Traïció (XXX)

Anterior

CAPÍTOL 30

SISTEMA CORELLIÀ, SOBRE TRALUS

Els esquadrons de caces que lideraven les vores dels corellians van arribar a la pantalla defensiva de caces de l'Aliança Galàctica i van entaular combat. Subseqüents onades de corellians van solcar ràpidament els esquadrons de caces de l'AG que arribaven.

El Grup Pantera, Han i Wedge, acompanyats per dos esquadrons de caces d'atac corellians, simplement van envoltar la zona d'enfrontament i van baixar flamejant cap a l'atmosfera.

-El viatge és massa tranquil -va dir en Han.

-Has perdut el cap? -va preguntar en Wedge-. El viatge és massa tranquil?

-Exacte. Hi hauria d'haver algunes vibracions, algunes advertències de calor d'aparença perillosa per indicar que estàs entrant en l'atmosfera. Aquests Crits, ells no li ofereixen a l'atmosfera cap respecte.

-El que estàs dient és que, a menys que un transport estigui deixant un fi riu de peces darrere, com un rastre de molles de pa, durant l'entrada atmosfèrica, no arriba als estàndards del Falcó Mil·lenari.

-Bé... Exacte.

-Podries disparar-li uns quants trets làser al teu panell de control i tractar amb les fallades de funcionament resultants si simplement volguessis sentir-te com a casa.

-Ep, sí? Bé, podria emborratxar-me durant un permís i causar un enorme incident interplanetari i després demanar-te que ho arreglis, atès que ets el meu oficial al comandament.

-Podries fer això. O jo podria fer que els mecànics sabotegessin el teu hipermotor de manera que quan caigui puguis dir-li a tothom que no és culpa teva.

-Ouuug. Jo podria manegar-ho perquè rebessis ordres de conquerir Coruscant, però els teus únics recursos serien dotze ewoks borratxos, quatre lliscants que funcionen malament i quaranta quilos de sorra de platja.

-Això portarà a mínim dues setmanes, senyor.

Han va somriure.

RELLIDIR, TRALUS

-S'acosten caces -va advertir Gris U-. Venint des de l'òrbita, nord-nord-oest.

La Syal va poder veure'ls en els seus sensors, grans punts borrosos que es resolien en dos o tres esquadrons de caces i almenys dos objectius més grans.

-Farem això com un simple bombardeig -va continuar Gris U-. Esperin fins que executin un curs i després segueixin-me.

»Obrin un gran forat en tot el que vegin.

A la pantalla del sensor de la Syal van aparèixer línies taronges, extrapolacions del curs dels intrusos transmeses per Gris U, apuntant cap a l'est de la ciutat, ben lluny dels escuts per capes que protegien el cap de pont de l'AG.

Tan aviat com va arribar la transmissió, Gris U va rodar cap a un descens vertical, un curs que anava paral·lel al dels esquadrons corellians però que estava per davant. Els altres Alephs li van seguir.

SISTEMA ESTEL·LAR MZX32905, PROP DE BIMMIEL

El vagó es va capbussar a través de la negror i Ben va sentir el seu estómac pujar fins a la seva gola i després alliberar-se i surar, com un fantasma, lluny del seu cos. Gairebé va enviar el seu dinar darrere seu en una escorta, però se les va arreglar, a través de la seva força de voluntat, per evitar-se aquesta vergonya. Una simple caiguda vertical no era suficient per fer-li vomitar. El vagó havia d'haver deixat també la regió de la gravetat artificial.

En els primers moments gairebé no hi va haver vent contra la seva cara i després de sobte els corrents d'aire van créixer i es van tornar freds. Va imaginar que ara estaven fora del tub i llançats cap avall a través de les cavernes de les que els hi havia parlat la Brisha.

Els entrexocs de les rodes de metall contra els rails es va tornar més alt, més ressonant, un signe que s'estaven movent a través d'un forat estret i de sobte estaven sota la llum una altra vegada: una caverna ampla il·luminada a intervals per barres lluminoses fixades a les superfícies del sostre i les parets.

