Traïció (XXVIII)

Anterior

CAPÍTOL 28

Amb el significat de les borles oferint pistes als Jedi però cap camí clar a seguir i amb la llançadora de l'Estació Toryaz i el misteri de les trobades terroristes relacionades amb els Jedi continuant a Ciutat Lorrd, Jacen va ajornar la seva partida de Lorrd.

I va ser només un dia més tard quan les misterioses trobades van continuar.

Primer, al matí, les Forces de Seguretat de Lorrd van rebre una comunicació anònima que la filla segrestada d'una prominent dona de negocis estava sent retinguda en els túnels de vapor sota l'Escola de dissenys Conceptuals.

Els operatius de seguretat, després d'escanejar plànols dels túnels, no van trobar un accés que els hi donés una aproximació a la sala de la presó de la nena sense fer que la matessin. Així que els Jedi van ser cridats.

Examinant els mateixos plànols, Jacen va notar que el diàmetre d'una de les canonades de vapor, mentre que insuficient per a un home o una dona totalment crescuts, seria un accés ample per a un adolescent de mida normal. Així que les forces de seguretat van fer que es tallés el vapor en aquesta canonada i, després que es refredés, Ben es va arrossegar per ella, obrint-se camí per sortir de la canonada en un punt apropiat, deixant-se caure a la sala de la nena segrestada i defensant-la contra tots els qui hi arribaven durant els tres minuts que llavors li va portar a Jacen, Nelani i les forces de seguretat entrar en tromba i assegurar l'amagatall.

El cap del segrest, un radical frustrat que volia reemplaçar el govern planetari de Lorrd per quelcom dirigit per droides d'anàlisi legal lògics i que no sentien pena, va morir durant l'atac, però els seus aliats supervivents van dir que la nena se’ls hi havia aparegut en somnis i els hi havia recomanat el segrest en primer lloc.

Més tard aquest dia, un home vestit amb roba d'estil Jedi i portant un sabre làser que no funcionava de l'era anterior a les Guerres Clon que havia robat d'un museu, va escalar fins al cim de l'edifici d'administració principal de la universitat i es va enfilar allà, amenaçant amb saltar per morir llevat que fos admès a l'Orde Jedi. Jacen, Nelani i Ben van anar a tractar amb la situació. Jacen va pujar fins al cim per parlar amb l'home mentre que els altres dos van romandre a nivell del sòl.

Com va resultar, el desesperat aspirant a Jedi no tenia cap sensibilitat en la Força i no volia entendre que la sensibilitat en la Força no es pogués ensenyar. Conscient del desig de la Nelani que ell parlés més les coses amb la gent desesperada que provocava tals trobades, Jacen va discutir educadament però infructuosament amb l'home durant més d'una hora.

-Digui'm -va dir l'home finalment- com fa els seus trucs Jedi, un truc Jedi, o saltaré d'aquesta teulada.

-Estic cansat de parlar i no tinc l'energia per mentir convincentment just ara -va dir en Jacen-. Segueixi endavant i salti.

L'home ho va fer.

La Nelani, ajudada pel Ben, el va agafar, alentint el seu descens amb la Força, i el pitjor que va patir per la seva caiguda a plom de vint pisos va ser un turmell trencat. Els agents de seguretat se'l van endur a corre-cuita per a l'avaluació mèdica i no obstant això ell cridava que els Jedi li havien traït.

Però la Nelani va abraçar a Jacen, quan ell va arribar una altra vegada al nivell del sòl, per fer tot el que va poder per dissuadir l'home d'una mala decisió.

Mentre hi eren, amb els agents de seguretat mantenint la multitud i la premsa sota control, un comunicador va xiular. Jacen i Nelani van sospirar i van allargar les mans cap als seus respectius aparells de comunicació... però era el d’en Ben el que havia sonat. Ell el va treure de la seva butxaca.

-Aquí Ben Skywalker... De debò? Es va resistir? D'acord, estarem allà en mitja hora o així. –Buscà la cara d’en Jacen per obtenir una confirmació, va aconseguir un assentiment i va concloure-: Tallo.

-Saps? -va dir en Jacen-, com més actues com un Cavaller Jedi, més probable és que el teu pare t’enviï lluny per acabar amb una insurrecció planetària o explorar el misteri d'un holocró Sith.

En Ben va enrogir.

