Traïció (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

SOBRE CORÈLLIA

L'Esquadró Punt de Càrrega d’en Luke va fer un encreuament orbital alt sobre el costat diürn de Corèllia i després va fer un ràpid descens sobre l'atmosfera. La velocitat de l'esquadra estava entorpida per haver de tenir cura de la llançadora Cels de Chandrilà, un vehicle d'assalt lleuger Uulshos preparat per a l'espai. No gaire més gran que un Ala-X, el VAL tenia un morro horitzontal en forma de cisell i era molt més ample de fuselatge que un caça, donant-li suficient espai interior per portar a una dotzena o així de passatgers, convertint-lo en una bona elecció per a l'extracció dels equips de Jedi que ara operaven a Coronita.

Malgrat el fet que la flota corelliana continuava anant d'un costat a un altre i, amb la seva simple presència, provocant a la flota de l'AG, cap unitat s'havia mogut per anar contra els Ales-X d’en Luke. Però ara la veu de la Mara va arribar per la freqüència de l'esquadró.

-Tenim alguna activitat distant i semblen eixams de caces elevant-se per trobar-se amb nosaltres sobre Coronita.

Luke va comprovar els seus propis sensors. Mostraven un parell de senyals borrosos davant, però per als seus ulls podien haver estat el llançament de dues naus de càrrega, o un eixam de lliscants aeris pujant per sobre de les rutes de viatge aprovades. Mara, designada com oficial de sensors per a aquesta missió, tenia un grup de sensors millors que els d’en Luke.

La veu de la Mara va tornar.

-Confirmats dos esquadrons. Probablement alguna mena de TIE, basant-me en els seus patrons de moviments. Estarem a màxim abast dels làsers en dos minuts.

Una pena. Luke va mirar cap a babord, cap a la superfície del planeta. Aquí, tot eren boscos verds separats de la mar blava per fines línies de platges de sorres daurades. Un món tan bonic. Era una pena que haguessin d’enviar flamejants caces estel·lars i els seus pilots a estavellar-se en ell.

Una nova veu va arribar pel comunicador.

-Atenció, grup de caces estel·lars aproximant-se a Coronita des del curs 3-5-7. Aquí la Caserna General de la Força de Defensa Corelliana de Coronita. Estan classificats com a hostils. Identifiquin-se o tornin a l'espai.

Luke va canviar la seva unitat de comunicació per emetre a la mateixa freqüència.

-Aquí l'Esquadró Punt de Càrrega de la Segona Flota de l'Aliança Galàctica, amb Luke Skywalker al comandament. Si el seu microxip no ens ha reconegut ja com una unitat legítima de l'AG, està defectuós. Li estic transmetent la nostra ID... i les seves ordres. Romangui a l'escolta. –Apagà l'altaveu i va afegir-: R2, envia el paquet.

L’R2 va xiular excitat, amb el so emergint pels altaveus de la cabina, confirmant que el paquet havia estat enviat.

El terra de sota s'estava tornant menys boscós, amb més camps irrigats. Luke va poder veure naus a vela i llanxes d’excursions a l'aigua.

La veu de l'oficial corellià de comunicacions va tornar després d'un moment.

-Em sap greu, però Corèllia no reconeix l'autoritat proclamada en aquestes ordres. Tornin o se'ls dispararà.

Luke va negar amb el cap i no va replicar. Va tornar a canviar el seu panell de comunicacions a la freqüència de l'esquadró. En el seu panell sensor, les naus dels esquadrons que s'apropaven eren clarament visibles, arribant de dos vectors diferents. Al davant, podia veure el límit proper de la ciutat de Coronita... i, a sobre, les dues unitats de caces que semblaven com caces d'atac corellians. Va comptar divuit en el seu panell sensor i això no era suficient per a representar una amenaça seriosa per a un esquadró de deu pilots Jedi.

Llavors els esquadrons que s'apropaven es van tornar cap als costats, un a estribord i un a babord, en angles rectes amb el curs de l'Esquadró Punt de Càrrega.

Luke va sentir un degoteig d'alarma.

-Rodeu! -va cridar i va seguir les seves pròpies ordres, llançant el seu Ala-X en un gir a babord.

Va ser conscient de la Mara mantenint-se a prop seu, just darrere i a estribord.

Una explosió va sacsejar el seu caça i va fer petar les seves dents.

R2-D2 va udolar però immediatament va començar a posar diagnòstics en la pantalla de dades d’en Luke.

Luke va acabar el seu gir un quilòmetre més baix de la seva posició original. Les explosions continuaven apallissant les seves orelles, però cap tan propera com la primera. Mirà entre el seu panell sensor i el cel per sobre.

El cel estava ple d’esponjosos núvols grisos. Semblaven benignes, però cadascun era l'evidència present d'una explosió, el resultat d'una andanada de foc antiaeri des de les bases de terra.

Luke va comptar deu Ales-X encara volant. Va deixar escapés un sospir d'alleujament. Llavors va contenir la respiració. Havia d'haver onze naus.

-Cels De Chandrilà? -va preguntar.

-Va rebre un impacte directe -va dir la Mara-. Ja no hi és.

El cel davant de l'Esquadró Punt de Càrrega van començar a omplir-se de núvols grisos i més enllà d'ells dos esquadrons de caces d'atac corellians ballaven donant voltes, esperant-los.

-Tres, informa al Dodonna de la nostra situació -va dir en Luke al seu especialista en comunicacions-. Mira de veure si tenen ordres actualitzades a oferir. Mentrestant, traurem als nostres Jedi de Corèllia encara que haguem d’aterrar un a un i ficar-los en les nostres escotilles de càrrega.

-Tenim telemetria en CEC-1 -va dir la Fiav a Klauskin, donant la designació d'aquesta operació al més proper de les drassanes orbitals de la Corèllian Engineering Corporation. El curs seguit pel Dodonna i la resta del seu grup els portaria eventualment sobre el CEC-1-. Està protegit per un gran nombre de caces i un grapat de fragates. I sembla que, mentre ens aproximem, unitats de la flota corelliana principal s'acostaran.

-Rebut -va dir en Klauskin.

Va mantenir la seva atenció en l'espai just davant seu, on, eventualment, el CEC-1 s'acostaria prou perquè ell establís contacte visual.

La Fiav va fer una pausa, com si esperés una resposta més comprensiva i després va continuar.

-Els esquadrons de caces corellians s'estan reunint amb els nostres esquadrons. Només estan voleiant, però eventualment algú va deixar anar un tret làser i serà una lluita.

Klauskin va assentir vigorosament.

-Entesos.

La Fiav va tornar a fer una pausa.

-Luke Skywalker informa que al seu esquadró li han disparat i que la seva llançadora s'ha perdut -va dir després finalment-. Sol·licita una llançadora addicional, però també diu que traurà al seu equip de terra individualment en els Ales-X si ha de fer-ho.

-Ah, bé. M'alegro que tingui un pla.

La veu de la Fiav va sonar adolorida.

-Senyor, té alguna revisió de les ordres?

-Sí. -Klauskin estava complagut amb la decisió que va poder sentir en la seva veu-. Freni al grup fins a la meitat de la velocitat d'avanç.

-Sí, senyor. Um, proveïm als Jedi amb una altra llançadora?

-Oh, no. Skywalker sona com si ho tingués tot sota control.

-Sí, senyor.

Les paraules van penjar-hi durant llargs moments i llavors la Fiav es va girar per impartir les ordres d’en Klauskin.

Klauskin sentia el seu cervell revolucionar-se com un motor impulsor passat de voltes. Frenar al grup fins a la meitat de la velocitat li donaria més temps per decidir, per pensar com sortir d'aquest dilema.

Necessitava el temps. Pensava i pensava, però res semblava ocórrer.

Havia de tornar el grup cap a l'espai, obrir-se camí a través de la pantalla corelliana si ells decidien impedir el seu progrés i allunyar-se de la gravetat de Corèllia prou per activar els hipermotors.

Però això no era suficient. No podia simplement córrer.

Havia de fer alguna cosa per salvar aquesta missió. Havia d’ intimidar o avergonyir als corellians, decisivament. En algun lloc. D'alguna manera.

-V-Espases, caps amunt. -Aquesta era la veu de Líder VibroEspasa-. Tenim unitats que s'acosten.

Al panell sensor de la Lysa, el remolí semblava com una petita formació de caces d'atac corellians. No es dirigien directes cap a ells. S'havien separat de la flota corelliana i estaven girant, un curs que era l'equivalent al dels interceptors, acostant-se més i més a l'Esquadró VibroEspasa.

-Ens estan reptant. -Aquest era V-Espasa Vuit, el company d'ala de la Lysa, un home quarren de Mon Calamari.

-Això és correcte -va dir el líder-. Així que mantingui’l sota control. Recordin, el primer que s'encongeixi, perd.

-I el primer que parpellegi? -va preguntar Vuit.

-El primer que parpellegi serà Corellià, Vuit. Ara calli.

Els caces d'atac es van acostar més i més. Aviat la Lysa va poder comptar-los, un esquadró de dotzena complet, i no gaire després d'això va poder veure visualment com, ara a només un quilòmetre de distància, creuaven davant de les estrelles. I s'acostaven.

-Líder, Set -va dir la Lysa-. Crec que van a continuar amb el seu curs directe a través de nosaltres.

-Set, crec que probablement té raó. Esquadró, van a moure’s a través de la nostra posició com si no ens veiessin. Intenten fer-nos retrocedir. Pugin els escuts només si és segur que seran assolits i anunciïn l'impacte. Si em senten dir Entrant, separin-se per parelles, pugin els escuts i les armes, i ataquin a voluntat. L'Esquadró VibroEspasa no retrocedeix.

La Lysa va sentir un cor d’afirmacions dels seus companys pilots i va afegir la seva pròpia.

En el seu interior, se sentia malalta. Aquesta no era una lluita neta. Era confusa i tensa, i només tenia a veure amb jugar a un joc de dominació. Ho odiava. El seu pare ho odiaria.

Ella va esperar.

CORONITA, CORÈLLIA

Mentre el lliscant terrestre comandat pels Jedi es llançava al llarg d'una de les avingudes principals del trànsit diluït, un rugit de distants sirenes d'atac espacial va omplir l'aire, i diminuts núvols grisos van començar a sorgir en el cel cap a l'est, la direcció de la destinació del lliscant terrestre.

Thann manejava la palanca de control amb una mà, mantenint el seu comunicador pressionat entre el seu sentit i la seva boca amb l'altra.

Zekk, encara estès al seient del darrere i la falda de la Jaina, tenia els ulls tancats de nou. No s'havia desmaiat.

S'havia submergit en un tràngol curatiu Jedi de curt terme, un que li ajudaria a tractar amb el dany de les cremades i la metralla, de manera que les seves ferides no li entorpissin quan arribés el moment de l'acció.

Thann va apartar el seu comunicador.

-Quina és la situació? -va cridar la Jaina.

Thann va apuntar cap als distants núvols grisos antinaus.

-Això? Això és el teu oncle Luke i els Jedi que vénen a treure'ns del planeta. Però han perdut la seva llançadora i ell no creu que vagin a aconseguir una altra.

-Ah -va dir la Jaina.

-L’Equip Tauntaun va ser emboscat de la manera que ho vam ser nosaltres, excepte que ells van entrar a la mansió de Sal-Solo. Van ser atacats per tropes i probots.

-On són ara?

-Estan robant un lliscant i es reuniran amb nosaltres. Estan pensant de robar algun xip de crèdits de nòmines o segrestar algun estel d’holodrama de manera que no tornem amb les mans buides.

