Traïció (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

CORONITA, CORÈLLIA

La Kolir va fer un gest cap a un costat de l'avinguda i després va mirar al crono incrustat en el tancament de la seva bossa.

-Just a temps -va dir.

Els altres Jedi es van tornar per mirar. A mitja distància, aproximant-se a gran velocitat fins i tot per als conductors corellians, hi havia un comboi de lliscants aeris amb les cabines tancades. Els dos de davant i els dos de darrere eren vehicles de SegCor pintats de marró i taronja ardent, i amb els llums d'emergència del mateix color encesos sobre de les seves llunes davanteres. El vehicle del mig era vermell fosc, amb les finestretes tintades per evitar que els de fora veiessin qui podia estar dins.

-Jedi -va dir la Jaina-, us presento a Aidel Saxan, Primera Ministra dels Cinc Mons. Aidel, et presento als teus capturadors. Thann, alerta a Control que hem establert contacte visual.

-Està en marxa.

El comboi, surant per sobre dels rius fluids del trànsit dels lliscants terrestres, es va unir al corrent que arribava i va frenar fins a la velocitat de viatge dels lliscants terrestres mentre s'acostava als Jedi. Kolir va estirar les nanses de la bossa i se les va ficar pels peus, deixant que s'encongissin al voltant de la cintura i transformant la bossa en una ronyonera.

Va ficar la mà dins i, sense fer cap gest de moviment, va treure el seu sabre làser platejat.

El comboi estava ara a metres de distància i apropant-se encara, encara que havia frenat per fer un gir a l'esquerra a través del tràfic cap a la porta d'entrada del pati de la residència.

-Just igual que ho vam practicar -va dir la Jaina-. Tres... dos... un... Ara!

A l'uníson, els quatre Jedi van saltar sobre el trànsit que creuava, cadascun traçant un arc cap a un dels lliscants del comboi.

La Jaina es va treure la capa de viatgera mentre saltava, quedant-se vestida amb una ajustada granota negra. El seu sabre làser estava en el seu cinturó quan la capa caure, en la seva mà abans que sobrepassés la línia de lliscants terrestres que creuaven i encès mentre baixava cap a la porció davantera del vehicle de SegCor que anava primer. Va enfonsar la seva fulla brillant a la superfície de metall sota ella i la va girar al seu voltant, tallant a través del compartiment del motor del vehicle. Hi va haver un pop i el lliscant va començar immediatament a perdre velocitat i altitud.

El següent lliscant de SegCor en la línia es va moure cap amunt i va anar directe sobre el lliscant de la Jaina, intentant volar molt baix i per sobre de manera que la tirés i possiblement la matés. Ella es va ajupir i es va estirar sobre el sostre del lliscant, i va aixecar el seu sabre làser mentre el perseguidor passava per sobre del seu cap. La seva espasa va tallar el blindatge inferior, solcant el compartiment del motor i sent arrossegat cap enrere fins al compartiment de passatgers, just sota el centre. Aquest lliscant no va fer pop: va tossir, emetent un gran núvol de fum negre blavós que sortia del tall que ella havia fet i immediatament es va inclinar cap a l'esquerra i es va dirigir directe cap al carrer.

Els quatre lliscants de SegCor estaven ara emetent una alarma cridanera, un to alt i de pols ràpid que colpejava les oïdes de la Jaina i li deia als corellians en un quilòmetre a la rodona que hi havia problemes.

La Jaina va sentir el cop mentre el lliscant en el qual estava muntada va xocar amb l'avinguda. Però el pilot era bo, mantenint el control. El lliscant va rebotar una vegada, amb duresa, va girar a babord, va girar a estribord i es va aturar derrapant i amb una pluja d'espurnes no molt lluny de les portes de la residència de la Primera Ministra. L'altre lliscant que ella havia tallat estava a mers metres per davant, movent-se encara, donant voltes sobre si mateix cap al trànsit que girava frenèticament en totes direccions per apartar-se del seu camí.

Han caigut dos i queden dos més, va pensar la Jaina. Llavors va sentir el pols de sorpresa i alarma d'en Zekk.

Zekk va caure sobre el lliscant de la Primera Ministra i va enfonsar el seu sabre làser en el sostre del compartiment de passatgers. Va ser una empenta poc profunda, seguida pel gir circular tradicional, i va ser una maniobra lenta. El lliscant aeri estava blindat i, des de l'instant que en Zekk va aterrar, va començar una sèrie de viratges i maniobres de resistència cap amunt i cap avall, totes dissenyades perquè ell es deixés anar.

