Traïció (XXVII)

Anterior

CAPÍTOL 27

CORÈLLIA

Rugint a velocitats tremendes al llarg de l'avinguda, amb alts edificis espurnejant a banda i banda tan ràpidament que no podia registrar els detalls dels seus colors, molt menys dels seus dissenys, en Han va mantenir la seva atenció centrada en el vehicle just davant del seu. Era un disc negre amb tres obertures ferotges, els tubs dels impulsors, apuntant cap a ell: la cua d'un bombarder Corellià YT-5100 classe Crit just igual que el seu. Li cabrejava que el bombarder d’en Wedge fora primer, era un estat innatural de les coses i ell planejava corregir-ho tan aviat com fos possible.

Foc làser centellejà sobre la seva cabina procedent de davant i la pantalla del monitor que mostrava les dades de l'estat del seu escut es va posar en vermell en la seva visió perifèrica, senyal que el seu Crit havia estat assolit. Però no hi havia hagut cap tremolor, així que l'impacte havia d'haver estat rebotat. Va veure al Crit d’en Wedge moure’s i lliscar cap a un costat només una mica, una reeixida oferta per reduir la quantitat de foc làser que convergia sobre ell des de davant. Això, es va adonar en Han, era la seva clau per posar-se al front.

Va veure una altra sèrie de centelleigs vermells venint des de davant, foc làser més concentrat, i estimà que l'andanada més densa de foc s'estava movent cap als Crits des del costat de babord. Ell no va virar, però va augmentar els seus impulsors.

Wedge va virar, lliscant d'un costat a un altre de nou per evitar la pitjor part del foc, i l'acceleració perfectament cronometrada d’en Han li portà fins al costat del bombarder d’en Wedge i després just davant d'ell. Han es va ficar en l'andanada de foc més gruixuda i el monitor del seu escut centellejà alarmantment brillant... però ell era al davant.

I davant d'ell, massa a prop, hi havia la muntanya grisa i artificial del Complex d'Apartaments Terkury, l'edifici sota el qual se suposava que havia volar en menys d'un segon...

Va prémer el gallet de la seva primera càrrega de míssils d'impacte, sabent que era massa tard perquè els míssils impactessin al carrer i aclarissin la runa. Va pensar de separar-se, d’anar cap al cel, una tàctica suïcida, considerant els emplaçaments de làsers i les naus perseguidores de l'Aliança Galàctica que podrien disparar-li, però no tan suïcida com solcar el costat d'aquest edifici... Però hi va haver un centelleig groc al seu costat d'estribord mentre els míssils d’en Wedge, ja llançats, passaven cap endavant i s'enfonsaven en el lloc correcte de l'avinguda. El carrer va ser reemplaçat sobtadament per un núvol en expansió de runa, pols i flames.

Han es va llançar cap al lloc just sota el centre de la nau.

Estaria volant a cegues durant un segon o dos, però coneixia les distàncies, els abastos, les profunditats. Va esperar una fracció de segon, fins que les seves entranyes li van dir que havia d'estar sota el nivell del carrer. Llavors es va anivellar i va disparar el seu segon grup de míssils.

Va travessar el primer núvol. A tot el seu voltant hi havia pilars de suport de duracret i l'ampla extensió dels hangars subterranis buits. A les fosques, aquests trets es presentaven en tons de blau a les pantalles superiors al finestral davant seu.

Llavors els seus míssils van aconseguir el blanc i la paret directament davant seu va detonar en un segon núvol. Ell la va travessar i va pujar, confiant en els seus instints i en el temps...

I allà sobre ell hi havia el cel, tintat per la presència dels escuts militars.

-Deixant caure la càrrega del principi -va dir i va prémer els botons que llançarien la dotzena de droides marcadors d'objectius per la seva badia de bombes.

Hi va haver un estrany ressò de les seves paraules i es va adonar que el ressò era la veu d’en Wedge. Wedge havia deixat caure la seva pròpia càrrega d'artilleria i havia anunciat el fet en el mateix moment exacte en què ho havia fet en Han.

