Traïció (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

CORUSCANT

Leia Organa Solo, la un cop princesa del món d'Alderaan, antiga Cap d'Estat de la Nova República, i ara Cavaller Jedi, estava dreta vestida amb vestidures blanques, que servien tant per a una Jedi com per a una política en un ambient informal, davant del portal. No era una porta ordinària. Tot i que en aparença era idèntica a bilions de portes exteriors d'habitatges que es trobaven en el món de Coruscant, en realitat no ho era. En el passat recent, la porta original de baix cost i material compost havia estat reemplaçada amb aquesta cosa d'aparença innòcua feta d'armadura. Aguantaria contra un assalt de trets làser... durant un temps, en tot cas. El fred blau en el qual estava pintada contradeia la seva funció defensiva.

El marit de la Leia, Han Solo, un dels homes més famosos de la galàxia, es va moure al costat d'ella. Portava posada la seva roba preferida: pantalons militars foscos decorats amb les Marques de sang corellianes vermelles que s'havia guanyat quan era més jove, camisa amb mànigues lleugerament llargues, armilla negra i pràctiques botes negres. Excepte per les línies de la seva cara i el gris del seu pèl, honestament guanyats en acció també com acumulats al llarg del pas del temps, era indistingible de l'home que ella va conèixer a bord de l'Estrella de la Mort feia tants anys.

El seu esperit es va alleugerir. No importava com de malament que anaven les coses, sempre estaven millor quan Han estava al seu costat.

No és que ella necessàriament li ho digués. El seu ego tampoc havia disminuït en tots aquells anys.

Han va mirar greument la porta.

-Et figures que així és com vindran fins a nosaltres?

Ella va assentir.

-És l'única aproximació que té sentit, i ho saps.

-Bé, l'única estratègia que té sentit per a nosaltres és simplement obrir-los la porta. Estan menys disposats a intentar entrar d'amagat si l'entrada està oberta. Podem eliminar-los mentre creuen la porta. Quan el nombre sigui massa gran per a nosaltres, podem manegar una retirada escalonada a través de les habitacions interiors.

La Leia ho va considerar.

-No ho sé. Potser hauria de col·locar-me davant i centrar-me a tornar els trets làser del seu assalt mentre tu els hi dispares des d'un costat.

-Ai mare. -Aquesta tercera veu tenia un to més alt que la d’en Han i portava només una mica d'alarma-. Si puc preguntar, hi ha hagut un canvi de plans?

Han i Leia es van tornar. Entrant a la cambra exterior estava C-3PO, el droide de protocol de to daurat que els havia servit fidelment, malgrat ser un llepafils, durant quatre dècades.

C-3PO es va moure cap a ells, amb cadascuna de les seves accions acompanyades pel so a penes audible dels estridents servos.

-Vaig pensar que el pla era deixar-los passar, després donar-los a menjar els aperitius que tant he estat treballant per fer -va afegir-. Els aperitius que descansen a la cuina. Estava equivocat? Hi haurà trets?

Han i Leia van intercanviar una mirada.

-Els aperitius seran més fàcils -va admetre en Han.

-Menys trets làser impactant contra les parets, menys reparacions -va dir la Leia assentint-. Podríem fer-ho d'aquesta manera.

-D'acord, Lingot d'Or. -Han li va donar uns copets a C-3PO en una espatlla brillant, sacsejant al droide-. Ho farem a la teva manera. Aquest cop.

-Estan jugant amb mi una altra vegada, oi, senyor? -El sospir de C-3PO era audible.

Han va assentir.

-És més divertit i menys destructiu que penjar-te la carn al voltant del coll i deixar-hi anar als gossos de guerra.

-Humpf. -El droide es va tornar cap a la porta per la qual havia entrat-. No gaire esportiu, he de dir.

Una melodia va omplir l'aire, les delicades cinc primeres notes de «Camí del Cel», una balada del món de la Leia, Alderaan.

En Han va sospirar pesadament.

-No és massa tard per canviar d'idea. Podríem mantenir-los allà fora durant dies.

La Leia li va somriure.

-Silenci.

