Traïció (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

Més tard, aquest dia, la resta de les naus dedicades a la missió diplomàtica es van acostar per aterrar en els hangars escampats pel perímetre de l'Hàbitat Narsacc. Un hangar era més gran que tots els altres, però cap grup dels negociadors d'estatus podria estar d'acord en què algun dels costats arribés allà.

Seria una humiliació massa gran per a l'estatus percebut dels diplomàtics. Així que no es va utilitzar. Els enviats de l'Aliança Galàctica i dels corellians van aterrar en hangars de la mateixa mida, mentre que els Jedi van ser col·locats en un hangar lleugerament més petit que els altres.

Llavors els tres grups es van trobar en l'àrea de conferència major de l'hàbitat, amb força lloc perquè dos partits de bolazona es juguessin simultàniament. Un grup de taules havien estat organitzades com una àrea de conferències, amb les cadires acuradament ordenades pel rang dels individus assignats a elles. Un altre grup tenia menjar sobre elles, un bufet de plats de diversos mons, incloent Coruscant i Corèllia. Una tercera àrea no tenia decoració, però una falange de droides músics es repartia contra una paret. El propòsit de l'àrea, com a pista de ball, era obvi.

Han Solo, tècnicament un conseller amb el grup Jedi, va entrar a grans gambades amb la seva dona al seu costat i va fer una ràpida mirada a la zona buidada.

-Això no és una reunió de negociació.

La Leia li va somriure.

-No, no ho és.

-És una festa.

Ella va assentir.

-Per què estem malgastant el temps amb una festa quan tenim dos costats a punt d'anar a la guerra?

Luke, caminant dos passos per davant al costat de la seva dona, va somriure per sobre de la seva espatlla cap al seu cunyat.

-Ningú anirà a la guerra mentre els delegats estiguin aquí. L'únic amb un desig de voler fer-ho és Thrackan Sal-Solo, perquè la guerra li donarà una millor oportunitat d'assumir el control del sistema corellià al complet... i els nostres contactes d'Intel·ligència diuen que encara no té prou influència sobre els altres quatre caps de estat corellians per fer això.

-I aquesta reunió projecta la idea que les coses estan calmades -va afegir la Leia-. Hi ha periodistes i historiadors aquí. Veuran la calma, la manca de preocupació i informaran avui a l'HoloRed.

Han va fer una ganyota de dolor.

-Necessito la meva pistola làser -va dir.

-Et sents indefens sense ella, pare? -va dir en Jacen, just darrere del seu pare amb Ben trepitjant-li els talons.

-No és res d'això. Només vull disparar-li a tots els que decideixen sobre aquests protocols.

Jacen va assentir mostrant el seu acord.

-Si jo governés l'univers, et deixaria fer això com un servei a la civilització galàctica.

El somriure d’en Luke va durar un parell de passos més. Llavors es va posar dret, mirant cap endavant. Es va apartar cap a un costat de la formació Jedi per deixar que passessin i va començar a mirar a dreta i esquerra.

Mara, Han i Leia es van apartar amb ell, deixant que els altres continuessin. Jacen, Ben, Jaina i Zekk es van moure cap al centre de l'habitació.

-Què passa? -va preguntar la Mara.

-Ell ha estat aquí -va dir en Luke-. L'home que no existeix.

La Mara va començar a fer una escombrada visual lenta i casual de l'habitació.

-Quant fa? -va preguntar.

-No estic segur -va admetre en Luke-. Només vaig tenir un centelleig d'ell en la Força. Però era clar i distintiu... i, de nou, no un somni.

-Llavors, ell ha d'existir -va dir la Mara.

Han es va aclarir la gola.

-Li importa a algú donar-li una pista a un que no és Jedi?

-Jo també estic a les fosques, Han -va dir la Leia.

-Un enemic -va dir en Luke-. Vaig ser conscient d'ell quan encara no existia. I ara estic començant a pensar que de vegades existeix i de vegades no.

-Això farà més difícil de seguir-lo -va admetre en Han-. Més difícil de fer que pagui la seva renda.

Luke li va dirigir al Han una mirada admonitòria i després va seguir als altres Jedi.

-Està realment preocupat -va dir en Han.

La Mara va assentir.

-I s'està tornant més preocupat.

La Leia va enllaçar el seu braç amb el de la seva cunyada.

-Llavors parla'ns d'aquest home que no existeix.

La festa, Luke va haver d’admetre-ho, va servir al seu propòsit principal: donar informació als periodistes que probablement tranquil·litzaria al públic, i un propòsit secundari, el de trencar el gel.

Al començament, els qui assistien estaven drets en petits grups dictats per la seva funció i el seu lloc d'origen: aquí polítics corellians, d'esquena a un grup funcionalment idèntic de polítics de Coruscant a un metre de distància, allà una reunió de Jedi. En diversos punts al voltant de la paret hi havia parelles i trios d'operatius de seguretat. Aquí els experts de l'AG, allà els de SegCor i al seu costat els de l'Estació Toryaz.

Estranyament, van ser un parell de vells pilots que van començar a fondre les dures vores dels grups. Caminant junts, Wedge Antilles i Tycho Celchu es movien de grup a grup, estrenyent mans, donant copets a l'esquena i explicant històries. La seva genuïna afecció per la gent a la qual s'estaven dirigint era òbvia, com ho era la seva genuïna falta de preocupació pels límits polítics de la reunió.

Tycho va ser el primer a la pista de ball amb la Primera Ministra Saxan. Wedge, amb la Leia, va ser el següent. Aviat el nivell del soroll a la sala es va elevar i els límits entre els grups es van desdibuixar creixentment.

-També pots estar fent això -va dir la Jaina al seu pare mentre ballava amb ell.

Han li va dirigir una mirada sorpresa.

-Ballar? Ho estic fent. Si aixafar els dits dels peus de la meva filla compte.

-No és això el que vull dir. Saps que hi ha algú aquí que a tot el món de banda i banda li agrada i admiren?

-És clar. -Han va mirar al seu voltant-. Luke està per allà. Està parlant amb Pellaeon just ara.

-No. –La Jaina va negar amb el cap, fent que el seu pèl voleiés-. Vull dir tu. Un heroi per als corellians i la resta de l'AG. I podries anar per aquí, coneixent a tothom, i fent-los sentir millor per ser aquí.

Han li va dirigir una ganyota de mofa.

-Odio aquesta classe de coses.

-El meu pare, l'heroi, no hi anirà per aquí somrient, encara que això eviti que la guerra passi?

-No és just. Qui et va ensenyar a discutir?

-La mare. A més, pots aixecar l'ànim ràpidament només quedant-te aquí, a la pista de ball. En cas que no t'hagis adonat, hi ha dames d'ambdós costats per aquí, esperant que estiguis sense una parella de ball. Així.

La música, amb un número de ball familiar, va assenyalar un gir i, quan en Han el va completar, la Jaina estava a dos metres de distància, ballant amb Zekk i dirigint-li al seu pare un últim i alegre somriure.

Han li va apuntar amb un dit, en un gest de T’agafaré per això i llavors va sentir un copet a l'espatlla. Es va girar. Davant seu estava una dona jove amb pèl curt i ros. Portava un uniforme d'un oficial de baix rang de l'equip de seguretat de l'AG.

-General Solo? -va preguntar ella-. Sóc la tinenta Elsen Barthis. Em concedeix aquest ball?

-I tant. -Han va posar un somriure que no sentia i va mirar breument cap a on Wedge ballava amb la seva dona. Havia sentit la història del fugida d’en Wedge de Coruscant i sabia que Barthis era una de les seves capturadores. Va decidir que discutir amb ella la seva recent degradació no beneficiaria la causa de la distensió-. El seu accent... és corelliana?

-Sí, originàriament. Em sorprèn que pugui sentir l'accent. He treballat durant diversos anys per lliurar-me d'ell.

-Oh, algunes coses mai s'esvaeixen completament...

* * *

Quatre hores després que comencés, la festa va acabar. Un grapat de delegats i consellers es van moure fins a una sala molt més petita adjacent preparada amb una llarga taula de conferències. La Primera Ministra Aidel Saxan va seure en una cantonada, l'almirall Gilad Pellaeon en l'altra i els seus respectius grups van ocupar els seients entre ells.

-Llavors -va dir en Pellaeon-. Regles d'ordre?

-Estalviem-nos-les –va dir la Saxan. Semblava cansada però no amb mal temperament.

-En aquest cas -va dir en Han-, vaig a treure’m les botes. Ningú pot prendre bones decisions quan li fan mal els peus.

Els polítics experimentats, excepte la Leia, el van mirar amb sorpresa, però en Han  va acompanyar les seves paraules amb l'acció, ficant les mans sota la taula per treure’s les botes d'una tirada. Un oficial de seguretat es va agenollar per mirar sota el costat oposat de la taula, indubtablement per assegurar-se que en Han no estava traient una pistola làser oculta... i llavors l'oficial va tenir molt a fer mentre altres assistents van seguir l'exemple d’en Han i descartaven el calçat que els havia estat pressionant i donant-los punxades durant hores. Pellaeon no es va unir a ells. Han, amb un encongiment d'enveja, va sospitar que el vell almirall tenia prou experiència i sentit comú per equipar-se amb botes còmodes i que s'adaptaven perfectament.

-Anem al tema -va dir en Pellaeon-. Primera Ministra... puc dir-li Aidel?

-Si us plau.

-Gilad. Estipularé que l'arribada de la força d'atac naval de l'AG al sistema Corellià va ser un acte inamistós, si fos tan amable de fer la mateixa admissió sobre la reactivació secreta de l'Estació Centràlia. Traguem-nos això d’enmig. No pretenguem cap que un costat o l'altre no té cap culpa.

Saxan va somriure amb una dolçor simulada.

-Encara podem discutir sobre quina és l'ofensa més gran.

Pellaeon va assentir.

-Podem. El que li dóna l'avantatge.

La Saxan el va mirar sorpresa.

-Admet això?

-I tant. Sóc un home molt vell. Qualsevol argument prolongat... bé, podria morir en qualsevol moment. -El vell estrateg va somriure per fer de les seves paraules una mentida.

Saxan, agafada de sorpresa, va somriure malgrat tot.

-D'acord. Prioritzem, llavors. No pretendré que l'única sortida en aquesta reunió és la independència corelliana. Corèllia, de vegades, ha florit com a part d'un govern més ampli. També ha florit com un estat independent. Però no pot florir com un estat desarmat i depenent de les forces de l'AG per a la protecció del sistema. L'orgull corellià no permetrà això. Insisteixi en això, imposi-ho i ens transformarà en una cosa diferent dels corellians. -Ella va apuntar, per torns, cap a Han i Wedge-. Penseu en com serien les coses en l'AG d'avui dia de no ser per corellians com aquests. No hi hauria Aliança Galàctica. Ni Nova República. Encara seria l'Imperi.

Un silenci va caure a la reunió mentre tots els presents recordaven que Pellaeon havia estat un oficial de l'Imperi des dels temps de la seva creació i havia servit a l'Imperi fidelment a través dels anys de les seves guerres amb l'Aliança Rebel i la Nova República, a través de les dècades d'existència com un govern del Romanent, fins al temps en els anys recents quan aquest i la resta de la galàxia havien canviat i el Romanent Imperial s'havia convertit en una part de l'Aliança Galàctica. Aquells capaços de dir alguna cosa bona sobre l'Imperi, sempre deien que Pellaeon i oficials com ell representaven la millor part. Que ells podien haver-ho forjat en un règim ètic i civilitzat d'haver estat al càrrec des del principi.

I Pellaeon també era corellià.

Pellaeon va somriure de nou, mostrant les dents aquesta vegada. La resposta òbvia hauria estat: I què hi ha de dolent en això?

-Així que el que s'està discutint, principalment, és la preservació d'una armada espacial corelliana per sobre i més enllà de la Força de Defensa Corelliana -va dir al seu lloc.

-I tant.

-Això no és necessàriament impossible -va dir l’almirall-. Però podria Corèllia encara lliurar els recursos a l'exèrcit de l'AG en la proporció dictada pel seu sistema de producció integral, com fan altres signataris de l'AG? Això semblaria ser un drenatge substancial de l'economia corelliana.

-Bé, òbviament, la nostra contribució a l'exèrcit de l'AG hauria de ser reduït per un valor equivalent a la nostra armada espacial. I aquesta armada estaria disponible per a l'AG per a activitats militars quan sigui cridada.

-No és acceptable. El finançament de l'exèrcit de l'Aliança Galàctica ha de venir primer.

Va ser en aquest punt quan l'atenció d’en Han es va distreure. Ell va suposar que els dos diplomàtics havien d'estar discutint les seves agendes amb el que, en els cercles polítics, seria considerat amb una velocitat encegadora. Altrament, la discussió no hauria capturat la seva atenció fins i tot durant tant de temps. Però la xerrameca havia arribat a un nivell tòxic i ja no podia concentrar-se per més temps en ella.

Ara va mirar al voltant de la taula, de cara a cara, intentant albirar la informació que la seva experiència com a jugador de sàbacc li garantiria.

Saxan i Pellaeon eren els estudis més interessants. Cada un estava alerta, enèrgic, aparentment inamovible en la posició de la discussió. Però havien d'arribar a alguna mena d'acord aquí, o tots dos costats perdrien. La guerra era un resultat inacceptable. Així que sota les dures superfícies, cadascun tenia una mica de flexibilitat que oferir. La pregunta era quan la oferirien i a cara de quines circumstàncies.

La Leia tenia l'atenció fixa en la discussió, encara que en Han es va adonar que cada vegada que s'oferia un al·legat provocatiu, ella no mirava ni a Saxan ni a Pellaeon sinó als consellers en cap de qualsevol polític que estigués rebent l'al·legat.

Luke estava serè, gairebé en un estat meditatiu. No, es va corregir en Han. Luke estava calmat, però no serè. Encara hi havia un més que feble rastre d'ansietat en els seus modals. Tota aquesta situació del «home que no existeix» òbviament continuava preocupant-li.

També preocupava al Han. Luke podia veure coses que en Han no podia veure. Si hi havia coses que en Luke no podia veure, era possible que cap ésser viu en la galàxia pogués veure-les.

Excepte... l'atenció d’en Han va recaure en el seu fill. Jacen estava, com la Leia, seguint ansiosament la discussió, però també ocasionalment es girava apartant-se de la xerrada davant seu per mirar cap alguna direcció que sempre semblava aleatòria. Han va suposar que Jacen, amb el seu entrenament en aspectes diversos i inusuals de la Força, estava mirant en direccions que ningú més sentia la necessitat de fer-ho.

Potser ell pogués veure coses que ni tan sols en Luke podria veure.

Han va resoldre parlar amb el seu fill més tard.

Aquesta primera trobada entre Pellaeon i Saxan va durar quatre hores. Eventualment, els dos diplomàtics van estar d'acord en retirar-se per passar la nit i reassumir les seves converses al matí, hora de l'estació.

Els delegats i els seus consellers van descobrir que estaven tots allotjats en un únic passadís de l'Hàbitat Narsacc, on les habitacions tenien les millors vistes de les estrelles i la lluna Ronay. El passadís es deia Camí Kallebarth. A cada punta de la seva longitud de 275 metres i en cada punt en què un altre corredor es creuava amb ell, havia estat instal·lat un post de seguretat.

La delegació de l'Aliança Galàctica estava assignada al final del passadís que iniciava el gir, havent-se guanyat el dret a les habitacions lleugerament més desitjables en virtut que l'AG havia pagat per aquesta conferència. La delegació corelliana estava allotjada en l'altre extrem. Les habitacions Jedi eren al mig. Nombroses suites estaven inocupades a les àrees entre les habitacions de les delegacions. Els passadissos immediatament per sobre i per sota del Camí Kallebarth estaven segellats, amb totes les suites tancades, en un esforç per evitar que els sabotejadors assaltessin les delegacions des de qualsevol direcció vertical.

Encara despert un parell d'hores després de la interrupció de la primera trobada, Han estava assegut en un sofà enfrontat al major finestral de la suite dels Solo, una enorme expansió de transpariacer escudat contra la radiació de quinze metres de llarg i cinc d'alt. En aquest moment estava orientat cap a l'espai, però el camp d'estrelles estava lleugerament deteriorat per la presència de la fragata de l'AG Espina de Foc, garantint la seguretat a només un quilòmetre de distància. La fragata no estava estacionària. Circulava per la vora ocupada de l'Hàbitat Narsacc i així era, des de la perspectiva d’en Han, fixada en el seu lloc fora del finestral.

-Crec que tenim exactament la suite central -va comentar en Han-. Accident o a propòsit?

-A propòsit -va dir la Leia. Estava asseguda en una cadira a dues passes més a prop del finestral que al sofà d’en Han-. Fins i tot encara que en Luke és el Mestre de l'Orde, nosaltres dos se suposa que som els més neutrals dels grups presents, excepte per la Seguretat de l'Estació Toryaz, a causa de les nostres, um, circumstàncies úniques. Així que ens han col·locat en el centre.

Han va arronsar les espatlles.

-Encara és una vista bonica. -Ell va tornar la seva atenció cap a Jacen, assegut a l'altra punta del sofà-. Llavors?

El seu fill va semblar pensatiu.

-No m'agrada aquest assumpte del «home que no existeix».

-A mi tampoc -va dir en Han-. Ni tampoc li agrada a la teva mare.

-Potser, però sospito que no ens agrada per raons diferents. -Jacen li va dirigir a la Leia una mirada de disculpa-. Fins i tot des del moment que el pare va començar a parlar sobre això, he estat buscant. Sentint. Mirant el futur i el passat, fins on puc.

La Leia va assentir.

-I?

-I res. No veig, o sento, cap resta d'alguna cosa com això. –Va arrufar el gest-. Hi ha el més feble toc d'una presència femenina que se sent antagonista, malvolent. Hi ha algun sabor de la Força en ella. Però és tan feble que no ha de pertànyer a l'aquí i l'ara. Podria ser un residu de fa anys o dècades. Podria ser preimperial.

-Podria ser una usuària de la Força que està aquí ara i utilitza arts per disminuir la seva presència en la Força? -va preguntar la Leia.

Jacen va assentir.

-Potser.

-Llavors per què no pot ser el «home que no existeix» d’en Luke, utilitzant aquestes mateixes arts per impartir una sensació de gènere diferent, potser per treure’s de sobre al Luke?

Jacen va somriure.

-Mare, això no té sentit. Primer, si jo pogués detectar la presència que l'oncle Luke està sentint, llavors probablement la detectaria de la mateixa manera, almenys inicialment. Si és un home per a ell, hauria de ser un home per a mi. Segon, i crec que això és molt important, per què no ha esmentat Luke aquesta presència femenina de la qual jo m'he adonat? No la va detectar o la va rebutjar perquè no és tan forta o està tan davant de la seva cara com el seu «home que no existeix»? -va prendre aire profundament-. Mama, crec que l'oncle Luke està rebutjant molta informació i premonicions que pot estar tenint, simplement perquè no encaixen amb el que ell creu. No va tenir molt en compte el meu suggeriment que els corellians canviarien de pla tan ràpidament com l'AG va dir que farien, i mira el que va passar. Ara té una teoria insignificant sobre un enemic en les ombres i res més sembla arribar fins a ell.

-Sé que ell no ha estudiat cada disciplina esotèrica de la Força que tu has estudiat -va dir la Leia-, però això no vol dir que estigui equivocat. Les seves opinions no han de ser desoïdes.

-Ni tampoc ho haurien de ser les meves. -El to d’en Jacen era més tallant del que ell pretenia. Es va suavitzar per les seves pròximes paraules-. No pretenia sonar enfadat...

-Tu estàs enfadat -va dir la seva mare.

-Potser. Però encara val la pena escoltar-me. L'oncle Luke ha hagut de portar la càrrega de la supervivència de tota l'Orde Jedi per si sol durant anys. S'ha enfrontat a pressions que cap Jedi en la història ha suportat. Després de fer-ho durant quaranta anys, pot estar cremant-se.

-Ho dubto -va dir la Leia-. Jacen, la manera en què ell ha viscut la seva vida, la manera en què ell ha après sobre la Força, és un camí cap al coneixement. El teu és diferent. Realment creus que el teu és millor?

-Amb les meves disculpes, mare, sí, ho crec. Crec que l'oncle Luke s'ha tancat a algunes avingudes d'aprenentatge i això pot significar que hi ha coses que mai serà capaç de veure.

-Tan és -va dir en Han-, mantingues els ulls oberts a la recerca d'estranys. Ignorar els advertiments és una bona manera d'acabar mort.

Jacen va somriure.

-Estem d'acord en això.

Següent