El finestral es va tornar negre. La vibració del Crit i la sensació de moviment van cessar. La cabina es va il·luminar durant un moment per les brillantors de les diverses pantalles. En Han no havia mirat a cap durant la missió. Llavors una llum més brillant que venia de darrere d'ell va il·luminar l'espai mentre l'escotilla d'accés del simulador es va obrir.

En Han va sospirar i va utilitzar els graons de metall per sobre del seu cap per tornar a sortir del simulador fins al corredor feblement il·luminat. Hi havia una altra escotilla d'accés, idèntica a la seva, a uns quants metres a la seva dreta i dues més a la seva esquerra. Wedge Antilles estava dret al costat d'una d'elles, vestit, com Han, amb l'estilitzat vestit de vol verd i negre i el casc d'un pilot de Crit i ja estava tancant la seva escotilla.

Els trets d’en Wedge estaven enterament enfosquits pel visor tintat que li cobria tota la cara del seu casc, però se’l va aixecar per mirar al Han.

-No has d'estar en primera línia, ja saps -va dir-. La missió no depèn d'això.

En Han va rotar el seu casc un quart de volta i l'hi va prendre. Li va oferir a Wedge el seu somriure més insofrible, el qual, de tant en tant, duia a la Leia a la vora de la violència.

-Segur que sí.

L'expressió d’en Wedge era implacable.

-Et vas adonar de la part on maniobrar per aconseguir la posició va causar que fallessis a la teva finestra de llançament de míssils? Recordes això?

-Em vas cobrir molt bé -va dir en Han-. Demostres ser una gran promesa com a pilot. Hauries de considerar fer carrera en l'exèrcit.

Malgrat tot, Wedge va somriure breument.

-Tu necessites considerar treballar com un jugador d'equip.

Es va treure el seu propi casc.

-Sóc un jugador d'equip -va protestar en Han-. Mentre la resta de l'equip es quedi darrere meu.

-Les teves tàctiques de vol m’alarmen...

-Ooh, el general Antilles està alarmat...

-Perquè si acabes com una fina capa vermella a la superfície de Tralus, la Leia em perseguirà fins a la fi dels meus dies, que podrien ser un o dos si ella s'enfada prou.

En Han va assentir.

-Això és en realitat una bona raó. Et recomano que em mantinguis amb vida.

-Antilles! -Aquesta era una nova veu, elevada en un crit provinent del costat més allunyat de la sala del simulador... i la veu era angoixantment semblant a la d’en Han-. On està?

La veu s'estava acostant. El que parlava era just a la volta de la cantonada.

Els ulls d’en Wedge es van obrir molt i Han va saber que la seva pròpia expressió era semblant a la d'ell. Aquesta era la veu d’en Thrackan Sal-Solo, que no sabia que en Han era part d'aquesta missió... o que en Han i la Leia estaven fins i tot a Corèllia.

En Han mirà fanàticament d'un costat a l'altre, però el corredor amb els simuladors dels Crits era un carreró sense sortida.

Wedge va fer un gest com per posar-se el casc. Han ho va fer i va tancar el visor. Un moment després, Sal-Solo va girar la cantonada per enfrontar-se a ells. Darrere seu, trotant per arribar-hi, hi havia quatre guàrdies de SegCor. Un moment després, els últims elements del seu seguici, dos droides de combat CYV, van girar la cantonada.

Sal-Solo es va posar les mans als malucs, un gest d'impaciència agressiva.

-I bé?

Wedge li va dirigir una mirada despreocupada.

-I bé, què?

-Com va l'entrenament de la missió?

-Va molt bé. Acabem de completar la tercera de tres simulacions consecutives amb èxit amb el nivell de dificultat anticipada. Demà, començarem a augmentar el nivell de dificultat fins a extrems irraonables.

-Bé, bé. Això és el que pensava. Només estava veient les dades visuals dels simuladors a la sala de control. –Sal-Solo mirà al Han-. Qui és aquest?

-Ministre de Guerra Thrackan Sal-Solo, permeteu-me presentar-li al meu company de missió, Aalos Noorg. Aalos va passar la major part de la seva carrera en el Sector Corporatiu, pilotant en missions mercenàries corporatives, fins que la crisi aquí el va convèncer de venir a casa. Aalos, traguem-nos el casc.

Han va posar les seves mans en el seu casc i va intentar rotar-lo dins el coll del seu vestit, però en realitat no va exercir cap força.

Naturalment, aquest no es va moure. Ell ho intentà de nou, i llavors, aparentant desesperació, va passar als moviments d'intentar obrir el visor del seu casc. Aquest, també, va romandre obstinadament tancat.

-Cascos de prototips -va dir en Wedge-. Òbviament necessiten treballar per solucionar alguns dels problemes del sistema.

-Òbviament -va repetir Sal-Solo.

Han es va girar i va colpejar el seu casc diverses vegades contra el costat del simulador i llavors va començar de nou. No obstant això, el casc i el visor van romandre al seu lloc.

-No hi fa res, no importa. –Sal-Solo es va acostar i va estendre la seva mà-. És bo conèixer a un patriota.

En Han va estrènyer la seva mà.

-Li dono les gràcies als poders que siguin que el meu casc estigui enganxat, perquè manté la teva pudor lluny del meu nas -va dir, parlant en una veu baixa i murmurant de manera que les seves paraules no sortissin distintivament.

Sal-Solo li va dirigir a Wedge una mirada confusa.

-Què ha dit?

-Vol donar-li les gràcies a vostè i a la seva sort, perquè ell mai va somiar rebre aquesta missió.

-Ah. No hi ha de què.

-I m'agradaria encadenar-te a un bantha i arrossegar-te durant cinquanta quilòmetres de flors dard i plantes menjadores de carn fins que siguis només una taca -va afegir en Han.

Wedge es va aclarir la gola.

-Aalos, intenti no ser tan efusiu amb les seves lloances. El Cap d'Estat creurà que està intentant adular-lo.

-El que ell diu no importa. –Sal-Solo li va donar al Han uns copets a l'esquena-. El que importa és una missió reeixida. Continuïn amb la bona feina.

Es va girar i es va allunyar a grans gambades tan ràpidament com havia vingut, amb la seva escorta donant-se pressa per atrapar-lo.

Quan un distant Whoosh i el cessament de les petjades van assenyalar que Sal-Solo i el seu seguici havien deixat la sala, en Han va tornar a llevar-se el casc.

-Això -va dir en Wedge- va estar a prop.

-Massa a prop.

-Per celebrar el nostre escapament per un marge tan estret, prenguem una copa.

-Dues copes.

CIUTAT LORRD, LORRD

Ben va ser despertat per algú que li sacsejava el peu. Ressentit, va obrir un ull per veure a Jacen dempeus als peus del seu llit.

-Hora d'aixecar-se -va dir en Jacen.

-Estic despert.

-Vesteix-te i agafa les teves coses.

Ben se le va manegar per obrir el seu altre ull. Es va asseure.

-La doctora Rotham ha traduït més borles? -va preguntar.

-No. Tenim una altra situació on han demanat ajuda Jedi.

-Oh. -Ben es va concentrar en fer que el seu cervell funcionés correctament-. Espero que no em volin aquesta vegada.

-Em volaran una altra vegada, oi? -va dir en Ben.

Jacen va assentir absentment.

-Probablement.

Estaven fora de les vores informes i incerts de la multitud en el perímetre de l'ampla plaça. El duracret de la superfície de la plaça estava incrustat amb pedretes polides de riu, convertint la superfície en estèticament agradable i artificialment natural i fins i tot en aquesta distància estava enfosquida per l'aigua.

A la banda més allunyada de la plaça, just davant l'Acadèmia de Lorrd d'Estudis Aquàtics, hi havia un enorme aquari de transpariacer. Havia estat precisament dissenyat per semblar exactament com la classe d'aquari trobat a la sala de qualsevol grup d'habitacions, o al dormitori de qualsevol nen curiós, però tenia la mida d'una residència privada de tres pisos. Una família quarren o Mon Calamari podria haver estat feliç allà, si els seus membres haguessin tingut una vena exhibicionista. Unes escales i un petit ascensor obert estaven fixats a la paret sud més estreta i allargada, al llarg de la seva part alta hi havia una poderosa biga de duracer que suportava el pes de l'aparell per al condicionador d'aigua i l'equip de monitorització.

