tota la galàxia.

Quan una missió per descobrir una fàbrica il·legal de míssils al planeta Adumar acaba en una violenta emboscada -de la qual el Cavaller Jedi Jacen Solo i el seu protegit i cosí, Ben Skywalker, escapen amb vida pels pèls- és la prova més alarmant encara que deslliga disturbis polítics que amenacen d’encendre una rebel·lió total. Els governs de nombrosos mons estan irritats per les estrictes regulacions de l'Aliança Galàctica, i els esforços diplomàtics per fer efectiu el seu compliment estan fallant. Tement el pitjor, l'Aliança prepara un desplegament preventiu de forces militars en un intent per posar en línia als mons disconformes abans que esclati un aixecament. L'objectiu designat per a aquest exercici: el planeta Corèllia, famós per la temerària independència i l'esperit renegat que van fer del seu fill favorit, Han Solo, una llegenda.

Jacen, sent ell mateix també una mica murri, té el deure com a Jedi de romandre amb el seu oncle, el Mestre Jedi Luke Skywalker, del costat de l'Aliança Galàctica. Però quan els preocupats corellians llancen un contraatac, la demostració de força de l'Aliança -i una missió secreta per desactivar la crucial Estació Centràlia de Corèllia- donen pas a una escaramussa armada. Una vegada que es dissipa el fum, les línies de batalla estan traçades. Ara l'espectre d'una guerra a gran escala plana entre un creixent grup de planetes desafiants i l'Aliança Galàctica que alguns temen s'està convertint en un nou Imperi. I tot i que les dues parts s'esforcen per trobar una solució diplomàtica, misteriosos actes de traïció i sabotatge amenacen els esforços de pau darrere de cada cantonada.

Decidit a eradicar a aquells darrere del caos, Jacen segueix un rastre de pistes críptiques fins una trobada fosca amb la més impactant de les revelacions... mentre que en Luke s'enfronta amb una cosa encara més preocupant: visions en somnis d'una figura ombrívola amb un poder en la Força i una crueltat que li recorden a Darth Vader... un enemic mortal que ataca com un esperit fosc en una missió de perdició. Un agent del mal que, si les visions d’en Luke es fan realitat, li portarà un mal incalculable al Mestre Jedi... i a tota la galàxia.

CAPÍTOL 1

CORUSCANT

-Ell no existeix.

Amb aquestes paraules, dites sense cap pensament conscient o esforç de part seva, Luke Skywalker es va asseure al llit i va mirar a la fosca habitació al seu voltant.

No hi havia molt a veure. Els membres de l'Orde Jedi, fins i tot els mestres com Luke, no acumulaven moltes possessions personals. Dins de la seva vista hi havia cadires situades davant de les pantalles apagades dels ordinadors; unes barres de paret sostenint uns cilindres de plastiacer i altres armes d'entrenament; una taula plena d'efectes personals com ara quaderns de dades, notes gargotejades en trossets de plastifí, xips de dades que contenien informes de diversos Mestres Jedi, i una estatueta tosca i sense gran semblança amb Luke que li havia enviat un nen de Tatooine. Inserits en les parets d'acabat rocós hi havia els calaixos que contenien la seva limitada col·lecció de roba i la de la Mara. Els seus sabres làser estaven darrere d’en Luke, descansant en un prestatge a la capçalera del seu llit.

La seva esposa, Mara Jade Skywalker, tenia més objectes personals i equipament, per descomptat. Disfresses, armes, aparells de comunicació, documents falsificats. Com antiga espia, mai havia abandonat la parafernàlia d'aquests negocis, però aquestes coses no eren aquí. Luke no estava segur d'on les guardava. Ella no el preocupava amb aquells detalls.

Al seu costat, ella es va moure, i ell li va dirigir una mirada. El seu cabell pèl-roig, tallat a mitja alçada aquesta temporada, estava esvalotat, però no hi havia son en els seus ulls quan es van obrir.

Sota una llum brillant, ell sabia que eren d'un verd sorprenent.

-Qui no existeix? -va preguntar ella.

-No ho sé. Un enemic.

-Has somiat amb ell?

Ell va fer que sí.

-He tingut aquest somni un parell de vegades abans. No és només un somni. Em ve a través de corrents en la Força. Està embolicat en ombres, en una capa fosca amb caputxa, però més que això, en ombres de llum i... -Luke va negar amb el cap, lluitant per trobar la paraula adequada -. I ignorància. I negació. I porta un gran mal a la galàxia... i a mi.

