Traïció (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

CORONITA, CORÈLLIA

L’espaiport Behareh, tot i que era un de menor per als estàndards de Coronita o qualsevol ciutat de mida decent, encara ocupava molts acres, fins i tot encara estava localitzat només a un parell de quilòmetres del cor urbà.

Desafortunadament per a la Jaina i els membres de l'equip, diferia del port espacial principal de la ciutat en una cosa significativa: no hi havia un pàrquing central o una àrea de l’hangar per als lliscants terrestres dels visitants, ni grans punts d'arribada comuns on fos comparativament fàcil romandre inadvertits. En el seu lloc, Behareh estava dividit en dotzenes de propietats comercials més petites, normalment amb les oficines i els hangars de tres o quatre companyies reunides al voltant d'àrees comunes de llançament i aparcament.

La Kolir va dirigir a Thann cap a un grup de negocis en una àrea de pàrquing que estava envoltada per arbres alts. Ell hi va aterrar. Aquí, les sirenes d'atac de la ciutat no eren tan altes com en els districtes del govern, però continuaven retrunyint en el cel.

Mentre el lliscant terrestre frenava fins aturar-se, els ulls d’en Zekk es van obrir, alertes, despreocupats i sense estar ennuvolats pel dolor.

-Estem ja a Corèllia? -va preguntar.

-Tranquil, noi -va dir la Jaina, però va apartar un floc de cabell del seu front, un gest suau que li va robar qualsevol duresa a les seves paraules-. Tahnn, Kolir, estatus?

-L’Esquadró de l’Skywalker està fent una passada sobre el centre del govern -va dir en Thann-. Per disfressar l'autèntic propòsit de la seva arribada i per donar-nos una mica de temps per estar en l'aire. Tan aviat com ho estiguem, ell se separarà i vindrà per a escortar-nos fins a l'espai. El lliscant de la Tahiri estarà aquí en un parell de minuts. –Va arrufar les celles-. Crec que hi ha alguna cosa que ella no ens està dient.

-Com què?

-No estic segur. No m'ho diria a mi.

-Tinc una pozzible objectiu en perzpectiva -va dir la Kolir, i va aixecar el seu quadern de dades. En la seva diminuta pantalla hi havia un logotip vermell i groc d'una companyia que deia: EXCURSIONS DONOSLANE-. Una dona humana com a directora de guàrdia. L'oficina hauria d’eztar per... -Ella va mirar al seu voltant i va veure un edifici amb la part superior corbada de duracret groc just darrere del lliscant terrestre-. Per allà.

Els altres van mirar en aquesta direcció però es van distreure. Un altre lliscant terrestre, aquest d'un discret blau, es va posar a l'aparcament adjacent al seu. Als controls anava la Tahiri Veila, de cabells rossos i ulls verds, uns quants anys estàndard més jove que la Jaina. Estava vestida amb una granota grisa utilitària dels treballadors. Al seu costat hi havia Doran Tainer, alt, de cabells clars, ulls marrons, mandíbula quadrada i insípidament maco com el protagonista de qualsevol holodrama, però estava estranyament vestit amb vestidures dels treballadors dels camps tacats d'herba. Tots dos eren Jedi. En aquest moment, cap ho semblava.

Al seient posterior del lliscant hi havia quelcom aproximadament de la mida d'una dona humana adulta, embolicada en una capa marró des de les cames fins al capdamunt del seu cap. Només els peus sobresortien, urpes ficades en botes de cuir marró.

Amb el cor martellejant tot d'una, la Jaina va sortir de sota en Zekk i va saltar cap a aquest seient posterior fins i tot quan Doran li va parlar.

-No és el que creus.

La Jaina va apartar la capa del cap i les espatlles del cos... i va revelar els trets d'un brillant droide de protocol platejat i brunyit, amb els seus fotoreceptors apagats.

-Què és això? -va preguntar ella-. On és la Tiu?

Dauren li va oferir un somriure adolorit.

-Està a la mansió d’en Thrackan Sal-Solo.

-Capturada?

-No -va dir la Tahiri-. Oculta.

-Ens vam ficar en un parany -va dir en Doran-. Sona com si vosaltres també. Munts de guàrdies. Diversos probots de combat. Un parell de droides CYV. No era una situació sostenible. Així que vam decidir marxar.

La Tahiri li va llançar una mirada reprovadora.

-No hi havia res que poguéssim aconseguir allà. Així que vaig ordenar una retirada bonica i neta. El que hauria estat bé si aquí Nocions Brillants no hagués tingut la seva gran idea.

Ara la Jaina va fixar en Doran una mirada dura.

-Que va ser què?

Dauren va arronsar les espatlles.

-Ens vam ensopegar amb aquest droide de protocol desactivat a l'habitació en la qual vam decidir organitzar la nostra retirada. I se’m va acudir... jo podia vestir-lo amb la meva roba, Tahiri i Tiu podien treure’l i semblaria com si estiguessin portant el cos d'un company caigut fins posar-lo fora de perill. Ells sabien que tres de nosaltres havíem entrat, veurien a tres de nosaltres escapar... i jo m’ocultaria allà, veuria què podia descobrir com a conseqüència d'aquest desastre.

-I un home nu de la mida d'un wookiee nan es mantindrà amagat durant quant de temps? –demanà la Jaina.

En Dauren va fer una ganyota de dolor.

-Això és el que va preguntar la Tiu. Gairebé amb aquestes paraules exactes, de fet. Així que vaig dir «Oblida-ho». I ella va dir «No, és un bon pla, excepte pel fet que, com sempre, vas presentar una fallada fatal. Traiem la decisió fatal i torna a ser viable».

La Jaina va assentir.

-I arreglar el pla significava substituir una petita dona omwati per un gran bloc de carn penjant.

Ella es va enfurismar, però va contenir la seva fúria al seu interior. No volia que cap membre de la seva operació es quedés enrere a Corèllia... però havia d'admetre que una font, oculta a l’opulenta llar d’en Thrackan Sal-Solo, podia resultar incalculable en els dies que estaven per venir. I la Tiu, tot i tenir la distintiva i delicada pell blava i el pèl pàl·lid opalescent de la seva espècie, era molt, molt bona en els jocs d’escapolir-se i ocultar-se.

Va cobrir la cara del droide de protocol i va retrocedir, i llavors va apuntar a Doran.

-Tu. Aconsegueix alguns pegats de bacta per a les cremades d’en Zekk i qualsevol cosa que la Kolir necessiti per tractar amb la seva boca. -Llavors la seva mirada va caure en Thann-. Tu. Aconsegueix-nos un vehicle.

ÒRBITA CORELLIANA

Han Solo va enviar el Falcó Mil·lenari cap avall en un curs que era una òrbita lleugerament més baixa que la formació de naus d’en Klauskin i de tornada cap a la direcció per la qual havien vingut. En la seva estela venia l'esquadró dels Vigilants A-9.

-No s'allunyen -va dir la Leia.

-Puc veure-ho -va dir en Han amb veu irritada-. No creuen en els seus transponedors? Creuen que estic pretenent ser en Han Solo?

Foc làser verd centellejà més enllà dels finestrals d'estribord de la cabina. Llavors el Falcó es va estremir mentre la seva popa rebia un impacte d'un dels trets dels perseguidors. La Leia i en Han van poder sentir el gemec de C-3PO de «Ai mare...» sortint de les àrees centrals del transport.

En Han va afegir algunes esllavissades de banda a banda als seus moviments i es va elevar, escalant fins a una òrbita més alta, gairebé fins al camí d'un transport pesat Mon Calamari, el Bus Blau.

-Han, què estàs fent? -La veu de la Leia portava un rastre de preocupació.

-Aquestes naus no dispararan sobre mi -va dir ell amb to completament segur fins i tot si les seves paraules sonaven una mica improbables-. Ja he parlat amb el Dodonna, recordes? Però poden disparar contra els nostres atacants.

-Sí poden.

Al davant, els escuts del Bus Blau ja estaven aixecats i estava clar que estava suportant una mica de foc de llarg abast d'oportunistes caces corellians, i ara els seus turbolàsers de la proa i estribord van començar a seguir a la desfilada de petites naus que liderava el Falcó. En aquesta distància, era impossible dir si els turbolàsers estaven apuntant al propi Falcó.

El Falcó es va estremir una altra vegada i una altra, més fortament, mentre els veloços A-9 es van acostar a la seva popa. Dos d'ells van passar disparats més enllà de la proa del transport i van continuar cap endavant.

-En un minut -va dir la Leia-, estaran prou lluny per donar la volta i tornar directes cap a nosaltres. El que vol dir que hauràs de distribuir l'energia del teu escut igualment en totes direccions, la qual cosa vol dir que alguns d'aquests làsers sobrecarregats podrien començar a travessar-lo.

-Ho sé -va dir en Han.

Hi havia misèria en la seva veu.

-Han, hem de tornar el foc. Fer que s’ajupin i es dispersin.

-No puc disparar contra corellians, Leia. No quan jo... quan jo...

La Leia no va acabar la frase per ell. Vaig causar això.

El Falcó i els seus perseguidors van entrar en el radi d'abast de les armes del Bus Blau i aquestes armes van obrir foc, amb la seva energia centellejant més enllà del Falcó... i més enllà de l'embogida lluita dels A-9, també. La Leia estava alleugerida de veure que el Falcó no semblava estar entre els objectius de la nau.

Però el foc de les bateries arribava terriblement a prop i un únic error en apuntar podria posar-los dins de les quadrícules d'objectius de la nau.

Llavors estaven paral·lels al Bus Blau, passant massa a prop al llarg del seu costat d'estribord, amb les seves armes seguint-los i disparant.

El Falcó va passar més enllà de la proa del Bus Blau. Sis Vigilants A-9 van continuar perseguint-lo. Els dos que havien passat cap endavant estaven intactes i començaven a girar.

-Han -va dir la Leia-, perdràs el Falcó.

Era injust de la seva part. Tan simple com eren, les seves paraules tenien un significat addicional i tàcit. Perdràs el teu primer amor. Perdràs la teva llibertat.

En Han va grunyir com si el so estigués sent tret del seu interior amb un ham.

-Sí -va dir llavors a través de dents premudes-. Agafa't.

No era una ordre per esperar. Ell va llançar al Falcó en un gir cap a estribord que va enviar al transport disparat fins a més enllà de la proa del Bus Blau i cap amunt, cap a l'espai obert entre les forces d'atac corellianes i de l'Aliança Galàctica, on els esquadrons de caces s'estaven barrejant en passades de tocat i enfonsat, i baralles.

-Aneu a les armes -va dir ell llavors.

La Leia es va deixar anar i es va dirigir cap enrere, cap al cos principal del transport.

-Meewalh! -va cridar ella-. A la torreta de canons inferior.

Quan ella va arribar al tub i a l'escala que donava accés a les torretes de canons làser, va escalar fins a la torreta superior i ràpidament es va cordar el cinturó.

La Syal i el seu company d'ala temporal, un home mon cal pilotant VibroEspasa Deu, van disparar a un costat de la sempre nova zona de combat de caces i van començar a donar la volta per reentrar des d'un altre angle.

Les coses s'estaven posant més lletges. Més esquadrons de banda i banda s'havien unit a la bola que s'acumulava a mig camí entre les dues formacions de naus. Ara, altres canoneres, més grans que els caces però menors que les naus de la línia, estaven girant per unir-se al combat.

-Dodonna a Esquadró VibroEspasa.

La Syal va veure la brillantor d'una nau més gran deixant la formació corelliana i dirigint-se cap a la zona de combat.

Fins i tot en aquesta distància, la va identificar per la vista com una fragata lleugera de la sèrie Nebuló, el seu morro amb forma de cap de destral, la seva popa cúbica i la seva columna vertebral llarga i prima connectant els dos punts la feien indiscutible a qualsevol abast visual. Era la nau més gran que s'havia dirigit fins ara cap a la bola. La Syal li va donar copets al seu punt en el seu panell sensor, causant que centellegés allà i en el panell del seu company d'ala. Ella va ajustar el seu curs cap a la fragata.

Mentrestant, el missatge del Dodonna va continuar sonant a través dels altaveus de la cabina.

-Tornin al Dodonna. Una vegada que arribin, no baixin. Preparin-se per al rellançament immediat.

La Syal va fer un jurament per a ella mateixa. Si tornava ara, abandonaria qualsevol tret contra la fragata. Si no tornava ara, estaria desobeint les ordres. Si es pogués escapar entre mig minut i un minut, podria ajustar el seu actual camí de vol...

Ella va canviar cap a la freqüència de la força d'atac.

-V-Espasa Set a Dodonna -va dir-. Si us plau repeteixi el missatge.

Allà. Cinc segons crucials havien passat. I l'operador de comunicacions probablement no seria capaç de replicar instantàniament. Estaria manejant altres peticions de confirmació, i els pilots amb un rang més alt aconseguirien la seva informació primer.

Van passar deu segons més abans que el missatge del Dodonna es repetís i quinze més abans que el missatge es completés. La Syal va respondre i va començar un lent ris de tornada cap al transport. El seu curs la duria a través de la meitat de la zona de combat... i a través del camí de la fragata.

CORONITA, CORÈLLIA

Luke va rugir cap a l’Ala-X de la Mara, que s'acostava cap a ell, amb la seva velocitat combinada fent que els números dels metres de l'abast dels caces baixessin massa ràpid per llegir-los.

Mentre arribaven al punt en què en Luke gairebé podia veure la cara de la seva dona, un punt en el qual la majoria dels pilots serien incapaços de reaccionar a temps per salvar-se, la Mara es va capbussar, centellejant a mers metres sota l'Ala-X d’en Luke... i revelant el caça d'atac que la seguia.

El pilot del caça d'atac va intentar apartar-se del camí d’en Luke. Va tenir èxit. No va tenir èxit en evadir els làsers d’en Luke.

Centellejos vermells van convergir a la cabina i de sobte el caça era un núvol de fum i metralla. Luke va volar a través d'ella, amb trossos del fuselatge del caça d'atac rebotant contra els seus deflectors i esgarrapant el seu casc. Va sortir al cel blau a l'altra banda.

La maniobra es deia la Relliscada Corelliana. La llegenda dels pilots de caces deia que la maniobra havia estat desenvolupada aquí, per un boig i una boja que volaven per aquest sistema. Luke va negar amb el cap, una mica entristit per la ironia.

En el seu panell sensor, va veure la Mara girant per tornar a la seva posició de company d'ala. L'últim destacament de caces d'atac havia baixat fins a dos caces disponibles, i ara, donant-se compte de la reducció dràstica dels seus números, es van allunyar de cop i volta, deixant la lluita. Quedaven, creixentment apallissats però encara en condicions de lluitar, nou Ales-X.

-Líder, sóc Tres.

-Endavant, Tres.

Luke va comprovar el seu panell de diagnòstics. R2-D2 estava informant d'algun increment de la fluctuació en un dels canons làser de l'Ala-X, el canó inferior de babord, i indicava que el propi R2 estava mostrant alguns danys, circuits de control de mobilitat cremats per un tret làser abrasant d'un dels caces d'atac.

-El grup de terra ha informat. Tenen una llançadora i estan preparats per al llançament. Estan esperant una persecució dura una vegada que pugin per sobre de l'altitud de no vol.

Luke va connectar un mapa de Coronita. Mostrava la localització del seu esquadró i, per cortesia de Punt de Càrrega Tres, un punt que indicava la localització de la tripulació de la Jaina. Luke li va donar uns copets a la pantalla per designar un punt molt més proper a la posició del grup de terra que de la seva.

-R2, designa aquest punt com a localització Connexió. Tres, digues-li al grup de terra que s'obrin camí fins a Connexió sense atraure els perseguidors. Ens reunirem amb ells allà i tothom s'enlairarà cap a l'espai des d'aquest punt.

-Rebut.

-Punt De Càrrega, formeu sobre mi.

Luke va esperar fins que set Ales-X més s'unissin amb ell en formació... i llavors es van llançar cap avall, dirigint-se directes cap als edificis amples i baixos que dominaven aquesta part de Coronita.

A uns quants centenars de metres de la superfície del planeta, va començar a anivellar-se, però el seu descens li havia portat tan baix que es va posar horitzontal lleugerament per sobre del nivell dels edificis circumdants. Centrant-se al llarg del més ample dels bulevards d'aquesta àrea, va sortir disparat en la direcció general de l'equip de la Jaina, amb els Punts de Càrrega mantenint la formació darrere d'ell.

-R2 -va dir-, fixa un curs cap a la posició de la Jaina. Només carrers amples, si us plau.

R2 va xiular una acceptació alegre.

Syal i VibroEspasa Deu es van enfonsar a la bola a la màxima velocitat dels interceptors. El panell sensor de la Syal va canviar, amb els punts vermells i blaus girant. L'espai fora del seu finestral davanter estava similarment ple dels reflexos, les brillantors i els patrons de detonacions d'una batalla creixent.

Utilitzant cada avantatge que li donava la velocitat i la maniobrabilitat que el disseny de l'Eta-5 li donava, la Syal va fer oscil·lar el seu vehicle d'un costat a un altre, a babord, a estribord, amunt, avall, convertint-se en un objectiu embogidorament difícil de fixar o de disparar amb una ràfega de foc làser.

Al davant, creixent en el seu finestral, hi havia la fragata de la sèrie Nebuló. Mentre s'aproximava, s'estava movent del seu babord a estribord, des d'una posició relativament alta a una baixa, amb els seus canons làser i la sèrie de turbolàsers centellejant contínuament.

-Deu -va dir la Syal-, anem a pel generador d'escuts deflectors. Míssils d'impacte per a un resultat de màxim abast proper.

Ara estaven tan a prop que l'esquema de les fragates Nebuló va aparèixer en el seu panell sensor. Ella li va donar un copet a la part superior del nòdul posterior de la imatge feta de línies i aquesta es va expandir a la pantalla, amb rètols de paraules i línies amb puntes de fletxes apareixent en l'esquema per explicar què era que. Ella li va donar uns copets a les paraules GENERADOR DE L'ESCUT DEFLECTOR per destacar-les, arrossegant la retícula d'objectius des de la cantonada de la pantalla sobre ells, arrossegant la silueta d'un interceptor Eta-5 des de la mateixa cantonada fins al mateix punt. Ara el seu ordinador d'objectius buscaria automàticament els generadors d'escuts i V-Espasa Deu rebria una transmissió de dades apuntant aquest objectiu.

-Negatiu, Set, negatiu -va dir Deu-. Fins i tot si aconseguim resultats fantàstics, tot el que farem serà baixar-li els escuts. I algun altre aconseguirà la presa abans que puguem tornar. Jo dic que intentem posar els míssils a les badies dels esquadrons. Les escotilles principals podrien estar obertes encara. Podríem tenir sort.

-No pots fer plans confiant en la sort, Deu. -Era estrany sentir aquestes paraules amb la seva pròpia veu i no amb la del seu pare-. Planeja sàviament i deixa que la sort aterri on vulgui. Anem a pels generadors d'escuts.

-No em sobrepasses en rang, Set.

-No, però vaig davant.

La Syal va desviar un quart de la seva energia dels escuts als seus impulsors, un moviment arriscat. Però no podia arriscar-se a què Deu fes servir la mateixa lògica contra ella, avançant-la-hi, complicant la seva tàctica. Deu es va impulsar cap endavant, apropant-se breument, però es va retardar, poc disposat a lliurar tanta energia dels escuts com estava utilitzant ella als impulsors.

La Syal va somriure. Has perdut els nervis, oi?

Ara estaven massa a prop fins i tot per intentar un viratge i atacar als hangars dels esquadrons, que estaven en el mòdul del morro de la fragata. La Syal va tornar l'energia de l'escut als seus escuts davanters.

Un atac de turbolàser centellejà just per sobre d'ella, causant que les alarmes de proximitat de l'interceptor rugissin.

La Syal va pilotar directa cap al generador de l'escut deflector, com si el seu intent fos envestir-lo, subministrant només suficients moviments de costat a costat i de dalt a baix per treure’s de sobre algunes fixacions d'objectius.

La seva pròpia retícula d'objectius va trobar els generadors d'escuts de la fragata, va oscil·lar al seu voltant i es va estabilitzar. La Syal va contenir l'alè i va mantenir la concentració fins que l'ordinador d'objectius va indicar màxima eficiència d'abast per disparar... i més, esperant fins que l'ordinador canviés a vermell per a un abast òptim. A la fi, ella va disparar. Va veure rastres blancs mentre els dos míssils es van allunyar centellejant del seu interceptor.

Fins i tot llavors ella no va canviar el seu curs. Molts pilots s'escoren i comencen a córrer cap a un lloc segur en l'instant que llancen els míssils, li havia dit el seu pare. Molts artillers saben això. Veus a un objectiu acostar-se, li veus llançar míssils, tries un vector per a ell i dispares en aquesta direcció. Una de cada deu vegades triaràs bé i el vaporitzaràs. Llevat que siguis en Tycho Celchu, quan és un cop de cada quatre.

La Syal no es va escorar. Va parpellejar mentre una andanada de làser vermell va omplir de cop i volta l'espai just sobre el seu curs i a estribord.

Tan aviat com els projectils vermells van passar de llarg, ella es va llançar cap avall i es va escorar a estribord, allunyant-se de la fragata, de tornada cap al Dodonna.

La pantalla del sensor va mostrar una detonació al nòdul de popa sobre de la fragata. L'extensió del dany, si és que en va causar algun, no podia ser mostrada encara, però semblava a prop, més a prop que si els míssils haguessin detonat contra els escuts.

El Dodonna estava lliure dels assalts dels caces enemics mentre els dos interceptors Eta-5 es van alinear amb ell, i la notícia va arribar pels panells de comunicació: Líder V-Espasa havia capturat la fragata, deixant caure tot el seu complement de míssils d’impacte en els motors, deixant a la fragata morta en l'espai, urgint a una evacuació en massa amb les càpsules d'escapament.

-Aprofitat -va dir Deu-. Això és just del que t'estava advertint, Set. Nosaltres fem tota la feina... i ell s'emporta el premi.

-Què és més important, Deu? La silueta d'una fragata al teu caça o saber que ets responsable de mantenir amb vida a unitats del teu costat?

-La silueta.

-Ets tan peix. Saps que estàs transmetent obertament en la freqüència de l'esquadró, oi?

-Monstre de Sith! Jo no... -Llavors la veu de Deu va anar de la sorpresa i la por a la ira-. No, no ho estava fent. So mentidera.

La Syal es va riure d'ell i es va alinear per al seu aterratge.

La Leia va apuntar amb el seu ordinador d'objectius i va apuntar amb la Força. El seu ordinador va xiular per dir que tenia fixat al seu oponent, però ella encara no sentia al seu oponent. Es va moure lleugerament, un petit ajust amb els canons quàdruples enllaçats que comandava, i va sentir calor, perill: el perill que el seu objectiu estava experimentant.

Ella va ajustar una fracció de grau de l'arc cap avall i va disparar. Encegadores agulles de llum van colpejar al Vigilant, enfonsant-se a través dels seus canons làser i després a través de la popa de l’A-9. Va veure al vehicle abocar atmosfera. Llavors la coberta va sortir volant i el pilot s'ejectà, amb la feble brillantor d'un escut de suport vital envoltant-li mentre entrava en el buit total. Estava a un parell de centenars de metres de la seva nau condemnada quan va explotar.

Un punt representant a un altre A-9, encertat pel foc de la Meewalh i la torreta inferior, va desaparèixer de la pantalla del sensor de la Leia. Dèbilment, distantment, ella va sentir la disminució en la Força que era l'herald de la mort del pilot.

-Cinc han caigut -va dir en Han per la unitat de comunicació-. Quatre per... no importa. Quatre abandonant la persecució. Estic tornant al nostre curs pretès.

Segons després la Leia estava a mig camí de tornada cap a la cabina quan Han va fer l'anunci.

-Guau. Estem sortint d'aquí.

El seu sobtat gir cap a babord va llançar-la contra una paret, però ella preparada, la qual va esmorteir amb la posició del cos i una petita ajuda de la Força.

Malgrat els següents girs evasius, ella se les hi va manegar per entrar de nou a la cabina i cordar-se el cinturó de la seva cadira.

-Què està passant?

-No ens estan disparant -va dir en Han-. No estem ni tan sols en flames.

-Això és un canvi refrescant.

-Però tenim alguns danys per estrès del casc. I els caces de l'AG estan abandonant el camp. –Han sonava joiós-. Estan corrent. Les naus capitals de l'AG estan girant cap a l'espai.

La Leia va mirar la pantalla del sensor i després ho va confirmar amb l'observació directa. Fora dels finestrals de la cabina, va poder veure el morro d'una vella fragata, construïda com un grup de petites peses d'exercici però d'un terç d'un quilòmetre de llarga, allunyant-se de l'òrbita planetària i apuntant la seva proa cap a l'espai.

-Meravellós -Va dir ella-. Potser ara aquesta catàstrofe ha acabat.

Següent