Ell simplement va somriure, depenent de la Força per mantenir-se fermament al seu lloc. Mentrestant, cada maniobra, cada moment extra del viatge a tota velocitat portava al vehicle de la Primera Ministra més lluny de la seva ara incapacitada escorta de vehicles de SegCor, més lluny de les portes de la residència de la Primera Ministra i de tots els guàrdies que estaven esperant allà.

El lliscant aeri estava cap per avall i a cinquanta metres sobre l'avinguda quan Zekk va acabar de descriure el seu cercle amb el sabre làser. L'escotilla amb forma d’empremta que havia tallat va caure més enllà d'ell. Ell es va inclinar cap endavant, amb l'estranya posició i l'angle tirant dels seus músculs com un exercici per reafirmar l'abdomen, i va ficar el cap en el compartiment de passatgers per confrontar la seva presa.

-Senyora Ministra -va dir ell, amb la veu alegre i una mica aixecada perquè li arribés per sobre del xiulet del vent-, em discul...

No estava mirant a la Primera Ministra dels Cinc Mons. Els únics individus en el compartiment de passatgers eren droides. Una figura esquelètica amb un uniforme de SegCor encaixat folgadament en el que era la posició davantera, pilotant. I en l'espaiós compartiment principal de línies de vellut carmesí estava assegut una apallissat droide de protocol vell que portava un incòmode vestit de bola i una pamela d'ales amples de vellut blau. Només eren visibles la seva cara i els braços, amb el seu finalitzat platejat desgastat en alguns llocs que mostraven el marró oxidat que hi havia sota.

Sostenia un objecte rectangular que semblava com un terminal d'ordinador portàtil d'amplada doble en una posició propera.

A la superfície superior hi havia una intermitent llum vermella.

-Se m'ha instruït que reprodueixi això per a qualsevol visitant inesperat -va dir el droide en una manera amistosa però oficiosa.

Llavors va pressionar el botó.

Zekk es va redreçar, traient d'una tirada el cap i les espatlles del forat, i va saltar... directe cap avall.

Estava tot just a dos metres del lliscant aeri quan va explotar.

Kolir i Thann, muntats en els seus respectius vehicles incapacitats de SegCor fins que es van parar estremint a l'avinguda, van sentir el boom i van aixecar la vista.

El centelleig vermellós de l'explosió va ser suficient per encegar a Thann durant un moment. Va aixecar el seu braç lliure sobre els seus ulls i es va concentrar a mantenir el seu equilibri.

La Kolir no va mirar directament a l'explosió. Va veure trossos de lliscant aeri desintegrat sortir volant del núvol de l'explosió i, cap a baix a l'esquerra, va veure a Zekk, flàccid, cremant, caient a plom.

Ella va aixecar la mà, un gest instintiu, i es va esforçar a través del moviment, sentint la Força augmentar des d'ella, sentint-la barrejar-se amb el grup únic de sensacions i records i textures que era en Zekk.

No hi havia dubte sobre no poder moure una massa de menys de cent quilograms. Sota les circumstàncies adequades, Kolir podria aixecar tones telequinèticament. Però les circumstàncies adequades significaven tenir un moment per compondre, per canalitzar la Força a través d'ella, per eliminar totes les distraccions...

Va fer el que va poder. Es va concentrar completament en la tasca enfront d'ella, abandonant l'atenció que li havia estat prestant a la seva adhesió basada en la Força que mantenia els seus peus fermament plantats al lliscant aeri que girava i derrapava sota ells, al sabre làser encès a la mà, o en el tràfic de lliscants aeris que donava clàxons, xiulava i grinyolava que rugia cap a ella i s'apartava en l'últim segon.

Va trobar a Zekk i frenà el seu descens. Un autobús lliscant va passar entre ella i la seva càrrega inconscient, però ella no depenia dels seus ulls. Va continuar frenant la caiguda a plom d'ell en els breus moments en què ja no el va poder veure.

Ara ell estava a quinze metres sobre el paviment fora de la residència de la Primera Ministra. La seva esquena encara estava en flames i el fum sortia de les seves espatlles.

Llavors el lliscant aeri de la Kolir va colpejar la part posterior d'un dels lliscants que la Jaina havia fet aterrar. Kolir, catapultada cap endavant, es va estavellar contra la part del darrere del compartiment de passatgers del vehicle, va sortir disparada en un altre angle, va xocar contra el paviment de la pròpia avinguda i va rodar una dotzena de metres abans d'aturar-se, sagnant i inconscient.

