CAPÍTOL 3
Jar Jar
Binks va ser escortat pels quatre guàrdies i el Cap Nass a la sub-cleda més
propera, un port d'amarratge amb forma de bombolla per als navilis subaquàtics.
El comandant Wollon, un esvelt oficial gungan amb bigotis curts sobre el seu
llavi superior, estava esperant. Estava amb tota l'atenció mentre el Cap Nass
s'aproximava.
El cap
Nass va assentir cap a Wollod i va ordenar:
-Prepara
el bongo de Transport del Gran Exèrcit per anar-sie maxi-ràpid.
-No pot fazuer-lo
maxi, Cap Nass, -va respondre Wollod-. El Capità Tarpals jasha emportat el
Transport de l'Exèrcit per anar a busquejar a lies bèsties escapiades.
El Cap
Nass va esbufegar. Els accidents d’en Jar Jar tendien a tenir efectes a llarg
termini, i l'incident de la instal·lació d'investigació no era una excepció.
-Ací que
nosa no tenim el bongo de l’Exèrcit, -el Cap Nass va arronsar les espatlles-. Agafariem
el heyblibber dels Representants.
-És
massa tard, -va respondre el comandant-. El Representant Teers jasha anat amb
el heyblibber dels Representants, a inspiccionar lies bombolles de la sorra del
festival al Llac Umberbool. Nosa només tenim tres navilis. Primier, stà el
bongo estàndard tribombolla. Seguon, stà el bongo de camuflatge militar tribombolla.
Tercier, stà tusa heyblibber.
El Cap
Nass va fer una ganyota. Hi havia volgut que el perillosament maldestre Jar Jar
fora vigilat pels quatre guàrdies en el bongo de Transport de l'Exèrcit, però
els bongos tribombolla disponibles estaven dissenyats per a albergar a només
dos passatgers. El heyblibber privat del Cap Nass era un bongo de luxe clàssic
que fàcilment podia acomodar a dues dotzenes de soldats, però no volia arriscar
a cap mal al seu preuat submergible.
-Nosa agafariem
els bongos, -va decidir ràpidament el Cap Nass.
-Qüins?
-va preguntar el comandant Wollod.
El bongo
de camuflatge de la milícia tenia l'avantatge d'un sistema d'armes i colors de
camuflatge, però el bongo estàndard -mancat d'armament pesant- era un navili
més ràpid.
-Ja qüe
tusa vaser el pilot, comandant Wollod, misa dixa a tusa escollir el bongo. -El
Cap Nass es va girar cap al guàrdia líder i va dir-, dóna a misa la clau de les
manilles d’en Jar Jar.
Els
quatre guàrdies van intercanviar expressions perplexes, llavors el guàrdia
líder es va aclarir la seva gola.
-Maxi-perdioni
per preguntar, Cap, -va dir el guàrdia líder mentre li donava la clau al
governant d’Otoh Gunga-, pro qui vavigiliar a Jar Jar Binks?
El Cap
Nass va mirar al presoner emmanillat.
-Vigiliar
a Binks ésun treball que misa va a prendre’s personalement, -va declarar el Cap
Nass mentre es guardava la clau a la butxaca-. Misa viol assegurar-se’n die què
no hiha axidents entre aqüi i la Mina!
* * *
El bongo
de tres bombolles dissenyat pels gungan era de quinze metres de llarg. Impulsat
per tentacles rotatoris electromotors, tot el navili s'assemblava a una
criatura marina mecànica. Hi havia tres compartiments de passatgers amb sostre de
bombolla, un a cada ala i un en el morro. Els compartiments de l'ala estaven
carregats de provisions, i el compartiment del morro albergava la cabina de
comandaments on estaven asseguts tres gungans.
El Cap
Nass estava premut al seient del navegador. A la seva esquerra, els controls
del submarí eren a les mans capaces del comandant Wollod, que havia portat dues
armes: una electropica i un atordidor de canó curt.
Ancorat
en l'únic seient posterior, Jar Jar Binks estava assegut en un silenci atordit,
tractant de relaxar els braços perquè les manilles no ferissin els seus canells.
Sota qualsevol altra circumstància, Jar Jar hauria gaudit d'un viatge en bongo.
Tal com eren les coses, estava atordit. Ni tan sols s'havia adonat si havien
deixat Otoh Gunga en el bongo estàndard o en el de camuflatge de la milícia, i
no podia dir la diferència des de dins de la nau.
Jar Jar
va mirar per sobre de les espatlles de Wollod i el Cap Nass, a través del
sostre de bombolla hidrostàtica de la cabina de comandaments. Els llums
navegacionals del submarí tallaven a través de les aigües tèrboles i
il·luminaven el sistema de muntanyes subaquàtiques traïdores que perfilaven la
ruta fins a la Mina. Altes columnes de plantes aquàtiques recargolades també
eren visibles, i semblaven lliscar passant el bongo mentre s'inclinaven cap a
un avenc profund.
La
bombolla de la cabina de comandaments del bongo funcionava sota el mateix
principi que les zones de portal a les bombolles d'hàbitat d’Otoh Gunga. Amb
relativa facilitat, els objectes sòlids podien passar enrere i endavant a
través de la bombolla de la cabina de comandaments. Per un breu moment, Jar Jar
va considerar escapar a través de la bombolla de la cabina de comandaments, però
immediatament va rebutjar el pensament. Fins i tot si s'allunyava del submarí,
dubtava que sobrevisqués molt de temps prop de la perillosa regió del nucli,
especialment ja que estava portant manilles.
