Rescat en el Nucli (I)

Rescat en el nucli

Episodi I Aventures 9

Ryder Windham

Jar Jar Binks té problemes. És maldestre i acaba de provocar un gran accident. Per això, és portat a la Mina, una presó fantasmal en la qual només uns pocs presoners han sobreviscut. Pel camí, el transport bongo d’en Jar Jar resulta atacat.

Podrà Jar Jar salvar la pell... i la situació?

Una nota sobre la llengua gungan

Excepte pels propis gungans, la pura llengua gungan és gairebé impossible d'entendre. Afortunadament, la majoria dels gungans parlen un dialecte simple del bàsic galàctic, però algunes frases encara poden desconcertar a l'estranger poc experimentat. Si estàs confús per alguna de les paraules i frases gungan d'aquesta història, tracta de llegir-les en veu alta.

Introducció

Abans de la batalla del planeta Naboo contra la Federació de Comerç, Jar Jar Binks no era molt popular entre els seus congèneres gungans. Els gungans estaven orgullosos de la seva herència com a nobles guerrers, i veien al maldestre Jar Jar com una vergonya.

El comportament maldestre d’en Jar Jar li feia infame a través de la ciutat subaquàtica d’Otoh Gunga. Quan passava un accident allà, tothom assumia immediatament que Jar Jar era responsable... i normalment tenien raó.

El Cap Nass, governant d’Otoh Gunga, estava bé al corrent de la mala reputació d’en Jar Jar quan llegia una petició -signada per prop de tres-cents ciutadans- per retirar a Jar Jar a una petita bombolla d'hàbitat privada als afores de la ciutat. Després que el Cap Nass trenqués la petició, el seu Consell Representant li va aconsellar enviar a Jar Jar a un lloc militar a la superfície de Naboo. El Cap Nass també va vetar ràpidament la proposició dels Representants.

El Cap Nass tenia poca simpatia per Jar Jar, però sabia que enviar-lo lluny no era una bona solució. Jar Jar simplement trobaria el camí de tornada a Otoh Gunga. Així que el Cap Nass va decidir donar-li una cosa que mai ningú s'havia atrevit a donar-li al gungan propens a accidents.

Un treball.

CAPÍTOL 1

-Qüest treball gueleqüempesta, -murmurà Jar Jar Binks per a si mateix. Estava treballant el torn de nit a la Instal·lació d'Investigació Zoològica d’Otoh Gunga, empenyent una pala de dudu pel fred terra de pedra de la gàbia del hrumph de banyes negres. Els quinze rars hrumphs havien estat deixats anar per rondar per la sabana terraformada fora de la gàbia, però la pudor pungent de les bèsties penjava pesada a la cambra tancada.

-Si misa no quonsegueix una glopada d'aire fresc, misa vua a morir, -es va queixar Jar Jar. Esperant portar aire fresc a la gàbia va empènyer enrere les àmplies portes de l'escotilla d'accés del cuidador de la gàbia. Molt per a la seva consternació, l'escotilla oberta feia poc per disminuir la pudor nauseabunda de la gàbia. Jar Jar va tornar a la feina.

Com la resta d’Otoh Gunga, la instal·lació d'investigació zoològica era a les aigües profundes del Llac Paonga al planeta Naboo. La ciutat era la llar dels gungans, una espècie amfíbia caracteritzada pels seus peduncles oculars parcialment retràctils, mans de quatre dits, i els haillu, dos llargs lòbuls de les orelles utilitzats per a mostres d'agressió, amistat, i por. Naboo també era llar d'una civilització humana que compartia nom amb el propi planeta. Els gungans ocasionalment comerciaven amb béns amb els naboo, però qualsevol reunió requeria un llarg viatge. La ruta més directa entre Otoh Gunga i la ciutat capital de Naboo, Theed, era a través d'una sèrie de passadissos subaquàtics coneguts com el nucli. Ja que el nucli també era llar d’amenaçadores criatures marines, la ruta no s'utilitzava sovint.

A més de la distància física entre les seves ciutats, els gungans i els naboo estaven separats per grans diferències culturals. Els naboo abraçaven la pau, mentre que els gungans eren guerrers. Els gungans també eren contraris a utilitzar la tecnologia estàndard, i preferien treballar amb els recursos naturals del seu planeta.

