Experiment maligne (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

Yamele Polidor.

Nontal Quincu.

Aleck W'a Ni Odus.

Dobei Eranusite.

B'ZunMai.

Reesa On.

Von Taub.

Obi-Wan va agafar un aerotaxi cap al Despatx Oficial del Comitè de Relacions del Senat, l'organisme encarregat d'atendre les necessitats de transport i d'allotjament dels nombrosos comissionats de tota la galàxia que acudien a realitzar peticions davant el Senat. Atès que es tractava d'una petició Jedi, li van proporcionar els planetes natals i la informació de contacte de tots els membres de la llista.

Obi-Wan la va repassar ràpidament. Només quedaven tres a Coruscant. Els altres havien tornat als seus planetes. Podia començar per aquí. Si no esbrinava res, seguiria cap endavant. Si havia de viatjar a la Vora Exterior per una pista, ho faria.

Yamele Polidor i Von Taub seguien de reunions al Senat i s'allotjaven en una casa d'hostes propera.

Obi-Wan es va dirigir cap allà en primer lloc. Va trobar a tots dos al rebedor, repassant els documents de la reunió a la qual havien assistit aquell dia.

Obi-Wan els va explicar que es trobava en missió Jedi per descobrir qui havia irromput al Caf de Didi quan el grup va marxar.

Yamele Polidor era una petita rindiana d'orelles punxegudes i mans de vuit dits. Va saludar educadament a Obi-Wan amb el cap.

-Per descomptat, serà un plaer ajudar.

El corweillià Von Taub va assentir.

-El mateix dic.

- Va entrar algú més al caf mentre vostès hi eren? -va preguntar l'Obi-Wan.

-Només els assistents al nostre sopar -va respondre la Yamele Polidor en el to cantador dels rindians.

- Van veure algú fora al carrer?

Von Taub va negar amb el cap.

-Quan ens vam anar, la propietària del caf, una noia, va tancar la porta. Jenna Zan Arbor estava molt disgustada amb el servei i amb el menjar. Jo no vaig pensar que estigués tan malament -va somriure-. Potser estigui més acostumat a la desorganització, però Jenna és una científica que no tolera el desordre.

- Coneixen bé a les altres persones d'aquesta llista? -va preguntar Obi-Wan mentre els donava la duralàmina.

Yamele Polidor va passar un dels seus llargs dits per la llista

-Conec a tots aquests científics personalment, excepte a Dobei Eranusite i a Reesa On.

-Conec bé a Dobei -va dir en Von Taub- però Reesa On era una desconeguda per a mi també.

- La coneixia algú? -va preguntar Obi-Wan.

-Jenna Zan Arbor -va respondre la Yamele Polidor.

-Sí, treballaven juntes en un projecte d'investigació -va afegir en Von Taub-. Jenna es va desfer en lloances sobre el seu talent com a científica. Cap de nosaltres la coneixíem.

Obi-Wan va mantenir la veu ferma malgrat l'agitació que començava a sentir.

- Recorden com era?

-La veritat és que no -va dir la Yamele Polidor encongint-se d'espatlles-. Era alta? Era humanoide, d'això me'n recordo.

-Força impressionant -va dir en Von Taub-. Portava un turbant de seda i un preciós vestit de septoseda.

Obi-Wan es va adonar que ell també l'havia vist. Tenia el vague record d'una dona amb un turbant enjoiat. Va deixar de banda les presses i va obrir la seva ment, deixant que el record tornés sol, com li havien ensenyat. La informació que buscava vindria a ell.

Qui-Gon i ell estaven parlant amb l'Astri quan van arribar els convidats. Va recordar el gest de fàstic a la cara de la Jenna Zan Arbor. I una dona alta s'havia recollit les faldilles del vestit com si se li anessin a embrutar per fregar-se amb el terra o amb les cadires. Tenia les mans molt grans...

Era ella. La caça-recompenses.

Estava segur d'això. I ara tenia un nom.

-Una darrera pregunta -va dir l'Obi-Wan-. Saben si Zan Arbor té més d'un laboratori? Sé que el central es troba a Ventrux.

Tots dos científics van semblar sorprendre's.

- Per què havia de voler un altre laboratori? -preguntà Von Taub.

-Mai havia sentit res semblant -va afegir la Yamele Polidor.

