Rescat perillós (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

El passeig en gravitrineu va ser suau mentre anava pel carrer, però a Cholly, Weez i Tup els hi costava maniobrar el transport pels estrets passadissos del laboratori. Cada vegada que Tup xocava contra una paret, Obi-Wan, Astri i Adi es colpejaven els uns amb els altres, i els androides metàl·lics ressonaven sobre els seus caps.

- Ja n'hi ha prou! -Obi-Wan va reconèixer el to imperatiu de la Zan Arbor-. Atureu-vos d'una vegada! Podeu descarregar aquí mateix.

Amb una última sacsejada violenta, el motor propulsor va dipositar el gravitrineu a terra.

-Com veurà, li hem portat els millors androides -va dir Cholly.

- Aquests són els millors? Doncs com serà la resta...

-Disculpi’m, però això és Simpla XII, senyora -va dir Weez respectuosament-. No hi ha moltes opcions.

-Sí, suposo. Doneu-me el PIC.

Obi-Wan es va posar tens. El Processador d'Intel·ligència Central programaria tots els androides alhora. Adi havia dit a Cholly que intentés programar els androides ell mateix. Li permetria Zan Arbor fer-ho?

-Està el tema dels nostres honoraris... -va dir Cholly.

-No fins que estigui segura que aquests androides funcionen.

-Jo puc programar-los per vostè, senyora -es va oferir Cholly-. Forma part del nostre servei. El nostre objectiu és la seva satisfacció!

-Em satisfà programar-los jo mateixa. Dóna'm el PIC. -Cholly devia dubtar un instant, perquè la Zan Arbor va cridar-: Ara!

Adi va panteixar. Obi-Wan sabia el que havia pensat. Seria més fàcil si no haguessin d’enfrontar-se també als androides.

Van sentir un seguit de xiulets i sons provocats pels moviments dels androides mentre s'activaven.

-Obeïu només a la meva veu -va deixar anar la Zan Arbor-. Em rodejareu i em protegireu. Partirem des de la rampa de llançament del subnivell U dintre de cinc minuts.

Els androides van xiular una resposta afirmativa.

-I ara descarregueu-los, i us pagaré els crèdits -va dir la Zan Arbor a Cholly, Weez i Tup-. Ràpid!

Per sobre d'ell, Obi-Wan va escoltar el soroll dels androides en ser deslligats i descarregats de la plataforma del gravitrineu.

- Amb compte, Tup! -va cridar Cholly-. Acabes de...

- Jo no he estat! Weez...

-No tiris aquí, empeny...

- Per aquí no, per aquí, idiotes! -va cridar la Zan Arbor.

- Ho tinc!

- No, no ho tens!

- Que sí!

-Que no, que...

Es va sentir un estrèpit grinyolant i un gran cop que va fer que el gravitrineu s'estremís.

-Vaja -va dir Tup en veu baixa-. Sembla que no ho tenia.

-Fes-ho així, Tup -va cridar Cholly.

-Si no cridessis d'aquesta forma no estaria tan confós -va xiuxiuejar Tup-. Deixa’m...

El gravitrineu es va elevar lleugerament en l'aire. Hi va haver un cop.

- Apaga el motor! L’esteu inclinant! -va cridar la Zan Arbor-. Els androides cauen...

-Però espera un moment...

- No toquis això! -van cridar Cholly i Weez a l'uníson.

Massa tard. Tup va prémer la palanca oculta i la porta del compartiment es va obrir com un ressort. Adi, Obi-Wan i Siri van caure a terra. Es van allunyar rodant del motor retropropulsor mentre el gravitrineu s'elevava unes quantes polzades del sòl.

- Jedi! -va cridar la Jenna Zan Arbor.

Gairebé tots els androides havien estat descarregats, i els Jedi havien caigut just a la meitat del grup. El gravitrineu els acorralava contra la paret.

- Ataqueu! -va cridar la Zan Arbor, allunyant-se del gravitrineu-. Dispareu a matar!

Tup es va quedar pàl·lid i va caure a terra. Cholly i Weez van saltar del gravitrineu. Els androides van rodar, apuntant amb els làsers implantats en els seus braços.

Adi, Obi-Wan i Siri van agafar els seus sabres làser. Els trets creuaven l'aire en totes direccions. Estaven atrapats enmig d'un tiroteig mortal.

 Següent