Per construir Otoh Gunga, els gungans havien emprat tècniques secretes per "fer créixer" les seves estructures i vehicles. L'arquitectura era distingida amb edificis en forma de bombolla que estaven ancorats a enormes pilars de pedra al terra del llac, i enllaçats per ponts subaquàtics i tubs de transport. Els camps de membranes hidrostàtiques mantenien l'aigua fora de les espaioses bombolles inflades, i zones especials de portal permetien als gungans entrar i sortir sense escotilles d'aire. Cada bombolla estava reforçada per abraçadores orgànicament ornades d’utanode, i contenien purificadors atmosfèrics que radiaven una boirina daurada i suau. Just sota la superfície de l'aigua, la ciutat extensa semblava un tresor soterrat de joies gegants i brillants.

La Instal·lació d'Investigació Zoològica d’Otoh Gunga era una gran extensió de bombolles d'hàbitat enllaçades que contenien milers de criatures exòtiques de tot Naboo. Les bombolles plenes d'aire amb ambients terraformats albergaven animals salvatges de la superfície del planeta, mentre que la vida marina estranya creixia en una cadena elaborada d'aquaris tancats. Cada espècimen en la instal·lació tenia una cosa en comú: estaven tots en perill d'extinció.

Jar Jar va tractar de netejar el terra de la cambra ràpidament. Els hrumphs de banyes negres anaven a tornar de la seva sabana en cinc minuts, i ell tenia programat netejar vuit gàbies més abans del menjar. Encara que en Jar Jar tenia una gana saludable, no estava realment buscant anar a la cafeteria de la instal·lació. Sempre hi havia massa silenci durant el torn de nit... tots els altres s'havien anat a casa. No obstant això, el torn de dia no era molt millor. Ningú mai volia seure a prop seu de totes maneres.

Jar Jar va deixar sortir un sospir. Fins i tot el Capità Tarpals es negava a associar-se més amb ell.

Tractant d’oblidar-se de la seva situació actual, Jar Jar va pensar en el Festival dels Guerrers que s'acostava, la competició anual que unia els gungans de tot Naboo. Amb les seves desfilades i festes, el festival era l'esdeveniment favorit de l'any d’en Jar Jar. Desafortunadament, l'altament anticipat festival anava a dur-se a terme a la nova sorra en el fons del Llac Umberbool. Jar Jar no havia treballat prou en la instal·lació com per guanyar-se unes vacances, i el seu horari no li permetria fer el viatge al llac distant. El solitari gungan estava preguntant-se si el Cap Nass temporalment li reassignaria a treballar en la Sorra del Festival, quan els seus pensaments van ser interromputs per un fort esbufec ​​bestial. Sorprès, Jar Jar es va girar per mirar el túnel que portava a la sabana.

Un únic hrumph de banyes negres li tornava la mirada. El gungan sabia que no estava en cap perill -els hrumphs són herbívors- però es va posar nerviós.

-Ei, qüe pensa tusa fazuer allui enrere? -Reganyà Jar Jar al hrumph-. Tusa no has de tornar finsa dins d’altrues cinc minuts. Vés-tuen! Surt fuora d’aqüi!

El hrumph va inclinar el seu gruix coll per apuntar els seus ulls petits a alguna cosa darrere d’en Jar Jar, llavors va esbufegar de nou. Jar Jar es va girar, seguint la mirada del hrumph per veure l'escotilla d'accés del cuidador de la gàbia.

L'escotilla estava àmpliament oberta, just com Jar Jar l'havia deixat.

Un so d'esgarrapades va fer que Jar Jar tornés a mirar el hrumph. La bèstia havia estès una de les seves cames i estava arrossegant el seu peu cap enrere i cap endavant per terra. Jar Jar no estava segur, però sospitava que el hrumph estava preparant-se per carregar cap a l’escotilla oberta. Refermà la seva unió sobre el mànec de la pala de dudu. El hrumph va deixar sortir un altre fort esbufec.

Jar Jar va riure nerviós.