No és que estigués ben il·luminada o amb efectivitat. La caverna, en el breu flaix que Ben va tenir d'ella, era enorme, amb les seves parets desiguals i plenes de forats, i mitjançant el vast espai buit s'allargaven curioses columnes de material marró vermellós. Semblaven tan pesades i massives com la pedra, i no obstant això fluïen i s'allargaven com rius d'aigua rovellada congelada de sobte en la quietud. Les barres lluminoses que il·luminaven el terreny estaven situades a intervals, de vegades en la superfície de la roca, de vegades en els forats de les parets, de vegades darrere de les columnes de material fluid per perfilar-les. L'efecte era més artístic que útil.

Com si sentís la seva pregunta, Brisha va apuntar cap a una de les columnes, que fluïa lateralment en una onada corba i ho va explicar.

-Mena fèrrica. Despullada pels mynocks en menjar al seu voltant.

Llavors el vagó, continuant el seu descens, va caure cap a una altra esquerda estreta i fosca i es va enfonsar de nou en la foscor.

Ara Ben va poder sentir l'energia del Costat Fosc concentrada que esperava més avall. No se sentia tan maliciosa com merament sinistra. Menys un enemic que l'amenaçava amb la mort d’un realisme ombrívol que li recordava que la mort era al que en última instància s'enfrontaria.

El soroll dels rails, sobtadament prop i ressonant i després distant i més baix, li va dir a Ben que havien passat a través d'una regió estreta i sortit a una altra caverna, aquesta sense il·luminar.

Va ser agafat pel coll del seu vestit des del darrere i tret del seu seient amb una estirada. Es va trobar a si mateix surant, girant a través de la foscor, potser llançant-se a velocitats perilloses cap a formacions de roques esmolades, i es va sobresaltar tant per la sobtada transició que ni tan sols va cridar.

RELLIDIR, TRALUS

-S’acosten caces. -La veu del líder d'un dels dos esquadrons que escortaven ara als bombarders Crit va cruixir a les orelles d’en Han-. Vostès dos quedin-se aquí, nosaltres tractarem amb ells.

Un dels esquadrons de caces es va separar de la formació.

L'altre es va quedar col·locat al voltant dels bombarders Crit.

En Han no va replicar. El seu panell de comunicacions estava fixat per emetre en una freqüència i codi d'encriptació que només permetria que el sentissin Wedge i el control de la missió. No faria que algú conegués la seva veu massa distintiva. Però Wedge va dir el que en Han estava pensant amb to irònic.

-Gràcies, fillet. Estava bastant espantat fins que vas parlar.

A la pantalla del sensor, en Han va poder veure la dotzena de caces d'atac dirigir-se cap al sud-est contra la mitja dotzena de caces, de classe desconeguda, que s'acostaven.

La part exterior de la formació de caces d'atac es va acostar a la formació enemiga i les seves línies es van esborronar durant un moment i llavors de cop i volta hi havia nou caces en lloc de dotze, tornant-se frenèticament cap a les cues dels enemics desconeguts. Els enemics encara eren sis.

-Això no és bo -va dir en Han.

-Energia als làsers -va dir en Wedge.

En Han va comprovar el seu panell d'armes. Els làsers de la seva torreta superior estaven carregats i llestos per posar-se en marxa.

La meitat de la resta de l'escorta de caces d'atac es va separar dels Crits i es va tornar cap als caces que s'acostaven, formant una pantalla defensiva. Centellejos de làsers vermells, trets fallats per l'enemic que s'apropava, van passar centellejant lateralment per davant del finestral d’en Han.

