Traïció (XXV)

Anterior

CAPÍTOL 25

CIUTAT LORRD, LORRD

Ella era alta i esvelta, amb els cabells llargs i negres en una cua de cavall flotant. Ben la va veure primer des de la cabina de la llançadora d’en Jacen mentre el vehicle baixava sobre els repulsors. La dona no era ni distintiva ni interessant en aquell moment, merament una figura en les ombres inclinant-se, amb els braços creuats, contra la paret de l'hangar.

Però una vegada que van estar a terra, llestos per sortir i baixar per la rampa d'entrada, ella va sortir a grans gambades de les ombres i Ben de sobte la va trobar realment molt interessant. Les seves robes, una combinació de verd i groc torrat no vista molt comunament en un Jedi, estaven confeccionades per a ella, afavorint la seva figura i el seu somriure de boca ampla era una celebració que convidava a tots els que la veien a unir-s'hi.

Tristament, el sobtat interès d’en Ben era d'una sola direcció. Ella va caminar ràpidament fins a la base de la rampa, amb la seva atenció fixa en Jacen, amb la seva mà estesa cap al Jedi adult.

-Jacen! -va dir ella-. És bo veure't.

Jacen arribà al final de la rampa i va agafar la seva mà, però no la va atreure fins a una abraçada, ni tan sols l'abraçada cordial dels vells amics, encara que el llenguatge corporal d'ella, fins i tot per a l’inexpert ull d’en Ben, suggeria que això era el que ella esperava.

-Nelani -va dir en Jacen-. Quan vaig sentir que eres la Jedi assignada al post de Lorrd, que series qui es trobés amb nosaltres, em vaig alegrar...

-De veritat?

-Em vaig alegrar d'adonar-me que havies passat les teves proves i se t'havia facultat completament com una Cavaller Jedi -va continuar ell-. Enhorabona.

El somriure d'ella va decaure lleugerament.

-Gràcies. -Ella va deixar anar la seva mà i la seva atenció finalment es va tornar cap a Ben-. I aquest ha de ser Ben Skywalker.

Ben es va quedar dret en silenci. No és que no volgués dir res. Era només que tot el seu vocabulari, incloent algunes paraules de juraments escollits en rodià i huttès per les que havia sofert grans dolors per memoritzar, simplement s'havien esvaït. Es va preguntar on estarien.

La Nelani li va llançar una mirada preocupada a Jacen.

-Parla?

El vocabulari d’en Ben va tornar de sobte.

-Estàs sent condescendent -va dir ell.

Absentment ella li va regirar el pèl.

-I tant que no. Només m'has sorprès durant un moment. -Ella va tornar la seva atenció a Jacen-. Així que què vols fer primer? Instal·lar-vos en les vostres sales en el post?

Ella va fer un gest cap a la sortida de l'hangar i després els va portar en aquesta direcció.

-Has investigat l'assumpte pel qual em vaig comunicar amb tu? -va preguntar Jacen.

Ben es va col·locar darrere d'ells, aixafant el seu pèl furiosament.

-Sí, i he trobat un contacte que sembla saber alguna cosa sobre les teves borles, una tal doctora Heilan Rotham. L'escriptura tàctil i els mètodes d'enregistrament són la seva especialitat...

L'oficina de la doctora Rotham, que també eren les seves habitacions, estava en el nivell del sòl d'un edifici de la universitat construït de maons de duracret i fustes falses i després còmodament envellit durant un parell de segles. Les parets dels corredors i cambres eren fosques, o tranquil·litzants o en ombres i amenaçadores, depenent de l'actitud d'un cap a aquestes coses, i tan ombrívols que li semblava a Ben que podrien empassar-se tot l’humor.

No és que a les sales de l'oficina, les parets fossin fàcils de veure. Les prestatgeries omplien l'habitació, mostrant llibres, pergamins, estatuetes d'homes i dones d'estranyes formes de moltes espècies, rodets de cordes nuades irregularment i petites caixes de fusta amb tapes unides per frontisses.

