divendres, 11 de novembre del 2016

Experiment maligne (II)

Anterior



CAPÍTOL 2

Obi-Wan Kenobi va contemplar el terra. Era un canvi. Portava hores mirant a la paret. Estava al centre mèdic del Temple Jedi. Obi-Wan no va trigar a adonar-se que Didi necessitava les millors cures de la galàxia. Astri i ell l'havien portat fins allà, parlant-li sense parar durant el viatge, tot i que havia quedat inconscient gairebé des del principi.
Els metges i sanadors van ingressar a Didi ràpidament en una sala interna. Només havien sortit per dir-li a Obi-Wan i a Astri que Didi seguia viu, i que tenien esperances.
Durant la llarga nit, Bant havia estat al seu costat, a més d'en Garen, els seus millors amics al Temple. Bant no va parlar, però de tant en tant li donava la mà. Van estar asseguts tota la nit, esperant que els diguessin alguna cosa. Finalment, va enviar als seus amics a esmorzar. Ell no podia menjar. No podia dormir.
Didi lluitava per la seva vida a l'habitació contigua. I Qui-Gon? Estaria el seu Mestre viu o mort?
Està viu, es va dir l'Obi-Wan amb vehemència. Està viu. Perquè ha d'estar viu. Havia vist que el tret làser havia colpejat al seu Mestre al pit, prop del cor. L'havia vist trontollar i caure. Però Qui-Gon tenia una sorprenent reserva de força. Encara que fos presoner de la caça-recompenses, se les arreglaria per mantenir-se amb vida fins que Obi-Wan li trobés. La caça-recompenses no el deixaria morir.
S'ho va repetir a si mateix una vegada i una altra; però quan va recordar la cara impassible i la despietada actitud en la lluita d'aquella dona, es va desesperar.
I jo aquí assegut. Esperant.
Hi havia informat a Yoda i la Tahl, la Jedi que coordinava la recerca d'en Qui-Gon. Els havia explicat tot el que sabia. Però no els havia pogut dir cap a on va fugir la caça-recompenses. No sabien qui l'havia contractat per seguir a Didi. No sabien per què. Ni tan sols sabien el seu nom. Hi havia massa preguntes. I la vida d'en Qui-Gon penjava d'un fil.
Yoda havia designat diversos equips per investigar la desaparició d'en Qui-Gon. Tahl estava intentant desxifrar el codi del datapad de la Jenna Zan Arbor, i també buscava pistes que li portessin a la identitat i el parador de la misteriosa caça-recompenses. S'estava fent tot el possible. Tots els recursos dels Jedi s'estaven destinant a la recerca d'en Qui-Gon. Excepte Obi-Wan. Ell només podia estar assegut.
- T'has après ja el terra de memòria?
La veu de l'Astri va irrompre en els seus pensaments. La noia li somreia dèbilment.
-Perquè jo si. Hi ha set llosetes de pedra d'aquí a la paret.
-No crec que quedi molt -va dir l'Obi-Wan.
Ella va sospirar i es va recolzar en els genolls, ajuntant les mans. Astri era alta i prima, amb una llarga cabellera negra atzabeja. Era més gran que Obi-Wan i havia regentat el Caf de Didi juntament amb el seu pare. Obi-Wan no la coneixia molt bé, però prou per saber que no li agradava mostrar debilitat o afecte. La visió del seu pare abatut per un tret l'havia deixat destrossada. Intentar amagar la commoció i la desesperació era superior a les seves forces.
-No vaig arribar a conèixer als meus pares biològics -va dir l'Astri mirant a terra-. Algú em va abandonar al Caf de Didi. Ell em va adoptar.
-No ho sabia -va dir l'Obi-Wan.
-Crec que la persona que em va deixar allà em devia voler bastant -va dir l'Astri en veu baixa-. Va voler que Didi fos el meu pare. Sabia que ell no anava a lliurar-me a les autoritats perquè el Govern em donés en adopció. Sabia que el seu cor es fondria en veure aquell nadó. I així va ser. Vaig tenir sort.
-Sí, ja ho veig -va dir l'Obi-Wan-. A vegades vas a parar a la llar al que realment pertanys -era així com se sentia ell amb el Temple. I amb Qui-Gon.
Ella es va girar per mirar-lo, amb el dolor enfosquint els seus negres ulls.
-Estic segura que Qui-Gon està bé. Ell és fort. El conec de tota la vida, Obi-Wan. Sé que és realment fort.
Obi-Wan va assentir. Si Qui-Gon estigués mort, ell ho hauria sabut. Ho hauria pressentit.
-Sé que vols anar a cercar-lo. Gràcies per quedar-te aquí amb mi.
-No sabria per on començar -va confessar l'Obi-Wan-. No sabem ni qui ni per què van contractar a la caça-recompenses.
-Sabem que va intentar recuperar el datapad -va dir l'Astri-. El que vol dir que conté informació valuosa per a algú. I sabem que el datapad pertanyia a Jenna Zan Arbor, Fligh l'hi va robar.
-Però també va agafar el de la senadora S'orn -va assenyalar l'Obi-Wan-. Així que la connexió amb la caça-recompenses podria ser aquesta. El vostre amic Fligh és mort i no pot donar-nos respostes. I encara que sabéssim qui va contractar aquesta dona, no sabríem on es pot haver dut a Qui-Gon.
Astri va assentir.
-Però el trobaràs -va dir ella-. Els Jedi poden amb tot.
Ella es va aixecar, esbossant una ganyota de dolor en fer-ho. Tenia una espatlla adolorida, així com cops i ferides de quan va ser arrossegada pel vessant de la muntanya, presa del fuet de la caça-recompenses.
- Estàs bé? -va preguntar l'Obi-Wan -. El metge podria donar-te alguna cosa per al dolor.
-No, vull estar desperta. I tu? -li va preguntar Astri-. Com tens la cama?
Obi-Wan es va palpar els embenats de la cuixa. Hi havia patit un tall causat per la punta del fuet de la caça-recompenses. Li havien donat un tractament de bacta. Se li curaria. El dolor ja estava remetent.
I Qui-Gon? Li estarà guarint algú les ferides?
Astri va passejar per la minúscula sala d'espera. El disseny de l'estada la feia còmoda i tranquil·la, en colors blau pastís i blanc. Els seients estaven col·locats per tenir intimitat.
Astri va contemplar la vista de Coruscant.
-Els estic tan agraïda als Jedi. Els sanadors i els metges han estat realment bons. Tant de bo fossin una mica més ràpids.
Les portes de la sala de tractament interior es van obrir. La sanadora Jedi, Winna Di Yuni, es va acostar a ells vestida amb la túnica blau clar dels metges. Obi-Wan es va alegrar que Winna s'ocupés personalment d'en Didi. Era una Jedi dona, alta, forta i de suaus moviments. Era coneguda pel seu gran talent a l'hora de diagnosticar. Comptava amb amplis coneixements de totes les malalties de la galàxia.
I ara el cor d'Obi-Wan bategava a corre-cuita en veure el gest de la Winna. Va saber de seguida que no era portadora de bones notícies. Es va aixecar i Astri es va posar al seu costat ràpidament.
Winna mirà a l'Astri amablement i els va indicar que s'asseguessin. Ella es va asseure enfront d'ells.
-Hem fet tot el que hem pogut pel teu pare -va dir ella-. Ara tot depèn d'ell. La seva energia vital està molt baixa. Ha de trobar forces per lluitar.
Obi-Wan va veure que l'Astri empassava saliva.
- Tan greus són les ferides? -va preguntar ell.
Winna va assentir.
-Em temo que sí, però aquest no és l'únic problema. Sembla que s'han infectat, una infecció que no podem identificar. Estem repassant totes les nostres bases de dades. No volia sortir fins que sabéssim de què es tracta, però vaig pensar que havíeu saber el que passava.
-No ho entenc -va dir l'Astri-. Sou els millors guaridors de la galàxia. Si vosaltres no sabeu què li passa, qui pot saber-ho?
-No ho sabem tot -va dir la Winna amb suavitat-. La galàxia és un lloc enorme. Les infeccions i les malalties sorgeixen per tot arreu, i sempre són noves. Estic segura que localitzarem l'origen d'aquesta, però ens portarà temps.
-Didi no té temps -va dir l'Astri, estrenyent-les mans-. Això és el que estàs volent dir.
-No pensis en el pitjor -va dir la Winna-. Pensa en positiu. Identificarem l'origen i la forma de tractar-lo.
Astri es va mossegar el llavi.
- Puc veure'l?
-Sí és clar. Ell no està conscient, però pot ser que percebi la teva presència. Vine amb mi. Astri va seguir la Winna. Semblava somnàmbula. Obi-Wan també se sentia atordit. Didi era etern. Ell pensava que els sanadors portarien bones notícies.
Però, en lloc d'això, només calia esperar...
La porta del passadís principal es va obrir. Tahl va entrar amb Yoda al seu costat.