-Gràcies per la seva ajuda -va dir ell aixecant-se i acomiadant-se. Va sortir precipitadament i va cridar la Tahl per l'intercomunicador.

-Potser tinguem una pista -va dir ell-. Crec que la caça-recompenses anava disfressada de científica sota el nom de Reesa On. És probable que es disfressés per robar el datapad a Didi i Astri. I ho hauria aconseguit si Qui-Gon jo no haguéssim tornat per sorpresa. El Senat no ha registrat la seva sortida de Coruscant. Se suposa que ha d'informar quan torni al seu planeta. Tinc la direcció.

-No vagis sol -li va advertir la Tahl-. Espera i t'enviaré un equip.

-No puc esperar -Va discutir-li Obi-Wan -. Es veu que s'allotja en un hostal que és aquí a prop. Deixa'm comprovar almenys si està allà.

-No lluitis amb ella ni deixis que et vegi -li va advertir -. Podria portar-nos fins a Qui-Gon.

-No ho faré -va prometre-li Obi-Wan-. Em limitaré a localitzar-la.

-Veuré el que puc descobrir des d'aquí -va dir la Tahl-. Bona feina, Obi-Wan.

Obi-Wan va tallar la comunicació i va baixar per la vorera que duia a Vèrtex, el carrer que, segons la llista del Senat, era la direcció de la Reesa On. Es va embolicar amb la túnica i es va posar la caputxa per amagar la cara. Havia de fer cas del consell de la Tahl. Sabia que ella tenia tantes ganes de trobar a Qui-Gon com ell. Però si ella aconsellava precaució era només perquè això els portaria abans fins al seu Mestre.

L'hostal en què la Reesa On s'allotjava era semblant al que acabava de visitar. Al voltant del Senat hi havia moltes cases d'hostes petites que atenien els convidats benestants que tenien assumptes pendents al Senat i que requerien estades prolongades. Estava a poca distància de l'atrotinat i brut alberg en el qual havia tingut el seu primer enfrontament amb la caça-recompenses. I aquest tenia seguretat. Els clients entraven utilitzant una targeta. La resta havien de ser anunciats.

Es va quedar a prop de l'entrada, pensant en què fer. No era probable que tingués la sort de veure-la entrar o sortir. I si fos així, la reconeixeria? S'havia disfressat d'ancià, de científica rica, de noi de l'aparcament en un gran hotel. Els seus poders de transformació eren increïbles.

La porta de l'edifici es va obrir, i algú va aparèixer al llindar. Amagat darrere d'una fila de lliscants, Obi-Wan observava amb cura. Un rodià es va quedar parat un moment, com per veure el temps que feia. Ni un mestre de la disfressa podia fer de rodià. Aquest era fornit i de baixa estatura, de pell verda i amb la cresta d'espines al llarg del crani. No, no podia ser la caça-recompenses.

Ràpidament, Obi-Wan es va aixecar i va creuar la vorera. Va pujar per la rampa i, saludant amb el cap al rodià, va entrar per la porta, que es va tancar darrere seu.

La casa d'hostes era totalment automàtica. Va contemplar ràpidament els monitors instal·lats a les parets. Aquí els convidats empraven les targetes per recollir els seus missatges. Va agafar un teclat i escriure: "REESA ON".

> HABITACIÓ 1289.

> INTRODUÏU LA TARGETA D'ACCÉS PER RECOLLIR ELS SEUS MISSATGES.

Obi-Wan va agafar el turboascensor fins a la dotzena planta. Va avançar ràpidament pel passadís i es va col·locar davant de la porta de l'habitació 1289. Va posar la orella sobre la porta amb els cinc sentits alerta. L'escolta era una habilitat Jedi que es perfeccionava durant la formació en el Temple.

Va percebre el suau so d'un teixit. La seva regularitat li va indicar que era una cortina movent-se amb la brisa. No sentia passos ni respiració.

I ara què? Obi-Wan sabia que no seria l'última vegada que es fes aquesta pregunta. Sense Qui-Gon, no estava segur de res.

Obi-Wan estava tan concentrat en els sons de l'habitació que va escoltar massa tard la porta del turboascensor. Va sentir un corrent en la Força, que li va advertir un segon abans que el tret làser xoqués contra la llinda, just a sobre del seu cap.

Següent