Va mirar la taula on la doctora Rotham estava asseguda amb Jacen i Nelani. La doctora Rotham era una dona humana, diminuta i anciana. El seu pèl era blanc i fi. La seva pell era pàl·lida, traçada per venes blaves, i gairebé transparent. Portava una pesada capa marró, fins i tot encara que en Ben trobava que la temperatura en aquestes habitacions era a la part càlida, i els seus ulls eren d'un blau penetrant que no estaven ennuvolats per l'edat. Estava asseguda en una cadira autopropulsada, una cosa amb rodes amb una pesada carcassa interior que suggeria que estava equipada amb repulsors de curt abast. Ella sostenia la massa de les borles d’en Jacen davant els seus ulls, escrutant-les des d'una distància de només quatre o cinc centímetres.

-Té moltes coses aquí -va dir en Ben.

-Les tinc, oi? -va dir la doctora Rotham sense mirar-lo -. I el que és remarcable és que cada dada que pot ser derivada d'aquests objectes ha estat gravada a la memòria de la meva oficina des dels meus quaderns de dades, en el sistema d'ordinadors de Lorrd i en els ordinadors de qualsevol persona que mai hagi preguntat per ells.

Ben va fer una altra ullada al voltant dels extensos grups de prestatgeries.

-Però si estan tots gravats, per què manté les coses originals? Ocupen molt lloc.

-Una pregunta raonable d'un Jedi, que ha de viatjar sovint i amb poc equipatge. Però has de recordar que hi ha una tremenda diferència entre una cosa i el coneixement d'una cosa. Per exemple, pensa en el teu millor amic. Preferiries tenir al teu millor amic o un quadern de dades ple de coneixement sobre ell?

Ben ho va considerar. No volia donar-li la resposta òbvia i «correcta», semblava com una derrota.

-Aquesta és una bona pregunta -va dir al seu lloc.

Era una resposta que havia sentit als adults oferir moltes vegades, una que ell sospitava que ells feien servir en qualsevol moment en què no podien pensar en res millor a dir.

Jacen va riure per sota el nas i la doctora Rotham no va continuar amb la seva pregunta. Ben va concloure que havia aguantat sol.

-Aquesta -Va dir la doctora Rotham- és definitivament bith, un mètode de gravació d'una raça d'una illa aïllada, els aalagar, que van inventar un estil de nusos com a mitjà de gravar les genealogies: «el cordó dels ancestres». Més tard la tècnica es va expandir per permetre la gravació de pensaments i asseveracions. Traduïda a grans trets, significa «Ell arruïnarà a aquells que deneguen justícia».

La Nelani va arrufar les celles.

-Això és... curiosament sinistre.

-Per què? -va preguntar en Jacen.

-Sí -va dir en Ben-. Els Jedi fan això tot el temps. Arruïnar a aquells que deneguen justícia.

La Nelani va negar amb el cap.

-La ruïna és de vegades un resultat del que fem. Però no és normalment la meta. La ruïna com a meta sona a venjança. No és un tret adequat per a un Jedi.

Ben va creuar la mirada amb Jacen, demanant silenciosament una confirmació a l'asseveració de la Nelani. Jacen va arronsar les espatlles de manera poc servicial.

-Estic segura que puc traduir moltes de les altres -va continuar la doctora Rotham-. Encara que, atès que totes semblen estar separades dels seus contextos culturals, com de precises que aquestes traduccions siguin d'alguna manera està en l'aire. Potser es proporcionin context unes a les altres. Si és així, això serà útil.

Jacen va assentir.

-Agrairia qualsevol cosa que pogués dir-nos.

Mentre ell parlava, Nelani xiulava. O, més aviat, una cosa en la seva persona va xiular. Ella es va afanyar a col·locar-se un petit comunicador mans lliures a la part posterior de la seva orella dreta.