- Com Didi està? -va preguntar en Yoda-. Que notícies hi ha escoltat hem.
-Té una infecció que no aconsegueixen identificar -va dir l'Obi-Wan-. Winna va intentar tranquil·litzar l'Astri, però sé que està preocupada.
-El millor que pugui ella ho farà. I això poc no és - Yoda va prémer un botó, i un dels seients va baixar. Eren ajustables per a totes les espècies que poblaven el Temple Jedi. Es va asseure i es va recolzar en el bastó-. I tu, Obi-Wan? Que no has dormit gens la impressió em dóna.
-No podré dormir fins que sàpiga que Qui-Gon està fora de perill -va dir l'Obi-Wan-. Hi ha alguna novetat?
Els ulls cecs, amb vetes de verd i daurat de la Tahl estaven plens de frustració. Va negar amb el cap estrenyent els llavis.
-Tinc a tots els meus contactes funcionant, Obi-Wan -li va dir-. Giett ha tornat de la seva llarga missió i s'ha tornat a incorporar al Consell, així que Ki-Adi-Mundi ens està ajudant amb la recerca galàctica. És el millor analista que es pot tenir.
Obi-Wan va assentir. Ki-Adi-Mundi havia ocupat el lloc d'en Giett al Consell durant la seva absència. El seu cervell binari li permetia repassar i analitzar grans quantitats d'informació.
-No tenim res sobre la caça-recompenses -va continuar la Tahl-. No té amics ni socis coneguts. Els que han utilitzat els seus serveis es neguen a parlar, ni tan sols amb nosaltres. Tenen por que prengui represàlies. Però ho seguim intentant.
- I el datapad de la Jenna Zan Arbor? -va preguntar Obi-Wan-. Ha de contenir una cosa que busca tothom.
-No podem desxifrar el codi -va dir la Tahl-. Gairebé tots els científics codifiquen les seves dades. Això no vol dir que estigui connectada amb la caça-recompenses o amb la desaparició d'en Qui-Gon; però, per si de cas, no volem que sàpiga que estem investigant-la. Hem d'explorar totes les opcions fins a trobar la forma correcta de procedir. No descansaré fins que el trobem, Obi-Wan.
-Ho sé -va respondre Obi-Wan. Tahl era íntima amiga d'en Qui-Gon. Havien viscut junts el període de formació en el Temple.
-Equips tenim per tot el sistema Duneeden, Obi-Wan -li va dir en Yoda-. Un rastre de la nau de la caça-recompenses trobarem.
-Sabem que la seva nau estava equipada amb hipervelocitat -va dir la Tahl amb preocupació -. És bastant probable que no romangués en el sistema Duneeden. Però anem a comprovar totes les pistes.
-Notícies tinc d'un equip Jedi -els va dir en Yoda-. Enviats van anar al laboratori de la Zan Arbor en el seu planeta natal de Ventrux. Esbrinat hem que el laboratori tancat està. Acomiadats els treballadors i els sous liquidats.
En els ulls de la Tahl va brillar una espurna.
-Bé, això ja és alguna cosa. Jenna Zan Arbor ha d'estar involucrada. Hem de desxifrar aquest codi!
Yoda va assentir.
-Que té una altra base d'operacions pensem - va dir-. Buscant-la estem -es va tornar cap a Obi-Wan-. Un moment difícil per a la calma aquest és. Però la calma de trobar has. Quan tinguem notícies, de mantenir el cor apaivagat has. Una orientació necessites. Una orientació trobarem.
 El cor d'Obi-Wan estava lluny de la calma, però Yoda tenia raó. Havia de mantenir la resolució, i la resolució només venia amb la calma.
La porta de la sala interior es va obrir. Winna es va acostar ràpidament.
-La infecció d'en Didi ha estat identificada. Els projectils làser havien de portar una solució verinosa per causar la infecció.
- Teniu l'antídot? -va preguntar l'Obi-Wan.
Winna va assentir.
-El tractament ha estat descobert. És una antitoxina. Però tinc males notícies. El laboratori que la ven ha tancat. No podem trobar reserves per enlloc. I aquest laboratori era l'únic fabricant de la galàxia.
Obi-Wan va mirar la Tahl. Per la seva expressió, va saber que estava pensant el mateix que ell. Yoda va assentir lentament.
- Com es diu el laboratori? -va preguntar l'Obi-Wan.
-Indústries Arbor -va respondre la Winna.
Era la resposta que Obi-Wan esperava sentir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada