CAPÍTOL 2
Li va
portar menys de deu minuts a Huff Zinga, director de la Instal·lació de Recerca
Zoològica d’Otoh Gunga, identificar el culpable responsable del desastre de
l'aquari. Era una simple qüestió de raonament deductiu: catorze dels quinze
hrumphs de banyes negres s'havien trobat solts al zoo; dos dels hrumphs havien
anat en estampida dins de la sala de control, xocat contra l'ordinador
principal de la bombolla, i obert les bombolles de l'aquari. El quinzè hrumph
va ser trobat a la sabana hrumph, vagament mastegant diverses herbes tentacle.
Prop del hrumph pasturant hi havia un gungan dormint.
Jar Jar Binks.
Jar Jar
havia quedat exhaust després de tornar a l'únic hrumph a la seva gàbia. Quan un
parell de guàrdies li van alçar del seu somni, ell va respondre:
-Qüe riudosos!
En lloc
de portar a Jar Jar a les autoritats, el furiós Huff Zinga va escollir
tancar-li en la gàbia hrumph la resta del dia. Llavors els investigadors i
cuidadors van treballar a contrarellotge per recuperar els espècimens escapats
i reemplaçar les bombolles perdudes. Els opees nans assassins de la mar i el
Gran Hohokum encara estaven perduts, però quan els fanbacks de cua ampla i els
daggerts jumbo van ser trobats sense danyar, Huff Zinga va considerar celebrar-ho
alimentant amb Jar Jar als granks de dents de sabre. El director de la
instal·lació finalment va decidir que la mort pels granks seria un destí massa
bo per al conserge irresponsable, així que va fer que les Forces de Seguretat
Gungan lliuressin a Jar Jar al Cap Nass en lloc d’això.
Portant manilles,
Jar Jar va ser portat per quatre guàrdies gungan amb piques elèctriques fins a
la bombolla que contenia la sala de juntes de la Torre Alta, on el Consell de
Representants estava en una sessió. El fornit Cap Nass estava sobre el seu
seient elevat en el centre d'un balcó elevat.
El Cap
Nass estava envoltat de quatre oficials Gungan coneguts com els Representants.
Un dels Representants era el Representant Teers, que era responsable del
subministrament d'energia que sostenia les bombolles d’Otoh Gunga. Tot i que
les bombolles de la instal·lació havien estat restaurades, el Representant
Teers estava avergonyit que haguessin estat arruïnades tan fàcilment en primer
lloc. La vista d’en Jar Jar Binks li va omplir de molèstia. Mantenint la seva
veu calmada, el Representant Teers es va alçar, es va girar cap al Cap Nass, i
va dir:
-Perdoni'm,
Cap, pro misa té programat anar a bongo per reunir-se amb els enginyiers de
bombolles en lies bombolles de la nova sorra nel Llac Umberbool. -Ell deixaria
que el Cap Nass s'encarregués d’en Jar Jar.
El Cap
Nass podia dir que era millor deixar anar-se'n al Representant Teers, així que
va assentir en aprovació. Mentre el Representant Teers sortia de la sala de
juntes, el Cap Nass va abaixar la mirada cap a Jar Jar i va arrufar les celles.
El governant d’Otoh Gunga se sentia estúpid per pensar que Jar Jar seria capaç
de treballar en la instal·lació d'investigació zoològica. El Cap Nass odiava
sentir estúpid, especialment enfront dels seus soldats i Representants.
-Açò no
ser bo, Binks, -va bramar el Cap Nass-. Massa ahirs, misa va dixar a tusa suortir
airós. Pro els càrrecs contra tusa suón muito seriosus. Tusa ha estat acusiat
de dixar a tuots els hrumphs solts i causiar que les bombolles dil aquari siense
inactivitat. Qüè té tusa que dir en tiu favor?
-Tuot açò
és culpia meva per dixar l'escotilla de la gàbia dels hrumph oberta, -va
respondre Jar Jar-. Em dixo ala mercè dila cort. Misa ho sent muito muito.
-Tusa ho
sent? -El Cap Nass va arrufar el gest-. Jar Jar, tusa és el gungan que més ho
sent en tuot Naboo.