Els primers a creuar la porta van ser Luke Skywalker i Mara Jade Skywalker. Per a aquesta ocasió, Luke lluïa la seva túnica Jedi negra i els seus accessoris, en marcat contrast amb la seva encara mitjana complexió i el seu cabell ros brillant. La Mara portava vestidures Jedi més tradicionals en tons marrons i torrats, i un cinturó vermell que realçava el seu cabell pèl-roig.

Amb ells anava R2-D2, l’astromecànic que havia servit variadament al Luke i als Solo durant dècades, i el petit droide va fer tants sorolls musicals i xiulets d'apreciació durant la gira per les noves habitacions dels Solo com comentaris verbals van fer els humans.

Els següents a arribar, només uns minuts després, van ser Jacen i Ben. Portats d'habitació a habitació per C-3PO, Jacen va fer sorolls evasius sobre l'avantcambra, el saló, el dormitori principal, els dormitoris per als guardaespatlles noghri de la Leia, Meewalh i Cakhmaim, els dormitoris dels convidats, la biblioteca, els banys, la terrassa moblada, la cuina, el menjador i el centre de comunicacions, amb totes excepte l'últim decorades i moblades en fustes nobles de colors càlids, algunes amb catifes fosques i altres amb terres de pedra. El centre de comunicacions, on es trobaven la majoria dels ordinadors i els equips de reparació, era més modern, totalment cobert de superfícies d'acer i barres de color blau metàl·lic.

L'únic comentari d’en Ben va ser:

-On són els compartiments secrets?

C-3PO es va aturar un moment i es va inclinar maldestrament per mirar al noi.

-No l'entenc, jove senyor.

-Vinga. -Ben va somriure cap amunt, al droide, encara que no massa amunt, atès que havia crescut alguns centímetres des de l'última vegada que havia vist al droide de protocol-. L'oncle Han és un contrabandista. Aposto al fet que aquest lloc està ple de compartiments secrets. I hi haurà pistoles làser en tots ells. Alguns tindran targetes d'identitat amb noms falsos, i targetes de crèdit, i equipament electrònic secret, i potser una motojet desmuntada. Alguns tindran forats perquè s'amaguin els noghri.

La veu de C-3PO era estirada, fins i tot per a un droide.

-Puc assegurar, senyor, que no hi ha cap compartiment secret.

-Justa la fusta! -Ben va aixecar un dit acusador. Sonava com si hagués trobat la prova essencial per resoldre un assassinat-. Puc assegurar-li no és el mateix que No n'hi ha.

-Vinga, 3PO, digues-ho. Digues «No hi ha compartiments secrets».

-Puc assegurar, senyor, que...

-Justa la fusta!

El droide va dirigir a Jacen una mirada que, fins on Jacen podia interpretar el llenguatge corporal del droide, semblava dolguda.

-Li dic, senyor, han de comportar-se així cada generació de Solo i Skywalker?

Jacen va assentir.

-Bastant, sí.

Al saló, mentre C-3PO li oferia la safata de les galetes de formatge i fongs amb formes geomètriques acuradament ordenades a la Mara, la Leia va dir:

-Jaina acaba de trucar. Ella i Zekk arribaran uns minuts tard.

Han es va aixecar, enfadat, al sofà.

-I Zekk. Qui, si puc preguntar, ha convidat a Zekk? Ell no és de la família.

Luke i Mara se les van arreglar per dir «Encara no» al mateix temps.

Han els va mirar.

-Jo el vaig convidar -va dir la Leia-. Just ara mateix. Altrament, ell s'hauria anat al Temple, s'hauria quedat sol en qualsevol minúscula habitació que li donessin, hauria menjat un menjar insípid de la cafeteria Jedi, i tot sol...

-Mentre la pluja cau sobre el seu cap en qualsevol lloc al que es mogui i una trista música sintetitzada omple els passadissos.

Han li va dirigir una mirada de menyspreu.

La Leia merament li va somriure, amb l'exasperant somriure d'una política que no es mourà de la seva posició.

-Han, ell és el seu company. El seu company Jedi. Si ell fos, diguem, el seu company contrabandista, li faries fora?

-Això depèn de com la mirés. Veus?, aquest és el problema. Un pare té dret a terroritzar qualsevol jove bantha que estigui perseguint a la seva filla.

La Leia va negar amb el cap.

-La Jaina diu que són amics. Només amics.

L’arrufament de celles d’en Han es va fer més profund i gairebé còmic.

-Jaina està cega. Ha de ser una d'aquestes habilitats de la Força. Diuen que la Força té un profund efecte en la gent que no volen creure la veritat.

Luke va esbufegar.

-No, no ho diuen.

-De totes maneres, tinc dret a espantar-lo fins que es perdi, però Zekk és un Jedi. No s'espanta fàcilment. Així que què faig?

Han ho va considerar, després va mirar al seu voltant. En una cantonada de l'habitació, immòbils, discrets, hi havia els guardaespatlles de la Leia, Meewalh i Cakhmaim, membres de l'espècie noghri, de pell grisa, no més alts que R2-D2, embolicats en capes encobridores. Com les pistoles làser ocultes, eren petits, difícils de detectar i mortals.

-Potser podríem fer que Meewalh i Cakhmaim l’apallissessin.

-Deixa-ho estar, Han -li va suggerir la Mara-. Leia, m'agrada la teva casa.

-Gràcies. –La Leia es va col·locar al sofà al costat del seu emmurriat marit-. És realment agradable tenir algun lloc permanent, no l'hotel del mes, o les habitacions a bord d'alguna nau política, o el saló en el Falcó. És el primer lloc al que realment podem anomenar llar des que Coruscant va caure.

Una ombra va creuar la seva cara. Coruscant havia caigut davant els yuuzhan vong gairebé al mateix temps que el fill més jove dels Solo, Ànakin, havia mort. Aquells havien estat temps foscos.

-Gairebé ens vam decidir per Corèllia -va dir en Han-. Un planeta on pots moure't més de tres metres sense ensopegar amb una paret. Però tenim massa família i amics aquí.

La melodia de la porta va sonar una altra vegada.

-Parlant de la qual cosa...

Aquest cop eren la Jaina i en Zekk. Jaina també vestia vestidures Jedi, fetes de tela resistent preparada per viatjar i d'un estil menys sospitós que els dels Cavallers Jedi. Era més o menys de l'estatura de la seva mare, i més prima de construcció, amb ulls foscos i faccions delicades. Zekk, el seu company, tenia vint anys, lleugerament més jove que la Jaina, però totalment oposat a ella en gairebé tota la resta. Era prou alt per fregar la llinda de la porta mentre entrava, tenia els cabells llargs i negres recollits en una cua de cavall, cridaria l'atenció al mig de qualsevol multitud sense importar el color o el tall de la seva roba de viatge i feia poc per ocultar la seva aparença alegre i energètica. Però va estar, en contrast amb el seu bon caràcter, gairebé ratllant la timidesa durant la visita que la Jaina i ell van rebre per les habitacions. El seu únic comentari va ser per a la Leia.

-Entenc que la vongformació ha estat forçada a retirar-se d'aquesta àrea?

En el punt àlgid de la Guerra Yuuzhan Vong, quan Coruscant havia caigut, els yuuzhan vong havien usat les seves arts per alterar la pròpia naturalesa del món, instal·lant un Cervell Planetari per coordinar la reforma del planeta. Sota la guia del cervell, van introduir quantitats aclaparadores de fauna i flora per erosionar les construccions que gairebé cobrien la superfície de Coruscant i van reemplaçar les espècies indígenes amb espècies yuuzhan vong, intentant eradicar tots els signes de qualsevol espècie que haguessin viscut allà excepte les yuuzhan vong. El procés, anomenat vongformació, s'hauria completat en unes quantes dècades estàndard, llevat del fet que en Jacen Solo, que s'havia fet amic del Cervell Planetari durant la seva captivitat, el va convèncer que es tornés contra els seus creadors i ajudés a la recentment creada Aliança Galàctica a recapturar el món. Ara, la vongformació estava sent revertida molt a poc a poc per l'ús agressiu de la tecnologia i les toxines, però per tot Coruscant quedaven restes de la influència del Cervell Planetari. Floridures alienígenes que vivien en esquerdes i buits i clavegueres, espècies d'insectes que s'havien convertit en part de l'ecosistema de Coruscant, estranyes i perilloses formes de vida que ara vivien en la foscor de les clavegueres i altres infraestructures subterrànies.