Prop
d'una hora havia passat des que el bongo deixés Otoh Gunga, i Jar Jar sabia que
el submarí només estava a uns minuts de distància del seu terrible destí. Jar
Jar desitjava que l'incident de la instal·lació d'investigació no hagués passat
mai, que tot hagués estat un terrible somni del que es despertaria aviat. Va
tancar els ulls, llavors els va obrir de nou. No hi va haver sort.
Una llum
va parpellejar a la consola de comunicacions del bongo, seguida d'un esclat
d'estàtica.
-Cap
Nass! –Cruixí una veu gungan des de la unitat de comunicació-. Aqüí Goodrow Neb
Nob del Control de Trànsit d’Otoh Gunga. Els nostres sensors detecten un sisme
submarí, a cinc quilòmetres al suduoest de tusa posició. Una tempesta subaquàtica
podriastar dirigint-sie tusa camí. Recomanio a tusa prendre cobertura defensiva
o retorniar a Otoh Gunga immediatement.
Jar Jar
no sabia com reaccionar en aquesta informació. Part d'ell s'alegrava que el seu
viatge a la Mina hagués estat interromput, però la possibilitat d'una tempesta
subaquàtica era esfereïdora. Jar Jar va moure els seus canells assegurats junts
mentre s'estrenyia el cinturó de seguretat que li tenia agafat al seu seient.
El comandant
Wollod va alçar una pantalla de vistes que mostrava una carta de navegació de
la regió. La zona del sisme submarí estava propera a la nova sorra del festival
al Llac Umberbool. El Cap Nass es va inclinar de tornada a la unitat de
comunicació i va dir:
-Neb
Nob! Tusa enviat advertència al Representant Teers a la sorra del festival?
-Nosa vam
perdre comunicació tant amb la sorra del festival quom el heyblibber dels
Representants, -va respondre Neb Nob-. Nosa creiem qüe el sisme submarí puotaver
espatlliat totes les comunicacions a la sorra.
El Cap
Nass va mirar al comandant Wollod.
-Algú més
a part del Representant Teers nel heyblibber dels Representants?
El comandant
Wollod va empassar saliva abans de respondre.
-Die pilot
dil heyblibber dels Representants és die Major Fassa.
L'afirmació
d’en Wollod va ser seguida d'un breu silenci. Des del seient del darrere, Jar
Jar podia veure els dits del Cap Nass estrènyer la seva adherència sobre la
unitat de comunicació. Jar Jar mai havia sentit parlar del Major Fassa, però
tenia la impressió que aquest nom li portava certa aflicció al Cap Nass.
-Qüest viatge
die plaer esara oficialement una missió die rescat! -va declarar el Cap Nass
mentre ampliava la carta de navegació a la pantalla. Des de la posició actual
del bongo, la ruta més directa a la sorra del festival era a través de l'avenc
que tallava per l'entrada a la Mina. El Cap Nass va mostrar la carta al comandant
Wollod i va anunciar-, nosa aniem a prendre la ruta més ràpida cap al Llac
Umberbool...
-Esperi,
Cap! -va interrompre el comandant Wollod. Wollod va assenyalar a una llum
d'emergència groga que resplendia al costat de l'indicador de camp sensor de
navegació del submarí-. Els sensors diuen qüe la tempesta colpejaria a més no
puoder.
-Quan?
-va preguntar el Cap Nass. Com en resposta, un so com un tro ressonant va grunyir
des de les profunditats i es va tornar més fort. Tot d'una, una paret fosca d'aigua
i sorra ràpidament removent-se va caure sobre el bongo, enviant al navili
bolcant-lo fora de control. El comandant Wollod va tirar cap enrere amb força
de la palanca, però mentre el bongo rodava, el seu cap va colpejar amb força
contra la consola de comunicació. El cos d’en Wollod es va quedar sense forces,
i ell va caure contra la palanca.
-Wollod!
-va cridar el Cap Nass-. Redrieça el pla cap endavant!
-Misa creu
qüel comandant Wollod ha estat noquejiat! -va observar Jar Jar des del seient posterior
mentre intentava evitar que el seu propi cap rebotés en la vora del sostre-.
Sembla qüe Wollod també ha trenquiat la comunicació. Tregui’m qüestes manilles!
Nosa tenim qüe nedar! Si no, nosa anema ser aixafats!
- Tanca
tusa boca xerraire! -va deixar anar el Cap Nass mentre tractava d'empènyer el
cos inconscient d’en Wollod fora dels controls-. Ningú vaser aixafat anioser
que misa ho digui!
Una
alarma va començar a bipejar amb força dins de la cabina de comandaments.
Incapaç de veure res excepte la foscor arremolinant-se fora del bongo, Jar Jar
va mirar passant al Cap Nass esforçant-se cap a l’oval indicador del sensor de
camp de navegació. Jar Jar no era molt bo llegint sensors, però pel poc que
sabia, semblava que l'ona sísmica estigués escombrant al bongo cap al sistema
de muntanyes.
-Oi noi!
-gemegà Jar Jar-. Açò vaser un desastre!
Sense
advertència, un corrent punyent va colpejar al costat d'estribord del bongo, enviant
al navili en una capbussada marejant. Els generadors de camp hidrostàtic van
deixar sortir un grinyol mecànic mentre els passatgers eren llançats dins de la
cabina de comandaments abarrotada. Mentre el bongo es dirigia encara més ràpid
cap a les muntanyes, només un gungan romania conscient.
Va
estendre el braç desesperat cap als controls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada