Caça Letal (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

Obi-Wan es trobava incòmode al vestíbul del luxós hotel. Havia estat en palaus i mansions, havia vist llocs esplendorosos amb gruixudes catifes, els millors metalls i mobles finament adornats. Ho havia contemplat tot sense sentir-se part integrant, com un Jedi, i mai s'havia sentit incòmode, ni al palau d'una Reina.

Però allà no era el mateix. Les parets eren de pedra blanca polida amb vetes d'or blanc. El sòl era de pedra negra i relluïa encegadorament. Li feia por seure en els tous sofàs i en les cadires. Tot d'una, es va fixar que tenia la túnica tacada del pastisset.

L'aristocràcia s'arremolinava al seu voltant, anant d'un costat a un altre, sortint dels molts restaurants que hi havien al vestíbul i recollint el seu correu o les seves claus. El miraven sense prestar-li atenció, com si no valgués la pena. Parlaven en veu baixa, en murmuris, no com les agitades converses de l'enrenou dels carrers.

Com sempre, Qui-Gon semblava trobar-se a gust. Va anar cap al taulell i va demanar que cridessin a Jenna Zan Arbor.

El recepcionista va parlar per l'auricular del seu intercomunicador privat i va escoltar un moment.

-Poden pujar -va dir. Després els va indicar que agafessin el turboascensor que els portaria a la planta setanta-set.

Obi-Wan va seguir a Qui-Gon cap a un enorme tub folrat d'una pedra rosàcia que li va fer sentir com si estigués en el centre d'una flor. Les portes es van obrir, i tots dos van començar a caminar per la gruixuda moqueta.

Jenna Zan Arbor els estava esperant a la porta de la seva suite. Portava un vestit blau fosc de septoseda que li arribava fins als peus. Lluïa un complicat recollit en el pèl entreteixit de cintes de múltiples colors.

Qui-Gon es va inclinar davant seu.

-Gràcies per rebre'ns. Sóc Qui-Gon Jinn i ell és Obi-Wan Kenobi.

Ella li va tornar la inclinació.

-Jenna Zan Arbor. És un honor conèixer a uns Jedi -els va mirar de nou-. Però vostès estaven a la cafeteria.

-Som amics de l'Astri i Didi Oddo -va dir en Qui-Gon.

El càlid gest de benvinguda de la Jenna Zan Arbor es va refredar una mica. Es va girar i els va guiar a una espaiosa sala amb el mateix sòl de pedra negra polida que el vestíbul. Els tous sofàs blancs estaven col·locats en dues zones, una més íntima i una altra més àmplia. Els finestrals, que s'aixecaven des del terra al sostre, estaven tapats per cortines de gasa blanca fixades a terra. A l'exterior, els llums dels vehicles eren com estrelles errants travessant la boira.

Jenna Zan Arbor els va assenyalar la zona més reduïda.

Obi-Wan va seure i es va enfonsar en els coixins. Va intentar posar-se recte, però va començar a relliscar cap enrere.

Zan Arbor va abastar amb un gest l'estada.

-No em sento còmoda amb tot això, però ho paga la conferència. Jo estic acostumada a... un entorn més pràctic. Em passo gairebé tot el temps en el laboratori -els va mirar amb els seus lluents ulls grisos-. Què puc fer per vostès?

-Estem investigant un assassinat -va dir en Qui-Gon-. Algú que va parlar amb vostè en el Senat. Es deia Fligh. Es va fer passar per un assistent senatorial i li va donar la targeta del restaurant d'en Didi...

-És clar, ho recordo -va dir Zan Arbor de seguit-. Tenia un ull verd. Va lloar el menjar i l'ambient del local. Jo no conec bé Coruscant, així que li vaig fer cas.

- I per què se'n van anar de sobte de la cafeteria? -va preguntar en Qui-Gon.

La científica va riure en veu alta.

-Perquè als meus convidats els anava a donar alguna cosa. No era el que m'havien explicat. Sé que sona una mica estirat, però jo volia causar bona impressió. La conferència atorga unes beques per a projectes científics. Necessito fons -es va encongir d'espatlles-. Així que vam tornar aquí i vam sopar a l'hotel -es va detenir-. Però què té a veure el meu sopar amb la mort d'aquesta persona?

En lloc de respondre, Qui-Gon li va plantejar una altra pregunta.

- És vostè amiga de la senadora S'orn?

-Sí.

-Per tant, sap que el seu fill va morir i com va morir -va dir en Qui-Gon.

Zan Arbor va assentir, però la seva càlida mirada es va tornar gèlida.

-És clar que ho sé, però no crec que sigui de la seva incumbència. Va ser una tragèdia irreparable per a Uta.

-Però no per a vostè -va afirmar en Qui-Gon.

Ella el va mirar amb duresa.

-No. Ho vaig sentir per la meva amiga, però no va ser una tragèdia personal. Què vol dir?

-Res en absolut -va dir en Qui-Gon tranquil·lament-. Només estem investigant. Em podria proporcionar una llista dels convidats al sopar?

- Per què? -va preguntar Zan Arbor amb la irritació reflectint-se en la seva veu.

-Perquè algú va atacar al propietari i a la seva filla quan vostès van marxar -va respondre Qui-Gon-. No crec que sigui necessari, però podria ajudar-nos per interrogar-los més endavant.

-No crec que... -el to irritat de la Zan Arbor es va interrompre quan va arronsar les espatlles- Per què no? No tinc res a amagar -va anar fins l'escriptori i va gargotejar alguns noms en una làmina reciclable que li va apropar a Obi-Wan. Ell se la va guardar a la túnica.