-Això era la cosa per la qual m'he estat comunicant amb ell.

-Ell?

-El Tinent Samran. Aquesta dona va aparèixer. Brisha Syo.

-La pilot de la llançadora?

-Sí. Està sota custòdia.

-Anem.

Jacen va liderar la carrera cap el lliscant.

La dona humana asseguda sola a la sala d'interrogatoris de seguretat no semblava una criminal, almenys en la superfície.

Vestida amb un mico porpra que suggeria diners i una preferència per la simplicitat, tenia més o menys la mateixa edat dels pares d’en Ben, en el punt àlgid d'una mitjana edat vigorosa. Era esvelta, amb músculs ben definits que suggerien una vida activa, i tenia els cabells foscos, lleugerament arrissats i tallat curt en un estil fàcil de mantenir.

Els seus trets eren fins, i era atractiva. La seva bellesa era molt afable. Semblava com la classe de dona que havia estat una recepcionista en una botiga o en un hotel a la seva joventut i encara portava els manierismes d'aquesta professió. Sola a la sala d'interrogatoris, no semblava avorrida, però semblava estar esperant impacientment el moment en què pogués començar a interactuar amb altres de nou.

La sala en la qual esperava mostrava un panell reflectant per una banda que li mostrava a ella una superfície de mirall, mentre que els Jedi, a l'altra banda, podrien mirar a través d'ell com per un finestral. Ben tenia la inquietant sensació que ella s'estava contenint per no mirar als Jedi, que en qualsevol moment ella aixecaria la vista i creuaria la seva mirada amb un d'ells, tot i la impossibilitat física de què ella els veiés. Ben sabia que era millor no assumir que la seva bona imatge i la seva aparença amistosa significaven que ella era una bona persona.

La seva educació l’havia fonamentat en principis de lògica i de la Força i les dues disciplines sabien que una aparença atractiva podria amagar malvolença. No obstant això, ell no detectava cap a ella.

-Potser simplement no s'està sentint com si estigués perdent els nervis just ara -va dir en Jacen.

Ben va aixecar la vista cap a ell.

-Huh?

-Els teus pensaments estan molt a la superfície. No obstant això, són bons pensaments. Et mantens concentrat. –Va arronsar les espatlles-. Entrem.

Un guàrdia de seguretat de Lorrd els va deixar entrar a la sala d'interrogatoris. Jacen va esperar fins que el guàrdia hagués sortit, llavors es va asseure i va fer un gest per què la Nelani i en Ben fessin el mateix. Van ocupar les cadires al costat oposat de la dona a la taula.

-Hola -va dir ella amb veu càlida-. Jedi Solo, Jedi Dinn, jove Skywalker.

-Ens coneix -va dir en Jacen.

-I tant. He estat entremetent-me en els seus assumptes durant algun temps.

-Ho admet.

-Admeto això, sí.

-Admet incitar a la gent a actes de violència i terrorisme.

-Certament no.

-Llavors està negant que té alguna cosa a veure amb les accions de l’Ordith Huarr, Movac Àrisster, la Lliga d'Alliberament Logístic de Lorrd i... -Jacen va arrufar les celles tractant de recordar.

-Borth Pazz, candidat Jedi -va dir en Ben.

-No, admeto això. Certament.

Jacen li va dirigir una mirada exasperada.

-La seva confessió i la seva negació són mútuament exclusives.

L'humor de la dona va començar a alterar-se d’alegre a irritat.

-I tant que no ho són. Estar involucrada no és el mateix que ser culpable. Qui et va ensenyar a pensar, noi? Certament que no va ser la teva mare. Ella és més brillant que això.

-Deixi a la meva mare fora d'això. -Llavors es va lliurar a la curiositat-. La coneix?

-Ens hem trobat.

-Llavors quina és la seva història? Una història que màgicament l'involucra en totes les tragèdies que he esmentat i no obstant això la deixa sense culpa.

-Sóc sensible a la Força.

-Estic sorprès.

Finalment les maneres de la dona es van tornar fredes, hostils.

-El sarcasme és inadequat. Això són males maneres. Si vols que continuï, et disculparàs per la teva rudesa.

-Estàs boja.

-Llavors pots anar-te'n a l'infern.

Ella va callar.

Jacen va deixar que el silenci creixés entre ells.

-Em refrenaré per no interrompre't amb el propòsit de mantenir els punts conversacionals -va dir ell finalment.

-Bé per tu.

Ella va tornar a callar i va esperar.

Jacen va sospirar.

-Em disculpo per les meves maneres. Si us plau continua.

-Sóc sensible a la Força i en els meus somnis sento a la gent planejar accions malvades. «Mataré aquesta dona». «Els faré entendre i si no ho fan, els mataré a tots». Però són somnis.

»Sé que estan ancorats en la realitat, però quan desperto, no tots els detalls estan disponibles per a mi. Així que en els meus somnis, els hi he estat dient «Porta als Jedi. La teva victòria serà més gran si derrotes als Jedi. Mai seràs famós si no pots ser més llest que els Jedi». Aquesta classe de coses.

Ben mirava com Jacen callava, considerant les paraules de la dona durant un llarg moment. Ben sabia que cada Jedi experimentava la Força, incloent els possibles esdeveniments futurs que la Força els havia mostrat, de manera diferent. Va suposar que algú podia experimentar-los com somnis.

-Com estàs involucrada en els successos de l'Estació Toryaz? -va preguntar en Jacen.

-Estava allà per observar-te. Vaig utilitzar les meves arts per mantenir-me fora de la vista dels Jedi i les forces de seguretat de l'estació i espiar-te. Llavors, quan tot va anar malament, vaig decidir que necessitava sortir del mig fins que aquest embolic s’aplaqués de moment. Vaig deixar una cosa perquè et portés fins a mi...

-Les borles.

-Sí, és clar.

-Tenies molta confiança en què em portarien fins a tu.

Ella va assentir.

-Sabia que una et parlaria a tu i només a tu. I per les meves pròpies investigacions ja sabia que aquesta col·lecció de borles inevitablement apuntaria cap a la doctora Rotham de Lorrd per ser desxifrades. Qualsevol dels altres anomenats experts en la matèria eventualment t’enviaria a ella. Així que estaries aquí, abans o després.

-Vas matar al capità de seguretat, Tawaler.

Ella va negar amb el cap.

-Vaig veure com el mataven, des de certa distància. Una figura encaputxada el va enviar a l'espai a través d'una escotilla.

Sabent que les investigacions Jedi portarien cap aquesta escotilla, vaig triar deixar les borles allà. Llavors vaig sortir caminant de l'Hàbitat Narsacc abans que les mesures de seguretat tanquessin el corredor amb l'estació principal.

-I per casualitat vas acabar en la mateixa llançadora en la qual els soldats van arribar a l'estació.

-No va ser una coincidència. Vaig utilitzar les meves pròpies fonts per seguir-la. No va ser molt difícil, atès que vaig assumir que aniria al sistema de Corèllia. I era allà, aparcada a l’espaiport principal de Ciutat Coronita. Vaig confrontar al seu pilot, però ell em va atacar més que respondre a les meves preguntes, i em vaig veure forçada a matar-lo. El que em va deixar en possessió de la llançadora. Quan vaig repassar els seus números d'identificació, vaig trobar que havia estat robada a Commenor feia uns quants dies i el títol havia estat conferit a la seva asseguradora després que haguessin pagat el seu valor a la companyia a la qual li havia estat robada. Jo la hi vaig comprar a ells, neta i legal.

-Com vas matar al pilot? -va preguntar en Jacen.

-Amb les mans nues. I el vaig enterrar. No tenia sentit involucrar les autoritats de Corèllia... quan les autoritats de Corèllia eren les que van enviar aquests assassins per arruïnar la reunió a l'Estació Toryaz en primer lloc.

-Ho estàs assumint.

-Ho estic concloent, basada en les evidències.

-I llavors vas venir aquí, perquè sabies que les borles portarien al Jedi que les va trobar fins aquí a Lorrd.

Ella va negar amb el cap.

-No al Jedi que les va trobar. A tu.

-Gairebé acabes amb la meva germana investigant el seu origen.

-No ho crec. En tota la galàxia, només tu, Jacen Solo, estaries prou intrigat per seguir-les tot el camí fins aquí i més enllà.

-Per què jo?

-Perquè només tu podies llegir i entendre una de les borles.

»Només tu podies detectar el seu significat. I d'aquesta manera demanaries ser qui les investigués.

Ben va estudiar la cara d’en Jacen. El seu mentor no revelava res amb la seva expressió. Però Ben va recordar que hi havia una borla que Jacen havia estat capaç de traduir quan fins i tot la doctora Rotham no havia pogut, la del món Sith. Va sentir un petit calfred d'incomoditat.

-D'acord -va dir en Jacen-, posem això en alguna classe de context. Escoltem la teva història des del començament.

-Des del començament? Des de quan era una nena petita?

-És clar.

-No, aquí no. Te l'explicaré a casa meva.

-A Commenor?

-No. A la meva autèntica casa, en un planetoide en un sistema estel·lar a prop de Bimmiel. No està lluny d'aquí, pel que fa a distàncies galàctiques es refereix. Podem agafar la teva llançadora o la meva.

-No, gràcies.

-Llavors no aconseguiràs més respostes.

-I tu et podriràs sota custòdia aquí durant força temps.

Brisha Syo li va oferir un somriure fred.

-No ho crec. Per quin càrrec seria detinguda? El millor que podries aconseguir seria sospitosa de complicitat en l'incident de l'Estació Toryaz. Hi ha prou evidències aquí per començar a reunir un cas... però no suficients per negar-me la llibertat mentre la maquinària del sistema de justícia grinyola tot el temps. Passaré un dia a la presó, llavors seré alliberada i se m'ordenarà romandre a Lorrd mentre les coses s'investiguen. Haver de quedar-me en aquest planeta educacional i adorable no és exactament el que jo anomenaria podrir-me. I mentrestant, tu no aconsegueixes més informació.

-Podria decidir simplement que ets culpable de conspiració per cometre assassinat i després matar-te.

El somriure de la dona no va vacil·lar.

-No, no podries.

-Què et fa pensar això?

-Primer, la Força no t'està dient que sóc culpable. Ho sé perquè no ho sóc. Dubto que assassinis quan ni tan sols la Força m'està definint com a malvada o com una amenaça.

»Segon, per matar-me primer hauries de matar la Nelani aquí. Oi?

Jacen i Nelani van intercanviar una mirada. La cara d’en Jacen estava tan lliure d'emoció com ho havia estat durant la major part de l'entrevista. L'expressió de la Nelani, difícil de llegir, tenia elements de determinació i tristesa en ella. No obstant això, Ben va poder sentir les seves emocions, nues i al descobert: una esperança que Jacen prengués «la decisió correcta», una ombrívola determinació d'enfrontar-s'hi si no ho feia, una subjacent atracció per Jacen que era creixentment trista.

Ben es va retirar d'aquesta pujada de sentiments. Eren massa complicats, massa barrejats. Li pertorbaven.

Jacen es va posar dempeus.

-Parlem fora -va dir a la Nelani i en Ben i va marxar.

Ells el van seguir.

-Vaig a visitar la seva casa -va dir ell, una vegada que van estar al corredor.

La Nelani va negar amb el cap sense apartar els ulls d’en Jacen.

-Per què?

-He de saber com em va parlar a través de les borles -va dir ell-. Sap alguna cosa sobre mi que jo mateix no sé? O és un mètode que podria utilitzar en altres Jedi, potser per atreure'ls a trampes? Simplement no puc ignorar això, o assumir que el fet d’empresonar-la eliminaria el risc que pot representar.

-Però és un parany -va protestar en Ben.

Jacen li va dirigir una mirada desdenyosa.

-Una trampa per fer què?

-Bé... Matar-te, crec.

-Ben, ella ha estat capaç d’arrossegar-me a diverses escenes diferents de violència en els últims dies i sap molt sobre els Jedi i la Força. Si fos a matar-me, no hauria estat suficient una d'aquestes situacions? Col·loca suficients explosius en l'aquari i estaríem tots morts. Troba un droide de combat franctirador per disparar-me des de mig quilòmetre... jo no sentiria cap intent emocional. Hi havia bones oportunitats que tal pla tingués èxit. Per què arrossegar-me fins algun planetoide?

-No ho sé. -Alguna cosa sobre la certesa d’en Jacen va enfadar sobtadament a Ben-. I tu tampoc. Només perquè no puguis figurar-te en què està ficada no vol dir que no sigui dolent.

-En Ben té raó -va dir la Nelani-. La història de la dona és massa estranya i complicada, de manera que ha d'haver-hi importants mentides, o almenys omissions, en ella. Anar on ella està al comandament del medi és simplement una mala idea.