-Bé, si porta dolor a la galàxia, òbviament vas a sentir-ho.

-No, a mi personalment, a més de les seves altres maldats. -Luke va sospirar i es va tendir de nou-. És massa vague. I quan desperto, quan intento mirar al futur per trobar-lo, no puc fer-ho.

-Perquè no existeix.

-Això és el que el somni em diu.

Luke xiuxiuejà amb enuig.

-Podria ser Raynar?

Luke ho va considerar. Raynar Thul, antic Cavaller Jedi, presumiblement mort durant la guerra contra els yuuzhan vong, havia estat descobert uns quants anys abans, horriblement cremat durant la guerra, mentalment transformat des que es va relacionar amb la raça insectoide dels kíllik. Aquesta transformació havia estat malintencionada, i l'Orde Jedi havia hagut d'ocupar-se d'ell. Ara es consumia en una cel·la ben protegida en les profunditats del Temple Jedi, sota tractament per les seves malalties físiques i mentals.

Tractament. Tractament significava canvi; potser, canviant cap a pitjor, Raynar s'estava convertint en una cosa nova, i el pressentiment d’en Luke apuntava cap a l'ésser en què Raynar es convertiria algun dia.

Luke va negar amb el cap i apartà aquesta possibilitat.

-En aquesta visió, no sento a l'alienígena que hi ha en Raynar.

Mentalment, emocionalment, qui vulgui que sigui roman sent humà, o gairebé humà. Fins i tot hi ha la possibilitat que sigui el meu pare.

-Darth Vader.

-No. Abans que fos Darth Vader. O just quan s'estava convertint en Vader. -La mirada d’en Luke es desenfocà mentre intentava recapturar el somni-. El poc de la seva cara que puc veure em recorda als trets d'Ànakin Skywalker com a Jedi. Però els seus ulls... mentre els veig, es tornen del color de l'or fos o taronja, transformats per l'ús de la força i la ràbia...

-Tinc una idea.

-Digues.

-Esperem fins que aparegui, i llavors l’aixafem.

Luke va somriure.

-D'acord.

Va tancar els ulls i la seva respiració es va fer més lenta en un esforç per tornar-se a adormir.

En un minut el ritme de la seva respiració es va tornar el natural d'algú que dorm.

Però la Mara es va quedar desperta, amb l'atenció fixa al sostre i més enllà d'ell, a través de dotzenes de pisos des de l'enclavament Jedi fins al cel de Coruscant sobre ella, i va buscar qualsevol pista, qualsevol senyal del que fos que estigués causant la preocupació del seu marit.

No va trobar cap signe d'això. I ella, també, es va adormir.

ADUMAR

Les brillants portes de color gris perla del turboascensor es van obrir cap als costats, i l'aire càlid portant una aroma que anunciava mort i destrucció va envoltar a Jacen Solo, el seu cosí Ben Skywalker i al seu guia.

Jacen va agafar aire profundament i va contenir la respiració. Les olors d'aquesta fàbrica subterrània no eren les olors de carn corrompuda o ferides gangrenades, olors a les quals Jacen estava acostumat, sinó aquells del treball i la indústria. La gran càmera que s'obria davant seu havia estat un centre de fabricació de míssils durant dècades, i cap quantitat de neteges rigoroses seria capaç d'eliminar mai les olors de la suor, el lubricant de màquines, els compostos dels materials recentment fabricats, els propel·lents del combustible sòlid, i els potents explosius que omplien l'aire.

Jacen va expulsar l'aire i va sortir del turboascensor, després va caminar el grapat de passos fins a la barana que permetia veure la càmera.

Va caminar ràpidament de manera que la seva capa Jedi onegés una mica mentre allargava els seus passos, de manera que els talons de les seves botes fessin sonar el metall del sòl d'aquella passarel·la d'observació, i de manera que el seu aprenent i guia quedessin enrere durant un moment. Això era una actuació per al seu guia i tots els altres representants de la companyia Dammant Killers. Jacen sabia que estava ajustant-se al seu paper bastant bé. Els oficials de la companyia amb els quals havia estat tractant estaven apropiadament intimidats. Però no sabia si atribuir el seu èxit al seu port i les seves maneres, a la seva aparença d'home prim, pensatiu i guapo, o al seu nom. En un planeta com Adumar, amb una història de fascinació pels pilots, amb el nom del pare d’en Jacen, Han Solo, s'arribava molt lluny.