Tot d'una dels sis caces d'atacs que acabaven d'allunyar-se es van convertir en quatre en els sensors i l'alarma d'objectius fixats d’en Han va xisclar amb les notícies que un enemic el tenia fixat en el punt de mira de les seves armes. En Han va augmentar la potència dels seus impulsors i després va disparar els seus repulsors, com tàctiques per variar la seva velocitat i sortir de la mira dels seus enemics. Girà de manera que el seu Crit presentés només un costat a l'enemic, i va disparar. El panell del sensor massa informatiu va respondre gairebé amb un còmic ding indicant que havia arribat al seu objectiu.

Sis caces enemics, enormes boles platejades seguides per dues beines bessones d'impulsors que s'estrenyien, van passar centellejant de dreta a esquerra, perseguits per un grup de caces d'atac corellians. En la distància cap a l'esquerra, les naus enemigues van començar un lent gir de tornada cap a la lluita.

En Han va parpellejar.

-Què fierfek són això?

-Caces Sienar classe Aleph -va dir en Wedge-. Originalment anomenats amb el sobrenom de Coritolls perquè anaven a ser les contramesures per als coralites. El sobrenom actual és Twees.

»Acaben de superar la fase de prototips i estan en una producció limitada.

-Genial. Li vaig donar un bon cop de puny quàdruple unit i ni tan sols es va estremir.

-Sí, se suposen que són com a suports de boles de metall sòlid disparat. -Wedge va canviar a la freqüència de l’esquadró-. Grup Nébula, els Panteres ens anem a separar. Bona sort.

-Pantera U, aquí Líder Nébula. Feu esclatar alguna cosa per nosaltres.

Han es va anticipar a Wedge i es va separar primer de la formació, un gir que el va portar cap avall, encara cap a l'est, cap al començament de la seva aproximació al districte del centre de Rellidir.

Wedge va lliscar pulcrament darrere de la seva cua.

TRANSPORT DE BATALLA, DODONNA, SOBRE TRALUS

La sala de control de caces era un exercici en el caos controlat, una vista familiar per a la Leia, que havia ajudat a coordinar moltes escaramusses de caces, començant amb la Batalla de Yavin.

A bord del Dodonna, tenien campanes i xiulets que ella mai havia gaudit a la sala de control de Yavin. Tota la batalla estava sent reproduïda via hologrames sobre els seus caps, amb les escaramusses no exactament a escala però amb cada caça o nau individual mostrats en una forma delineada amb el codi de colors del costat al qual representava el vehicle que lluitava. Les forces de l'AG eren blaves. Les forces corellianes, vermelles. Els desconeguts, incloent diversos vehicles, probablement civils, sobre Rellidir i que s'allunyaven d'aquella ciutat en perill, groques. Mentre es movien, disparant, suportant els cops, desapareixent, amb la desconcertant combinació d'icones de colors i els sorollosos esdeveniments van fer que tota la representació semblés com una enorme consola de jocs experimentant un delírium trèmens.

Equipada amb un quadern de dades especialitzat que li havia donat el coordinador de la sala, un coronel bothan de pèl negre anomenat Moyan, la Leia va poder reunir tota classe de dades de les diferents forces. Apuntant el quadern de dades cap a qualsevol nau o vehicle i marcant-lo amb un raig de llum provinent de l'aparell, podia desplegar informacions sobre l'objectiu a la pantalla del quadern de dades.

Per exemple, el caça que acabava de desaparèixer parpellejant de la lluita sobre Rellidir estava designat com Nébula Onze, i el seu pilot era Gorvan Pell. Les naus corellianes estaven equipades amb ejectors i un moment després que el caça desaparegués, la pantalla de la Leia es va actualitzar: EJECCIÓ ÈXIT, SIGNES VITALS ÒPTIMS, RESCAT EN CUA # 37.

Com estaven fent diversos dels coordinadors de la sala, ella va apuntar a un dels «misteriosos bombarders» que descendien sobre Rellidir i va provar la seva informació:

A / E: ENEMIC

CLASSE: CEC VARIANT YT (DESCONEGUT), EST. BOMBARDER

PILOT: DESCONEGUT

La informació de l'altre Crit era idèntica.

La Leia va parlar tranquil·lament al seu quadern de dades, permetent que el seu traductor de discurs a text afegís una notació a les dades de bombarders.

-Es creu danyat, atès que s'està allunyant dels objectius de l'AG. Es recomana concentrar-se en l'escorta de caces.

Li va donar un copet a la pantalla perquè enviés aquesta dada a la base de dades del Dodonna.

Un centelleig de culpabilitat la va travessar. Estava pretenent ajudar les forces de l'AG i en el seu lloc estava protegint al seu marit mentre ell les bombardejava. Ella va negar amb el cap, intentant forçar a l'emoció al fet que desaparegués. No importava el que ella fes durant aquesta lluita, estaria bregant amb la culpabilitat, i no donar-li un cop d’ull a les esquenes d’en Han seria el pitjor de tot... especialment si el ferien.

Ella va tornar la seva atenció als Alephs que eren a l’escaramussa amb l'escorta de caces d’en Han.

CORUSCANT

Amb el seu cap ple d’una desconcertant barreja d'emocions i imatges, Luke es va asseure al llit. Li va dirigir una mirada a la Mara, va veure que ella encara estava adormida i es va aixecar.

Estava tan fet caldo per les sensacions que li arribaven a través de la Força que realment era difícil pensar. Curosament, es va obrir a elles, intentant comprendre-les.

Trair la confiança, actuar és trair, no actuar és trair

Un mynock, amb ulls brillants i amb una intel·ligència poc usual, el mirava des de la distància dels segles.

Dels Sith no són el que creus

La Leia, amb els seus trets allisats per una pena tan gran que no podia ser expressada, va caure cap endavant, creuant els braços mentre ho feia.

Foscor foscor no tindré por de la foscor

Han, amb el penediment en la seva cara i una vibroespasa a la mà, es va llançar cap endavant i va clavar la fulla entre les costelles d'una maca dona jove de cabells negres.

Et vaig voler a la meva pròpia manera, t’hauria pagat el mal que et vaig fer  I

Instintivament, Luke es va obrir a la Força per oferir suport i fortalesa a la Leia. No estava segur dels altres, si eren realment els individus que les visions representaven, però va poder sentir a l'autèntica Leia dins de la visió d'ella.

Simplement no estava segur de si estava estenent el seu gest cap a la Leia de l'aquí i l'ara, la Leia d'algun temps futur o la Leia d'un futur que realment mai passaria.

La seva atenció va ser arrossegada de tornada cap a la Mara. Ara els seus ulls estaven oberts, mirant sense veure res cap amunt, amb el seu cos tallat i assassinat, amb les vores encara negres i fumejants, per la fulla d'un sabre làser.

Luke va negar amb el cap i es va esforçar a través de la Força, apartant les visions i les veus. Aquestes es van esvair, deixant-lo en la foscor amb la seva dona adormida i il·lesa.

Ell va agafar el sabre làser de la tauleta de nit i va sortir al passadís. No volia que la seva pertorbació la despertés.

Alguna cosa estava passant. Esdeveniments a punts distants de la galàxia i fins i tot del temps, s'estaven concentrant cap a ell i aquells a qui estimava. La confusió, la turbulència d'aquells pensaments i emocions li pressionaven i li agria l'estómac.

En el fred terra de pedra fora de la seva habitació, va seure amb les cames creuades i va intentar enfonsar-se en un estat meditatiu, un estat que li donés un coneixement real, un estat que li garantís pau.

SISTEMA ESTEL·LAR MZX32905, PROP DE BIMMIEL

Ben va agafar el seu sabre làser a la mà i el va connectar. El seu espetec-xiuxiueig va ser menys benvingut que la llum que va emetre. Tot d'una podia veure al seu voltant, fins i tot encara que fos dèbilment.

Va surar a través de l'espai obert, però davant d'ell, a trenta o quaranta metres, hi havia una paret de roca trencada i va surar cap a ella a una velocitat de diversos metres per segon. També estava perdent altitud, frenant-se. Tot i que la gravetat aquí era feble, no estava del tot absent.