-De tota manera, faré just això.

La Nelani va semblar fins i tot més descontenta.

-Llavors jo vaig amb tu.

Jacen va negar amb el cap.

-Això està fora de la teva jurisdicció.

-Jo no tinc una jurisdicció. Simplement estic assignada per viure a Lorrd. Està bé per a mi investigar una cosa tan propera com Bimmiel. Especialment si involucra la seguretat d'un altre Jedi i un misteri que involucra el món Sith de Ziost. Creus que el Mestre Skywalker posaria objeccions al fet que jo hi anés? Sospito que ell insistiria que hi anés.

-D'acord. -Jacen va arronsar les espatlles-. Només vaig pensar que és una mala idea que tu hi anessis.

-Això és la Força parlant-te o les teves entranyes?

Finalment ell va somriure.

-Les meves entranyes.

SISTEMA CORELLIÀ, SOBRE TRALUS

La Leia, portada al pont del Dodonna, es va meravellar com sempre ho feia dels extravagants espais oberts de l'àrea de comandament de l'estil d'un destructor estel·lar. Tot i que els transports de batalla classe Galàctica havien estat dissenyats després del declivi de l'Imperi, de fet després de la caiguda de la Nova República, preservaven el disseny bàsic dels ponts dels destructors estel·lars de l'era imperial, amb la passarel·la principal allargant-se des de l’entrada principal fins als gegantins finestrals davanters, amb les parades dels oficials i de dades en el nivell inferior a la dreta i a l'esquerra de la passarel·la elevada.

L’almirall Tarla Limpan, flanquejada pels omnipresents ajudants i consellers que estaven garantits al costat de qualsevol oficial naval de rang superior, va caminar cap endavant enèrgicament mentre la Leia es movia per la passarel·la del pont.

Era una dona de l'espècie durosiana, tenia la pell grisa verdosa i els trets facials que semblaven com una simplificació de dibuixos animats dels d'un humà: grans ulls vermells sense iris o pupil·les visibles, una boca gairebé sense trets i un espai ample i buit on hauria d'haver hagut un nas entre ells. Ella va somriure i va estendre els seus llargs braços per agafar la mà de la Leia entre les seves, estrenyent-la entusiastament.

-Senyora Organa Solo -va dir-. Com hauria de dirigir-me a vostè? Princesa, senadora, cap d'estat? Ha de deixar-la molt cansada, portar tants títols i honors.

La Leia va somriure, desarmada per la manera informal i l'energia de l’almirall.

-Bé, tots aquests títols haurien de començar amb antiga. Ara sóc només una Cavaller Jedi i de vegades una consellera diplomàtica. Digui’m Leia.

-Jo sóc Tarla. Excepte per aquests rars moments quan he de ser almirall. Se’m va informar que estava vostè en el sistema corellià, mantenint les línies de comunicació obertes amb el nou Primer Ministre. I això és una cosa bona. –Tardanament ella va deixar anar la mà de la Leia-. A què dec el plaer d'aquesta trobada? I he d'afegir que vaig sentir una certa tristesa de veure-la arribar sola, en una llançadora. Algun dia podria fer-me la gràcia de presentar-me al seu marit i al seu famós transport?

-I tant. Però Han, en aquest moment, està fora visitant un vella cau de contrabandistes, intentant tenir una idea del trànsit del mercat negre i el que significa en la crisi actual. -Això era una flagrant mentida, però era una que algú de qualsevol costat trobaria difícil de refutar. Ningú coneixia quins contactes podria o no podria estar consultant Han, i mai ho farien, tan aïlladament i secreta com la societat informal dels contrabandistes tendia a ser-. Sóc aquí només de visita, en qualsevol cas si li va bé, intentant potser aconseguir una visita a la seva nau. No havia vist un dels nous transports de batalla tan de prop.

Era una altra mentida. Estava aquí dalt amb l'esperança que estant en el lloc correcte en el moment adequat podria, encara que lleugerament, ser capaç de millorar les oportunitats que el seu marit sobrevisqués a les pròximes poques hores.

-Estaré encantada de complaure-la. Permeti’m presentar-li al meu ajudant. L’oferiré voluntari perquè l'acompanyi en la visita i després vostè i jo podem xerrar...

CORONITA, CORÈLLIA

-Circuits de traçats de rutes?

La veu femenina sonava igualment forta en ambdues orelles d’en Han i tenia un to pur i veritable. Han va negar amb el cap.

Havia de ser agradable tenir un vehicle on cada component era nou i perfecte, com el bombarder YT-5100 classe Crit del qual estava ocupant la cabina.

D'altra banda, una cosa nova i brillant no tenia esperit. El Falcó Mil·lenari tenia esperit en abundància i records ancorats en cada superfície. En comparació, aquest Crit era una... màquina.

-Circuits de traçats de rutes? -va dir la veu una altra vegada.

La seva persistència el va treure de cop del seu ensomni.

Va escanejar els panells de control davant d'ell.

-Noranta-nou punt set tres dos -va dir ell.

-Producció d'energia?

-Cent dos punt tres per cent de la classe estàndard, noranta-quatre punt vuit per cent de registre, noranta-nou punt nou per cent d'estàndard individual.

Llista de comprovacions. Quant havia passat des que havia hagut de fer una llista de comprovacions per a una autoritat militar?

-Assistència tàctica droide?

-Tres nodes d'intel·ligència artificial funcionant òptimament, però tots estan parlant Dosh.

-Està fent broma.

Han va fer una ganyota de dolor.

-Ho sento. Pensava que estava parlant amb un droide.

-M’ho diuen molt sovint. Pressió atmosfèrica?

-Nivell de la mar estàndard de Corèllia u punt zero zero zero tres, i zero variació de la lectura de la pressió quan vam començar aquesta llista de comprovació.

-Completat. Està a punt per al llançament. Rehabilitant línies de comunicació amb Pantera U.

Hi va haver el més feble dels clics i llavors Han va sentir la veu d’en Wedge.

-He sentit que finalment estàs preparat per unir-te a l'operació.

-Les maleïdes llistes de comprovació duren una eternitat. En un vehicle real, pots sentir què està bé i què està malament.

-No et sentis culpable. Em vas donar temps per fer-hi una migdiada.

-Sospito que la necessitaves.

-Llest per al llançament?

-Llest.

En realitat, Han no se sentia del tot llest. Si més no, estava començant a qüestionar el seu paper en aquesta operació. La Leia se l'havia qüestionat feia dies, s'hi havia resignat i li havia donat suport amb la seva decisió des de llavors. Ara els dubtes d'ella finalment vagaven pel seu cervell: era la millor idea per a ell unir-se en aquesta missió, havent d’entrenar-se per a ella en secret?

D'altra banda, quan s'havia ell decidit en contra d'alguna cosa només perquè fos una mala idea? No en quaranta anys o així i poques vegades abans d'això. Fer les coses fins i tot encara que fossin males idees li havien donat una amistat de per vida amb un wookiee noble, li havien aconseguit una dona amb la qual cap altra dona en la galàxia podria comparar-se...

... Havien fet que l’apallissessin molt...

-Llançament -va dir en Wedge.

Han va connectar els impulsors i va posar al Crit en un pas tan ascendent com era possible, anant en un autèntic ascens vertical en dos segons. A través del seu finestral davanter, els cels blaus de Corèllia van donar pas a un sorprenent breu moment a l'espai negre decorat amb estrelles que no parpellejaven.

Va mirar al seu panell sensor. El Crit d’en Wedge estava just al seu costat. Era impossible dir quin d'ells anava davant. A una altitud de quatre-cents quilòmetres per sobre del terra, mesurar la diferència d'un metre o menys era lleugerament problemàtic.

Mentre la gravetat es convertia en microgravetat, Han va treure la primera etapa del seu viatge i va enviar aquest curs al seu ordinador de navegació. Sense esperar a la confirmació d’en Wedge, va passar la llista de comprovació del prehiperespai del Crit i, tan aviat com va estar prou lluny de Corèllia, va saltar.

El Crit d’en Wedge va entrar a l’hiperespai en el mateix moment.

Han va retorçar la seva boca en una ganyota de dolor de desaprovació. Wedge era tan competitiu. La seva missió anava a ser complicada per Wedge intentant estar davant i Wedge intentant ser el que disparés millor i Wedge intentant traçar la ruta més eficient.

Bé, Han simplement hauria de mostrar-li qui era millor.

Següent