Va treure part de l'aparell i d’aquest va girar cap a fora, una petita bola negra, per baixar i corbar-se suaument a la comissura de la seva boca, suspesa per un cable negre tan fi com per ser invisible.

-Nelani Dinn –Va dir ella.

Després d'uns quants moments d'escoltar, Nelani va arrufar les celles.

-Va dir per què un Jedi? -Va fer una pausa, inclinant el cap cap a un costat-. I creu que és creïble...? Sí, estaré just allà... en al voltant de deu minuts. Tallo. -Ella va empènyer el micròfon corbat altra vegada sota la seva orella i es va aixecar-. Em disculpo per escapar-me, però me n'he d'anar.

-Una emergència? -va preguntar en Jacen.

-Sí. Alguna classe de llunàtic en un caça amenaçant amb llançar míssils si no se li permet parlar amb un Jedi.

-Tinc la impressió que li portarà algun temps a la doctora Rotham completar algunes traduccions més. -Jacen va mirar la dona gran a la recerca d'una confirmació i amb el seu assentiment es va aixecar-. Aniré amb tu.

-Seràs benvingut -va dir la Nelani.

Era una estranya situació a l’espaiport de la Ciutat de Lorrd. Un caça Ala-Y, tan abonyegat per les batalles i apedaçat que probablement havia estat vell en l'època de la Batalla de Yavin, s'havia posat a cinquanta metres de la zona d'aterratge aprovada. Tampoc és que hagués aterrat en una superfície plana. Les seves beines de motors jet d'ions descansaven en una línia d'aparcament repulsora, que formava un angle recte amb la direcció normal del trànsit i el seu morro estava per sobre d'una barrera de trànsit de duracret de més d'un metre d'alt, deixant al caça estel·lar en un angle cap amunt de trenta graus.

-Li cal un astromecànic -va dir en Ben. Per descomptat, no hi havia res en el buit circular immediatament darrere de la cabina-. I està preparat per a míssils d'impacte en lloc de torpedes de protons.

-També té un bonic angle de tir sobre l'àrea més poblada de la ciutat -va dir el tinent Neav Samran de la Força de Seguretat de Lorrd.

Un home humà molt pesat amb cabell castany i un bigoti que havia crescut només una mica més llarg del que les regulacions probablement permetien, tenia als seus homes desplegats per tot al voltant de l'Ala-Y a distàncies d'entre cinquanta i dos-cents metres, i els franctiradors estaven amagats a les teulades de l'hangar. El post de comandament de Samran, on els tres Jedi s'havien reunit amb ell, era a la cantonada de l'hangar de costats de duracer corrugat a cent metres del caça. Ben estava dret darrere d’en Jacen, però cap a un costat, on pogués fer-li una ullada a l'Ala-Y i la figura dèbilment visible a la cabina.

Ben va descobrir que realment podia sentir al pilot allà, com un nus de dolor i confusió tan dur que desapareixia i creixia, entrant i sortint de les percepcions del noi.

-Té alguna indicació de si realment té autèntics míssils d'impacte i com els va aconseguir? -va preguntar Jacen.

Samran va assentir.

-Ens va enviar la telemetria del seu panell d'armes. Dades en una sola direcció, maleïda sigui, o d'una altra manera hauríem pogut colar-nos en els seus controls i solucionar això sense cridar-los. Té un grup complet de míssils apuntats als districtes dels apartaments d'estudiants, tot i que precisament on, no podem estar segurs. Quant a com els va aconseguir... no li queda un crèdit del que havia estat un compte d'estalvis i inversions de mida decent. Amb tot el contraban d'armes que està passant en aquests dies, no és sorprenent que un vell pilot amb munts de connexions pogués posar-li la mà a sobre a una artilleria com aquesta.

-Què pot dir-nos d'ell? -va preguntar la Nelani.

Samran va obrir el seu quadern de dades i el va consultar.