-Bé per ells. Alguna cosa més?

-La flota va saltar fins aquí i també va ser emboscada. No gaire més està anant bé.

-Necessitem un port espacial -va cridar la Jaina-. Haurem de robar una llançadora.

-Tots els viatges aeris i espacials no militars seran forçats a aterrar fins que les coses es calmin. I el port espacial de Coronita estarà ple de SegCor.

-Hi ha ports més petits. Espaiports privats, espaiports de comunitats allunyades. I tots tindran serveis de llançadores xàrter -va dir la Jaina.

-Eztic en això.

La galta dreta de la Kolir estava inflada amb el drap que s'havia ficat allà per tallar el flux de sang. Va allargar la mà cap a la seva bossa tacada de sang i va treure un quadern de dades.

Obrint-lo, va començar a buscar la base de dades de Coronita que havia carregat en ell.

-Troba un amb una dona de guàrdia -va dir en Thann.

Kolir li va dirigir una ganyota de dolor.

-Accelerarà les coses -va dir ell.

-Zi alguna vegada dezcobreixo que faz això per aconzeguir una cita –va dir ella-, vaig a tallar-te alguna cosa.

-Sóc un Jedi ètic -va dir en Thann. La Jaina no va poder dir si la indignació que expressava el seu to era real o fingida. Thann mostrava més emoció que la majoria dels falleen, però sovint era una demostració deliberada, un intent de tranquil·litzar als altres, més que el que ell realment estava sentint.

-Només retorço la ment de la gent en el nom del deure.

ESTACIÓ CENTRÀLIA

En Jacen va rodar de costat, llançant puntades al terra de metall per impulsar-se, i se les hi va compondre per estar a un metre de distància quan el primer tret làser va colpejar el lloc on havia estat agenollat. Va continuar rodant, maldestrament a causa del dolor que el turmentava, però es va posar dempeus. Malgrat la seva visió borrosa, va veure el seu sabre làser rodar per terra i va estendre la seva mà cap a ell...

Dos cartutxos blancs amb forma d'ous van colpejar el sòl a prop seu. Va saltar cap enrere allunyant-se d'ells, rotant a través de l'aire pel camí i va caure dret, però les seves cames es van esfondrar mentre aterrava i es va estavellar contra el terra.

Encara va poder veure el seu sabre làser. Va esforçar la seva voluntat cap a ell.

Aquest va trontollar a terra i va començar a rodar cap a ell.

Els cartutxos amb forma d'ou van detonar, omplint l'aire al voltant d'ells amb fum blanc. Es va escampar ràpidament, enfosquint-ho tot. Però Jacen se les hi va manegar per mantenir la seva concentració i el seu sabre làser va volar fins a la seva mà abans que la blancor es tanqués al voltant de la seva visió.

Jacen va rodar de nou cap a una banda i va sentir i va notar la calor del foc làser colpejant el lloc en el qual havia estat estès. Així que poden veure, va pensar ell. L'òptica dels seus cascos. També havien de filtrar el so.

Bé, a ell encara li quedaven un parell de trucs i no tenien res a veure amb equipament especialitzat.

Sabia més sobre el dolor que el que els seus oponents es donaven compte. En el punt àlgid de la guerra yuuzhan vong, havia estat un presoner durant mesos, havia estat objecte de les seves tortures i els seus costums d'agonia autoinfligida. Havia après a funcionar dins de la seva Abraçada del Dolor i altres rituals que trencaria a altres éssers no acostumats a aquestes penalitats.

Una sobtada imposició de dolor podria sorprendre-li, per descomptat. Però no podria acabar amb ell.

Va deixar que el dolor fluís a través d'ell com si fos la Força. El va interioritzar, el va experimentar com a un vell amic... tot i que era un vell amic que no volia necessàriament que el visités molt sovint.

Es va posar dempeus i es va moure cap endavant. Els seus primers passos eren maldestres i lents, els últims segurs, i una vegada que va tenir el control total del seu cos i el dolor que li cobria, es va impulsar en un esclat de velocitat de la manera tradicional Jedi, sent més ràpid que els trets que li seguien.

Turmentat pel dolor, sense alentir-se, es va acostar a la paret i va saltar cap amunt, aterrant en una de les rampes ascendents. Ara encara estava dins del núvol de fum dels cartutxos però escudat del foc làser que venia des de dalt. Moments després va aconseguir el nivell de la passarel·la on Thrackan Sal-Solo hi havia estat.

Encara no podia veure’l, però a través de la Força podia detectar éssers vius davant d'ell. Estaven canviant les seves posicions, alguns retirant-se i alguns avançant, i els més davanters apuntant...

Els trets làser van arribar, il·luminant el fum dels cartutxos en línies curiosament belles mentre centellejaven cap a ell. Ell els va enviar de tornada per on havien vingut, encertant despietadament els soldats que els havien disparat.

Llavors va canviar de tàctica. Hi havia curioses separacions en la formació dels vius que hi havia davant d'ells. Aquestes separacions havien de ser on estaven situats els droides generadors d'ones sòniques. Va començar a tornar el foc làser cap a ells i un moment després el xiscle inductor de dolor es va reduir a la meitat de volum. Tres trets làser més tard, el so i el dolor van desaparèixer del tot i va poder sentir una tos mecànica mentre el motor del segon droide generador sònic va detonar lentament dins del seu forat.

-Alto el foc. -Aquesta era la veu d’en Thrackan, sortint de darrere de la unitat dels sis operatius de SegCor que quedaven. Ells van obeir-. Impressionant, Jacen. Però m'agradaria que ho entenguessis. Tenim més que suficients tropes, droides i sorpreses especials per tractar amb tu. Són aquí o dirigint-se cap aquí. Mai has d'arribar a cap part on puguis fer un dany significatiu en aquesta estació.

-Pots tenir raó, tiet. -Però no has esmentat a Ben. No ets conscient d'ell, oi? -. No obstant això, he d’intentar-ho.

El fum estava començat a aclarir-se. Jacen podia veure els operatius de SegCor propers, un agenollat ​​i dos a peu, bloquejant el seu camí amb els seus rifles làser aixecats.

-Suposo que si. Tornin a disparar.

Els soldats van obrir foc. Jacen va avançar, llançant els trets làser per on havien vingut, però per sobre de les espatlles dels que disparaven, en direcció a la veu de Sal-Solo.

CORONITA, CORÈLLIA

Tot d'una les explosions van acabar i el cel a babord, estribord i davant estaven nets de fum gris.

Luke va comprovar el seu panell de diagnòstics. El seu Ala-X havia patit algun dany per la metralla en el seu motor superior d'estribord, però encara estava funcionant al 60 per cent de la seva capacitat.

Ara només hi havia nou Ales-X en el seu esquadró. El caça del rodià, Toile Senn, s'havia fet trossos per tres impactes propers. Toile havia saltat... i en l'apogeu de la seva ejecció havia desaparegut al centre d'un altre núvol gris. Luke havia sentit el sobtat cessament de la seva vida.

Ara va emergir en els cels oberts on els caces d'atac corellians vivien.

-Seguiu vigilants -va dir en Luke, amb un ull en el seu panell sensor-. Ales-S en posició d'atac. Gireu i ataqueu a voluntat. Continueu cap a la posició de reunió original.

-Vénen cap a nosaltres des de dalt i directes des del darrere -va dir la Mara.

I allà estaven, dos grups de caces d'atac rugint cap a ells. Luke es va llançar cap endavant, donant-li al seu Ala-X més velocitat, més temps abans que el caça d'atac davanter hi arribés, i va ajustar els seus escuts posteriors al doble. La Mara es va quedar col·locada en la seva ala.

Els caces d'atac van arribar, amb els làsers verds martellejant els escuts posteriors d’en Luke. R2 va xisclar una nota d'alarma, alarma per Luke i alarma per si mateix.

Mentre els tres caces d'atac que s'aproximaven des de la popa s'acostaven, mentre les seves andanades làser colpejaven els seus escuts posteriors amb la fortalesa de la gran proximitat, Luke va parar els seus impulsors. Va poder sentir la Mara, a través del seu llaç, entenent el seu intent i fent el mateix.

Els pilots de caça inexperts li haurien sobrepassat i haurien estat objectius fàcils durant un moment o dos. Aquests corellians no eren inexperts. En el moment en què l'Ala-X d’en Luke va començar a fer-se massa gran en els seus visors davanters, van girar, dos cap amunt i un a estribord.

Però el mateix Luke no era ni de prop inexpert. L'instint i un toc, una espurna del futur a través de la Força, li van fer tirar cap enrere de la seva palanca de control i connectant els seus repulsors posteriors en el moment en què va completar la seva maniobra de desacceleració. Estava orientat cap amunt mentre els seus perseguidors s’escoraven. L'única cosa que podia veure eren el cel blau i els caces d'atac corellians, un d'ells oscil·lant bojament en el seu ordinador d'objectius. Va disparar, amb els làsers vermells acostant-se i aconseguint donar al costat de babord del caça d'atac i després va tornar a creuar a la dreta i va disparar fins i tot abans que l'ordinador va confirmar que el tenia fixat.

El primer tret d’en Luke va volar el seu objectiu netament fent-li desaparèixer del cel. El segon va privar al caça d'atac de l'ala d'estribord. El caça avariat va girar i es va desplomar, fora de combat.

Aquests caces d'atac corellians no estaven equipats amb escuts. Luke va negar amb el cap per això, fins i tot mentre buscava amb els seus ulls i els seus sentits en la Força a la seva dona. Ella s'havia apartat cap a estribord i havia vaporitzat al caça d'atac que s'havia dirigit en aquesta direcció. Ara estava girant de tornada cap a ell.

Luke va comprovar el panell sensor. Nou Ales-X i divuit caces havien entrat en combat. Segons després, nou Ales-X i onze caces d'atac continuaven per ocupar el camp. Ell va sospirar. S'estava enfrontant a corellians tan valents, i potser tan hàbils, com els seus amics Han, Wedge i Corran, i estava obligat a purgar-los del cel. A vegades es penedia amargament dels juraments i tradicions que unien a l'Orde Jedi amb l'Aliança Galàctica.

Es va tornar cap a la direcció del conflicte. La Mara estava col·locada sota el seu costat de babord i seguia la seva velocitat i el seu rumb.

SOBRE CORÈLLIA

El panell sensor de la Lysa es va encendre com una desfilada en un festival. Mirà les lectures. Algú la tenia fixada com a objectiu.

Es va forçar a si mateixa a ignorar aquest fet. La seva cama rebotava fins i tot més frenèticament.

-Líder, aquí Vuit. -La veu de Vuit sonava angoixada-. Em tenen fixat. Permís per separar-me i disparar.

-Denegat, Vuit. –El líder VibroEspasa sonava exasperat.

-Només estan intentant desconcertar-te, Vuit -va dir la Lysa-. Provocar una reacció.

-Set té raó, Vuit. Concentri-s’hi. Faci el que fa ella.

La Lysa es va animar. Aquest era una de les poques coses completament no sarcàstiques i no ambiguament positives que Líder havia dit d'ella en els pocs mesos que ella havia estat amb l'esquadró, i l'hi estava dient a un pilot amb un any més d'experiència que ella.

Ara podia veure els caces d'atac que s'acostaven clarament sota la llum reflectida per la superfície de Corèllia.

Ells planejaven cap a l’Esquadró VibroEspasa en el que semblava com un vector d'arribada atmosfèrica, tan lent i despreocupat com si no hi hagués una unitat d'interceptors en el seu pas directe.

