Traïció (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

CORUSCANT

Dos dies després del sopar familiar dels Solo Skywalker, Han Solo estava assegut en un dels sofàs del seu saló, amb un terminal portàtil a la falda, arrufant-li les celles a la pantalla.

De tant en tant introduïa una sèrie d'ordres o usava una interfície de veu, però cada intent que havia fet era respost amb una pantalla vermella indicant una fallada.

La Leia es va materialitzar darrere d'ell, inclinant-se sobre la seva espatlla, i va llegir en veu alta el text de la pantalla.

-HA FALLAT EN L'OPERACIÓ. HA D'ESTAR UTILITZANT INFORMACIÓ DE CONNEXIÓ QUE ESTÀ ANTIQUADA. Intentant arreglar els teus impostos?

-Molt graciosa. -Han no va sonar divertit-. Te'n recordes de la Wildis Jiklip?

La Leia va arrufar les celles. Wildis Jiklip era un prodigi amb les matemàtiques al voltant de l'edat d’en Han. Molt viatjada, de mare corelliana i pare coruscantí, havia estat educada en els dos sistemes i s'havia llicenciat per ensenyar a la universitat o a nivell d'acadèmies per quan va complir vint-i-pocs. Llavors va desaparèixer durant dues dècades, i només unes quantes persones sabien el que havia estat fent durant aquest temps.

S'havia convertit en contrabandista sota el nom de Red Stepla. Recorria rutes inusuals, portant càrregues inusuals i tenia una habilitat sorprenent per aconseguir béns prohibits per als seus mercats en moments en què eren més valuosos. El seu registre d'èxit era inabastable. Mentre la majoria dels contrabandistes portaven una existència precària, gastant els seus guanys en una varietat de ports en el joc, les taboles i altres entreteniments, quedant-se amb prou feines amb prou per proveir-se i aconseguir nous carregaments, Red Stepla i la seva tripulació portaven vides molt discretes, invertint els seus guanys en una varietat de ports per tota la galàxia.

Uns quants anys abans del començament de la Guerra Yuuzhan Vong, Red Stepla i la seva tripulació es van retirar... pel simple profit de desaparèixer. Wildis Jiklip va reaparèixer llavors, una teoritzant independentment rica que ocasionalment ensenyava en cursos de nivell universitaris a Coruscant i Lorrd, centrant-se en l'economia interplanetària, l'economia del mercat de l'oferta i la demanda, les reaccions dels sistemes econòmics davant les guerres molt esteses i assignatures relacionades amb això.

Han coneixia el secret de la seva doble identitat, i la Leia ho havia descobert per la pròpia Wildis, qui confiava en qualsevol en qui en Han confiés prou com per a casar-se amb ell.

La Leia va assentir.

-És clar. Què passa amb ella?

-Se suposa que està a Coruscant, fent una de les seves sèries de conferències. Vaig intentar posar-me en contacte amb ella per parlar de Corèllia. Vaig pensar que potser ella pogués donar-me una pista sobre la reacció oficial de l'AG davant el que està passant allà. Però ha suspès la seva sèrie de conferències a la meitat, fa només uns quants dies, i totes les maneres que tinc de posar-me en contacte amb ella estan desconnectades. Informen que s'ha anat per una emergència familiar.

La Leia va arronsar les espatlles.

-I què?

-Bé, ella no té família. Sí, ho sé, això per si mateix no és sospitós. Però encara volia parlar de política amb altres corellians. Així que vaig preparar una holotransmissió amb Wedge Antilles.

La Leia va sentir una sorpresa momentània encara que va evitar que es reflectís a la cara. Sabia que era una malcriada quan es tractava d'economia. Hi havia viscut com a princesa planetària, tot i ser d'una família financerament responsable, quan era una nena i una jove. Hi havia dirigit els recursos d'un govern rebel i després d'un legítim. Les despeses mai havien estat una consideració a tenir en compte per a ella. Han, qui havia estat criat en la pobresa i havia viscut amb dificultats econòmiques la meitat de la seva vida, era més garrepa, i el fet que hagués estat disposat a pagar per una conversa instantània i en viu amb un amic a anys-llum de distància era bastant més que una consideració per a ell. Deia més sobre l'estat de la seva preocupació per la política corelliana que res que hagués dit en els últims dies.

-I com està Wedge?

-No vaig poder comunicar-me amb ell via HoloRed. Diuen que hi ha alguna classe d'avaria en l'equipament causant connexions intermitents amb el sistema Corellià.

-Així que li vas enviar un missatge pel mètode estàndard de gravar i transmetre.

Han va assentir.

-La classe de missatge d'un gest amb el cap i com ho portes.

-I?

-I va arribar allà, i vaig aconseguir una resposta... però ha trigat diverses hores. Prou perquè el meu missatge i la resposta hagin estat interceptats, desencriptats, escanejats i analitzats abans de continuar endavant.

La Leia no va dir: Ara estàs sent paranoic. Eren les primeres paraules que van saltar a la seva ment, però en veritat Han no estava sent paranoic. El govern de l'AG probablement estava vigilant molt de prop el tràfic de les comunicacions per a i des de Corèllia a la llum del continuat desafiament d'aquest sistema als edictes de govern.

-D'acord -va dir ella-, així que les comunicacions amb Corèllia estan sent sotmeses a escrutini.

-De manera que vaig seguir fent una ullada. -Han semblava preocupat-. Vaig activar algunes identitats falses. Vaig enviar grups de missatges a Corèllia via Commenor i alguns altres mons. Em vaig posar en contacte amb vells amics que encara estan al mercat i vaig descobrir que les patrulles anticontraban de l'AG s'estan intensificant just ara... en les rodalies de Corèllia i uns quants mons que han expressat públicament el seu suport a Corèllia. Realment estic començant a pensar que està passant alguna cosa.

La Leia va donar la volta fins a la part davantera del sofà i es va col·locar al costat del seu marit.

-Alguna cosa més que un lleuger assetjament per part de l'AG per incomodar un sistema que no està jugant segons les regles, vols dir.

-Sí. Però no sé com confirmar-ho en realitat. Com agafar el meu pressentiment i convertir-lo en un fet.

La Leia ho va considerar. Com a Cavaller Jedi la seva primera responsabilitat era envers l'Orde Jedi i l'Aliança Galàctica.

Si l'Aliança Galàctica estava en realitat planejant alguna classe d'acció contra Corèllia, el seu deure era recolzar-la.

Però aquesta era una de les seves lleialtats. Simplement no podia ignorar la seva lleialtat cap al Han, fins i tot si ell estava recolzant una causa estúpida. Tot d'una va somriure. Hi havia donat suport ell alguna vegada una causa que no fos estúpida des d'alguna perspectiva, incloent l'Aliança Rebel?

-Què és tan divertit?

-Res. Només estava pensant en... altres maneres de figurar-se què està passant.

-Com ara quines?

Ella va començar a comptar amb els dits.

-Una. Si l'AG està planejant alguna classe d'acció contra Corèllia, llavors un nombre de persones en el govern de l'AG ho saben. Particularment aquells que només se serveixen a si mateixos i que tenen interessos econòmics a Corèllia faran tot el que puguin per protegir aquests interessos. Si són descuidats, seria possible veure les seves activitats, les seves transaccions.

»Dos. Si l'acció contra Corèllia involucra l'exèrcit, determinar quina classe de forces militars estan convocant seria molt informatiu. S'utilitzarien diferents forces per a un assalt o un bloqueig, per exemple. Ara bé, és arriscat descobrir aquesta classe d'informació, especialment sense que et vegin com a un espia, però és possible, i tenim el petit avantatge que ha passat força temps des que vam estar en guerra. La seguretat no serà tan fèrria com ho era en el punt àlgid de la Guerra Yuuzhan Vong o la guerra contra l'Imperi, per exemple.

Han va assentir.

-Bé, bé.

-Tres. Podríem formular possibles plans d'acció contra Corèllia, determinar els recursos necessaris per a aquests plans... i després intentar determinar si aquests recursos estan actualment sent col·locats en posició. Això ens donaria alguna sensació del que realment va a ocórrer... assumint que els teus plans siguin necessaris.

-D'acord –En Han va somriure-. No m'importa treballar amb dades o el processament dels nombres, però sembla que acabo d’assignar-me a mi mateix una bona quantitat.

