Experiment maligne (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

En una galàxia plena de planetes de gran rellevància, Simpla XII era un dels més importants. En el passat havia tingut abundància de minerals, però ja gairebé no hi havia vida, i no comptava amb criatures natives. El planeta havia estat explotat i abandonat. Després es va anar convertint gradualment en un lloc que els mercaders utilitzaven per proveir-se, i els pirates espacials com a refugi. Es va establir un petit assentament i es va desenvolupar certa economia basada en el joc i en la venda de béns del mercat negre. La violència era freqüent.

Només hi havia una colònia a Simpla XII, anomenada, en un rampell d'optimisme inicial, Sim-Primera. Però no hi va haver més colònies. En lloc d'això, Sim-Primera es va estendre per la superfície del planeta com la molsa. El conjunt era un laberint d'edificis en creixement descontrolat, amb intricats carrerons formats a partir de trossos de metall enfonsats en el fang que sortia de les esquerdes formades entre la runa. Molts edificis eren irrecuperables i exhibien pegats de metall i peces rares de materials de plastoide.

El sol de Simpla XII era feble. El planeta era conegut per la seva espessa coberta de núvols, que causava un plugim constant que gotejava des d'un cel de plom.

-M'encanta que em portis en aquest tipus de llocs –murmurà l’Astri mentre avançava treballosament pel fang.

-És perfecte per a algú que busca amagar-se -va dir l'Obi-Wan. Va ser per això pel que el seu instint li va dir que havia de venir? Estaria el laboratori secret de la Jenna Zan Arbor a Simpla XII? Quan es va posar en contacte amb la Tahl per dir-li on es dirigia, va endevinar pel seu to que ella pensava que anava a seguir una pista errònia. Però no va intentar detenir-lo. Semblava distreta, com si estigués concentrada en el seguiment d'altres pistes més importants. Sens dubte es va sentir alleujada de saber que Obi-Wan i Astri estaven en el que a ella li semblava una missió inútil. Això faria que estiguessin segurs i fora de perill.

Obi-Wan sabia que estava estirant el fil més fi. Va intentar connectar amb Qui-Gon, utilitzant la Força. No va sentir res. Va tocar la pedra que tenia a la túnica i va sentir la seva calidesa reconfortant. No podia deixar de pensar que cada pas que donava l'acostava més al seu Mestre.

No va trigar gaire a descobrir els noms dels socis d’en Ren a Simpla XII. En un món com aquest, la informació podia comprar-se per uns pocs crèdits. Cholly, Weez i Tup, els socis d’en Ren, estaven a la Taverna 12.

Els van indicar que baixessin per un carreró encara més estret i brut. Els embulls de ferro que formaven la vorera estaven completament coberts de fang i escombraries. Enfront d'ells, un nombre 12 pintat toscament en vermell penjava sota el plugim.

Ja gairebé havien arribat, quan, de sobte, algú va sortir disparat per la porta de la taverna. Amb un soroll sord, el cos va aterrar cap per avall al carrer, esquitxant-ho tot de fang. Un segon cos el va seguir, i va aterrar amb un xiscle i una maledicció. El primer cos es va agitar.

- Weez! Això és el meu peu!

Astri va començar a caminar. Obi-Wan li va posar una mà al braç.

-Serà millor que esperem.

Un tercer individu va volar pels aires, i va aterrar molt lluny dels altres dos.

- No us ho prengueu com una cosa personal! -el tercer va rebre aquest crit des de l'interior de la taverna.

Un enorme devaronià va sortir al porxo de la porta de la taverna. Ràpidament, els tres éssers es van donar la volta i es van allunyar vagarejant a quatre potes. Obi-Wan no podia endevinar de quina espècie eren, però tots eren humanoides.

- I no se us acudeixi tornar! -va exclamar el devaronià. Es va girar i va tornar a entrar a la taverna. La porta es va tancar estrepitosament darrere seu.

-Ha estat culpa teva, Tup -va dir el primer ésser. Era el més alt dels tres, i el pèl li queia enredat per l'esquena.

-Doncs no -va dir en Tup, llevant-se el fang de la seva rodona cara-. Per tots els gibbertz, com havia d’endevinar que no tenia sentit de l'humor?

El que es deia Weez es va treure el fang dels ulls.

-A gairebé ningú li agrada que li diguin a la seva mare micollangardaix kowakià.

-Però jo creia que la seva mare era un micollangardaix kowakià -va dir en Tup.

El primer ésser, que Obi-Wan va suposar que era en Cholly, es va aixecar i va intentar treure’s el fang de la cara amb la punta de la túnica, però només va aconseguir empastifar-se-la mes.

- I ara què fem? Ja no ens admeten en cap taverna de Sim-Primera.

Obi-Wan va fer un pas endavant.

-Potser uns quants crèdits aconsegueixin que us tornin a acceptar en alguna.

Tup va esbufegar i les seves molsudes galtes es van inflar.

-Pfff. Quina gran idea, estranger. Gràcies pel consell. Només un petit detall: no tenim ni un crèdit.

-Potser hi hagi una forma de què guanyeu uns quants -va dir l’Astri.

- Teniu alguna feineta? -va preguntar en Weez. Es va posar al costat d’en Cholly. Era unes polzades més baixet-. Ho sento. Tenim una lesió d'esquena.

-Ja veig per què, si no paren de fotre-us fora així dels llocs -va dir l’Astri.

-La galàxia -va dir en Cholly amb tristesa- conspira en contra nostre.

Tup es va aixecar oscil·lant.

- Som meres víctimes de les seves violentes tendències.

-Els innocents han de patir -va sospirar en Weez-. Així és el destí.

Els tres estaven drets l'un al costat de l'altre. Coberts de fang, eren com tres graons descendents. I aquest trio ridícul era la seva millor pista per arribar a Qui-Gon?