-Ordith Huarr, edat vuitanta-un anys estàndard. Home humà originari de Lorrd. En els dies de l'Antiga República i l'Imperi era un pilot de llançadora. En el punt àlgid de l'Aliança Rebel, es va unir a ells i va passar la guerra com a pilot d'Ala-Y, durant el temps va aconseguir la meitat d'una presa. El seu historial com a pilot rebel va ser indistingible.

Nelani li va dirigir a Samran una mirada admonitòria.

-No va ser menys valent que els pilots amb millors historials de preses.

Samran li va aguantar la mirada, sense arrugar-se.

-El comentari sobre el seu historial va ser ofert com una possible clau per al seu estat mental. En la meva experiència, la gent amb habilitats mediocres i historials poc notoris són més propensos a trasbalsar-se. Experimenten més frustració i menys estima. O està en desacord?

L'expressió de la Nelani es va afluixar una mica, fins a una de suau desaprovació i es va apartar per mirar de nou al vell caça.

-De totes maneres -va continuar Samran-, va esdevenir instructor de vol després que caigués l'Imperi i eventualment es va retirar i va tornar a Lorrd. Va tornar del retir uns quants anys després per transportar refugiats de la Guerra Yuuzhan Vong i els historials suggereixen que va anar donant tombs d'un planeta a un altre poc disposat a acceptar que els refugiats fessin alguna cosa dolenta segons la seva manera de veure-ho. Després de la Guerra Yuuzhan Vong, va tornar una altra vegada, va comprar alguna propietat rural amb la seva dona i va passar diversos dels anys següents vivint de la seva pensió i disparant armes làser contra els intrusos.

-Algun fill? -va preguntar la Nelani.

-Cap fill -va dir Samran-. I la seva dona va morir fa al voltant de dos anys.

-Dos anys -va dir en Jacen-. Què va passar fa poc que li va col·locar darrere d'un panell de llançament de míssils, amenaçant a estudiants?

Samran va negar amb el cap.

-Crec que serà millor que parli amb ell -va dir la Nelani. Es va tornar de nou cap a Jacen-. Almenys que vulguis fer-ho tu? Tu ets el més experimentat.

Jacen va negar amb el cap.

-No, jo tinc una altra tàctica que exploraré.

Ella va fer que sí, es va assegurar que les seves robes estiguessin adequadament col·locades i que el sabre làser penjant del seu cinturó fos clarament visible i després va marxar a través de l'àrea d'aparcament de plasticret cap a l’Ala-Y.

Quan estava a cinquanta metres del caça, la veu del pilot, transmesa per un sistema d'altaveus extern, va retrunyir en direcció a ella.

-Això és bastant a prop. -La veu era feble i aspra.

La Nelani va col·locar les seves mans al voltant de la seva boca per cridar la seva rèplica.

-El que vostè digui. Huarr, no ha de posar en perill a tots aquests estudiants per parlar amb mi. Qualsevol es pot posar en contacte amb l'oficina del meu post per la Xarxa planetària o el comunicador.

Ben va sentir l'onada del dolor i la confusió del pilot, més forta del que ell havia esperat prèviament.

-No m'hauria pres seriosament -va dir l'home vell-. Vostès només entenen la força. La força i la Força.

Ell va riure, un soroll amarg, com si estigués breument entretingut pel seu propi joc de paraules.

-Això no és veritat, però no necessitem discutir l'assumpte -va cridar la Nelani-. Ara sóc aquí. Per què volia parlar amb mi?

-Què és un fantasma de la Força? -va preguntar Huarr.

La Nelani va estar silenciosa durant un llarg moment.

-És un supervivent, un missatge d'algú que ha mort però que encara existeix en certa manera.

-La meva dona és un fantasma de la Força -va dir Huarr-. Ella em parla. Però no pot, oi?

La Nelani va donar un altre pas cap endavant. Fins i tot distorsionada pel crit, la seva veu sonava dubtosa.