El seu guia, un home esvelt i mig calb anomenat Testan ke Harran, es va moure cap a la barana a la dreta d’en Jacen.

Contrastant amb els grisos i els blaus que eren comuns a les parets i en els uniformes dels treballadors, Testan era un remolí de colors. La seva túnica, amb una vora gairebé fins al genoll i unes mànigues flotants, eren del mateix taronja que els uniformes dels pilots d'Ala-X, encara decorada amb línies porpra que s'entrecreuaven cap avall en dibuixos que oscil·laven en forma de petits diamants, i els seus pantalons, cinturó i mocador de coll eren d'un daurat brillant.

Testan es va acariciar la seva llustrosa barba negra, i el gest va fallar en el seu intent d'ocultar el nerviosisme de l'home. Jacen va sentir, més que va veure, com es va moure Ben cap a l'altre costat d’en Testan.

-Pot veure -va dir en Testan- que les nostres treballadares gaudeixen de molt bones condicions.

En Ben es va aclarir la gola.

-Diu que els seus treballadors gaudeixen de molt bones condicions.

Jacen va assentir absent. Entenia les paraules d’en Testan, i li havia portat poc temps aprendre i entendre l'accent adumari, però això era una altra actuació, un truc per mantenir els adumari desequilibrats. Es va inclinar cap endavant per prestar la seva total atenció a la sala de producció de sota.

L'habitació era prou gran per actuar com a hangar i badia de manteniment per a quatre esquadrons complets de caces Ala-X. Altes particions de duracret dividien l'espai en vuit línies, cadascuna de les quals tancava una línia de muntatge. Els materials entraven a través de petits portals cap a l'esquerra, rodaven al llarg de lluminoses cintes transportadores, i eventualment sortien a través de portals a la part més allunyada de la dreta. Els treballadors amb micos grisos flanquejaven les cadenes i treballaven en els materials mentre passaven.

A la cadena més propera, immediatament per sota d’en Jacen, els materials sobre els quals es treballava semblaven ser acoblaments de sensors visuals. La cinta transportadora va portar vuit unitats i es va aturar. Movent-se ràpidament, els treballadors van connectar petits cables a les unitats i es van tornar per mirar els monitors, que van mostrar imatges en blanc i negre dels punys dels micos i les mans dels treballadors. Els treballadors van girar les unitats cap a un costat i altre, confirmant que els sensors estaven calibrats apropiadament.

Un monitor es va encendre amb la imatge d'un sensor. El treballador d'aquesta unitat la va desendollar i la va col·locar en una taula que anava paral·lela a la cinta transportadora. Un moment després, els altres treballadors en aquesta secció van desconnectar les seves unitats sensores i la cinta transportadora es va posar en marxa de nou, emportant-se les restant set unitats al següent lloc.

Una línia més enllà, la cinta transportadora romania en constant moviment, portant carcasses d'unitats sensores.

Els treballadors d'aquesta cinta, menors en nombre que els emprovadors de sensors, allargaven la mà ocasionalment per agafar una carcassa, mirar dins i examinar l'exterior a la recerca d'esquerdes o deformacions. Alguns treballadors, distribuïts a intervals al llarg de la línia, colpejaven cada carcassa amb un petit martell amb el cap de goma. Jacen va assumir que estaven escoltant algun to musical que ell possiblement no podia sentir en aquesta distància sobre el rugit del soroll que pujava des de baix.

En una altra línia més lluny d'ell, els treballadors no estaven vestits amb micos sinó amb vestits per a materials perillosos d'un color gris més clar i reflectant que la vestimenta usual de treball que els cobrien completament. La seva cinta transportadora portava xapes blanques que transportaven boles irregulars de la mida de caps humans, però gairebé d'un verd lluminós. La cinta s'aturava cada vegada que un grup de vuit boles entraven a la cadena, donant-los als treballadors temps per enfonsar sensors semblants a agulles en cada bola. Ells també comprovaven els monitors durant uns segons abans d'extreure les agulles per permetre que les boles continuessin. Jacen coneixia aquest verd verinós. Era el color del potent explosiu adumari manufacturat utilitzat per fabricar els míssils d'impacte que exportaven.

Mentre Jacen feia la seva inspecció inicial, Ben mantenia al seu guia ocupat.

-S’encera la barba? -va preguntar.

-No.

-Sembla molt brillant. La lubrica?