Els ulls de la Jaina es van aclarir de l'última imatge de l'explosió a temps per veure a Zekk suspès en l'aire no lluny d'ella... i a Zekk de cop i volta caient a plom altra vegada. Ella va saltar del seu lliscant aeri, llançant-se entre els lliscants que s'acostaven a la línia següent, i aterrant a la vorera fora de la residència. Invocant la Força amb més velocitat i confiança que la que Kolir podia haver emprat, va agafar a Zekk a cinc metres del terra, baixant-lo ràpidament però amb seguretat fins a la vorera al costat d'ella. Va apagar amb copets les flames ballant a l'esquena d'ell, sufocant-les.

A través de la Força, ella va poder sentir la vida bategant fortament dins d'ell. A través del seu altre vincle amb ell, va poder sentir el seu dolor: la pell i les conjuntures sacsejades per l'explosió, les cremades de la seva esquena i espatlles i les ferides punxants escampades pel seu cos on els fragments del lliscant aeri havien d’haver-li encertat.

No tenia temps de determinar si algun d'aquests fragments hi havia penetrat en òrgans vitals, de descobrir si la vida d'en Zekk aviat començaria a esvair-se. Les portes del lliscant aeri en el que ella havia muntat i que havia obligat a aterrar va obrir les seves portes amb un Whoosh i els seus dos passatgers van baixar.

No eren agents de SegCor. Eren alts i angulars, amb les seves pells brillants i metàl·liques. Brandant enormes rifles làser, van avançar cap a la posició de la Jaina amb la confiança nascuda de la programació agressiva i la manca de preocupació per la seva pròpia seguretat.

Eren droides CYV: Caçadors Yuuzhan Vong, produïts per Armes Tendrando durant la Guerra Yuuzhan Vong i estaven dissenyats per estar a l'alçada d'aquells temibles guerrers alienígenes, en com de mortals que eren i en la seva determinació.

-Nosaltres -va dir la Jaina- tenim problemes.

Les portes del lliscant aeri d’en Thann es van obrir i els droides CYV al seu interior van sortir, girant els seus rifles làser cap amunt, cap a on ell estava al sostre.

Thann va saltar cap a la dreta, fent una pirueta per sobre del cap dels droides de combat i just davant de la seva andanada de foc làser. Va aterrar sobre els seus peus en una posició ajupida, posant el lliscant entre ell i el droide de combat més allunyat i va tallar amb el seu sabre làser. Va aconseguir donar a la secció intermèdia del rifle làser mentre l'arma estava sent baixada per alinear-la amb el seu cos. El rifle va cruixir i va detonar, una explosió petita en comparació amb la del lliscant d’en Zekk, però suficient per fer esclatar l'arma en dos trossos i enviant fragments de metall calent que es van clavar al pit d’en Thann.

El droide, impàvid, sense confondre’s, li va donar un cop de peu a Thann. El cop li va donar a la meitat del seu tors. Thann va girar en l'últim moment, reduint l'impacte, però el que va quedar va ser com ser colpejat per una empenta pneumàtica. El cop el va catapultar cap enrere i el va aixecar del sòl. Les seves espatlles van colpejar l'avinguda dels lliscants terrestres. Va acabar el seu gir cap a enrere, fins posar-se dempeus, amb el seu sabre làser preparat.

El segon droide de combat va saltar sobre del lliscant, aconseguint una clara línia de visió d'ell. Thann va fer un gest, agafant al droide més proper amb una onada d'energia telequinètica i llançant-lo cap amunt i cap enrere contra el droide més allunyat. Tots dos droides van caure junts cap enrere des del sostre del lliscant, amb el segon disparant, amb els seus trets molt imprecisos, mentre queia.

El sentit tàctic d’en Thann es va connectar.

Trenca la línia visual.

Contacta amb els superiors.

Avalua els recursos amics i enemics.

Va saltar cap amunt, aconseguint arribar a un lliscant descapotable amb la seva mà lliure, i va utilitzar la Força per impulsar-se en la direcció en què aquest viatjava de manera que l'impacte sobtat no li disloqués el braç. Va mirar cap enrere, va veure els trets espantats del pilot, un noi de pèl fosc al final de la seva adolescència, i va somriure de manera tranquil·litzadora. Va posar un peu contra el costat del lliscant i es va catapultar cap amunt, va donar una tombarella mentre pujava i llavors va aterrar netament sobre la zona davantera del motor d'un altre lliscant, aquest en el corrent de trànsit superior. El seu pilot, un home de mitjana edat amb vestit de negocis, li va fer gestos amb la mà i li va cridar, amb les seves paraules perdent-se en el vent.

Ara Thann estava a deu metres en l'aire i allunyant-se de l'escena del conflicte en la direcció des de la qual el comboi de la Primera Ministra havia vingut originalment.

Amb la capa de viatger ondulant amb el vent però amb la veu serena, va treure el seu comunicador.

-Purella a Tauntaun, Purella a Control -va dir-. Situació de Purella un parany, objectiu no aconseguit. Queden advertits.

ESPAI EXTERIOR, TRANSPORT DODONNA

Lysa Dunter estava asseguda maleint el seu serrell i esperant el llançament.

Una jove guapa d'ulls blaus amb el cabell ros fosc, mai mancava d'atenció però en tenia lleugerament més quan mantenia el seu pèl curt amb serrell. Però si no es tirava els cabells cap enrere absolutament de la manera correcta a la dècima de segon abans de posar-se el seu casc de vol, el seu serrell tornaria a caure i penjaria sobre la part superior de la seva visió perifèrica... com feia ara.

Podia llevar-se el casc en l'estreta cabina de l'interceptor Eta-5 i intentar ajustar les coses... però si el seu comandant d'esquadró, el seu interceptor descansava a terra de l'hangar de caces del Dodonna una fila més amunt i a l'esquerra del seu, la veiés fer-ho, es escarniria d'ella. A la Lysa no li agradava que es fotessin d'ella.

Així que estava asseguda allà, irritada amb el seu pèl, ansiosa per sortir, amb la seva cama dreta pujant i baixant mentre rebotava perquè la vibració l'ajudés a lliurar-se de la irritació i la impaciència.

Els seus altaveus van fer pop i després va sentir al comandant del seu esquadró.

-Líder V-Espasa a pilots, informin de l'estat.

La companya d'ala del comandant va replicar immediatament.

-V-Espasa Dos, excel·lent, a punt per sortir.

La respiració de la Lysa es va fer més ràpida. Estaven just a la vora, la seva primera sortida per al combat. Si tenien sort, havia dit el comandant, ara ni tan sols veurien el combat... i qualsevol que volgués tenir sort no ompliria una petició de trasllat. La Lysa no volia tenir sort.

Va sentir al pilot anterior a ella en la seqüència completar el seu informe.

-V Set -va dir la Lysa quan va ser el seu torn-. Dos verds, armes enceses.

Moments després, una vegada que l'últim dels deu pilots hagués informat, el líder de l'esquadra va parlar.

-V-Espasa Set, estem sentint una estranya vibració pel teu comunicador.

Culpablement, la Lysa va congelar la seva cama dreta on era, disposada a evitar que rebotés.

-Ho sento, senyor -va dir ella-. Vaig haver de lligar en curt un braç descontrolat.

-Està segura que no va ser una cama descontrolada, Set? -La veu del líder de l'esquadra va sonar divertida.

La Lysa va tancar els ulls i es va mossegar la llengua per no deixar anar una maledicció. No replicaria. No li donaria a l'home més municions verbals. Va ignorar el feble riure que va sentir en la freqüència de l'esquadró.

Llavors hi va haver una nova veu.

-Salt a l’hiperespai completat. Tots els esquadrons, preparats per al llançament. Esquadró Punt De Càrrega, Llançadora Cels de Chandrilà, els primers de la cua.

Just davant de la posició de la Lysa, però enfosquida per les files d'interceptors Eta-5 davant d'ella i d'Ales-X davant d'ells, una fosca línia va aparèixer a terra i després es va eixamplar fins a esdevenir un badallant camp d'estrelles.

La Lysa va veure els Ales-X completar els seus procediments d'encesa, amb alguns d'ells activant els repulsors i surant un metre o dos per sobre del sòl de l'hangar. Va sentir una punxada d’irritació deguda al fet que l'esquadró Jedi fos el primer a sortir del Dodonna en aquesta operació, però la va forçar a desaparèixer.

El seu propi pare li havia dit: A través de tota la teva vida de pilot, pots haver d’enfrontar-te al fet que els pilots que utilitzen la Força seran capaços de reaccionar més ràpidament, apuntar amb més precisió, aconseguir els millors caces estel·lars i obtenir la major fama. Però aquells de nosaltres que no podem utilitzar la Força... bé, quan ens les arreglem per arribar al cim de la nostra professió, podem mirar als Jedi als ulls i recordar-nos a nosaltres mateixos que vam arribar allà sense suports.

El pensament la va tranquil·litzar. Va activar els seus repulsors amb una delicadesa i precisió que va haver impressionar a qualsevol Jedi mirant en la seva direcció (surà exactament a un metre del terra de l'hangar i sense moure’s) i va tornar la seva atenció a una última comprovació de les lectures dels seus instruments.

Els brocs dels Ales-X es van encendre i ells es van llançar cap endavant, enfonsant-se en un forat negre estrellat que portava cap a l'espai. Una rabassuda llançadora es va moure pesadament darrere d'ells.

-Esquadró VibroEspasa, llançament.

En el pont del Dodonna, l'almirall Klauskin estava dret prop dels finestrals del morro, abastant la vista i intentant conciliar-lo amb les paraules que el seu ajudant li deia.

A estribord penjava el món de Corèllia, apropant-se. Havien sortit de l'hiperespai sobre el costat nocturn, prou a prop perquè el planeta bloquegés el sol. Les naus pertanyents a l'operació que havien arribat apuntaven directes al planeta i havien executat una maniobra simultània cap a babord, girant en una òrbita alta i llançant-se cap al costat il·luminat pel sol del planeta.

A babord navegaven les dotzenes de naus capitals pertanyents a aquesta operació, creuers, transports, destructors i fragates, i fluint d'elles hi havia centenars de caces i vehicles de suport. Cada un d'ells navegava amb els llums de posició encesos. A baix, a Corèllia, tots els ulls es veurien atrets per la brillant bellesa de l'exèrcit de l'AG, cap a la fluïda formació en la qual la presència mateixa deia: No desafieu a l'autoritat més poderosa de la galàxia.

Klauskin va tornar a fixar la seva atenció en les paraules del seu ajudant, Fiav Fenn, una dona sullustana. Ella estava dient alguna cosa sobre la precisió del seu patró d'arribada, el qual aparentment havia estat complaentment dins dels paràmetres que ell havia fixat en les reunions de personal del dia previ. Suaument va negar amb el cap i va fer un gest amb la mà per deixar de banda l'assumpte.

-Resposta a terra? -va preguntar ell.

Ella va fer una pausa com si canviés de marxa.

-Cap fins ara.

-Cap? -Klauskin va arrufar el gest-. Quant fa que vam sortir de l’hiperespai?

-Quatre minuts trenta-vuit segons -va dir ella-. Trenta-nou, quaranta...

-Sí, sí.

Klauskin va parpellejar. Les forces armades corellianes havien de ser molt negligents per no tenir el seu primer esquadró de caces en l'aire després de quatre minuts i mig.

Llavors una altra flota va aparèixer de sobte.

Va veure el centelleig de les llums verdes de posició en la seva visió perifèrica del costat esquerre fins i tot mentre les alarmes d'amenaça del pont van començar a rugir. L'almirall va girar per mirar i es va quedar allà, petrificat.

Tan finament estirada com un vel, una formació de naus espacials ocupava ara l'espai entre la formació de Klauskin i tots els camins raonables per sortir de Corèllia.

Estava en el mateix curs de la flota d'en Klauskin, però en una òrbita més alta, amb els seus vehicles i naus viatjant molt més ràpides que les d’en Klauskin per mantenir la mateixa relació amb el món de baix i la flota d'en Klauskin que estava enmig.

Va ser conscient que la seva tripulació del pont estava parlant, cridant per sobre de les alarmes d'amenaça, seguint amb el seu treball. Les paraules s’anteposaven a la seva sorpresa.

-... En formació en el costat més allunyat de Crollia o Sorònia i va saltar...

-... Cap moviment hostil...

-... Comunicant entre ells mateixos, però no han establert comunicació amb nosaltres...

Klauskin finalment va tornar a obtenir el control de la seva veu.

-Apaguin les alarmes -va dir i la seva veu, en les seves pròpies oïdes, va sonar feble-. Ja sabem que hi són. Composició?

-Estic treballant en això -va dir el seu operador de sensors en cap-. No tenen res de la grandària de la classe del Dodonna, però tenen Defensors Estel·lars classe Estrident i un gran nombre de fragates, corbetes, llanxes patrulleres, canoneres i transports pesats. Principalment de Corèllian Engineering Corporation, per descomptat. Deuen haver pujat cada carcassa mig acabada, cada casc rovellat i cada nau d'esbarjo del sistema per haver muntat això.