Jar Jar
no estava segur de com havia de respondre. Va inclinar el seu cap a un costat
mentre pensava amb força, llavors va dir:
-Considerant
tuotes les quoses, puodriaver estat pitjore.
-Pitjore?!
-va deixar anar el Cap Nass. Amb tantes de les criatures en perill d'extinció
de Naboo encara soltes, no podia veure com les coses podrien haver estat pitjors-.
Qüi vol dir tusa, puodriaver estat pitjore?!
-Oh, muito
pitjore! -va respondre Jar Jar-. Imagini si els hrumphs haguiessin triencat les
comportes qüe controlien lies bombolles dels mamífers rars que respirien aire. Tuots
ells respiradors d'aire uriensigut ofegats. És unia sort qüe només lies
bombolles de l’aquari es trenquiessin. També sort qüe ningú fora expulsiat!
El Cap
Nass amb prou feines podia creure el que sentia. Era cert, l'accident podria
haver estat molt pitjor si els hrumphs haguessin destruït els ordinadors que
controlaven les bombolles d'espècimens que respiraven aire, però el Cap Nass
considerava això irrellevant.
-El fet
segueix sent qüe qüest axident no hauria d’haver ocorregut, -va declarar ell-.
És sol el respecte a tusa parie i marie el qüe fa que no sentenciï a tusa a ser
castigat.
Les
espatlles d’en Jar Jar es van sacsejar, i ell va abaixar la mirada a les seves manilles.
Sempre se sentia trist quan algú li recordava a la seva mare i pare. Però
almenys no anava a ser castigat. Va alçar els seus peduncles oculars cap al Cap
Nass i va esperar el veredicte del governant.
-Jar Jar
Binks, -va dir el Cap Nass-. Tusa és culpabile de portiar una amenaça a Otoh
Gunga. Misa et posa a tusa a pruova. Si tusa causia més axidents la riesta de
l'any, tusa vasa ser desterriat d’Otoh Gunga per sempre.
Jar Jar
va panteixar. Per a qualsevol altre gungan, un any encara era molt de temps per
evitar un accident. Per Jar Jar, era pràcticament impossible. Tot i així, se
sentia agraït per què el Cap Nass li donés una última oportunitat.
-Gràxies
a tusa, Cap Nass, al Sua Honor, -va dir Jar Jar amb una reverència. Pensant que
el judici s'havia acabat, Jar Jar va alçar els seus canells emmanillats i va
afegir-, si vaig a romandrie lluny dels probliemes, potsier ara és un buon moment
per qüe els guàrdies em trieguin questes manilles?
-Misa no
ha terminiat amb tusa, Jar Jar Binks, -va dir el Cap Nass, i va fer un gest als
quatre guàrdies perquè bloquegessin el pas d’en Jar Jar. Jar Jar no s'havia
banyat des de la seva captivitat amb els hrumphs, així que els guàrdies
mantenien la distància-. Degut al dany qüe has causiat a la Instal·lació
d'Investigació Zoològica d’Otoh Gunga, -va continuar el Cap Nass-, misa també
sentencia a tusa a sis mesos de diur treball.
-Diur treball
?! -va fer ressò Jar Jar. Dubtava que sobrevisqués a sis hores de treballs
forçats, molt menys sis mesos-. Encara més diur qüe netejiar dudu al zoo?
-Muito més
diur, -va xiuxiuejar el Cap Nass-. Maxi-diur, per tusa. Tusa ser portat ala Mina.
La mera
menció de la Mina va fer tremolar a Jar Jar. Durant segles, la gruta
subaquàtica no havia estat més que un lloc aïllat de càstig, localitzat prop de
la vora del nucli. Allà, els convictes havien martellejat grans penyals fins fer-ne
grans de sorra, llavors fonien la sorra de tornada a grans penyals, llavors
repetien el procés una vegada i una altra. Era un càstig tan terrible que els
gungans van crear millors llocs per als presoners. La Mina no havia estat
utilitzada durant tres generacions, però continuava com el lloc on els pares
gungan a manera de broma amenaçaven amb enviar als nens amb males maneres.
-Pro... Pro...
-va quequejar Jar Jar-. Misa pensiava que la Mina estava tiancada i
abandoniada.
-És cert,
-va admetre el Cap Nass-. Pro nosa anem a obrir-la només per a tusa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada