Caça Letal (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Obi-Wan s'havia enfrontat abans a la mort, però mai s'acostumava. L'espai que podia ocupar una ànima, l'energia d'una mirada i, de sobte..., res.

- Què ha passat? -va preguntar Qui-Gon.

-No ho sé -va dir Didi, assecant-se la cara amb un tovalló-. La policia de Coruscant ha contactat amb mi. Saben que Fligh era el meu amic. El van trobar en un dels carrerons del Senat. Està tirat com si fos un animal a l'Avinguda de Tots els Mons -la suor relliscava pel rostre d'en Didi-. Creieu que això té alguna cosa a veure amb mi? -va preguntar. La seva expressió denotava la por que li donava sentir la resposta.

-Em temo que sí -va dir en Qui-Gon ombrívolament-. Hem de parlar amb la policia. Anem, Didi.

- Jo? -Gemegà Didi-. Per què he d'anar jo?

-Perquè crec que no has de separar-te de nosaltres de moment -va dir en Qui-Gon-. Aquí no estàs segur.

- És clar que sí! -va protestar Didi-. Astri tancarà la porta principal perquè no entri més gent. I aquest sopar de gala durarà hores. Ningú intentarà atacar-me amb tota aquesta gent tan distingida aquí. A més -va afegir en veu baixa-, estic massa espantat i trist per anar a cap lloc. No podria veure el cadàver del meu amic. Ho sento.

Qui-Gon va mirar al seu Padawan. Obi-Wan esperava que el seu Mestre no li fes quedar-se amb Didi mentre ell anava a investigar la mort d'en Fligh. No volia quedar-se a tenir cura d'en Didi havent feina a fer.

-D'acord -va dir en Qui-Gon no gaire de gust-. No trigarem. Assegura't de tancar bé portes i finestres, Didi. Aquesta caça-recompenses pot colar-se per qualsevol part.

Didi va assentir vigorosament.

-Ja ho he fet, però tornaré a comprovar-ho.

-Tornarem aviat -va dir en Qui-Gon-. Trucarem a la porta del darrere. No vull espatllar la gran vetllada de l'Astri.

-Què considerat per part teva, Qui-Gon -va dir en Didi-. Ningú vol aigualir-li la festa a l'Astri. Esperaré aquí. Podeu... podeu atendre a Fligh? - A Didi se li van omplir els ulls de llàgrimes-. Digueu-li a la policia que jo pagaré el funeral. Ho pagaré tot.

Qui-Gon li va posar una mà a l'espatlla.

-No és culpa teva, amic meu.

-Escolto el que dius -va xiuxiuejar Didi-, però no ho comparteixo.

Qui-Gon va comprovar les portes i finestres des de l'exterior abans de marxar. Pensava que a l'Astri se li oblidaria que havia de tancar la porta. Però tot estava sòlidament tancat.

Estava molt fosc quan Qui-Gon i Obi-Wan van arribar a l'Avinguda de Tots els Mons. No hi havia lluna, i la brillantor dels fanals projectava ombres irregulars.

Els policies de Coruscant, amb els seus uniformes blau fosc, envoltaven el cadàver d'en Fligh, que estava cobert per una lona.

- Puc mirar? -va preguntar Qui-Gon a l'oficial al càrrec. En la seva placa es llegia: "Capità Yur T'aug". Era un fornit bothan de llarga barba i cabellera fosca i lluent que li queia per les espatlles.

El capità va arrufar les celles, però tots els oficials de les forces de seguretat sabien que les peticions dels Jedi havien de ser admeses.

-D'acord -va dir el capità Yur T'aug-, però no és agradable de veure.

-Queda't aquí, Padawan -va dir en Qui-Gon a Obi-Wan, que va obeir de bon grat. No volia veure el cadàver d'en Fligh. Volia recordar-lo viu.

Va contemplar a Qui-Gon, que, d'esquena a ell, s'ajupia per aixecar una cantonada de la lona. Encara que el seu Mestre no es va estremir ni es va immutar, Obi-Wan va saber que aquella visió l'havia afligit. Hi va haver alguna cosa en la quietud que el seu Mestre va mantenir durant uns segons i en la forma en què va tornar a dipositar la lona amb molt de compte.

Obi-Wan es va donar la volta amb un calfred. Al voltant del cadàver, els policies realitzaven els procediments habituals: etiquetar coses, inspeccionar la zona amb llanternes, introduir informació en els seus datapad i parlar entre ells. La identitat d'aquell cadàver estirat en el fred terra era irrellevant. Fligh havia deixat d'existir. L'única cosa que importava ara era com havia mort.

Obi-Wan va contemplar el firmament. Les estrelles brillaven tan intensament que semblaven diamants. Algunes vegades, Obi-Wan sentia que ja havia vist massa mort i crueltat. Com se sentiria Qui-Gon, que havia vist molta més que ell? Enfrontar-se a aquest tipus de coses estava dins de les tasques dels Jedi. Ajudar. Ajudar era fàcil comparat amb allò.

M'acostumaré a la mort alguna vegada?, es va preguntar l'Obi-Wan.

Obi-Wan va veure una resplendor entre les ombres i es va acostar. Era una pedra verda brillant. Es va ajupir per observar-la i es va adonar que era l'ull artificial d'en Fligh. Se li devia haver caigut. El va assenyalar a Qui-Gon, que va assentir.

Qui-Gon l'hi va mostrar al capità Yur T'aug.

-Pertanyia a la víctima -va dir.

El capità es va ajupir per examinar-lo.

- Sergent! -va exclamar-. Etiqueteu aquest objecte.

Un altre oficial es va acostar amb una bossa de mostres i va recollir acuradament l'ull amb unes pinces.

- Quina ha estat la causa de la mort? -va preguntar Qui-Gon en veu baixa.

-Especulem amb la hipòtesi de l'estrangulament -va dir ràpidament el capità Yur T'aug.

-He vist les marques -va dir en Qui-Gon-. Semblen d'algun tipus de corda, no de mans.

El capità va assentir.

- I aquesta inusual... pal·lidesa? -va preguntar en Qui-Gon.

-El cos va ser dessagnat -va dir el capità Yur T'aug-. El van matar en una altra part i després el van portar fins aquí.

Obi-Wan va tornar a mirar la lona i es va estremir de nou.

Qui-Gon va parlar amb calma.

- Algun sospitós?

El capità va sospirar, tamborinant impacient amb els dits en el seu intercomunicador.

-Hauria d'estar investigant, no informant-los a vostès. Llegeixin l'informe quan l'acabi.

Qui-Gon no va mostrar la seva impaciència, però Obi-Wan va poder percebre-la.

-No tinc temps de llegir el seu informe -va dir amb un to tan tallant com el gel.

El capità Yur T'aug va dubtar un moment i va parlar.

-Encara no tenim sospitosos. Ningú va veure res. Però sabem qui és aquest Fligh. És un informador molt conegut i un lladre d'estar per casa. Segur que tenia centenars d'enemics. Per no esmentar que li deu diners a tota la ciutat. He sentit que té un deute quantiós amb els Tecnosaquejadors.

Qui-Gon va contemplar l'oficial un instant.

-Hi ha alguna cosa més -va dir.

-No és el primer cadàver dessagnat que ens trobem -va dir indecís el capità Yur T'aug-. Esgarriats, vagabunds... gent a la qual ningú trobaria a faltar. En l'últim any hem trobat mitja dotzena. I potser hi hagi més que no hem trobat. Qui sap? Coruscant pot ser un lloc molt dur. Molta gent ve aquí a guanyar-se la vida com pot.

-En aquest cas, no crec que l'assassí d'en Fligh fos un dels seus creditors -va dir en Qui-Gon.

El capità Yur T'aug va arronsar les espatlles.

-O pot ser que l'assassí hagi plagiat el mètode per despistar-nos. El nostre treball consisteix a esbrinar-ho.

-Potser vulguin comprovar les dades de certa caça-recompenses -va dir en Qui-Gon-. És una sorrusiana que podria tenir raons per assassinar a Fligh. S'allotja a l'Hostal Aterratges Suaus.

-És clar -va dir el capità Yur T'aug-. Gràcies per la informació -La seva manca d'interès era evident.

-Bona sort -va dir en Qui-Gon-. Ha de saber que Didi Oddo correrà amb les despeses del funeral. En Fligh no mancava d'amics. Hi ha gent que el trobarà a faltar.

Qui-Gon es va dirigir cap a l'Obi-Wan, i tots dos van deixar enrere als policies mentre s'endinsaven a l'avinguda principal que envoltava al Senat.

- Estàs bé, Padawan? -li va preguntar Qui-Gon.

-Fligh no era amic meu -va dir l'Obi-Wan-. Tot just vaig passar uns minuts amb ell. Hi havia alguna cosa agradable en ell, encara que no puc dir que em caigués bé. I gairebé em sento tan malament com Didi.

-A mi em passa el mateix -va dir en Qui-Gon.

Van caminar una estona en silenci.

- Arribes a acostumar-te a la mort? -va preguntar l'Obi-Wan.

-No -va dir en Qui-Gon-. I així és com ha de ser.

- Per què creus que van matar a Fligh? -va preguntar l'Obi-Wan-. Creus que, com Didi, sabia alguna cosa important i no se n'adonava?

-Pot set -va dir en Qui-Gon-. I recorda que Fligh ens va dir que intentaria ajudar a Didi. Em pregunto si va arribar a intentar-ho si més no. Segur que no li hagués estat difícil esbrinar el parador de la caça-recompenses.

- Creus que va passar això? -va preguntar l'Obi-Wan.

-Tornem a passar per l'hostal de tornada a la cafeteria -va suggerir en Qui-Gon-. Hem de tenir una altra xerrada amb la caça-recompenses.

Van caminar de pressa pels carrers fins que van arribar a l'Hostal Aterratges Suaus. Aquesta vegada la porta estava lleugerament oberta, així que van poder entrar sense trucar a l'encarregada. Van pujar ràpidament les escales fins al tercer pis. Qui-Gon va trucar a la porta i aquesta es va obrir. L'habitació estava buida.

-S'ha anat -la togoriana estava darrere d'ells amb una galleda i un pal de fregar a les mans-. Ja no s'allotja aquí. He de netejar. Fora d'aquí.

Van baixar per les escales.

-Això no m'agrada -va murmurar en Qui-Gon-. Tornem a la cafeteria.

Van estrènyer el pas i van arrencar a córrer. La cafeteria no estava molt lluny.

Van girar la cantonada. Enfront d'ells hi havia el caf. No hi havia llum a l'interior i la porta estava completament tancada.

-Hem arribat tard -va dir en Qui-Gon.

Següent