-Era una Jedi? O va fer mai coses que suggerissin que podria veure coses, sentir coses que la gent normal no pot?

-No.

Atrapat com estava pel diàleg entre la Nelani i Huarr, Ben havia perdut la pista d’en Jacen. Ara va ser conscient que el seu mentor s'estava concentrant, canalitzant la Força.

Jacen es va obrir i va atreure un grapat d'aire cap a ell.

Simultàniament les beines de motors jet d'ions de l'Ala-Y van lliscar cap enrere a través del duracret, desprenent una pluja d'espurnes, just fins que el morro del caça va sortir de sobre de la barrera i es va estavellar contra el terra, directament davant del duracret.

Llavors va afegir un moviment giratori i l'Ala-Y va rotar al llarg de la quilla, estavellant-se en la línia d'aparcament repulsora de dalt a baix.

-Aquí ho té -va dir en Jacen a Samran-. Problema resolt. No pot elevar-se amb els repulsors o els impulsors i no pot disparar els seus míssils cap a la ciutat.

Samran el va mirar amb sorpresa i després es va posar a riure. Incapaç de parlar, va fer un gest perquè els homes i dones de la seva força de seguretat s'apropessin al caça. Ells van sortir de les seves posicions protegides i van avançar. Ben va poder sentir a alguns d'ells rient també.

-Què estàs fent? -Aquesta era la Nelani, tornant amb un trot ràpid-. Tenia la situació sota control!

Jacen li va dirigir una mirada dubtosa.

-No, no la tenies. Estaves executant una negociació decent. Però per tenir-lo «sota control» hauries d'haver estat capaç d'evitar que disparés en qualsevol moment. Podries haver-ho fet?

La Nelani va arribar fins a Jacen i es va quedar allà dempeus, amb els seus trets vermells i una expressió antagònica.

-No, però ell no hauria disparat mentre estàvem parlant.

-Digues això a les famílies de tots els estudiants que haurien mort si d'alguna manera hagués disparat sense que tu ho detectessis... o si ell hagués tingut els seus míssils preparats amb un temporitzador que tu no hauries estat capaç de sentir. I no em diguis que ell no hauria pogut. No tenies control sobre les seves accions i cada moment en el qual negociaves amb ell, arriscaves les vides d'aquests estudiants.

-Creus que no era conscient del seu estat emocional? Els seus sentiments estaven encesos com un cercle d'aterratge!

Mentre els dos Jedi discutien, Ben mirava l'aproximació de l'equip de seguretat de l'espaiport cap a l'indefens caça.

Llavors va sentir una elevació de la desesperació del pilot, desesperació i determinació...

-Tornin! -Ben es va sorprendre a si mateix amb el volum del seu crit, amb el fet que estava cridant sense pretendre-ho, amb el fet que estava corrent cap endavant sense cap control voluntari sobre les seves cames-. Corrin! Corrin!

Els agents de seguretat es van quedar gelats amb el seu primer crit i es van tornar a mirar-lo. Aparentment la força de voluntat que estava projectant i la seva proximitat al tinent Samran van ser suficient per a ells. Es van apartar de l'Ala-Y i van començar a córrer.

Hi va haver un xiuxiueig provinent del caça i Ben va veure la ignició dins del seu tub de míssils. Hi va haver una sobtada expulsió de flames i els míssils van sortir dels seus tubs i es van estavellar contra el duracret just davant del caça...

I llavors l'Ala-Y va explotar, convertit en confeti metàl·lic per una paret de flames hemisfèrica i la força d'impacte.

Com si fos a càmera lenta, Ben va veure la paret d'energia arrossegar-se fins a ell. Es va deixar caure cap a terra cobert de permacret, va embolicar la seva capa fortament al seu voltant i va concentrar la seva ment en l'explosió que encara podia visualitzar.

Va veure el punt en el qual li arribaria. Va pressionar contra aquest punt, disposat a afeblir-lo, a alentir-lo...

Aquest va arribar fins a ell. Ell es va sentir a si mateix empès com per una mà gegant, una mà que radiava una calor ferotge. Va rodar i va lliscar cap enrere i llavors es va aturar.

No hi va haver so. Les seves oïdes se sentien tan apallissades com si un wampa hagués estat boxejant amb ell. Però se sentia estranyament en pau, com si s'hagués estat exercitant tot el matí i estigués a punt per a un descans.

Lànguidament, va apartar la seva capa de la seva cara i es va posar dempeus.

L'Ala-Y havia desaparegut. On hi havia estat hi havia un cràter i la barrera que havia estat davant d'ell estava interrompuda per un forat de vores tallants de molts metres de llarg.

Els edificis propers a l'explosió encara estaven drets, però estaven inclinats allunyant-se de la font de l'explosió, amb els seus esquelets de metall corbats i les parets exteriors dentades per l'explosió o completament desaparegudes.

Per tot arreu hi havia cossos, alguns d'ells llepats per les flames, i Ben va pensar durant un fred moment que el seu esforç havia arribat massa tard. Però un dels homes que estaven cremant de cop i volta va començar a rodar per terra, apagant les flames que sortien de la seva esquena i espatlles, i una dona a uns quants metres d'ell es va aixecar amb cames tremoloses.

Ben va veure a Jacen córrer cap a ell, però llavors Jacen, veient que el seu cosí no estava malferit, va girar cap a víctimes que encara no es movien.

Ben va escollir un grup de personal de seguretat proper i es va moure cap a ells, amb els seus passos insegurs al principi i recuperant després el seu equilibri i seguretat mentre corria.

Una hora després, Ben estava assegut en l'hangar. Una llançadora brillantment pintada però antiquada dominava el centre de l'edifici. Ben tenia l'esquena contra la corrugada paret de duracer, que es flexionava lleugerament mentre ell s'inclinava contra ella. Altres treballadors de rescat s'asseien contra la mateixa paret, bevent tasses de caf que alguns dels seus els hi havien donat i intercanviant dantesques històries de desastres d'explosions en el passat. Principalment van deixar sol a Ben, però li havien portat caf i li havien dit que ho havia fet bé. I ara la crisi havia acabat i els metges i els bombers estaven descansant i estaven reposant durant uns quants minuts abans de tornar a les seves respectives bases.

Jacen i Nelani reentraren en l'hangar a través de les portes principals. Van veure a Ben i es van dirigir cap a ell. Jacen es va asseure al costat del seu cosí mentre la Nelani romania dreta.

-Endevines què? -va preguntar en Jacen.

Ben podia sentir-lo ara prou clarament, amb un feble brunzit a les orelles com l’únic romanent dels efectes de l'explosió.

-Què?

-No hi ha morts.

Ben li va mirar, sorprès.

-Cap d’ells va morir?

-Cap. Bé, sense comptar l'home boig de l'Ala-Y. Però sembla que tots els homes i dones de seguretat ho aconseguiran. Ningú sembla estar en condicions crítiques, gràcies en part a les seves armadures corporals, però principalment gràcies a tu.

-Flipant -va dir en Ben.

-Mentre que Jacen i jo estàvem discutint sobre els procediments -va dir la Nelani-, tu estaves fent el que un Jedi hauria de fer: ser conscient de la Força.

-Així que hem de prendre nota del teu exemple avui, en lloc de ser al revés -va continuar Jacen-. També vaig pensar que hauries de tenir una recompensa.

-Quina recompensa? -va preguntar en Ben.

-La resta del dia és teu. La Nelani i jo anem a tornar ara amb la doctora Rotham. Pots acompanyar-nos, pots anar a fer turisme, pots agafar un lliscant terrestre i millorar les teves habilitats de pilotatge, el que vulguis. Tens suficients crèdits per arreglar-te-les i saps com tornar fins a la doctora Rotham, crec.