La veu d’en Testan tenia un to una mica més irritat.

-No la lubrico. L’arreglo. I la raspallo.

- La hi raspalla amb mantega?

Jacen finalment va mirar cap a la dreta, més enllà d’en Testan i el seu cosí. Ben tenia tretze anys estàndard d'edat, no era alt però estava ben musculat, amb una cara de bones faccions plena de pigues sota una mata de pèl vermell foc. Ben es va tornar, amb cara impassible, a mirar a Jacen, després va dir:

-El Cavaller Jedi reconeix que aquesta factoria sembla arribar al mínim, l'absolut mínim, estàndard requerit de seguretat i confort dels contractistes de l'exèrcit de l'Aliança Galàctica.

Jacen va assentir. L'assentiment significava “Bona improvisació”. No estava exercint cap talent de la Força per comunicar paraules a Ben. El paper d’en Ben era pretendre fer de traductor del seu mentor, quan la seva funció real era convèncer els locals que els adults Jedi eren fins i tot més reservats i misteriosos del que havien pensat.

-No, no, no -Testan portà una màniga per sobre del seu front, eixugant-se la suor-. Estem molt per sobre de les estandares mínimes. Aquestes barreres de duracret? Duran fins a fora qualsevol fuga d'explosius, salvant a la majoria de les treballadares in cas de calamitat. Els torns de les treballadares són només dues cinquenes parts del dia de llargs, a diferència dels vells dies.

Ben va repetir les paraules d’en Testan, i Jacen va arronsar les espatlles.

Ben va imitar el seu moviment. El gest va fer que la seva pròpia capa Jedi s'obrís totalment, revelant el sabre làser que penjava del seu cinturó.

Testan el va mirar i després va mirar a Jacen, clarament preocupat.

-El seu aprenent... -Insegur, va tornar a mirar a Ben-. Ets molt jove, oi?, per dur una arma com aquesta.

Ben li va dirigir una mirada inexpressiva.

-És un sabre làser de pràctica.

-Ah.

Testan va fer que sí com si entengués.

I això va ser tot. Potser va ser només la idea d'un jove de tretze anys amb un estri mortalment tallant a l'abast de la seva mà, però les defenses d’en Testan es van diluir prou perquè la preocupació comencés a rajar d'ell.

Era com el joc en el qual se'ls diu als nens «Durant la propera hora, no penseu en banthes». Ho intentarien tant com poguessin, però ho farien, en minuts o fins i tot en segons, pensarien a banthes.

El control d’en Testan finalment va cedir i va pensar en banthes, o, més aviat, en un lloc al qual no se suposava que havia d'anar o fins i tot pensar. Jacen va poder sentir a Testan intentant posar fre al seu pensament. Quelcom en la creixent potència d'aquesta preocupació li va dir a Jacen que havien d'estar més a prop de la font de la seva preocupació que durant les zones que havien visitat abans en el seu recorregut per la factoria.

Quan Testan es va tornar, Jacen el va mirar directament i va dir:

-Hi ha quelcom aquí. Una cosa va malament.

Eren les primeres paraules que havia dit en presència d’en Testan.

Testan va negar amb el cap.

-No. Tot està ba.

Jacen va mirar més enllà d'ell, cap a la part més allunyada de la paret de la dreta de la càmera. Era gris i regular, feta d'una sèrie de panells de l'alçada d'un home i el doble d'amples col·locats com maons. Va començar un escrutini lent i deliberat, recorrent de dreta a esquerra. La seva mirada va recórrer les parets, les línies de muntatge, la càmera d'observació elevada directament oposada als turboascensors pels que havien entrat, i va continuar al llarg de la paret de l'esquerra.

Mentre la seva atenció arribava a la meitat de la paret de l'esquerra, al llarg de la passarel·la d'observació, va sentir un altre pols de preocupació d’en Testan. Ben es va aclarir la gola, un senyal. El noi, encara que ni de prop tan sensible en la Força com Jacen, havia tingut la mateixa sensació.

Jacen es va encaminar cap a aquesta direcció per la passarel·la. Aquest cop el ressò de les seves botes i l’oneig de la seva capa eren un efecte col·lateral de la seva velocitat en comptes d'una actuació.

-Vol veure l’habitacià d'observació?

Testan es va donar pressa a atrapar-lo. La seva ansietat estava creixent, i hi havia alguna cosa en ella, com una pedra brillant en el fons d'un estany tèrbol.

