Experiment maligne (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

Obi-Wan aturà un aerotaxi perquè el grup es desplacés al Temple. Mentre travessaven a tota velocitat les avingudes aèries, es va girar cap a Cholly, Weez i Tup.

-Necessito la vostra ajuda, però no anem a robar els medicaments per vendre'ls -els va dir-. Això estaria malament.

Cholly, Weez i Tup es van mirar els uns als altres com si aquest concepte fos nou per a ells.

-Però nosaltres us hem ajudat -va assenyalar Cholly decebut.

- I per què anàvem a ajudar-vos sense aconseguir res a canvi? -va preguntar Weez desafiant.

-Aquesta científica té una caça-recompenses treballant per a ella, es diu Ona Nobis -va dir l'Obi-Wan-. Hi ha una recompensa per la seva captura.

- Escolta, espera un moment -va dir l’Astri-. Aquesta recompensa és meva!

Obi-Wan li va clavar una mirada d'impaciència.

-Pots compartir-la. Necessitem la seva ajuda. I la necessitem ja.

L'expressió ofesa de l’Astri es va esvair.

-Tens raó.

Obi-Wan gargotejà alguna cosa en una duralàmina i la hi va donar a Cholly, Weez i Tup.

-Quan arribem a Simpla XII necessitem que trobeu com més aviat aquestes coses. Després ens veurem en la direcció que ja sabeu.

Cholly va mirar la llista atònit.

-És clar que estàs boig, col·lega -va somriure burleta, i es va ficar la duralàmina en la túnica-; però pot ser que fem una fortuna. Així que estem amb tu.

Obi-Wan havia trucat amb antelació per avisar a la Tahl que arribaven. Va veure la seva figura dreta a la plataforma mentre aterraven. Ella havia accedit a proporcionar transport aeri per viatjar a Simpla XII.

Astri va saltar de l’aerotaxi quan van tocar terra.

- I el meu pare?

-Estable, dins de la gravetat -va dir la Tahl -. Obi-Wan, qui està amb tu?

-Uns nous amics -va explicar l’Obi-Wan. Es va dur la Tahl a part i li va explicar el que havia descobert-. No estic totalment segur que el laboratori de la Jenna Zan Arbor estigui a Simpla XII -va dir-, però podria ser. I hi ha moltes probabilitats que l'antitoxina que necessita en Didi estigui emmagatzemada allà... al costat d'en Qui-Gon.

-Una possibilitat remota és millor que cap -va dir la Tahl pensativa-. Si de veritat creus que has de seguir endavant amb això, llavors fes-ho. Però si et trobes amb el fet que tenies raó, posa't en contacte amb mi immediatament. Si Jenna Zan Arbor s'assabenta que algú l'ha trobat, podria matar a Qui-Gon.

-Ho sé -va dir l'Obi-Wan pensatiu-. Però si puc colar-me dins i trobar a Qui-Gon sense alertar-la, tindríem la informació que necessitem per enviar als Jedi.

- I com podries aconseguir-ho? -va preguntar la Tahl-. Estàs segur que podries sortir d'allà?

No estava segur, però era igual; havia de salvar a Qui-Gon i a Didi. Això era el més important. Obi-Wan va mirar a l’Astri.

-Tinc un pla.

-No facis res sense pensar-ho, Obi-Wan -li va advertir la Tahl -. Simpla XII no està lluny. Puc enviar diversos equips allà en cas necessari. I assegura't que no hi hagi vigilància a l'exterior de l'edifici. Res ha de delatar la teva presència a Zan Arbor.

-Mai posaria en perill la vida d'en Qui-Gon -va dir l'Obi-Wan seriós-. Però crec que com més temps estigui captiu d'aquesta dona, més perill corre.

-Jo també ho crec -va dir la Tahl suaument. El seu intercomunicador va xiular, i ella va arrufar les celles-. Me n’he d'anar. Tinc a diversos equips seguint pistes importants. Que la Força t'acompanyi, Obi-Wan.

Tahl va marxar precipitadament. Obi-Wan va pujar a la nau, en què l'esperaven Astri i la resta. Va encendre els motors i es va dirigir cap a l'atmosfera superior. A cada segon, sentia que la vida d'en Qui-Gon s'esvaïa. Amb tot el seu cor, li va pregar en silenci a Qui-Gon que aguantés.

***

El Quadrant 2 estava en els suburbis de Sim-Primera. Era un lloc en el qual s'havia abandonat tota intenció de mantenir l'ordre i la neteja. Molts edificis estaven segellats amb làmines de duracer. De tant en tant passava un lliscant, però no hi havia ningú caminant per les voreres.

Astri va escodrinyar a través de la boira.

-I jo que pensava que Sim-Primera no podia ser pitjor -va murmurar.

Obi-Wan va consultar una consola de navegació portàtil.

-La Unitat Bloc 3 està per aquí.

A mesura que caminaven, el barri va començar a empitjorar. Els núvols s’espessien fins que el dia es va fer tan fosc com la nit. Era fàcil ocultar-se. La zona estava en ombres. Molts dels fanals estaven apagats. De tant en tant, un d'ells llançava un feble punt de llum cap a la vorera.

Obi-Wan es va aturar. A poca distància, a l'altra vorera, hi havia un edifici gran, sense finestres, fet de metall negre resplendent. Abastava tota una illa. L'aprenent de Jedi va tirar de l’Astri cap l'ombra d'una cornisa.

-Aquí és.

Va recordar les instruccions de la Tahl, i, deixant a l’Astri per vigilar l'entrada, va envoltar l'edifici. Anava d'ombra en ombra, buscant aparells de vigilància. Va enfilar-se a la teulada d'un edifici proper per inspeccionar el bloc que quedava sota ell. No semblava haver vigilants. Va utilitzar els seus macrobinoculars per estudiar l'edifici des de l'exterior.

Va tornar amb l’Astri.

-Els vigilants han d'estar dins. Hi ha un monitor visual a la porta principal. No hi ha control d'empremtes ni escàner de retina. Sort. Tinc un pressentiment, Astri. Aquest és el laboratori.

Ella va mirar cap enrere.

- Estàs segur que Cholly i els altres vindran?

-No et preocupis. Farien qualsevol cosa per uns crèdits -va dir l'Obi-Wan.

No van haver d'esperar molt. Al poc temps van sentir uns passos apropant-se. Cholly, Tup i Weez baixaven pel carrer ràpidament, mirant a banda i banda, cautelosos.

-Uf, encara sort que us hem trobat -va dir en Tup mentre s'acostaven. Els seus ulls rodons estaven plens d'ansietat-. No sabia que Sim-Primera podia donar tanta por.

- Vau aconseguir el que us vaig demanar? -va preguntar l’Obi-Wan. Cholly va treure diversos objectes de la seva motxilla i els hi va donar un a un a l’Obi-Wan.

-Espero que et estigui bé.

-És per a l’Astri -va dir l'Obi-Wan mentre lliurava el visor negre a la noia.

Astri se’l va passar pel cap. Enfosquia els seus trets i li donava un aspecte amenaçador.

-Em queda bé -va dir ella.

Se’l va treure i va sacsejar la seva llarga cabellera arrissada. Obi-Wan li va donar un parell de botes altes de pell. Ella es va treure la túnica, es va ajustar el cinturó més als malucs i es va posar les botes.

-Una cosa més -va dir l'Obi-Wan -. Ho sento, Astri, però...

Ella va estrènyer la mandíbula.

-Endavant.

Amb una vibronavalla que li va donar Cholly, Obi-Wan li va tallar la preciosa cabellera i després li va rapar amb cura el cap.

- Quina llàstima! -va murmurar en Tup.

Astri tenia una expressió determinada.

-Val la pena.

Quan Obi-Wan va acabar, Astri es va col·locar el visor negre sobre els ulls. El seu crani afaitat brillava. Obi-Wan li va donar el fuet d'Ona Nobis. Ella el va enrotllar i se'l va penjar del cinturó. Amb l'alçada extra de les botes de taló, s'assemblava a la caça-recompenses.

-Només espero que no et mirin de prop -va dir l'Obi-Wan. Es va girar cap a Cholly, Weez i Tup-. Quedeu-vos aquí. Si apareix l'autèntica Ona Nobis, feu tot el que pugueu perquè no entri a l'edifici. És molt ràpida, i molt llesta.

-Som tres contra una -va dir en Cholly -. Com anàvem a fallar?

-Vosaltres compteu amb el factor sorpresa -va dir l'Obi-Wan-. Us vaig donar el telèfon de contacte de la Tahl en el Temple. Si l’Astri no ha sortit en deu minuts, truqueu a la Tahl i digueu-li que enviï als equips de rescat.

-Nosaltres ens ocuparem de tot -li va garantir en Weez.

Obi-Wan no estava molt segur, però esperava que Ona Nobis no aparegués per allà. Ell no anava a necessitar molt de temps.

Astri i ell van avançar per la vorera cap a l'entrada de l'edifici.

- Què has volgut dir amb això de "si no surto d'allà"? -Li va preguntar Astri amb la veu entretallada-, i què passa amb tu?

- Si trobem a Qui-Gon i no podem alliberar-lo hauràs d'anar-te'n sense mi -li va dir-. Contactaràs amb la Tahl i li explicaràs el que hagi passat.

-No puc abandonar-te, Obi-Wan...

-Hauràs de fer-ho -va dir ell amb fermesa-. Sóc el teu presoner. En cas necessari, m’abandonaràs, buscaràs els medicaments i te n'aniràs. Promet-m'ho. Podries ser l'última esperança d'en Qui-Gon.

Ell no podia veure-li els ulls pel casc, però la noia va prémer els llavis fortament.

-Ho prometo.

Ella va prémer el botó. Obi-Wan va notar que li tremolaven els dits. I si Ona Nobis ja estava dins? Un cop més, Obi-Wan es va meravellar davant el valor de la noia. Astri es va empassar la seva por i va seguir endavant.

-Ets tan bona com un Jedi -li va dir ell en veu baixa.

No va poder veure l'expressió de la noia sota el visor, però ella li va estrènyer la mà breument a manera d'agraïment.

El rostre d'un vigilant va aparèixer a la pantalla. Obi-Wan va reconèixer el pèl fi i plomós i els ulls triangulars dels quint.

-Sóc jo -va dir l’Astri amb brusquedat, baixant el to de veu.

- Què fas aquí? -va preguntar el guàrdia.

-Porto un presoner Jedi -va bordar l’Astri amb impaciència-. Deixa’m entrar.

La pantalla es va posar en negre. Obi-Wan sentia els segons passar. Els deixarien entrar?

La porta xiuxiuejà en obrir-se. Obi-Wan va veure que l’Astri respirava profundament. Llavors van entrar junts al laboratori secret.

La porta es va tancar darrere seu. Estaven en un estret passadís amb un sòl de polida superfície. Davant d'ells hi havia una porta doble amb un espiell. Van avançar cap a ella.

La porta es va obrir de sobte i el mateix vigilant quint es va aproximar cap a ells.

-Estem una mica ocupats, saps? -va deixar anar ell-. Hauràs de portar tu mateixa al presoner a la sala de retenció C.

-Jo no accepto les teves ordres -va replicar l’Astri.

- Per què no està lligat el presoner? -va preguntar de sobte el quint, minorant el pas-. Tu sempre fas servir servomanilles amb els presoners -va portar la mà cap a la pistola làser.

La veritable identitat de l’Astri podia revelar-se de un moment a un altre. Ell havia pensat que arribarien una mica més lluny, però almenys eren dins. Obi-Wan va agafar el fuet de l’Astri i el va desenrotllar amb un suau gest. El va fer espetegar per sobre del cap, apuntant al vigilant quint. El va enrotllar en el seu turmell i Obi-Wan va donar una estrebada. El quint va caure a terra llançant un udol. Obi-Wan va saltar cap endavant i va lligar al vigilant amb el fuet, empresonant-li les mans i els peus. Després el va arrossegar a través de les portes dobles fins a un llarg passadís. Astri es va avançar i va obrir una porta corredissa, que va descobrir una sala de retenció buida. Obi-Wan va llançar dins el guàrdia.

-Més ens val donar-nos pressa -va dir ell -. Segur que el vigilant ha d'informar regularment. I és probable que n'hi hagi més.

Hi havia corredors a l'esquerra i a la dreta, i una porta davant, al final del passadís. Estava trencada i l'havien deixat mig oberta, amb el marc tort. Obi-Wan va sentir l'emanació de la Força. El seu Mestre estava darrere d'aquesta porta.

Obi-Wan li va indicar a l’Astri que retrocedís. Enganxat a la paret, es va acostar silenciosament a la porta. Va treure el cap per mirar per l'obertura.

El laboratori era immaculadament blanc i estava ple d'instruments tècnics. Al principi va pensar que no hi havia ningú. Després va tornar a mirar a una càmera transparent plena de vapor. A través dels núvols de gas, Obi-Wan va veure clarament al seu Mestre, presoner. Els ulls d'en Qui-Gon estaven tancats. Fins i tot podia estar mort.

Obi-Wan volia entrar corrent al laboratori i destrossar les parets de la càmera, però va recordar l'advertiment de la Tahl que fos curós. Va respirar fondo i va deixar escapar la ira. Havia de concentrar-se, mantenir la calma.

Li va indicar a l’Astri que el seguís i va entrar.

Es va acostar a la càmera transparent i col·locar les mans sobre la polida superfície. Qui-Gon surava, amb els ulls tancats. Obi-Wan va sentir que s'ofegava d'angoixa en veure allò. Sabia que el seu Mestre era viu, però se sentia com si estigués presenciant la seva mort.

No creia que se li sentís dins de la càmera. Obi-Wan va pronunciar suaument el nom del seu Mestre.

-Qui-Gon.

Els ulls d'en Qui-Gon es van obrir. Va veure a Obi-Wan. Va somriure. Va articular les paraules.

Sabia que vindries...

Obi-Wan va posar la mà al sabre làser.

- Obi-Wan! -va murmurar l’Astri-. Ve algú!

Ell va dubtar.

-Encara no pots alliberar-lo -va xiuxiuejar l’Astri-. Si algú s'assabenta que som aquí, pot ser que ja no puguem sortir.

Obi-Wan va contemplar desesperat a Qui-Gon. Havia arribat tan lluny. Hi havia pres tantes decisions. I ara no sabia què fer.

Espera, va pronunciar mentalment en Qui-Gon. Li va indicar amb la mirada que s'amagués.

Obi-Wan va sentir passos. Es va girar i va agafar a l’Astri de la mà. Es van ocultar darrere d'un munt d'instruments, just quan entrava la científica.

Següent