En Ben va assentir. No va deixar que es mostrés a la cara, però la seva ment estava girant. La resta del dia deixat als seus propis assumptes, sense supervisió! Això era realment una recompensa. I, era feblement conscient, que també era un signe de confiança.

-Gràcies -va dir.

Jacen es va aixecar. La Nelani i ell es van dirigir de tornada pel camí pel qual havien vingut, amb els caps inclinats junts com si estiguessin renovant la seva discussió, deixant a Ben perquè es figurés què volia fer amb si mateix.

Encara que ell no ho sabia, Ben tenia raó: els dos Cavallers Jedi van començar a discutir de nou tan aviat com van arribar a la sortida de l'hangar, tot i que van manejar el seu desacord més civilitzadament que abans.

-Realment m'agradaria -va dir la Nelani- que m'haguessis donat un altre minut o dos amb Huarr. Tinc veritable curiositat per aquest assumpte del «fantasma de la Força» seu.

-Estudiants -va dir en Jacen, en un to que suggeria que el seu argument d'una única paraula hauria d'acabar amb tot l'assumpte.

-Sí, sí, els estudiants a les seves habitacions estaven en perill, no estic discutint això. Però no podries haver tancat subreptíciament el final dels tubs dels llançadors de míssils? D'aquesta manera, si hagués disparat, tindríem el mateix resultat, però fins llavors, jo hauria estat capaç de parlar amb ell. Potser podria haver arribat a l'arrel de la seva bogeria.

Van arribar a l'anònim lliscant gris que els havia portat a l’espaiport. Van pujar a bord, amb la Nelani rere dels controls.

-Suposo que podria haver-ho fet -va admetre en Jacen-. No se’m va acudir i això porta a la pregunta de si algú que amenaça les vides de milers d'innocents mereix alguna consideració.

-Potser mereixia consideració per ser un heroi de guerra.

La Nelani va activar els repulsors i va enviar el lliscant cap al cel.

Jacen va fer un gest de menyspreu.

-El meu pare també és un heroi de guerra. No recordo que mai fes el que Huarr va fer.

-I Huarr tampoc va fer mai contraban d'espècia per als senyors del crim hutt.

Jacen va negar amb el cap.

-A vegades és un desavantatge tenir un pare tan famós que fan holodrames sobre ell.

La Nelani va somriure.

-Amb tu, he d'aprofitar qualsevol avantatge conversacional al qual pugui agafar-me.

-Definitivament no ets la sensible a la Força que floria tard a la qual li vaig ensenyar la tècnica del sabre làser.

-M'alegro que t'hagis adonat.

Jacen va ignorar aquesta observació, de la mateixa manera que el to bastant personal amb el qual havia estat comunicada.

-És hora que tornem la nostra atenció a la doctora Rotham i aquestes borles.

-Encara no. He estat intentant que tornis la teva atenció cap a mi.

Ell va somriure.

-Realment t'has tornat més agosarada.

Ella va assentir.

-Aprendre a, i tenir l'habilitat de, tallar gundarks en dos va ser un llarg camí per superar el meu problema de timidesa. I ser una Jedi, l'única Jedi assignada en aquest món, vol dir que tinc molt poc temps per a mi mateixa, així que tendeixo a anar per feina bastant ràpidament. Això et preocupa?

Jacen va negar amb el cap, però va mantenir la seva atenció en el terreny, llargs grups de magatzems canviant gradualment cap a blocs de negocis de renda baixa, passant a tota velocitat sota el seu vehicle.

-No, però hi ha algú...

-Algú ocupant aquest lloc en particular en la teva vida?

-Sí.

Ella va fer un soroll reprovador.

-Bé, llavors, passem només algun temps junts. El que, incidentalment, volia suggerir fa set anys, quan m’estaves ensenyant la tècnica del sabre làser, però jo estava massa centrada en mi mateixa.

Jacen va somriure i no va oferir més explicació.

La Nelani va negar amb el cap, un gest de suau penediment, i va callar.

Següent