-Una forma a dues mans -va dir la Nelani darrere seu - fa més difícil subjectar-se a les parets de pedra.

Ben es va tornar per mirar darrere d'ell. La Nelani surava allà, seguint el seu camí aeri i almenys tan còmoda en la gravetat mínima com ho estava en Ben.

Ell es va girar per mirar a la paret que s'acostava.

-Em vas treure tu del vagó?

-No siguis estúpid.

-No sóc estúpid. No em tractis amb menyspreu.

-Perdona, estic enfadada. –Canvià el seu to -. Nelani a Jacen, anem-hi.

Mentre la paret de pedra s'acostava, Ben va veure un tret en ella que ell va pensar que podia agafar, una projecció rocosa que s'estrenyia en un punt com una agulla. Va mantenir el seu sabre làser cap enrere i cap a un costat amb la seva mà dreta, va estendre la seva esquerra i, mentre arribava a la projecció la va agafar, girant els seus peus davant d'ell per patir el mínim xoc de l'impacte.

Un moment després la Nelani va tocar la paret uns quants metres més avall, amb els seus dits lliscant fins a una esquerda a la pedra, amb els seus malucs i espatlles rebent l'impacte.

-Llavors qui ho va fer? –persistí en Ben-. El Sith?

-Tenim companyia.

Ben va mirar cap avall en direcció a ella, després al seu voltant i després cap amunt.

Per sobre, deu metres més amunt, un parell d'ulls van mirar cap avall en direcció a ell. Brillaven blaus en el reflex de la llum de la fulla del seu sabre làser. No eren ulls humans, sinó esberlats i triangulars.

Més enllà d'ells n’hi havia més, centenars de parells d'ulls, freds i sense parpellejar.

En Ben va negar amb el cap. Hi havia tingut aquesta porció de la paret de pedra a la vista mentre s'havia aproximat a la paret. No hi havia hagut criatures allà en aquell moment. Es va obrir cap a ells amb la Força i va poder-los sentir allà, centenars d'ells, forts en l'energia del Costat Fosc.

-Això no és bo -va dir ell.

-Deixa't caure -va dir la Nelani.

-Sí.

Ben va deixar anar el seu agafador de la projecció i es va llançar cap avall.

Li va donar a la superfície de la roca una petita empenta per aconseguir-hi uns quants centímetres de lloc entre ell i la superfície rocosa.

Per sobre, els ulls van començar a baixar, quedant-se a una distància relativa de la brillantor del seu sabre làser, però definitivament seguint-lo.

El vagó va frenar fins aturar-se, corbant-se en un cercle. Brisha i Jacen estaven en una sala ben il·luminada, prou gran per albergar un transport de bona mida, però l'única cosa present era el final de la línia dels rails. La pista aquí es corbava al voltant en la forma d'una llàgrima i es tornava a unir a si mateixa cap amunt, permetent que el vagó es dirigís de nou cap amunt per la pista per la qual acabava de baixar.

Jacen no es va preocupar amb l'escenari. Va mirar la Brisha.

-Per què has fet això? -va preguntar ell.

Ella li va dirigir una mirada innocent.

-Fer què?

-Llançar a Ben i la Nelani fora del vagó. Creies que no podria sentir el teu pols d'energia de la Força?

-Sospito que podries. -Ella es va posar dempeus i va sortir del vagó. Va surar durant un moment al costat d'ell i llavors va baixar cap a la superfície rocosa del terra-. Els vaig separar de nosaltres pel seu propi bé. Allò al que s'enfrontaran serà perillós, però no tan perillós com el que ens trobarem. Si ens acompanyessin aquí, probablement moririen.

-El teu Sith. -Jacen es va empènyer fora del seu seient i va pujar una dotzena de metres. Des d'aquesta altitud va poder veure els cantons d'aquesta sala, amb les seves parets de pedra natural i les seves barres lluminoses per totes elles-. Què pots dir-me d'ell?

-El seu coneixement és del llinatge de Palpatine, però és més ampli que el de l'emperador. És jove. Encara no havia nascut quan l'emperador va morir.

-Com li va ser transmès el coneixement Sith? -Jacen va començar a surar de nou cap a la vagoneta -. A través d'un holocró Sith? A través de criats lleials?

-A través de criats deslleials. A través d'aspirants Sith que mai es van convertir en mestres per si mateixos... i que van rebutjar a Palpatine i els seus ensenyaments com massa egoistes, massa controladors i massa destructius.

Jacen li va llançar una mirada curiosa.

-Fas que sonin benignes. Si és que eren benignes, oi?

Ella va arronsar les espatlles. Va mantenir una mà al vagó de manera que els moviments casuals no la impulsessin a través de la sala.

-Tant dóna, ha de ser trobat i controlat. Ah.

Ella es va tornar cap a una cantonada fosca de la sala, un lloc on un aflorament enorme i rodó sortia fins a uns metres de la secció corbada dels rails.

Al voltant d'aquest aflorament va caminar un home. Era alt, esvelt, vestit amb una capa de viatger negra i d’un daurat fosc.

Tenia l'estil de la d'un Jedi però feta de sedes cares. Un sabre làser, amb la seva empunyadura també negra i daurada, penjava del seu cinturó. Les seves mans estaven enguantades i la seva cara era a les profundes ombres que projectaven la caputxa de la capa, encara que els seus ulls, d'un taronja daurat líquid i lluminós, brillaven dins d'aquesta foscor.

Es va aturar just a la vora d'aquell aflorament, a diversos metres d’en Jacen i la Brisha.

-Així que tu ets el Sith -va dir en Jacen.

La figura fosca va inclinar el cap.

Jacen li va dirigir una mirada desdenyosa.

-Com se suposa que t’he de prendre seriosament? Ni tan sols estàs aquí.

La veu de l'home amb la caputxa va tornar com un murmuri.

-Què vols dir?

-Vull dir que tu has caminat. Com si estiguessis a la gravetat estàndard de Coruscant en lloc d'en una petita fracció d'ella. Ets una il·lusió.

-Sí, sóc una il·lusió. Però també sóc aquí. Just aquí.

-Et faria res explicar això?

-No.

-Ah. -Jacen va encendre el seu sabre làser a la vida-. Bé, se suposa que hauria d'estar tallant-te en dos just ara.

-Jo sóc un Mestre. Tu ets un Cavaller Jedi. Saps què vol dir això?

-Què no puc guanyar? -Jacen va puntuar la seva pregunta amb un riure burleta.

-No. Que has de passar a través dels meus subordinats per arribar fins a mi. Permet-me provar-te, avaluar-te. Això és una tradició, ja saps.

-Si tu ho dius.

Llavors la reflexió dels ulls taronja daurat del Sith va desaparèixer... i llavors el propi Sith es va esvair, com un fantasma.

Però hi va haver un so des de més enllà d'on ell havia estat, un lleuger frec, i una altra figura es va moure cap endavant fins a col·locar-se a la vista. Aquesta va caminar, com havia fet el Sith, d'una manera apropiada per a un mitjà de gravetat estàndard i va sortir per quedar-se dreta on havia estat el Sith.

No era alt, però estava ben musculat i era àgil. Portava uns pantalons, una túnica, botes i guants negres i sostenia un sabre làser apagat.

Els seus trets eren els d’en Luke Skywalker, però amb una barba elegant i retorçats amb un somriure que era tota malícia i desdeny.

-Això no és agradable -va dir en Jacen.

La Nelani va arribar al fons de la caverna primer, rebent l'impacte menor amb les cames flexionades i sent impulsada uns quants metres de tornada cap a l'aire. En el seu camí cap avall, Ben es va creuar amb ella al seu rebot cap amunt, però ell només tenia ulls per a les criatures reunides a la paret de pedra per sobre. Va colpejar el sòl rocós, va rebotar uns quants metres i va tornar a creuar-se amb la Nelani altra vegada mentre ella baixava.

Bastant aviat, els dos tenien els seus peus no massa fermament en la superfície sota ells.

Ara Ben podia sentir murmuris i xiuxiuejos que sonaven com a discursos silenciats i sibilants per sobre, des de centenars d'orígens per sobre.

-Van a envoltar-nos -va dir la Nelani. Sonava afectada.

Com si les seves paraules fossin una pista, una forma de permís, els ulls de per sobre van descendir sobtadament en massa, es van abocar cap avall com si fossin portats per una cascada. El sabre làser de la Nelani es va encendre a la vida, afegint una brillantor blanca groguenca al procés. Ben va aixecar la seva pròpia espasa en un posat defensiu alt.

La primera onada de criatures que descendien es va separar abans d'arribar als Jedi, separant-se en dos corrents, cadascun dirigint-se en una direcció diferent i paral·lela a la paret de la pedra. Però dues de les criatures no es van apartar. Una va anar-hi cap a Ben i l’altra cap a la Nelani.

Ben es va llançar cap a un costat... o ho va intentar. Tot i tenir alguna experiència en mitjans de baixa gravetat, no estava prou acostumat a ells perquè les tàctiques i els moviments apropiats fossin instintius. Ell es va impulsar però va surar principalment cap amunt, directe cap al seu atacant.

No va importar. La criatura, que es revelava a la llum del sabre làser d’en Ben com unes ales carnoses obertes amb ulls en una banda, una cua en l'altre i una boca humida cap al centre de la seva part inferior, una mena de mynock, va volar directe cap a ell.

Ben va girar, va sentir la seva espasa tallar a través de la pell i la carn i va ser impulsat cap avall per l'impacte mentre les dues meitats de la bèstia van caure sense vida més enllà d'ell, una a cada costat.

Les puntes dels seus peus van tornar a tocar terra. Va absorbir l'impacte com podia amb els seus genolls i aquesta vegada no va rebotar fins molt lluny.

Les dues meitats del mynock van ser parcialment embegudes en la pedra i, mentre ell les mirava, van lliscar sota la superfície de pedra com dues meitats d'una barca enfonsant-se.

No van deixar res darrere. Ni sang, ni res.

-No són reals -va dir en Ben.

-Projeccions de la Força -va respondre la Nelani des de darrere.

-Llavors realment no poden ferir-nos, correcte?

-Equivocat. –El seu to va fer que ell s’estremís -. Tu ho saps bé. És com dir: Un tret làser no pot ferir-me... només és energia, correcte?

-Només ho esperava.

-Uuf.

La Nelani va sonar com si hagués rebut un tret al ventre i el seu sabre làser es va apagar instantàniament.

Sense prestar atenció als eixams de mynocks sobre el seu cap, Ben va girar, amb el moviment impulsant-lo cap amunt un parell de metres.

La Nelani havia desaparegut. En el seu lloc estava la Mara Skywalker. Els seus ulls brillaven amb fúria i el seu llenguatge corporal suggeria el càstig que estava per venir. El seu sabre làser, a la mà, estava apagat.

Ben va surar de tornada cap a terra.

-Tu no ets la meva mare -va dir ell.

-Bé -va dir ella-. Llavors no serà un crim familiar fer-te trossos.

Ella va encendre el sabre làser i la seva fulla va brillar vermella.

RELLIDIR, TRALUS

Han i Wedge es van alinear amb el bulevard que els portaria directes al Complex d'Apartaments Terkury. Molt endavant, Han va poder veure les formes petites i indistintes dels bombarders volant sobre l'escut de la cúpula per sobre del cap de pont, deixant caure les seves càrregues explosives. Altres naus estaven en ple enfrontament amb els caces millors i més nous de l'Aliança Galàctica.

Han, al capdavant per un grapat de metres, va baixar el seu Crit gairebé fins a terra. Va deixar lloc suficient perquè els lliscants que volaven a altituds legals passessin per sota d'ell i va ignorar el fet que molts corellians, com ell mateix, feien cas omís del que era legal quan passaven a tota velocitat en els seus vehicles personals.

El panell sensor d’en Han va xiular insegur unes quantes vegades, dient-li que estava sent fixat durant fraccions de segons cada vegada pel radar d'objectius d'algú. No li va prestar atenció. Només quan el senyal s'enfortís i es tornés constant constituiria...

Es va enfortir i es va tornar constant. A dalt i per davant, un parell de caces van pujar per la part superior dels gratacels i van començar a caure en picat cap al nivell del sòl, tornant-se cap als Crits. Encara que eren punts petits en la distància, Han va endevinar per la manera en què es movien que eren Ales-E.

Naus dures, ràpides i amb les ales fixes amb un morro similar al de l'Ala-X, els Ales-E tenia només tres làsers units però portaven una càrrega tremenda de setze torpedes de protons, un dels quals podia incapacitar o destruir una nau capital sota les circumstàncies adequades.

Encara pitjor, un nou trinat en l'alarma de sensor indicava la presència d'un enemic o enemics venint des del darrere. Han va mirar al panell de nou. El nou oponent era un dels Alephs, volant, com els Crits, gairebé a nivell de carrer i rugint en les seves cues.

Han va portar la seva torreta làser per apuntar-la contra els Ales-E. Un bon tret làser podria danyar-los o eliminar-los, mentre que un míssil d'impacte podria causar que la runa dels edificis que els envoltaven caiguessin en el camí dels Crits. La seva quadrícula d'objectius va tremolar al voltant de l'Ala-E més avançat i ell va disparar. El tret va fallar. A quilòmetres de distància, el tret làser verd va donar a la cara d'un edifici adjacent al complex Terkury. El foc làser que li arribava, llances vermelles, va centellejar sota el morro d’en Han.

Llavors el quadern de dades connectat al seu panell de control va xiular. Han es va mossegar la llengua per no deixar anar una maledicció pel moment d'aquesta distracció i va mirar a la pantalla.

L’ALEPH PERSEGUIDOR ÉS LA FILLA D’EN WEDGE

Un corrent fred va semblar tallar a través de l'estómac d’en Han mentre llegia les paraules.

Ells no tenien manera de comunicar-se amb la noia, per advertir-li que se n'anés. Bé, potser Wedge el tenia. Però tenia temps suficient per treure’l, connectar-lo i posar-se en contacte amb ella abans que estiguessin sobre el seu objectiu? Han pensava que no.

Han no volia matar la filla d’en Wedge o fins i tot disparar sobre ella. Però seria pitjor si Wedge ho feia. Pitjor encara si ella matava a Wedge, pitjor per Corèllia i la seva missió.

Gairebé tan aviat com va registrar les paraules de la Leia, Han va connectar els seus repulsors, fent rebotar el seu Crit fins a diversos metres més amunt i va encendre els seus impulsors inversos. El Crit d’en Wedge centellejà en passar sota ell i de sobte estava al front.

-Tu tens més experiència amb els caces diminuts -va dir en Han-. Tracta tu amb ells. Jo m'encarregaré del remolcador de la nostra cua.

-Gràcies, Avi.

El panell sensor d’en Han va udolar mentre les armes del perseguidor es fixaven en ell. Ell va afegir un petit trontoll al seu camí de vol i els làsers van fallar, disparant inofensivament l'aire sobre els gratacels de davant.

Han li va donar la volta a la seva torreta làser i va tornar el foc.

Mentre premia el gallet, l'Aleph d'aparença desmanegada es va sacsejar cap a babord, evitant els seus trets, i es va apropar arrossegant-se, caient fins més avall, fent que el següent tret d’en Han fora fins i tot més difícil.

Maleïda sigui. Ella havia de ser una bona pilot.

Següent