Jacen va buscar dins de l'estany per extreure el premi.

Era el record d'una porta. Era ampla i grisa, tancant-se des de dalt mentre homes i dones vestits amb granotes blau fosc, les indumentàries dels supervisors de la instal·lació, corrien abans que es tanqués. Quan estava col·locada en el seu lloc, era idèntica als panells de la paret que Jacen veia davant seu aquí i ara.

Jacen mirà a Testan per sobre de la seva espatlla.

-Els seus pensaments li traeixen.

Testan va empal·lidir.

-No, no hi ha res a trair.

Jacen va envoltar la cantonada de la passarel·la d'observació, va donar uns quants passos més, i va lliscar fins a aturar-se davant d'una de les seccions de la paret.

Estava aquí. Ho sabia perquè podia sentir alguna cosa més enllà.

Conflicte. Ell mateix hi era, lluitant. I també estava en Ben. Era un lleu espurna del futur, i ell i el seu aprenent estarien en perill més enllà.

Va assenyalar amb el cap en direcció a la paret.

Ben va treure el seu sabre làser i el va encendre. Amb un so d’espetec-xiuxiueig, la seva la seva fulla blava d'energia coherent es va estendre en la seva totalitat.

Ben enfonsà la fulla en el panell de la paret i va començar a arrossegar-la al seu voltant en un gran cercle.

-Ens va dir que era una arma de pràctica -va dir Testan, amb la veu adolorida.

Jacen li va dirigir una mirada innocent.

-És veritat des de cert punt de vista. Ell practica amb ella.

En el seu nerviosisme, Testan no semblava adonar-se que Jacen li entenia ara clarament.

Ben va completar el cercle i li va donar una petita puntada a la secció de metre i mig que havia marcat. Va caure en una càmera ben il·luminada, ressonant a terra més enllà, amb les vores encara brillants amb la calor que el sabre làser les hi havia transferit.

Ben passà a través del forat. Jacen es va ajupir per seguir-lo.

Va sentir a Testan murmurant, indubtablement, un avís per un comunicador. Jacen no es va molestar a interferir. Havien estat a la vista de centenars de treballadors i de la càmera d'observació.

Tractar amb Testan no evitaria que es donés l'alarma.

L'habitació que hi havia més enllà de la improvisada porta d’en Ben era en realitat un corredor, de quatre metres d'ample i vuit d'alt, amb totes les superfícies cobertes dels mateixos rectangles de metall gris que es trobaven fora de la cambra, amb una llum blanca verdosa sortint del sostre lluminós. Cap a l'esquerra, el corredor acabava després d'uns quants metres, i el final era ple de contenidors de transport de plastiacer apilats. Estaven marcats amb PERILL, NO DEIXAR CAURE, i DAMMANT KILLER MODEL 16, 24 UNITATS.

Cap a la dreta, el corredor s'estenia durant altres quaranta metres i després s'eixamplava. La barana i la terminació del sòl al final suggerien que s'obria a una altra passarel·la sobre una altra càmera de fabricació.

Ara girant des de la passarel·la cap al corredor i corrent cap a ells hi havia mitja dotzena de soldats armats amb rifles làser. Els seus micos taronja tenien reminiscència dels uniformes dels pilots d'Ala-X, però l'armadura de closca verda sobre la part inferior de les cames, torsos, la part inferior dels seus braços i els seus caps s'assemblaven més a les armadures dels soldats d'assalt de les motos lliscants pintades d'un color equivocat.

I llavors darrere dels sis primers soldats van venir sis més, i després vuit...

Jacen va treure el seu sabre làser i amb un espetec el va encendre a la vida. El verd incandescent de la seva fulla es va reflectir com els llums del sostre a les parets i les armadures dels soldats que arribaven.

-Queda't darrere meu -va dir.

-Sí, senyor.

El sospir d’en Ben va ser audible, i Jacen va somriure.

El soldat principal, que portava unes barres daurades al casc i als canells, va cridar, amb la seva veu mecànicament amplificada.

-Aturi’s on està! Aquesta sacció està restringida!

Jacen va fer un pas cap endavant. Girà el seu canell, movent la fulla del seu sabre làser davant d'ell d'una manera que recordava vagament les ales d'una papallona.

-Podria parlar més alt? Estic una mica sord -li va cridar ell.

Ben va riure en veu baixa.

-Molt bo.

-No pot antrar en aquesta sacció!

Ara hi havia uns vint metres fins a la tropa de soldats de davant.

Jacen va continuar girant la seva fulla com en una pràctica.

-Menys gent sortirà ferida si simplement us aparteu del meu camí.

Era com una cosa ritual a dir. Les forces enemigues en massa gairebé mai retrocedien, tot i la reputació dels Jedi. Una reputació que anava estenent-se i fent-se més sobrenatural amb cada any que els Jedi prosperaven sota el lideratge d’en Luke Skywalker.

La frase era ritual també d'una altra manera. Hi va haver un temps en què Jacen hauria sentit la tragèdia envoltant-lo quan les seves accions resultaven en la mort de soldats i guàrdies comuns.

Però amb el temps havia perdut aquesta sensació. Era inevitablement allò enutjós dels líders enviant les seves tropes a morir contra enemics més poderosos. Hi havia estat passant des que hi havia líders violents i seguidors obedients. A la mort, aquesta gent es convertia en un amb la Força, i quan Jacen havia acceptat aquest fet, la seva sensació de tragèdia s'havia evaporat.

Va donar dos passos.

-Foc! -va cridar el soldat al comandament.

Els soldats van començar a disparar. Jacen es va lliurar a la Força, a la seva consciència del que l'envoltava, a la seva sobtada unitat amb els homes i dones que intentaven matar-lo.

Simplement va ignorar la majoria dels trets. Quan els sentia dirigir-se cap a ell, girava la fulla del seu sabre làser per alinear-la amb ells i els retornava, usualment cap a la multitud de soldats. En els primers pocs segons del seu assalt, quatre soldats van caure sota els trets llançats pels seus amics. L'olor de carn cremada va començar a omplir el corredor.

Jacen va sentir perill darrere d'ell i va sentir reaccionar a Ben.

Jacen no va apartar la seva atenció i va continuar la seva marxa cap endavant.

Preferiria poder protegir l'inexpert jove, però el noi era bo en la pràctica de la defensa contra trets làser. Malgrat com de dur que resultava confiar en un Jedi amb unes habilitats que s'estaven desenvolupant, havia de fer-ho. Per ensenyar, per aprendre, havia de confiar.

Jacen va interceptar el següent tret làser que va venir en la seva direcció i el va tornar de tornada cap al soldat al comandament. Aquest va colpejar al soldat al casc i va rebotar, cremant el sostre. Una àrea de quatre metres quadrats de la il·luminació del sostre es va apagar, enfosquint el corredor. El comandant va caure. El tret no era fatal amb tota probabilitat. Protegit pel casc, l'home tindria cremades al front i el cuir cabellut i probablement una contusió, però no semblava que anés a morir.

L'estratègia va tenir l'efecte desitjat. Els soldats van veure al seu comandant caure. Van continuar disparant però també van intercanviar mirades. Jacen mai va canviar el pas, i un soldat amb galons platejats al casc va cridar:

-Enrere, enrere.

En bon ordre, els soldats van començar a retirar-se.

Darrere d'ell, Jacen va sentir més foc de làser i el distintiu zzzap de la fulla d'un sabre làser interceptant-lo, desviant-lo. Dins del corrent de la Força, Jacen va sentir un tret venint cap a la seva esquena, el va sentir sent empès cap a un costat, el va veure i el va sentir mentre impactava a la paret a la seva dreta. La calor del tret va escalfar la seva espatlla dreta.

Però els defensors van continuar la seva retirada, i aviat l'últim d'ells estava darrere de la cantonada. El camí d’en Jacen cap a la barana estava net. Va allargar el pas fins allà.

Sobre la barana, una dotzena de metres més avall, hi havia una altra sala de línies de muntatge, on línia rere línia de components de municions estaven sent acoblats. Encara que en aquest moment totes les línies estaven detingudes, amb els anònims treballadors vestits amb els seus micos mirant cap amunt, cap a Jacen.

El moviment d’en Jacen per sortir del corredor el va portar a la vista dels defensors vestits de taronja i verd, els que ara estaven formats en disciplinades fileres al llarg de la passarel·la a l'esquerra d’en Jacen. Tan aviat com ell va arribar a la barana ells van obrir foc de nou. La seva formació tancada els permetia concentrar el seu foc, i Jacen es va trobar desviant més trets que abans.

Ell va sentir, més que va veure, com Ben es col·locava en posició darrere seu, però cap tret làser venia en aquesta direcció.