Klauskin va somriure amb tristesa.

-No obstant, els nostres sensors no poden dir-nos quins són els cascos rovellats i quins els que tenen forma de nau de guerra, oi?

-No, senyor, no en aquesta distància. També comptem almenys una dotzena d'esquadrons de caces, possiblement més. Un grup molt al costat d'aquesta distància retornarà un senyal com una nau de mida mitjana. Sospitem que són principalment caces vells. A-9 i A-10 de Kuat, Correudols i diverses classes de caces TIE.

-Amb pilots corellians bojos als comandaments -va dir l'almirall.

-Sí, senyor.

La discreta ajudant d’en Klauskin, Fiav, va decidir ser menys discreta, caminant fins al costat del general.

-Senyor -va xiuxiuejar-, ha revisat les ordres per a l'operació?

-Revisat les ordres?

La ment d’en Klauskin es va quedar estranyament en blanc mentre considerava aquesta pregunta. Era un sentiment inquietant, especialment per a algú per a qui la decisió sempre havia estat el segell de la seva carrera.

Ah, aquest era el problema. La revisió de les ordres havia de ser emesa per permetre que la seva formació aconseguís els seus objectius malgrat la complicació que la formació corelliana representava. Però això era ara impossible. La meta primordial d'aquesta operació era utilitzar una demostració de força per induir por, temor i consternació entre els corellians.

Però ara no podia fer això. Ells havien igualat el seu primer moviment amb un moviment idèntic. En aquest punt, no podien ser atemorits per les forces reunides contra ells.

Podien ser derrotats... però una victòria sense sang estava fora de tota qüestió.

Ell havia fallat. Menys de cinc minuts en aquesta operació i hi havia fallat. Els seus processos de pensaments es van adherir en aquesta noció i no van poder lliurar-se d'ella.

-Ordres, senyor?

Klauskin va negar amb el cap.

-Continuï amb l'operació d'acord amb les ordres existents -va dir ell-. Torneu a desplegar la meitat dels nostres esquadrons de caces en posicions per escudar les naus capitals. No iniciïn accions hostils.

Ell va tornar la seva esquena a la flota corelliana i va mirar cap a la superfície del planeta, als brillants patrons semblants a estrelles de les ciutats de nit, al brillant arc de davant del costat diürn del món. Dèbilment, va ser conscient que les seves noves ordres no havien aconseguit molt i de segur que no ho aconseguirien si els corellians tenien més sorpreses per a ell.

Aquest era un problema que hauria de tractar. Es posaria just en això.

L'Esquadró VibroEspasa va ser llançat, un corrent que es movia típicament ràpida d'interceptors Eta-5. Mentre sortien de l'hangar de caces del flanc davanter de babord del Dodonna, la Lysa va veure els motors distants de l'Esquadró Punt de Càrrega d’en Luke Skywalker davant en la llunyania. Els Ales-X Jedi ja estaven bramant a la llunyania dirigint-se cap a l'atmosfera per a la seva missió, que començaria al costat diürn de Corèllia.

Llavors la Lysa va ser conscient de tots els llums verds de posició en el costat de babord en la distància. Es va tornar i va mirar.

-Líder, tenim un problema...

La seva veu es va barrejar amb altres, un sobtat murmuri d'alarma a través de la freqüència de l'esquadró.

-Mantinguin curs i velocitat. -La veu de Líder V-Espasa, com sempre, era calmada, tranquil·litzadora. Aquesta vegada, almenys, no s'estava en fotent-. Correcció. Quedin-se amb mi.

Amb això, Líder V-Espasa i la seva companya d'ala van girar i van donar la volta fins a gairebé per on havien vingut, dirigint-se de tornada cap al Dodonna però girant per apartar-se una mica del transport. Una vegada que van estar paral·lels al transport però a diversos quilòmetres de distància, ell els va dirigir de nou en un curs paral·lel al de la nau capital.

-Aquest és el nostre nou lloc -va dir ell-. Mantinguin els ulls oberts per a una possible acció agressiva per part dels corellians.

-Líder, aquí Set -va dir la Lysa-. Senyor, què simplement estiguin aquí no constitueix una acció agressiva?

-Probablement ells s'estiguin fent la mateixa pregunta sobre nosaltres, Set. I la resposta a les dues preguntes és sí.

-Gràcies, senyor.

La cama de la Lysa va començar a tremolar de nou. Aquesta vegada no es va preocupar d'intentar controlar-la.

Següent