L'aigua havia estat treta del contenidor gegant, d'aquí el líquid enfosquint la plaça des d'una considerable distància al seu voltant. En el fons de l'aquari, al seu interior, hi havia la silueta del centre de la ciutat de Ciutat Lorrd, incloent l'edifici més prominent de l'administració de la universitat, estilitzada com una torre blanca i l'edifici de l'assemblea de benvinguda dels estudiants. Apinyats entre aquests edificis, ensopegant entre les pedres de colors, la grava i les formes de vida aquàtiques que s'estaven morint i s'amuntegaven en el fons de l'aquari, hi havia representants de moltes espècies. Ben va veure humans, bothans, Mon Calamari i verpins entre ells.

Tots ells prestaven una atenció gran i temorosa a l’ésser que ara era a la cantonada sud-est de l'aquari.

Era un humà, enorme, de dos metres d'alt i almenys 150 quilos, dels quals una part significativa eren músculs.

Tenia els cabells, el bigoti i la barba foscos, curts però amb un estil elegant, com si es veiés a si mateix com un pirata espacial d'una holosèrie per a nens. Portava diverses vestidures fosques. A la mà esquerra portava una pistola làser i en la seva dreta, algun objecte més petit que els Jedi no van poder distingir.

També portava a un home humà. Lligat a la seva esquena per una sèrie de bandes de cinta adhesiva hi havia un home de pell fosca i edat mitjana, d'alçada normal. Estava lligat a l'home més gran esquena contra esquena, de manera que miraven a direccions oposades.

-Aquest home -va dir la Nelani- està òbviament boig.

D'acord amb els testimonis, unes quantes hores abans l'aquari havia estat ple d'aigua i les formes de vida aquàtiques ocupant-se dels seus assumptes habituals de nedar ociosament o menjar-se els uns als altres. Llavors un grup de treballadors o sequaços havia arribat, liderats per l'home gran. Mentre que alguns d'ells obrien obertures d'emergència de l'aquari, vessant la seva aigua a través de la plaça, altres havien envoltat als visitants del museu que era part de l'acadèmia, els havien portat fins allà i els havien forçat a pujar per les escales i a saltar dins l'aigua abans que massa s'hagués vessat. Allà havien flotat, espantats i infeliços, mentre que els sequaços havien lligat un últim ostatge a l'esquena del líder i després havien fugit. Una vegada que les Forces de Seguretat de Lorrd havien començat a arribar, el captor havia saltat i havia surat juntament amb els altres fins que l'aigua havia arribat al nivell del sòl en l'aquari.

-Què sabem d’aquest? -va preguntar la Nelani.

El tinent Samran, a un parell de metres de distància, dirigint les activitats dels seus oficials de seguretat pel comunicador, la va mirar i va negar amb el cap.

-No sabem qui és. Quan parlin amb ell, facin-nos el favor de descobrir-ho... Sabem que li va donar la seva freqüència de comunicador a un dels nostres oficials.

Va sostenir un tros de plastifí, que Ben va agafar. Ben va començar a canviar el seu comunicador cap a la freqüència escrita allà.

-També clama que hi ha explosius col·locats entre la seva esquena i la del seu ostatge -va continuar Samran-. La cosa a la mà dreta se suposa que és un aparell detonador. Oh, i vol parlar amb la mascota Jedi de Lorrd. -Li va dirigir a la Nelani una mirada de disculpa-. Les seves paraules, senyora, no les meves.

-I tant.

-Ha tingut una mica de sort seguint als seus homes? -va preguntar en Jacen.

Samran va negar amb el cap.

-Tots estaven vestits amb simples robes negres i màscares elàstiques. Quan van marxar, podrien haver-se barrejat amb les multituds en els carrers o en qualsevol de les diverses dotzenes d'edificis públics. Podrien estar en qualsevol lloc.

Va fer un gest cap a la vora proper de la multitud.

-Crec -va dir en Jacen a la Nelani- que aquesta vegada exerciré les meves prerrogatives de tenir més experiència i parlaré amb l'home primer.

-Només recorda que aquesta vegada no pots fer-lo explotar sense prendre una vida innocent -li va dir ella.

-Anem.