La Leia va arronsar les espatlles.

-A uns quants quilòmetres d'aquí, tens unes ruïnes estranyament grans i algunes àrees en què només puc pensar com parcs extraterrestres. Per aquí tot és molt més normal -va dir ella-. Les àrees més properes que eren, abans del canvi, perilloses després de la posta del sol o massa profundes perquè els hi arribés la llum del sol, ho són ara una mica més, saps el que vull dir?

Zekk va assentir, somrient lleugerament.

-Ho sé tot sobre això.

La discussió va començar pel pa d'espècies.

El pa d'espècies no va ser la causa. El plat tradicional corellià, una espessa carn picada amb espècies suficients per provar la tolerància al piqui dels que sopaven, era, com la Leia l’havia cuinat, alhora no gaire picant i salat, i no semblava que pogués causar desacord algun per si mateix. Era simplement el moment del sopar en el qual es trobaven quan en Han va decidir posar-se controvertit.

Va baixar la forquilla i va mirar al seu nebot Ben.

-Estàveu fent què?

-Assegurar-nos que feien el que el govern deia. -El noi li va tornar la mirada al seu oncle sense intimidar-se -. Que deixaven de fabricar armes excepte per al govern.

-Bé, això és simplificar molt les coses -va dir en Jacen-. Aquesta companyia adumari estava produint explosius militars més enllà del que està permès per lliurar a les forces armades de l'Aliança Galàctica o altres legalment com consta en l'Ordre OAG-11-13-3-B, és a dir, més enllà de les quantitats necessàries per a la seva pròpia defensa planetària. En altres paraules, estaven muntant torpedes de protons i altres míssils per vendre'ls a altres planetes, no per lliurar-los a l'AG.

-I? -va preguntar en Han-. Això no té res a veure amb els Jedi. És problema dels polítics sense res millor a fer. El següent serà que tindrem als Jedi passejant pels vestíbuls del govern de Corèllia i dient-nos a nosaltres què fer.

La Leia va somriure. Han no havia viscut a Corèllia durant dècades, però en el seu cor, era totalment corellià, personificant la fanfarronada en caminar, la presumpció i l'actitud despreocupada que els ciutadans d'aquest sistema consideraven elements essencials de la seva cultura. Les seves gestes durant la Rebel·lió i des de llavors fins al present el convertien en un ésser estimat en els cors de la gent d'aquest sistema. El segon heroi corellià millor conegut de la mateixa època, Wedge Antilles, vivia al sistema corellià, però era més reservat, menys agosarat, i simplement no havia capturat l'afecte del públic com havia fet en Han.

Però en Luke no estava tan content.

-Han, els corellians estan jugant a un joc perillós. Estan demanant tots els avantatges dels membres de l'Aliança Galàctica, els beneficis comercials, la utilització de les comunicacions i les infraestructures de viatges de l'AG, els drets de ciutadania, i tota la resta, però no contribueixen justament amb les despeses de l’Aliança. Només a la força estan equipant naus i personal per a l'exèrcit, proporcionant ingressos fiscals...

-Veus? Això és el que passa. -Han va apuntar la seva forquilla al pit d’en Luke com si pretengués clavar-la-hi i sondejar al voltant del cor i els pulmons-. Nosaltres podem mantenir el nostre propi exèrcit, i no aquestes diminutes forces de mantenidors de la pau i policia que les noves lleis estan convocant. Quan arriba el moment de l'acció militar, els corellians sempre hem portat les nostres forces al combat, sota els nostres propis colors, fins i tot quan no érem membres de qualsevol govern que estigués remenant les jogans[1] en aquest moment. Ho vam fer per l'Antiga República i la Nova República. Ho vam fer a la Guerra Vong.

La Jaina va fer una ganyota.

-No és un bon exemple, pare. Quantes vides, quants sistemes sencers es van perdre en la Guerra Yuuzhan Vong perquè els governs no van poder treballar junts, no van tenir armes, comunicacions i tàctiques estandarditzades?

Han li va arrufar les celles a la seva filla.

