Caça Letal (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

Per la ganyota ombrívola d'en Qui-Gon, Obi-Wan es va adonar de seguida que no anava a assaborir les postres, i es va posar dempeus.

-Ho sento, Padawan. És hora d'anar-se'n -va dir en Qui-Gon.

Obi-Wan va agafar el pastisset i el va anar engolint mentre caminaven. Qui-Gon va agafar un lliscant de l'hangar de transports. En qüestió de segons, ja estaven de camí a l'edifici del Senat.

Ja era tard, però els carrers seguien plens de trànsit. Els fanals feien que els edificis i les passarel·les relluïssin com si fos de dia. Un munt d'éssers anaven d'un costat a un altre sota les llums, abarrotant els restaurants i les voreres.

- Què t'han dit Yoda i Tahl? -li va preguntar Obi-Wan, empassant l'últim tros de pastís.

-Encara no tinc totes les peces -va dir en Qui-Gon-, però, d'alguna manera, la senadora S'orn està connectada o implicada en la mort d'en Fligh. El seu fill va morir de la mateixa manera que ell -Qui-Gon li va explicar la història de la confusa vida d'en Ren i la seva tràgica mort.

- Però què té a veure això amb Didi? -va preguntar Obi-Wan.

-Potser res -Qui-Gon va conduir el transport per l'atrafegat espai aeri que envoltava el Senat.

-Però no té sentit -va dir l'Obi-Wan-. El seu fill va morir en un altre planeta. I Didi no coneix la senadora S'orn.

-És cert, no té sentit -va respondre en Qui-Gon-, però ha de tenir-lo, d'alguna manera. Només hem d'encaixar les peces.

Qui-Gon va aparcar el lliscant a la zona d'aterratge del Senat i va caminar fins a l'edifici. Els passadissos, que normalment estaven plens de gent, es trobaven deserts. Els seus passos ressonaven al terra polit.

- Què et fa pensar que estarà aquí sent tan tard? -va preguntar Obi-Wan.

-Acaba d'anunciar la seva dimissió -va respondre en Qui-Gon-. Segur que ha tingut una tarda atrafegada. I sembla el tipus de senadora que es queda treballant fins tard. La majoria se'n van quant acaba la sessió del Senat -Qui-Gon va callar un instant i va dir-: El Senat ja no és el que era. I cada vegada va a pitjor. Els idealistes s'han anat marxant.

Van anar fins al despatx de la senadora. L'avantcambra tenia la llum apagada, però Qui-Gon va entrar i va trucar a la porta de l'interior.

-Endavant.

Van entrar. Només hi havia un llum encesa. La senadora S'orn estava asseguda en una cadira, contemplant el paisatge urbà de la nit.

- Sí? -va preguntar sense girar-se.

Qui-Gon va tancar la porta darrere d'ells.

-Sentim haver de molestar-la.

Va donar la volta a la cadira i va sospirar.

-Ha estat un mal dia en general. No pensava que la meva dimissió seria tan polèmica. Tampoc crec que sigui per tant.

-Em sap greu haver de treure un tema que sens dubte serà dolorós per a vostè -va dir en Qui-Gon amb amabilitat-, però, és la mort del seu fill la causa de la seva dimissió?

El gest de la senadora S'orn va canviar. Els seus trets es van endurir i va prémer els llavis.

-Sí, sé per què són aquí. Vaig haver de deixar que ingressés al Temple per a la seva formació. Vaig ser una egoista.

-No -va dir en Qui-Gon ràpidament-. En absolut. Hi ha molts pares que opten per quedar-se amb els seus fills sensibles a la Força. Hi ha molts camins a la vida. Un pren la decisió que creu millor per al seu fill.

-Per això vaig voler que es quedés amb mi, i aquesta decisió el va destruir -va dir amargament la senadora S'orn-. El camí que vaig prendre conduïa a la mort.

-No, Ren va escollir el seu propi camí -va dir en Qui-Gon amb fermesa-. Senadora S'orn, a vostè no la conec, però he conegut a molts nens amb potencial en la Força. I sé que no hi ha garanties que un nen sensible a la Força arribi a ser més feliç que un que no ho sigui. Molts són els que rebutgen la senda Jedi. Alguns arriben a desenvolupar-se fora del Temple, altres no. No estem aquí per qüestionar la seva decisió ni per culpar-la.