-Jo t'ajudaré.

-Gràcies.

-Després de l'esmorzar.

El somriure d’en Han es va fer més ample.

-Simplement no ets la mateixa dona incansable i desinteressada amb la qual em vaig casar, oi?

-Crec que no.

-T'he corromput.

Ella va sospirar dramàticament.

-Bé, tu ets el mateix egoista incansable amb el que jo em vaig casar.

L’oficial de SegCor, prima en el seu uniforme marró i taronja ardent, amb la seva cara oculta darrere de l'escut contra làser d'un casc de combat, va saltar per la porta i va aixecar el seu rifle làser. Abans que pogués alinear-lo contra Jacen, ell va fer un arc amb el seu sabre làser, tallant a través de l'arma i a través de la dona. Ella va caure en dues fumejants peces, fent un so que va ressonar contra el terra de metall.

Jacen va dirigir una ràpida mirada cap al camí pel qual havia vingut, un passadís sense fi ple de cables retorçats i extrusions mecàniques per a unes funcions que ningú havia estat capaç de discernir o endevinar fins i tot després de dècades d'estudi. En algun lloc d'aquí darrere, jeia en Ben, víctima d'un tret làser en el seu pit, part d'una allau de trets que havien estat massa ràpids, massa densos perquè Jacen compensés...

Va negar amb el cap. No es podia permetre el fet de distreure’s per irrellevàncies, no quan l'èxit de la missió estava tan a prop. Es va obrir a la Força, una escombrada casual que li revelaria la presència d'éssers vius més enllà del portal, i, quan no en va sentir cap, va passar dins.

Aquí hi era, la sala de control de l'arma de l'Estació Centràlia. L'habitació era sorprenentment petita, considerant l'increïble poder que controlava. Era prou gran perquè un grup de mida mitjana de científics operessin en ella, però una cosa tan grandiosa hauria d'haver estat enorme, amb un estatuari monumental commemorant les vegades que havia estat utilitzada en el passat. En el seu lloc, hi havia cadires i bancs de llums, botons i palanques, i un comandament de control que sortia cap amunt en el seient central... tot exactament igual que l'última vegada que l'havia vist, anys abans.

Poc abans del naixement d’en Ben, de fet. L'havia vist poc abans que el noi nasqués. Ara l'estava veient just després que el noi hagués estat reduït.

Irrellevàncies. D'una butxaca dins de la seva túnica Jedi, va treure un xip de dades peculiar. A diferència de les targetes de dades estàndard, que encaixarien a la ranura dels lectors de bilions de quaderns de dades, ordinadors, comunicadors d'alta tecnologia, o panells de control de vehicles que estaven equipats per explorar i utilitzaven aparells de memòria, aquesta tenia les vores arrodonides i unes protuberàncies punxegudes d'or, que li permetien ajustar-se a únicament un port conegut en tota la galàxia.

Però on estava aquest port? Jacen va explorar els bancs de botons i altres controls. Res semblava encaixar amb el xip de dades, ni tan sols en la secció de control exacta en què li havien dit que busqués. Era conscient que hi havia crits distants al corredor de fora, signes de què les forces de seguretat corellianes s'estaven acostant de pressa fins a ell, que només tenia segons per completar la seva missió.

Va tancar els ulls i va buscar amb sentits als quals no s'enganyaven fàcilment.

I va trobar, gairebé instantàniament, el que estava buscant: una ranura amb la forma de la imatge inversa del costat frontal del seu xip de dades. Amb els ulls encara tancats, va fer un pas endavant, va estendre el xip i va sentir que aquest era agafat i després arrossegat cap a la maquinària sota la superfície del tauler de control. El va deixar anar i va obrir els ulls.

Els milers de llums indicadors de la càmera s'havien apagat i els sons dels crits i els peus que corrien pel corredor es van silenciar.

-Simulació acabada -va anunciar una veu femenina-. Abast de l'èxit setanta-cinc per cent, només estimat.

Jacen va somriure agrament. Qualsevol cosa per sobre del cinquanta-u per cent era suficient per a l'èxit de la missió. Significava que una de les diverses tècniques que intentaven danyar o destruir l'Estació Centràlia s'havia iniciat. Però fins i tot el setanta-cinc per cent no era prou bo. Significava que ell o Ben havien caigut. El cinquanta-un per cent i els dos haurien mort.

Ben es va moure des de la porta i acuradament va passar per sobre del cos tallat en dos del droide que portava l'armadura de SegCor. Es va fregar el pit i va semblar avergonyit.

-Els trets atordidors piquen -va dir.

Jacen va assentir.

-Major motivació perquè no deixis que t’assoleixin.

La paret darrera del panell de control principal va lliscar cap amunt, revelant mes enllà una càmera de control. Diversos ordinadors, una cadira central amb quatre monitors muntats i barres ajustables al seu voltant. L'home de la cadira, corpulent, de barba grisa i una mica passat de pes, va oferir un feble somriure als dos Jedi.

-Heu arribat aquí -va dir amb veu profunda, rugent.

-Això va semblar massa fàcil, doctor Seyah. -Jacen va fer un gest al seu voltant-. Un guàrdia a la cambra final...

-Fàcil? -Ben va sonar enfadat-. Ens van disparar al voltant de mil trets làser!

-Jacen té raó -va dir el doctor Seyah-. Això era més fàcil. Més fàcil de reiniciar el gir centrífug i sabotejar el gir contrari de la gravetat artificial perquè l'estació es faci miques, més fàcil que introduir les pròpies coordenades de l'estació en la computació d'objectius i fer que s'autodestrueixi, més fàcil que segrestar un destructor estel·lar i estavellar-lo a l'extrem apropiat de l'estació...

La cara d’en Ben es va il·luminar.

-Encara no hem fet això.

-Ni ho fareu. Aquesta no és una missió per a Jedi. Ho és per a bojos i vells oficials navals.

-Oh. –L’expressió d’en Ben es va enfosquir-. M'hauria agradat això.

El doctor Seyah va apartar un parell de molestos monitors i es va aixecar de la cadira.

-El problema és que no sabem quina aparença té ara la sala de control principal d'armes. Així és com estava fa tres setmanes, quan tot el món, excepte un grup de científics acuradament investigats i molt pro-corellians, va ser tret d'allà i reassignats a altres llocs. Podrien haver reemplaçat tot l'equipament amb tires de formatge o haver tancat l'habitació en duracret. No ho sabem. Però no tenim raó per pensar que ho han fet. -Va arronsar les espatlles-. Mentre tinguis aquest xip de dades intacte, i mentre la ranura de recepció encara hi sigui al panell de control, fins i tot si vacil·les abans de trobar-la, llavors aquesta aproximació podria funcionar.

-Podria funcionar? -va repetir en Jacen.

-Creiem que ho farà. Les ordres en aquest xip de dades haurien d'iniciar un compte enrere de deu minuts i activar després un complex pols repulsor que partirà l'estació en trossos. Assumint que no hagin reprogramat els seus sistemes prou per passar per sobre de la programació d'aquest xip. Assumint que el meu equip i jo féssim bé la nostra feina durant tots aquests anys. Assumint moltes coses. -El doctor Seyah va sospirar i després va col·locar una mà a l'espatlla de cada Jedi-. Això és l'única cosa que puc garantir-vos: veniu amb mi a la cafeteria i puc convidar-vos a un dinar.

-A vegades les respostes més simples són les millors -va estar d'acord Jacen i va permetre que li tornés cap a la porta.

Però en el seu interior, la preocupació va intentar corroir-lo. Ben havia fallat o mort en vuit de les deu simulacions que havien fet, suggerint que no devia, després de tot, anar en aquesta missió... però el mateix sentit del futur d’en Jacen, dia rere dia, li deia que el noi seria crucial per a seu èxit, si era l'èxit el que al final s'aconseguia. Potser els dos resultats eren correctes. Potser la missió tindria èxit, però només si Ben queia durant el seu compliment.

Si això era així, com es presentaria Jacen davant Luke?

-Així que, com és ser espia? -va preguntar en Ben.

-El doctor Seyah no és un espia, Ben. Sigues educat -va murmurar en Jacen.

-Oh, per descomptat que sóc un espia. Científic i espia. I està molt bé. Estudio tecnologia antiga i aprenc com funciona l'univers. I molt sovint, me’n vaig de vacances per aprendre com implantar els més recents comunicadors d'escolta, per revoltar o seduir espies enemigues, per utilitzar les armes làser més modernes i volar en els lliscants aeris més moderns...

-Li ha trencat alguna vegada el coll a algú?

-Bé, sí. Però va ser abans que tècnicament fos un espia...

Durant un període d'uns quants dies, Han i Leia van reunir fets, números, desaparicions, reaparicions, moviments de naus, reassignacions de personal, coses que s'havien dit i coses que no s'havien dit en la complexa projecció d'un ordinador, acuradament mantinguda, encara que tot just compresa, per C-3PO.

Fet: elements de la Segona Flota de l'Aliança Galàctica estaven sent desviats de les missions que constaven en els registres. Com a exemple, el transport Mon Calamari Bus Blau[1] se suposava que es dirigia al Braç Tingel de la galàxia en una missió anual per seguir la ruta d'entrada dels yuuzhan vong fins a la galàxia per veure qualsevol manifestació persistent del seu pas.

No obstant això, quan s'havia reproveït, no hi havia recollit la classe de provisions apropiades per a una missió en solitari de mesos de durada.

Fet: les comunicacions entre Coruscant i Corèllia continuaven sent problemàtiques, en una manera que suggerien que el trànsit de comunicacions estava sent monitoritzat i analitzat a consciència... però cap boicot anticipat o sanció econòmica s'havia dut a terme contra el sistema creixentment independent.

Fet: els experts civils del govern, l'exèrcit i l'economia corelliana estaven cada vegada menys disponibles.

Cap havia desaparegut tècnicament. Tots estaven «de vacances», lluny per motius personals, en assignacions intergalàctiques recents. Això mateix no ocorria amb altres experts d'altres mons que s'havien unit a Corèllia en la seva agitació contra l'AG, com Commenor o Fondor, per exemple.

Fet: les propietats corporatives corellianes pertanyents a Pefederan Lloyn, que tenia un seient al Consell Financer d'AG, s'havia venut recentment o s'havien convertit en certes classes de propietats en el sistema Kuat. En teoria, a causa del paper actiu que jugava ella en les finances del govern, Lloyn no estava exercint cap control directe sobre els seus holdings de negocis, havent assignat aquest control als directors dels negocis mentre durés el seu servei en el govern... però en Han Solo no tenia cap fe en les teories que tenien molt a veure amb la integritat dels càrrecs oficials del govern.

Aquests eren només una mostra representativa de les dades que en Han i la Leia van trobar i van carregar en les noves rutines d'anàlisi de C-3PO. Però tots els fets donaven suport a la creixent convicció d’en Han que alguna cosa molt dolenta estava a punt de passar en el sistema planetari on havia crescut. La seva convicció no es va alleujar quan C-3PO, durant una de les seves sessions d'anàlisi en el saló dels Solo, va dir:

-Segons totes les aparences, Corèllia està a punt d'experimentar una... una pallissa, crec que és la paraula.

Han va esbufegar, un so irritat que va causar que el droide de protocol s'inclinés cap enrere, allunyant-se d'ell.

-Et donen aquests nous coneixements analítics alguna idea exacta de quina forma adquirirà aquesta pallissa?

-Oh, no, senyor. Hauria de ser carregat amb extensives aplicacions de planificació militar, per no esmentar, extenses bases de dades, per oferir-li una predicció útil en aquest assumpte. La qual cosa, per descomptat, interferiria amb la meva funció principal com droide de protocol. Vaja, només la memòria necessària em forçaria a eliminar milions de traductors d'idiomes i interpretadors d'inflexions. Això seria desastrós. Podria fins i tot tornar-me... -El volum de la veu baixà-... més agressiu.

La Leia va mantenir la seva cara seriosa.

-Això seria terrible. Com seria la teva agressió? Estrangularies a oficials de seguretat i els donaries puntades de peu als nens?

-Oh, no, senyora. Però podria tornar-me... més sarcàstic. Fins i tot abusiu verbalment.

-Lingot D'or, aconsegueix-nos una mica de caf -va dir en Han.

-Sí, senyor. -El droide es va aixecar-. No crec que l'hagi preparat. Li agradaria un instantani?

-Gairebé tant com m'agradaria una cremada làser en la meva ròtula. Vés i prepara una mica.

Han va esperar fins que C-3PO estigués a la cuina i la porta es tanqués darrere seu. Llavors es va girar cap la seva dona.

-Així que, què fem per evitar que això passi?

La Leia va agafar aire per respondre, però el va contenir durant llargs moments. Han la va mirar amb curiositat. Podia dir per l'expressió de la seva cara que ella estava plantejant la seva resposta, però tenia tanta pràctica en fer-ho que normalment podia compondre un discurs mentre començava a recitar-lo. Aquesta classe de tardança era inusual en ella.

-Potser -va dir ella finalment- el millor seria no interferir.

La mirada que li va dirigir suggeria que ella esperava que ell es transformés en un rancor i muntés un enrenou.

-No fer res -va dir ell.

-Han, què passa si Corèllia continua fent exactament el que està fent... i se surt amb la seva? No patir conseqüències?

-Corèllia torna a ser independent. -Han va arronsar les espatlles-. I?

-I si altres mons segueixen l'exemple de Corèllia.

-Una altra vegada. I?

-L’Aliança es debilitarà. Les coses es tornaran més... desordenades. Més oportunitats per al crim. Els mercats negres. La corrupció.

Per una vegada, Han va passar uns quants moments considerant la seva rèplica. Una resposta estúpida hauria acudit fàcilment a ell, però un bon govern i una galàxia estable eren importants per a la seva dona i ell no podia rebutjar-ho casualment.

-Leia, ha d'haver lloc en aquesta galàxia per a la independència. Per al caos. En una galàxia tan rígida, tan sanitària, tan controlada com de la que estàs parlant, jo mai podria haver succeït. Realment preferiria viure en una galàxia on hi ha lloc per a algú com jo.

La Leia va apartar la mirada d'ell, i en l'expressió d'ella Han va poder veure el flaix d'un pesar que va créixer fins a convertir-se en pena. De nou, s'estava afligint per la pèrdua d'un sistema, d'un govern que sempre havia estat només abstracte. Un tan just i raonable que no podia resistir quan es portava a la pràctica.

-Llavors el que cal fer és advertir a Corèllia -va dir ella-. Preferiblement sense alertar l'AG que ho estàs fent. Perquè estaria bé que no t’arrosseguessin a la presó.

-Tu em rescataries. Si trigo massa en escapar per mi mateix, vull dir.

Ella va somriure agrament, mantenint encara la seva atenció en el finestral i en la porta lliscant que duia a la terrassa.

-Necessito la teva ajuda, Leia. No puc fer això sol.

Li va costar un gran esforç dir aquestes paraules. Admetre que no podia dur a terme alguna tasca ordinària, com salvar un món d'una invasió o una conquesta, per si mateix era bastant dolorós. Era pitjor demanar a una dona devota de l'Orde i la llei que deixés de banda aquestes consideracions per ell.

-Ho sé. –La Leia va tornar a mirar-lo -. Ho faré, Han. Però només si tu m'ajudes a mi. Corèllia no pot jugar a banda i banda del camp. Si el sistema vol ser independent, ha de ser independent. No pot seguir acceptant tots els beneficis de ser un membre de l'AG i desafiar la llei de l'AG. Si vas a dir-los que l'AG els obligarà a obeir, has de dir-los que deixin de jugar. Han de greixar tot el bantha.

En Han va parpellejar.

-Han de greixar... han de què?

-Greixar tot el bantha. És una expressió. D’Agamar, crec.

-Segur que ho és.

-Ho és. I estàs intentant no respondre'm al que he dit.

-No, no ho intento. Tens raó, Leia. No més jocs per a Corèllia.

-Llavors t'ajudaré.

-I més greix per al bantha.

-No et riguis de mi, Han. Hi ha conseqüències.

-Podem engreixar al droide de protocol.

-Han, t'ho estic advertint...

Següent

---

[1] Voldria dir que el Bus Blau és refereix a un bussejador professional, he estat temptat de posar Bussejador Blau en lloc de Bus Blau per no semblar que es refereix a un vehicle tenint en compte que és un nom  Mon Cal amb un significat que te a veure amb el mar. (N. del T.)