Ella es va asseure de nou.

- Puc preguntar-los què té a veure l'assassinat d'en Ren S'orn amb el tal Fligh o amb l'atac de la cafeteria?

-Potser res -va dir en Qui-Gon.

La científica els va mirar fredament.

-Crec que començo a entendre-ho. No vol que li proporcioni informació. Vostè pensa que estic implicada.

-Jo no he dit res semblant -va dir en Qui-Gon.

-Però és aquí -va assenyalar ella amb fermesa-. I suposo que sap qui sóc.

Qui-Gon va assentir.

-No estic acostumada a què vingui algú a les meves habitacions a acusar-me d'estar implicada en un assassinat. L'assassinat és una cosa amb la que no estic familiaritzada. Visc al món de la investigació transgènica. Així que perdoni si estic una mica confosa i preocupada.

-És clar -va dir en Qui-Gon-. L'assassinat és un tema preocupant.

Zan Arbor va somriure breument.

-Sobretot per a la víctima. Què més necessita saber?

- Per què no va denunciar el robatori de la seva datapad? -va preguntar Qui-Gon-. Segur que va ser una cosa preocupant.

-No em va preocupar. Tinc còpies de seguretat de tots els meus arxius en targetes de dades.

-Uta S'orn estava preocupada -va dir en Qui-Gon.

-Tenia raons per estar-ho -va respondre Zan Arbor una mica afectada-. Tenia informació privada en aquell datapad. Es va veure obligada a dimitir abans de poder introduir aquesta llei tan important.

- I sap vostè de què es tracta? -va preguntar Obi-Wan. Fins al moment s'havia acontentat amb veure com Qui-Gon feia les preguntes, però aquella llei ja havia sortit abans, i tenia curiositat per saber en què consistia.

-Sí. Uta m'ho va explicar tot. La veritat és que jo no estava tan interessada. Jo visc per a les ciències. Sembla que estava intentant reunir una coalició de planetes per lluitar contra una banda de traficants de peces. Era probable que obtingués tots els vots necessaris, però la seva dimissió ho va canviar tot. Sense ella per mantenir unida l'aliança, el procés es paralitzarà. Hem acabat?

Obi-Wan no va mirar a Qui-Gon, però se sentia eufòric. Era una pista crucial. Els Tecnosaquejadors tenien una raó per desacreditar la senadora S'orn. Ella estava intentant aprovar una llei que podia destruir-los. Helb coneixia tant a Fligh com a Didi. Aquí estava la connexió. Sens dubte Helb havia reclutat a Fligh per robar el datapad de la senadora. Fligh havia anat més enllà i havia agafat també el de la científica, probablement per al seu propi benefici. Tot el que havien de fer ara era saber quina era la connexió amb Didi.

Així que la senadora S'orn i Jenna Zan Arbor eren justament el que aparentaven: dues dones poderoses víctimes d'un simple robatori.

No va necessitar mirar al seu Mestre per saber que Qui-Gon havia arribat a la mateixa conclusió.

-Hem acabat -va dir en Qui-Gon.

Obi-Wan va sentir un calfred d'emoció en sortir de l'habitació de l'hotel i entrar al turboascensor.

-Ja està -va dir-. Aquesta és la connexió que buscàvem. Estem a prop de resoldre el misteri.

-Potser sí -va dir en Qui-Gon-. Hem de parlar amb Helb, això està clar.

-Demà resoldrem el misteri i Didi i Astri podran tornar a casa -va dir l'Obi-Wan-. Si comuniquem el que sabem als Tecnosaquejadors, hauran de fer tornar a la caça-recompenses. Han de ser ells, oi? Volien impedir que aquesta llei s'aprovés. D'alguna manera, Fligh i Didi es van veure involucrats. Potser tinguessin l'esperança de vendre tots dos datapad d'altra banda. I això enfadaria molt a Helb.

Les portes de l'ascensor es van obrir i van sortir a l'espaiós vestíbul. Els finestrals revelaven la fosca nit de l'exterior.

-És massa tard per trobar a Helb -va dir en Qui-Gon-. Tornem al Temple. Tots dos necessitem dormir.

Sortint per la porta lateral s'accedia a una gran plataforma d'aterratge per als nombrosos vehicles dels clients de l'hotel. Qui-Gon havia deixat el lliscant prop de la porta perquè poguessin anar-se'n aviat, però ara una fila de vehicles li bloquejava la sortida.

Li va fer un gest a l'encarregat de l'aparcament.

- Podria moure aquests vehicles?

-De seguida, senyor -va respondre el noi, que immediatament va saltar sobre un dels lliscants per moure'l.

Qui-Gon i Obi-Wan es van dirigir al seu. Qui-Gon es va ficar pel costat del conductor. Obi-Wan ho va tenir una mica més difícil per ficar-se pel seient del passatger. El lliscant estava enganxat a un altre. Va haver d'aixecar una cama per poder ficar-se dins.

Estava en ple moviment quan de sobte va sentir una sacsejada que li va tirar cap enrere. L'encarregat havia donat amb el seu lliscant en el de darrere. Obi-Wan va lliscar d'esquena sobre el polit metall. Darrere d'ell hi havia la barana, i darrere no hi havia res més que aire.

-Escolta, tu... -Qui-Gon va sortir disparat del seient del conductor, alerta davant el perill.

Era massa tard. L'encarregat va tornar a colpejar el lliscant contra el seu, i el vehicle dels Jedi va fer una altra sacsejada cap enrere. Obi-Wan va sentir com s'escorria per la part posterior del lliscant i va caure per la barana.

Següent