Experiment maligne (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

Qui-Gon anhelava que arribés el moment del seu alliberament. No sabia quan l'hi oferiria Zan Arbor, però el necessitava tant que li resultava difícil pensar en una altra cosa.

Estar suspès en aquell vapor, sense poder veure ni sentir, era una tortura peculiar. Privat dels seus sentits, se sentia trasbalsat. Havia de ser conscient de la seva ment en tot moment, mantenir-la centrada en el seu entorn. Tot just podia moure els músculs, i els exercitava un a un cada mitja hora. Això era un esforç. La constant extracció de sang estava començant a minvar les seves forces.

Sabia que en el Temple l'apreciaven per diverses coses: la seva força física, la seva connexió amb la Força viva i la seva paciència. I ara estava suspès en l'aire d'una estada, i no podia fer ús de cap d'aquestes qualitats. Hauria de trobar altres coses que se li donessin bé.

La pèrdua de la paciència era el pitjor. No podia apaivagar el seu desenfrenat desig de ser lliure. Somiava amb la llibertat com el famolenc somia amb menjar. Era massa per la seva enorme capacitat d'aguant. Es va adonar que li quedaven moltes coses per aprendre. Quantes vegades li havia sentit a Yoda dir a un estudiant avançat que, per a un Jedi, arribar a controlar totalment una habilitat no era més que el primer pas per arribar a comprendre-la? Quantes vegades li havia dit ell el mateix a Obi-Wan?

Com més saps, Padawan, menys saps.

Quan tot allò acabés, sabria el que li quedava per aprendre sobre la paciència.

Era la seva imaginació, o la boira estava començant a dissipar-se? Qui-Gon va mirar cap avall i es va veure els peus. Sí, el vapor s'estava esfumant a poc a poc. Significaria això que la Jenna Zan Arbor estava a punt d'alliberar-lo?

No hi havia fet plans encara per la seva primera sortida. La seva única intenció era parlar amb Zan Arbor de nou. Pensava que així aconseguiria pistes sobre el procediment a seguir.

El vapor va desaparèixer. El cor se li va accelerar. Va veure moviment més enllà de les parets transparents de l'estada.

-Veig que estàs neguitós, Qui-Gon -la gèlida veu de la Zan Arbor va penetrar en la càmera-. Intenta contenir-te. Tampoc vas a una festa.

Les parets de la sala van començar a baixar, desapareixent a terra. Els genolls d'en Qui-Gon es van flexionar, i va caure cap endavant. Sentir el sòl contra la galta va ser com un regal. Portava tant de temps privat del tacte que la textura de la pedra, la seva freda temperatura, era com pluja fresca sobre la cara.

Va veure les botes de la Zan Arbor aproximant-se, a centímetres del seu nas.

-He tingut homes als meus peus, però això va ser en la meva joventut -va comentar ella-. Quina alegria saber que segueixo tenint aquest poder.

Ell no anava a parlar fins que estigués segur de la fermesa de la seva veu. Va buscar en el seu interior la reserva de força que sabia que seguia tenint. Hi havia protegit aquesta reserva durant les llargues hores de la seva captivitat.

No es va posar de genolls fins a estar segur que podria posar-se dret. Es va aixecar amb un únic moviment suau. Va bloquejar els genolls.

Sempre l'havia vist ricament abillada, amb els cabells sofisticadament arreglats. I ara, Jenna Zan Arbor portava una senzilla túnica blanca i uns pantalons. Ell la recordava més alta. Portava els cabells recollits cap enrere i subjectats amb un complicat passador de plata.

-Vaig pensar que eres el tipus de dona que prefereix que la gent li miri als ulls -va dir ell.

Ella va somriure.

-Pocs poden fer-ho. Diuen que intimido.

-Això és el que fa que els pocs que puguin fer-ho siguin més valuosos.

-A mi ja no m'interessen altres éssers, ni les convencions creades per la majoria de la galàxia -va dir la Jenna Zan Arbor amb fredor-. No necessito amics. La meva feina és l'únic que em mou. Nil!

Un ésser alt i prim es va acostar. Qui-Gon va saber que procedia del planeta Quint. Els quint estaven coberts d'un suau pèl i tenien el cap petit i ulls triangulars. Eren extraordinàriament ràpids. Nil tenia dues pistoles làser en el cinturó. Es va posar les mans d'esmolades urpes en elles, i li va dirigir una mirada despectiva a Qui-Gon.

-Vigila'l -va ordenar Zan Arbor a Nil. - Un Jedi pot ser un oponent formidable tot i estar debilitat i desarmat.

Es va girar cap a Qui-Gon.

-T'adverteixo que el meu sistema de seguretat és d'última tecnologia. I si intentes escapar, Nil no dubtarà a disparar-te.

Qui-Gon no tenia intenció d'escapar. Sabia que estava massa feble. Fent cas omís del que ella havia dit, va ignorar a Nil i va tornar a la seva conversa.

- Què et motiva de la teva feina? -li va preguntar Qui-Gon. Mentre parlaven, el Jedi va examinar el que l'envoltava sense que se n'adonessin. Era una habilitat Jedi. Per a Zan Arbor, Qui-Gon tenia la mirada fixa en ella.

- Que què em motiva de la meva feina? -va repetir ella sorpresa-. Això és obvi.

Sòl de pedra. Llargues taules metàl·liques de laboratori. Arxius pulcrament ordenats en un escriptori. Sensors ordinadors, equip clínic a la paret.

-En absolut. A cada científic el mouen raons diferents -va dir en Qui-Gon, donant uns passos per estirar les cames. Nil el seguia de prop-. Alguns, només per investigar..., necessiten saber com funcionen les coses. Alguns volen ser recordats, que algun descobriment porti el seu nom. Alguns pensen en els altres i volen ajudar-los. Quina mena de científica ets tu?

Només una sortida: una porta de duracer. Un forrellat de seguretat a un costat. Necessitaria un codi per sortir. O el seu sabre làser. Per descomptat, hauria de desfer-se d'en Nil també.

- Per què no m'ho dius tu? -Ella el mirava divertida mentre creuava els braços, seguint els moviments d'ell-. De quina classe sóc jo?

-Cap -va dir ell-. Les teves ambicions són encara més grans, em temo.

- Et tems? Què tenen de dolent les grans ambicions?

Qui-Gon es va aturar i es va posar davant seu.

-Busques el que no es pot conèixer i vols controlar l'incontrolable. Un esforç que està condemnat al fracàs.

Una lleugera tremolor als llavis d'ella li va indicar que l'havia fet enfadar.

-El que tu diguis -va dir ella, fent un gest menyspreu amb la mà-. És igual. Estic acostumada que em subestimin. No tens ni idea del que sóc capaç.

-Tot el contrari -va dir en Qui-Gon ombrívolament-. Sé molt bé fins on ets capaç d'arribar per obtenir el que desitges.

-Molt bé -va dir ella, de nou divertida-. Ets un digne oponent, Qui-Gon Jinn.

-No sóc un oponent -va respondre ell-. Per ventura no sóc el teu subjecte d'investigació?

-Em dóna la impressió que no estàs subjecte a res -va dir ella, amb un feble somriure a la cara.

Nil la va mirar i li va dirigir a Qui-Gon una mirada de pur menyspreu.

Està gelós, es va adonar Qui-Gon. Potser pugui servir-me d'això.

Zan Arbor devia penedir-se de la suavitat del seu to, perquè es va girar i va reprendre la brusquedat inicial.

-I ara anem amb la teva part del tracte.

Va seure davant d'un monitor.

-He implantat sensors en el teu cos quan et vaig curar les ferides. Estic esperant. Fes servir la Força.

-Necessito fortalesa per fer servir la Força...

-Deixa de retardar-ho -va deixar anar ella.

Qui-Gon estava feble, però sabia que podia invocar la Força i que la trobaria. No podia demostrar-li a Zan Albor el molt que depenia de la Força.

Mirà una carpeta que hi havia sobre la taula. Usant la Força, va fer que llisqués ràpidament i que caigués al sòl amb un estrèpit.

- Un truc digne d'un estudiant de primer! -Va dir Zan Arbor en to burleta-. No em serveix de res!

- Bé, no puc fer més -va dir en Qui-Gon.

- Mentider! -Ella va saltar de la cadira-. Com t'atreveixes a desafiar-me! No t'adones que estàs a les meves mans?

-Vam fer un tracte. Tu em donaries una hora de llibertat si jo accedia a la Força. I així ho he fet. No crec que tinguis dret a enfadar-te -va dir en Qui-Gon amb fermesa.

Ella es va acostar a ell.

- Jo... dirigeixo... aquí -li va escopir a la cara-. No t'oblidis.

Va fer petar els dits cap a Nil.

-Porta'l de tornada a la càmera.

-Ja veig que no tens paraula -va dir en Qui-Gon, mentre Nil l'agafava.

-No juguis amb mi, Qui-Gon Jinn -va respondre ella enfadada-. Sé exactament com de fort que ets. Creus que pots enganyar-me, però sempre estaré un pas per davant de tu. Per ventura no entens tot el que ja sé? Vas negociar per la teva llibertat sense tenir res. Així que no obtindràs res de mi.

Encantat d'usar la força bruta contra Qui-Gon, Nil el va empènyer bruscament cap a la quadrada superfície de la càmera. Les parets transparents van començar a alçar-se.

-La quantitat d'esforç que empris per invocar la Força serà la quantitat de temps de llibertat que et serà atorgada -li va dir Jenna Zan Arbor-. Pensa-t'ho.

El vapor es va elevar de nou al seu voltant mentre les parets l'envoltaven. Qui-Gon va sentir que la desesperació, com les parets que el tancaven, començava a elevar-se.

Et necessito, Obi-Wan. Troba'm aviat.

Següent