Jacen va liderar als altres Jedi en la llarga caminada a través de la plaça buida. Mentre caminaven, Ben va agafar el comunicador d’en Jacen i també el va ajustar a la freqüència del segrestador.

Estaven només a vint metres de la imponent paret de plastiacer de l'aquari quan van veure moure’s els llavis del captor. Els comunicadors d’en Jacen i Ben els van portar les seves paraules.

-Hola, Jedi.

Jacen es va aturar i els altres dos es van parar darrere seu.

-Diria bon dia -va dir en Jacen-, excepte que ha evitat que sigui un bon dia per a diverses persones. Inclòs jo. Estava ansiós per dormir fins tard.

El captor va girar per mirar als seus captius. Ho va fer aparentment sense ni tan sols adonar-se del pes de l'home lligat a l'esquena. Els Jedi van poder veure breument al seu captiu, un home calb amb la por a la cara, abans que el captor tornés a girar per mirar-los.

-Estaven avorrits -va dir el captor-. Altrament, per què estarien aquí? Ara no estan avorrits. Podran parlar d'aquest dia durant la resta de les seves vides. Els estic fent un favor, permetent-los aguerrir-se a la vista de la meva importància transitòria.

-Crític literari -va dir la Nelani.

Les celles del captor van pujar.

-En realitat, la meva educació va ser en el camp literari. Sincretització literària, el procés pel qual els cicles de la història popular de diferents mons apareixen, amb els seus personatges arquetípics tornant-se unificats, mentre els mons individuals entraven a la comunitat galàctica. Així que la crítica literària és part de la meva professió, sí.

-Sembla més un professional de la lluita -va dir en Ben.

El captor va semblar encantat.

-Probablement hauria d'haver estat. Hauria obtingut més plaer a la meva vida.

-Quin és el seu nom? -va preguntar en Jacen.

-Sóc el doctor Movac Àrisster. De Ciutat Lorrd, amb càrrec vitalici a la Universitat Pangalàctica d'Estudis Culturals.

-Jo sóc Jacen. Aquesta és Nelani i aquest és Ben. Ha indicat que volia parlar amb Jedi. Va ser així perquè algú li ho va suggerir?

-Sí. -Àrisster va semblar no estar preocupat perquè Jacen hagués endevinat el seu secret-. La part més remarcable és qui va ser. Alguna vegada ha sentit parlar d’Aayla Secura?

Jacen va assentir. S'havia topat amb el nom en diverses ocasions, en els seus primers estudis a l'Acadèmia Jedi i subseqüentment en els seus viatges a mons que havia visitat.

Però aparentment Ben i Nelani no estaven familiaritzats amb ell. Àrisster es va tornar més cap a ells.

-Era una Mestra Jedi al final de l'Antiga República. S'al·lega que va ser assassinada per les tropes clon com tants del vostre Orde en aquella època. Era una twi'lek blava i els holos que han sobreviscut d'ella la mostren com bella de cara i forma. Bé, en la seva carrera, va beneficiar a la gent de molts mons i va entrar en els cicles folklòrics de diverses cultures primitives, on sovint apareixia amb les figures històriques locals o personatges de deesses. -Àrisster va perdre la seva concentració per un moment, mirant a la distància-. Fins i tot avui, els immigrants educats d'aquestes cultures escriuran cicles ficticis sobre ella, alguns d'ells sorprenentment luxuriosos.

Va retornar la seva atenció als Jedi.

-Digui'm, Jacen, fa la gent el mateix amb vostè? Escriuen històries sobre vostè i el comparen amb impossibles companys romàntics?

Jacen va ignorar la pregunta.

-Aayla Secura li va dir que fes això?

-No. -Àrisster va negar amb el cap tan vehementment que va sacsejar l'home lligat a ell-. Jo vaig triar fer això. Llavors Aayla Secura, o més aviat algú amb la seva forma, va venir fins a mi i va suggerir que portés als Jedi per xerrar.

Jacen li va dirigir una mirada perplexa.

-Amb quin propòsit?

-Per entrar al cicle de la seva història, per descomptat. Jo sóc un ningú i m'estic morint. En sis mesos, càncers incurables en els pulmons i altres òrgans, probablement causats per la radiació d'una fissura que vaig experimentar en un viatge fa molts anys, em mataran. Ningú mai sentirà parlar de mi. Excepte que ara tinc una petita pista de la immortalitat literària com a home, un home humà normal sense perícia en el combat o habilitats en la Força, que va derrotar a un Jedi.

Àrisster es va inclinar per acostar-se al transpariacer, mirant intensament a Jacen.

-Vull donar-li les gràcies per ser aquí. Estic segur que la Nelani és una Cavaller Jedi competent i lleial, però no és famosa. El cicle d’en Jacen Solo serà un millor al d'estar fixat.

-Derrotar-me, com?

-En negar-li un final feliç. -Àrisster va anar de content fins a gairebé disculpar-se -. Aquest aparell a la mà dreta és el detonador de la bomba lligada a la meva esquena. Pel que aquí no em refereixo a Haxan, sinó l'autèntic explosiu col·locat entre els nostres cossos. Si deixo anar el detonador, explota. I si està considerant utilitzar els seus poders Jedi per agafar la meva mà, bé, massa pressió i explota. Altres coses el faran esclatar.

»Paraules claus que podria dir. Un silenci massa llarg entre les paraules claus que se suposa que he de dir. Una tecla pressionada en un quadern de dades o un senyal làser enviat per aliats que estan vigilant aquests esdeveniments.

-Ser famós no li farà cap bé si és mort -va dir en Ben.

-És veritat. Però és una cosa que sempre vaig voler i moriré sabent que ho he aconseguit. Parlaré amb vostès fins que es convencin no em poden aturar. Utilitzaran trucs mentals Jedi, als que ja sé que sóc immune, o altres tècniques, que no funcionaran. Llavors em col·locaré enmig d'aquesta multitud de turistes humits, espantats i fent olor de peix i em detonaré a mi mateix.

-Això és egoista -va dir la Nelani-. Destructivament i cruelment egoista.

Àrisster va esbufegar, divertit.

-Totes les decisions són egoistes. La seva de convertir-se en Jedi? Probablement està basada en el seu desig de «millorar la galàxia», que és només una altra manera de dir «imposar la seva idea del que està bé sobre gent que no està d'acord amb vostè».

-Què passa si li prometo fer-lo famós? -va dir en Jacen-. Li donaria la meva paraula. El portaria amb mi com un company i el posaria en situació perillosa rere de situació perillosa. Cregui’m, no duraria sis mesos en aquesta classe de circumstàncies i podria en realitat fer alguna cosa bona abans de morir.

Àrisster va parpellejar en direcció a ell, òbviament agafat amb la guàrdia baixa.

-No havia considerat això. Però... no.

-Per què no?

-Bé, podria estar mentint. Els Jedi menteixen. També la malaltia podria matar-me abans, abans que veiés una mica d'acció. I tercer, com un company, merament seria una nota a peu de pàgina i podria ser oblidat trivialment. D'aquesta manera, estaré fermament unit a qualsevol recompte de la seva carrera.

-Ja veig.

Jacen es va quedar en silenci, considerant-lo acuradament.

Ben va poder sentir una pena, una solemnitat creixent dins d’en Jacen. El seu mentor no estava fent res per ocultar-la i fluïa d'ell a través de la Força. Això va fer que en Ben s'estremís i va creuar els seus braços com si ho fes contra un vent fred.

-Au, si us plau. -Àrisster mirà a Jacen fixament per reprendre’l -. No hi pot haver abandonat ja. No ha intentat cap truc, almenys que aquesta oferta del company fos un truc, i no ha pregat.

-No he abandonat -va dir en Jacen. Hi havia una feble tristesa en la seva veu-. Puc parlar amb el seu captiu, si us plau?

-I tant.

Servicialment, Àrisster es va girar, tornant a l'altre home perquè s'enfrontés al Jedi. L'home estava pàl·lid i semblava com si estigués a punt de vomitar.

-El seu nom és Haxan? -va preguntar en Jacen.

-Sí, Serom Haxan.

-Ho sento moltíssim, Serom.

Jacen va començar a retrocedir allunyant-se de l'aquari.

Ben i Nelani també van retrocedir, mantenint el pas amb Jacen.

-Què estàs fent? -va preguntar la Nelani.

-El que he de fer.

Havien donat mitja dotzena de passos abans que Àrisster se n'adonés. Àrisster es va girar per enfrontar-s'hi.

-Què estan fent? -va preguntar.

-Col·locar-nos al que espero que sigui una distància segura -va dir en Jacen.

Àrisster es va quedar allà, transfigurat, durant un llarg moment, prou llarg perquè els Jedi donessin una altra mitja dotzena de passos cap enrere. Llavors es va tornar com per carregar contra els altres captius.

Jacen va allargar el braç amb la mà oberta i la va estrènyer en un puny.

Àrisster i Haxan van desaparèixer, embolicats en una deforme bola de foc.

El foc i el fum van omplir l'aquari i el cruixit de l'explosió va rodar per la plaça. Però, confinada com estava per les parets de transpariacer de l'aquari, va fer molt menys mal a les orelles d’en Ben que la detonació de l'espaiport.

I el transpariacer va aguantar. La paret propera es corbà cap a fora lleugerament sota la força de l'explosió, però les altres tres merament es van distorsionar durant un moment abans de tornar a les seves formes apropiades i la major part de la força de l'explosió va ser canalitzada cap amunt.

Immediatament els Jedi van carregar cap endavant altra vegada, per sobre de la paret de transpariacer i van intentar veure a través del fum que es feia fosc al contingut del tanc. Però el fum ja era fi i s'estava elevant, i ells van poder veure a homes i dones començant a sortir d'entre les danyades ruïnes de la reproducció del centre de la ciutat de Lorrd. Cap d'ells semblava estar malferit. Ben va veure fum a les cares i una mica de sang de la grava trencada.

-Equips d'emergència! -va cridar la Nelani, fent gestos cap a Samran i els seus agents-. Pugin aquí dalt!

Els equips d'emergència van utilitzar un muntacàrregues portàtil per baixar als metges al tanc i començar a treure els ostatges de l’Àrisster des del terra. Cap es va aventurar a prop de la terrible taca de sang que representava la major part del que quedava de l’Àrisster i Haxan.

Mentrestant, a metres de distància, Ben va escoltar a la Nelani i Jacen discutir de nou.

-Estàs boig? -va preguntar la Nelani-. No vam explorar ni una sola opció a part de la teva oferta de Et convertiré en el meu company.

-No hi havia opcions -va dir en Jacen-. Ell tenia raó. Hi havia guanyat. L'única cosa que podíem fer era limitar l'abast de la seva victòria. Això vol dir limitar-se a una vida en lloc de diverses.

-No ho saps. No intentem...

-Vas poder sentir la seva determinació, la seva fortalesa. -El to d’en Jacen la va fer estremir-se -. Hi havia decidit morir avui. Quan un decideix morir, és difícil dissuadir-lo.

-Haxan no havia decidit morir.

-És veritat. Però anava a fer-ho, sense importar el que nosaltres féssim.

-No...

-Per a què era la pistola làser, Nelani?

Això la va aturar.

-Què?

-La pistola làser que sostenia. Per a què era?

-Per imposar obediència?

Jacen va negar amb el cap.

-Tenia la bomba per això. La bomba era tot el que necessitava i ell ho sabia. Així que per a què era la pistola làser?

-Per a què creus tu que era?

-Per disparar-li als ostatges, un a un, mentre la tarda passava. Per disparar i riure’s de nosaltres per la nostra indefensió.

Ella ho va considerar.

-Potser.

-Definitivament. I amb el primer a qui disparés, la nostra pèrdua, el nostre error, hauria estat ja igual al que eventualment ens enfrontem ara: una vida innocent. Amb dos trets, estaríem pitjor del que estem ara. I així.

Ella el va mirar durant un llarg moment i Ben va poder veure en la seva expressió una tràgica màscara de decepció i desil·lusió.

-Jacen, tens un bon argument per tot el que fas. Però les entranyes em diuen que estàs ho fent malament.

-Les teves entranyes o la Força?

-Les meves entranyes.

-Què et diu la Força?

-Res. La Força no em diu res sobre el que acaba de passar.

-Llavors no era l'elecció equivocada.

Jacen es va tornar per dirigir-se de nou cap al lliscant Jedi.

Següent