Paciència, jove Padawan. Deixa de costat els teus prejudicis i tots els éssers tindran alguna cosa que ensenyar-te.

Obi-Wan va sospirar.

-No us estem oferint una feina. Volem informació i pagarem per ella.

Cholly va intentar semblar astut.

- Quina classe d'informació? Nosaltres no delatem als nostres amics.

-A menys que ens treguin de les nostres caselles -va dir Weez ràpidament.

-Aquest amic és mort -va dir l'Obi-Wan.

-En aquest cas, vegem els crèdits -va dir Cholly mentre Weez i Tup s'alegraven.

Astri els va mostrar uns pocs crèdits.

- Això és tot? -va preguntar Tup incrèdul.

-Encara no hem sentit res pel que valgui la pena pagar -va assenyalar l’Obi-Wan.

- Què vols saber? -va preguntar Cholly. Va allargar la mà cap als crèdits, però l’Astri va tancar el puny abans que Cholly pogués agafar els diners.

-És sobre Ren S'orn -va dir l'Obi-Wan -. Podeu explicar-nos com van ser els seus últims dies?

En sentir aquell nom, els tres amics van intercanviar mirades de tristesa.

-Ren - Tup va agafar aire i va sospirar lentament-. Pobre Ren. Ens va explicar el que li havien ofert. Li anaven a pagar un munt de crèdits. Sempre estem parlant del negoci del segle. Una cosa que ens tregui d'aquí. Ren va dir que l'havia trobat.

- Us va dir el que era? -va preguntar l’Astri.

-Anava a formar part d'un gran experiment -va dir en Weez-. Uns científics van pensar que el seu cervell era realment especial o alguna cosa així. Volien estudiar-lo. Ren va dir que ho faria durant un temps, però que ella anava a acabar pagant-li més del que ella pensava.

-Però és obvi que va ser en Ren qui va acabar pagant més del que es pensava -va dir Cholly. Els tres amics van inclinar el cap.

- Us va dir on era el laboratori? -va preguntar l’Obi-Wan.

Els tres van negar amb el cap.

-Quan tornava no deia res.

- I com estava quan tornava? -va preguntar l’Astri.

-Diferent -va dir Tup.

-Dèbil -va dir Weez-. Tremolava constantment.

-Tenia por -va dir Cholly categòricament.

-I llavors el van matar -va dir Tup-. Pfff. Va ser molt trist.

De nou, els tres van inclinar els caps.

- De què tenia por? -va inquirir l’Astri.

-No ho sabem. No ens explicava res.

-Potser Tino ho sàpiga -va dir Weez.

- Qui és Tino? -va preguntar Obi-Wan. Preguntar-li coses a aquell trio era com depilar a un wookiee amb pinces.

-El company de pis d’en Ren. Li va acollir quan Ren va tornar d'aquell experiment -va dir Cholly.

-Ren va dir que necessitava amagar-se un temps -va afegir Weez-. Tino solia anar amb nosaltres, però va aconseguir una feina. Ara està al magatzem enorme que està al costat de la plataforma d'aterratge.

- Ens doneu els crèdits ja? –preguntà en Cholly allargant la mà.

Astri va comptar uns pocs crèdits.

-Escolta, això és molt poc -es va queixar Weez.

-Tampoc ens heu donat massa -va dir l'Obi-Wan. Tenia la sensació que aquells tres sabien més. Estava ansiós per parlar amb Tino.

Obi-Wan i Astri van deixar als tres balbucejant sobre el repartiment dels crèdits i van tornar ràpidament per on havien vingut. Obi-Wan havia vist el magatzem al costat de la pista d'aterratge.

-Potser Tino tingui més respostes que aquesta colla -va dir a l’Astri.

-Això espero -va afegir ella.

Quan van arribar al magatzem estaven gairebé tan bruts com Cholly, Weez i Tup. Les enormes portes de càrrega estaven obertes, i a l'interior es veia una intricada estructura de passarel·les, escales, rampes i canonades. Hi havia petits androides compactes rodant per les passarel·les, operant gravitrineus plens de caixes i bidons de duracer. Obi-Wan va contemplar la zona fins que va veure a qui semblava estar al comandament, una dona de mitjana edat amb un unimico gris amb casc, cridant-li ordres als androides. Obi-Wan s'hi va acostar.

-Estem buscant a Tino -va dir l'Obi-Wan. Ella no va treure la vista dels androides.

-Està descarregant en el Sector Dos. És per aquella porta. Digueu-li que s'afanyi i que torni ja -va dir ella. -Necessito aquests androides!

Obi-Wan i Astri van seguir les indicacions de la dona i van creuar la porta que portava al Sector U del gran magatzem.

No hi havia ningú a la planta baixa, però un pis més amunt van veure un home ros vestit amb un unimico. Els androides del pis superior estaven empenyent caixes per un conducte. Les caixes queien i el jove les recollia i les posava en un gravitrineu una a una.

Obi-Wan va mirar al seu voltant per buscar l'escala que els portaria al pis superior. Es va aturar quan va sentir una lleugera pertorbació en la Força.

Va observar ràpidament el magatzem. Els androides es movien en files ordenades, les caixes queien. No hi havia moviment a les passarel·les superiors...

Llavors la va veure un pis per sobre d’en Tino. Al principi era només una ombra. Després es va moure, i la figura es va convertir en l’Ona Nobis. Vestida de negre de cap a peus, estava mirant a Tino. L'home seguia treballant sense adonar-se'n, agafant les caixes que queien pel conducte i posant-les sobre el gravitrineu.

Ella va desenrotllar el fuet.

- Vigila! -va cridar l’Obi-Wan.

Següent