-No cal. Ja em culpo jo sola -va dir la senadora S'orn abatuda-. Des que vaig rebre la notícia de la mort d'en Ren he estat incapaç de concentrar-me, incapaç de fer la meva feina bé. Només he pogut concentrar-me durant períodes de temps molt breus. Com vaig a servir al meu poble si ni tan sols vaig poder salvar el meu fill?

-No puc respondre aquesta pregunta -va dir en Qui-Gon-, però pot ser que faci bé apartant-se un temps de les seves activitats. A mi em sembla molt útil, sempre que contempli totes les opcions amb compassió i amb tranquil·litat.

-La compassió i la tranquil·litat no són compatibles amb la mort d'un fill -va dir la senadora S'orn amb veu entretallada. Va girar la cadira i els hi va donar l'esquena. Quan va tornar a mirar-los ja s'havia asserenat-. Pot ser que no hagi vingut a fer-me sentir culpable, però tampoc està aquí per aconsellar-me, Qui-Gon Jinn. Què va buscant?

-No estic molt segur -va dir en Qui-Gon amb sinceritat-. Digueu-me una cosa. Quan li van robar el datapad, va denunciar el robatori?

Ella va arronsar les espatlles.

-Les possibilitats que les forces de seguretat del Senat el trobessin eren escasses. A la Jenna, una amiga meva, també li van robar el datapad, però no va creure que valgués la pena denunciar-ho. Estàvem massa ocupades.

La mirada atenta d'en Qui-Gon es va posar alerta.

- Jenna?

-Jenna Zan Arbor -va dir la senadora S'orn-. És amiga meva i està de visita al Senat per una conferència. Segur que han sentit a parlar. És la científica transgènica més important de la galàxia, i una gran humanista.

-És clar -va dir en Qui-Gon-. Estaven juntes quan va tenir lloc el robatori?

-Va ser en una de les cafeteries de l'entrada -va dir la senadora S'orn-. Estàvem dinant.

Obi-Wan va intentar controlar la seva agitació. Estaven a punt de descobrir alguna cosa. Ho sabia. Fligh va robar el datapad, i Jenna va reservar el restaurant d'en Didi per un important sopar. Seria una connexió que els portaria a algun lloc? Com havia dit Qui-Gon, no tenia sentit, però havia de tenir-lo.

- Hi havia algú més a la cafeteria?

La senadora S'orn va sospirar.

- Voleu dir que si el lladre hi era? Suposo que si. Suposo que seran conscients que he repassat allò un cop i un altre. La cafeteria era plena. No vaig veure ningú sospitós.

- Recorda a un humà alt i atlètic amb un ull fosc i un altre ull verd brillant?

La senadora S'orn es va sobresaltar.

-Sí, però ell no me'l va robar. És un assistent del Senat. O almenys això va dir. Estàvem parlant d'un sopar que la Jenna anava a donar per a la resta dels científics assistents a la conferència. Ell ens va oferir la targeta d'un restaurant que ens havia recomanat. La Jenna va agafar la targeta. Jo no havia sentit parlar del lloc, però Jenna va dir que ho tindria en compte.

Qui-Gon i Obi-Wan es van mirar.

- Era el lladre? Hauria denunciar-lo? -va preguntar la senadora S'orn.

Qui-Gon es va posar dempeus.

-No serviria de res. Està mort. Gràcies pel seu temps, senadora.

Obi-Wan va seguir a Qui-Gon fora del despatx.

-Ja tenim una connexió -va dir-. Fligh i Didi amb Jenna Zan Arbor i la senadora S'orn.

-Per no esmentar a Ren S'orn -va dir en Qui-Gon-. Segur que la Jenna Zan Arbor sabia això del fill de la senadora.

-Però segueixo sense veure el significat -va dir l'Obi-Wan frustrat-. És tot molt confús.

-Fes-te la següent pregunta, Padawan. A qui beneficiaria la mort d'en Fligh? O la d'en Didi?

-A ningú -va dir l'Obi-Wan-. No per ara. A no ser que hi hagi alguna cosa en aquest datapad que nosaltres desconeixem.

-Això és -va dir en Qui-Gon-. En algun dels dos datapad... recorda que ara sabem que a Jenna Zan Arbor també li van robar el seu.

Obi-Wan va assentir.

-Tinc una idea d'on anem ara.

-Sí -va dir en Qui-Gon-. A veure a Jenna Zan Arbor.

 Següent