-Quantes vides, quants sistemes sencers es van perdre -va preguntar ell, imitant el to d'ella- perquè el govern de la Nova República era tan inflat, impersonal i estúpid que no va poder veure quan li estaven donant un cop de peu al cul i no li va importar que milions de la seva gent morissin? Quants membres del Consell Assessor d’en Borsk van córrer als seus mons amb els seus iots personals carregats de tresors i van deixar a la gent enrere perquè fossin cremats?

-Que és exactament el que Corèllia està fent -va dir en Luke, amb veu suau però amb l'expressió implacable-. Està intentant carregar els seus tresors i evita la tarifa econòmica que el fet de reconstruir la civilització està exigint de la resta de l'Aliança Galàctica, mentrestant estan aixecant un escut d'orgull planetari per convèncer la gent que la seva decisió està basada en quelcom més que l'egoisme i la irresponsabilitat. I altres sistemes estan començant a veure a Corèllia en un paper de lideratge. És una ximpleria presentar a l'Aliança Galàctica com a l'Imperi i a Corèllia com l'Aliança Rebel. Perquè això és en el que podria convertir-se, en una rebel·lió. Una estúpida i innecessària.

-Luke -va dir la Mara. La seva veu tenia una nota xiuxiuejada de precaució.

-És aquesta la posició de l'Orde Jedi? -va preguntar en Han aixecant la veu-. El que la galàxia necessita és una llengua, un sistema de mesures, un uniforme, una bandera? Hauríem simplement d’eliminar la paraula no del nostre idioma i substituir-la per Sí, senyor, de seguida, senyor en el seu lloc?

-Han -va dir la Leia-. No està bé discutir al davant d'un convidat.

-Zekk no és un convidat. És l'home que persegueix a la meva filla per tota la galàxia.

-Pare.

-Crec... -Han va fer una pausa i mirà al voltant de la taula, finalment conscient que tots els ulls el miraven. Va enfonsar la seva forquilla en l'últim tros de pa d'espècies del seu plat i es va afanyar a empassar-se l’últim tros de carn-. Crec que he acabat. Crec que vaig a rentar alguns plats.

-Si us plau -va dir la Leia.

Han es va aixecar i es va emportar el seu plat i els seus coberts amb ell.

-Està bé? -va preguntar la Mara quan la porta de la cuina es va tancar darrere seu.

La Leia va arronsar les espatlles i va prendre un glop de vi.

-Ha anat a pitjor des que les coses s'han anat escalfant entre Corèllia i l'AG. D'una banda, el fet que el seu tiet sigui el Cap d'Estat de Corèllia i estigui jugant en aquest joc polític esmunyedís i enganyós el preocupa molt. D'altra banda, Han realment no confia ja en cap govern interplanetari, no des de la Guerra Yuuzhan Vong. No és que ho fes mai, però ara és pitjor. I des que l’Ànakin va morir...

Ella es va aturar i va dirigir al Luke una mirada de penediment.

Luke es va inclinar cap enrere. Anys enrere, durant els pitjors dies de la guerra contra els yuuzhan vong, el fill més jove d’en Han i la Leia, Ànakin Solo, anomenat així pel seu avi, havia liderat una unitat de companys Jedi en una missió en una mónnau yuuzhan vong. Allà, havien exterminat a la reina voxyn, evitant la creació de més bèsties sensibles a la Força i assassines de Jedi. Allà, Ànakin havia mort.

Luke, per molt reticent que estigués, per molt que ho lamentés, havia donat suport a la missió.

-Des que Ànakin va morir -va dir en Luke-. Han tampoc ha confiat mai realment en l'Orde Jedi. Oi?

La Leia va negar amb el cap.

-És estrany. Ell confia en tu, el seu vell amic Luke. Però en el Mestre Skywalker, líder de l'Orde Jedi? No tant. -Llavors el seu somriure tornà -. Tampoc és que pugui parlar molt sobre els Jedi, no amb cada membre de la seva família immediata sent un Jedi.

Jacen també va somriure i va aixecar el seu got de vi en direcció a la porta de la cuina.

-Aquí hi ha la ironia, pare.

Següent

---

[1] Jogan, és un tipus de fruita rodona de color porpra amb ratlles blanques i les fulles vermelles originària de Coruscant. He fet una variant de: remenar les cireres. (N. del T.)