-I ara què? -va preguntar en Ben.

-Acaba la missió.

Jacen va rebre un tret en la seva fulla massa a prop de l'empunyadura. Incapaç de dirigir la seva trajectòria en desviar-lo, va veure el tret centellejar en l'àrea d'acoblament. Va impactar en un monitor. Els homes i dones prop de la pantalla es van ajupir buscant aixopluc. Jacen va fer una ganyota de dolor. Una fracció de grau diferent a l'arc i aquest tret podria haver colpejat un paquet d'explosius. Amb tot el mal que li feia el causar la mort, no volia causar-la per accident.

-Però tu estàs al càrrec...

-Estic ocupat.

Jacen va fer un pas cap endavant per concedir-se més espai per maniobrar i girar i es va concentrar en els seus atacants. Ara necessitava protegir-se a si mateix i a Ben, defensar una àrea més gran. Es va concentrar en tornar un tret rere l'altre cap a les files dels atacants, i va veure caure a un, dos, tres soldats.

Hi va haver una treva a la barrera de foc. Jacen es va prendre un moment per mirar sobre la seva espatlla. Ben estava al costat de la barana, mirant cap a la línia de fabricació, i al costat del seu ull mantenia una holocàmera petita però cara, de la classe que portaven els viatgers rics i els aficionats a les holocàmeres de tota la galàxia.

Mentre Jacen retornava la seva atenció als soldats, Ben va començar a parlar.

-Umm, sóc Ben Skywalker. El Cavaller Jedi Jacen Solo i jo estem en, no ho sé, una part secreta de la planta de Dammant Killers sota la ciutat de Cartann al planeta Adumar. Estan veient una línia de fabricació de míssils. Estan fabricant míssils dels que l'AG no ha estat informada. Els estan venent a planetes que se suposa que no en tenen. Dammant està trencant les regles. Oh, i el soroll que escolten? Els seus nois estan intentant matar-nos.

Jacen va sentir el moviment d’en Ben mentre el noi girava per gravar el conflicte dels trets làser contra el sabre làser.

-És suficient? -va preguntar en Ben.

Jacen va negar amb el cap.

-Agafa tota la sala. I mentre ho estàs fent, figura't que se suposa que és el pròxim que farem.

-D’alguna manera estic pensant que hauríem de sortir d'aquí.

Amb la punta de la fulla del seu sabre làser, Jacen va atrapar un tret que espetegava cap a la seva canyella dreta. Va enviar el tret de tornada cap a on havia sortit. Va impactar en el rifle làser de la dona, cremant-la fins convertir-la en quelcom irreconeixedor, causant que l'espatlla de l'armadura d'ella es calés foc momentàniament. Ella es va retirar, i un dels seus companys li va apagar el foc donant-li cops. Ara hi havia menys de quinze soldats contra el Jedi, i el seu comandant temporal estava òbviament pensant-se de nou les seves ordres de mantenir la posició.

-Bé. Com?

-Bé, per on vam venir... no. Estarien esperant-nos.

-Correcte.

-I no vols lluitar en el terreny que l'enemic ha triat si pots evitar-ho.

Jacen va somriure. Les paraules d’en Ben, tan adultes, eren una cita d'en Han Solo, que era un home amb una saviesa molt sovintment qüestionable, excepte en assumptes de supervivència personal.

-També correcte.

-Així que... al final d'aquestes línies de muntatge?

-Bé. Allà hi anem.

Jacen va sentir el frec d'un taló mentre Ben saltava sobre la barana. Sense esperar, Jacen va saltar lateralment, allunyant-se de la barana mig metre, i girant mentre queia. Davant i sota ell, Ben estava aterrant ajupit en la línia de muntatge més propera, que estava plena de carcasses opalescents. Mentre Jacen aterrava, flexionava els genolls i empenyia una mica cap amunt amb la Força per suavitzar l'impacte, Ben va córrer cap endavant, reflexivament apartant d'un cop el braç prensor massa fos de la línia, i es va ajupir mentre es llançava a través del diminut portal del final de la línia.

Jacen el va seguir. Va sentir i escoltar la calor dels trets làser colpejant la línia de muntatge darrere d'ell. Girà el seu sabre làser per sobre de la seva espatlla, interceptant un tret, rebent tota la força de l'impacte més que desviant el tret cap a la línia del costat.

Cap treballador va intentar agafar-lo, i en uns segons s'estava arrossegant a través del portal.

Següent