Experiment maligne (i XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

Qui-Gon va contemplar el rostre atemorit de l’Astri. No volia ni imaginar el que li havia costat a aquella noia arribar fins aquí. Abans era cuinera i portava una cafeteria, i ara s'enfrontava a la mort en una perillosa missió per salvar el seu pare.

-No et preocupis -li va dir en veu baixa.

-Però ara Zan Arbor s'adonarà que l'hem enganyat -va dir l’Astri-. I estarem atrapats. Què fem?

- Anar-nos-en -va dir en Qui-Gon, obrint la porta -. Haurem de tornar a per l'altre presoner. Zan Arbor descobrirà que hi ha intrusos, però no sabrà on som.

Van baixar corrent pel passadís. Qui-Gon sentia la debilitat en les cames en córrer. Les forces li tornaven a poc a poc, però sabia que anava a tenir problemes en cas d'haver d'enfrontar a la caça-recompenses. Va desitjar tenir amb ell el seu sabre làser.

Abans de girar la cantonada en direcció a les portes dobles, Qui-Gon es va aturar i va mirar al seu voltant. Jenna Zan Arbor havia deixat les portes obertes de bat a bat. Estava d'esquena a ells. Ona Nobis va entrar a l'edifici.

-El sistema de seguretat ha fallat -va dir la Jenna Zan Arbor sense alè-. No trobo al Nil. Crec que ha entrat algú que intenta rescatar a Qui-Gon. Dues persones, una d'elles Jedi. Potser les dues ho siguin. Troba-les.

-La meva missió ha acabat -va dir l'Ona Nobis sense inflexió en el to-. He vingut a pels meus diners.

-Però què dius? -Zan Arbor va alçar el to-. T’estic dient que estic en perill!

-I jo et dic que m'és igual -va dir Ona Nobis en el mateix to inexpressiu-. Em vas enviar a per aquest amic d’en Ren S'orn a Simpla XII. Els Jedi em van vèncer allà. I aquesta va ser la meva última missió per a tu. Ara he acceptat una altra feina. I tinc els meus propis plans per aquest Obi-Wan Kenobi.

-Escolta'm -va escopir Jenna Zan Arbor-. Hi ha intrusos al laboratori. Recorre l'edifici i destrueix-los.

Ona Nobis no va respondre. Va allargar la mà per demanar els seus diners.

- Però Obi-Wan Kenobi podria estar aquí ara mateix!

-M’enfrontaré a ell amb les meves condicions. No amb les teves. No aquí.

-Si creus que et pagaré, estàs molt equivocada -va xiuxiuejar la Zan Arbor.

Ona Nobis va contemplar-la amb una mirada neutral.

-Si creus que pots amenaçar-me, ets tu la que s'equivoca. No oblidis qui sóc. Vols pagar-me el que em deus o prefereixes morir?

Jenna Zan Arbor va semblar encongir-se. No era rival per a l’Ona Nobis i ho sabia. Va buscar en les seves vestimentes i va treure un sobre. El diposità amb fúria al palmell obert de la caça-recompenses.

-Mai tornaré a contractar-te -va dir entre dents.

-Quina pena em dóna -va dir Ona Nobis amb fredor. Es va posar el sobre al cinturó, es va girar i va marxar. La porta xiuxiuejà darrere seu en tancar-se. Qui-Gon va guiar els altres ràpidament de tornada al magatzem. Amb una mica de sort, Zan Arbor tornaria al laboratori per intentar trobar a Nil. Aprofitarien aquesta oportunitat per escapar.

Va passar davant d'ells, amb la cara inflamada per la fúria.

-Per fi -va sospirar l’Astri.

Van sortir al passadís i van passar per la porta doble. Estaven a uns passos de l'entrada quan l'intèrfon va sonar, i en el monitor de la porta d'entrada va aparèixer el rostre de la Jenna Zan Arbor.

- Salutació als meus inoportuns visitants i a Qui-Gon -va dir ella suaument-. Suposo que esteu de camí cap a la porta per escapar. Potser hauríeu d’aturar-vos un instant i pensar en això. Realment em considereu tan estúpida com per confiar a un guàrdia estúpid i a un sistema de seguretat bàsic la protecció del que és meu?

Qui-Gon es va aturar.

-No em vaig limitar a treure't la sang, Qui-Gon -va prosseguir ella-. També et vaig injectar un dispositiu al sistema. No només mesura els teus signes vitals, per cert, el cor t'està bategant molt ràpid en aquest moment, sinó que també té un transmissor. Si creues el llindar de la sortida, el transmissor farà saltar un altre. I hi ha algú més al meu laboratori, un altre subjecte. Si te'n vas, s'alliberarà un verí en el seu sistema. Morirà en trenta segons. No el coneixes, però estàs proper a ell. Aquí va una endevinalla i una decisió -va somriure-. Potser acceptis la meva hospitalitat una mica més de temps.

La pantalla es va apagar. Obi-Wan va mirar a Qui-Gon.

-Podria estar faronejant.

Qui-Gon va negar amb el cap.

-No ho fa.

-Però no tens proves definitives que hi hagi algú més aquí -va dir l'Obi-Wan desesperat.

-Però sé que hi ha algú -va dir en Qui-Gon. Es va girar cap a l’Obi-Wan. Va veure la desesperació i la por en els ulls del seu Padawan -. Ja saps el que has de fer, Padawan.

-No -va dir l'Obi-Wan, negant amb el cap violentament-. No t'abandonaré.

-Has de fer-ho - Qui-Gon va posar la mà al braç d'Obi-Wan-. Ho has fet bé. Em vas treure de la càmera. Però no puc anar-me'n de l'edifici, i tu has d’emportar-te aquests medicaments. La vida d’en Didi, entre d'altres, està en perill.

-Jo hi aniré -va dir l’Astri -. Jo portaré les antitoxines.

-Has estat molt valenta, Astri -li va dir en Qui-Gon-, però no podem deixar que tanta responsabilitat recaigui sobre tu. Aquestes vacunes i antitoxines han d'anar per dues vies diferents. Us heu d'anar tots dos.

-No puc abandonar-te -va repetir Obi-Wan amb la veu trencada.

-Has de fer-ho, Padawan -va dir en Qui-Gon-. Portar aquests medicaments al Temple és una missió Jedi. Ha de realitzar-la un Jedi.

-Hi ha un equip del Temple de camí -va dir l'Obi-Wan-. Però ara que ella sap que l'hem trobat, fortificarà el lloc. Farà l'impossible perquè no entrem.

-No podrà resistir als Jedi -va dir en Qui-Gon fermament-. Dóna'm el teu intercomunicador.

Obi-Wan va donar a Qui-Gon el seu intercomunicador, i després el seu sabre làser. Era el major present que un Jedi li podia oferir a un altre. Qui-Gon va posar la mà sobre l'empunyadura.

-El protegiré fins que tornis a per ell -va dir-. I ara marxeu.

Astri va arrencar a córrer. Va prémer el botó per obrir la porta. L'aire fresc va entrar amb l'aroma de la imminent pluja.

Obi-Wan es va girar per mirar a Qui-Gon. Qui-Gon va veure la desesperació i la ràbia en els ulls del seu Padawan.

-Tornaré.

Obi-Wan i Astri van sortir. La porta es va tancar darrere seu. Qui-Gon es va quedar al passadís, amb el sabre de l'Obi-Wan a la mà. L'olor de tancat del laboratori aviat va dissipar l'aroma de la pluja. Havia tingut la llibertat a uns pocs metres, però se li havia escapat.

Es va tornar per mirar el laboratori i el seu nou enemic. Ara començava el joc.

FI