Ella va mirar la seva aproximació. Si no variaven el seu angle, passarien directes a través del centre de la formació dels Eta-5, apropant-se als V-Espases Cinc i Sis.

Ells van variar el seu angle. Una parella de caces d'atac el va ajustar, subtilment, i això els va col·locar en un camí d’intercepció directe amb Cinc i Sis. Una altra parella va girar lleugerament, col·locant-los en un curs directe cap a les posicions que Set i Vuit ocuparien en al voltant de deu segons.

-Líder...

-Calli, Vuit. Quedi’s amb Set.

-Agafa’t en això, Vuit -va dir la Lysa.

Ella va col·locar el dit sobre el botó per activar els seus escuts deflectors. Encara que eren mínims comparats amb els escuts d'un Ala-X, encara li proporcionaven alguna defensa contra un impacte o els làsers d'un caça d'atac.

Va calcular que Cinc i Sis contactarien amb els seus oponents abans. Ara només estaven separats per una dotzena de metres.

Lysa podia haver mirat directament cap amunt i haver vist la seva pròpia oposició de caces d'atac planejant cap a ella, apropant-se lentament i implacablement, però no ho va fer. Ella va mirar la pantalla del sensor, seguint a Cinc i Sis igual que el progrés dels seus propis oponents.

I llavors el punt verd que representava V-Espasa Cinc i el punt vermell de l'oposat de Cinc van convergir durant un moment.

-Aquí Cinc. -Darrere de la veu de dona, la Lysa poder sentir les alarmes d'impacte de la cabina sonant-. Impacte.

-Entrant -va dir Líder.

La Lysa va encendre els seus escuts de cop i va trepitjar a fons l'impulsor de maniobres per apuntar el seu morro cap avall cap a la superfície del planeta. Llavors va disparar els seus impulsors principals, donant-li la màxima acceleració dels seus motors bessons d’ions per passar per sota el ventre del caça d'atac a només tres metres de distància. El seu Eta-5 es va allunyar d'aquest caça i el seu company d'ala, llançant-se cap a l'atmosfera del planeta.

-Ei! -Ella va veure el punt verd de Vuit seguir-la amb retard-. On gira...? Ei, m'han donat!

-És dolent?

Ara a màxima acceleració, la Lysa va començar a fer un tirabuixó cap amunt des del planeta, una maniobra dissenyada per portar-la a la part més allunyada del que havia estat la formació de caces d'atac. Un caça d'atac que tingués una línia recta per interceptar-la podria fer-ho, però un seguint la seva estela seria deixat enrere per l’interceptor Eta-5 més ràpid.

-No hi ha danys, ho va rebre l'escut. No m'està perseguint.

-Llavors per què ho esmentes?

-El teu és mort.

Les celles de la Lysa es van aixecar. Hi havia esperat que la seva explosió d'acceleració causés algun dany al caça, que potser sorprengués el pilot i causar que s’escorés reflexivament, però havia d'haver penetrat a la cabina.

Es va sentir... no estava segura de com es va sentir.

Estalvia't els teus sentiments per més tard. Estalvia't els teus sentiments per quan estiguis a casa. Una altra vegada la veu del seu pare, quelcom que li havia dit cinquanta vegades al cap dels anys. Va decidir escoltar-lo.

El seu tirabuixó es va completar i ella va mirar a l'enfrontament entre els Eta-5 i els caces d'atac amb els seus ulls i el seu sensor. Els seus companys i els seus oponents estaven escampats en una línia ampla d'un parell de quilòmetres de llarga, amb parelles d'ales circulant les unes al voltant de les altres en una lluita de gossos.

Una línia... a ella li agradaven les línies. Es va orientar cap a una punta i va continuar la seva acceleració a tota potència.

-Prepara’t per disparar una mica, Vuit.

-Jo... Si. Estic a la teva ala.

Següent