-Per qüè misa espantiat? Jo més llest qüe el hrumph, -es va dir a si mateix. Llavors va assenyalar al hrumph i va ordenar-, qüeda’t on tusa estàs! No tie muoguis! -Jar Jar va anar a tancar l'escotilla d'accés, però va ensopegar amb la pala de dudu i va xocar contra el terra de la gàbia-. Upss!

El hrumph es va moure ràpid, saltant sobre Jar Jar i a través de l'escotilla oberta. Jar Jar es va posar dempeus però era massa tard. El hrumph ja era al tub d'accés del cuidador.

-Eii noiii, -va murmurar Jar Jar, llavors va córrer darrera del hrumph fugitiu. Jar Jar estava tan determinat a capturar l'animal que es va oblidar que altres hrumphs aviat tornarien a la seva gàbia.

També es va oblidar de tancar l'escotilla d'accés darrere d'ell.

* * *

Corrent tan ràpid com podia, Jar Jar va perseguir al hrumph de banyes negres a través del tub d'accés. Les seves llargues orelles aletejaven per darrere del cap.

Per a ser una criatura gran, el hrumph era sorprenentment ràpid. Jar Jar tot just estava segur de poder atrapar al hrumph, però no sabia com podria detenir la pesada bèstia.

-Dixa de cuórrer! -va cridar Jar Jar darrere del hrumph, la qual cosa només va fer córrer més ràpid l'animal. Jar Jar va observar al hrumph trencar i travessar les portes que portaven a la cafeteria. Per quan Jar Jar va entrar a l'habitació, el hrumph havia bolcat diverses taules, aixafat un altre joc de portes, i entrat en el següent tub.

Jar Jar va accelerar a l’encalç del hrumph, llavors va entrar en pànic quan va girar una cantonada i va córrer cap a un tub adjunt. A Jar Jar li encantava el menjar, així que estava bastant familiaritzat amb el que hi havia al voltant de la cafeteria. Sabia que el tub adjunt acabava en una zona portal amb accés directe al llac. Si no detenia al hrumph abans que arribés al portal, l'animal travessaria la bombolla que voltava la instal·lació.

I si el hrumph abandonava la bombolla, s'ofegaria.

Jar Jar va córrer més ràpid. Mentre s'apropava a la intersecció del passadís, va escoltar un fort soroll del voltant de la cantonada. Acabava el hrumph de travessar el portal? Jar Jar va girar la cantonada massa ràpid i va perdre l'equilibri, caient de cara cap al tub passadís adjunt, on va xocar contra la paret. Atordit, Jar Jar va mirar a l'extrem del passadís, on el hrumph jeia en silenci a terra.

Una llum de seguretat brillava vermella, indicant que la porta de la bombolla estava tancada. Només llavors Jar Jar va recordar que les portes estaven segellades quan la instal·lació estava tancada. Jar Jar es va aixecar i va examinar la bèstia caiguda. El hrumph havia corregut de cap contra el camp d'energia transparent i havia rebotat cap al tub del passadís. Jar Jar tenia por que el pobre animal s'hagués trencat el coll.

Afortunadament, els hrumphs eren criatures sòlides i dures. Un fort esbufegar va sortir de les fosses nasals del hrumph, i lentament es va posar dempeus. Va mirar a Jar Jar i va agitar el seu cap de banyes negres.

-Ei, ho ho, -va riure Jar Jar-. Tusa estúpid afortunat! Trobares un carrueró sense sortida, açò vas fazuer tusa. Ara misa va a puortar-tue a tusa de tornada a tusa gàbia abans que misa es fiqüi en probliemes. -Jar Jar havia d’admetre-ho, si tal accident havia de passar, no podia passar en un millor moment. Ja que la instal·lació d'investigació zoològica estava tancada, ningú sabria que accidentalment havia deixat solt a un dels animals.

El gungan acuradament va estendre el braç per agafar el hrumph pel grup més baix de banyes. Però just mentre les seves mans tocaven al hrumph, una alarma d'emergència començava a sonar: WUUP WUUP WUUP WUUP WUUP WUUP!

-Oh no! -va cridar Jar Jar-. Qüè stà passant?!

Mentre l'alarma sonava, alguna cosa en l'aigua fora de la zona del portal va captar l'atenció d’en Jar Jar... era un hohokum de panxa gran, una criatura amfíbia que normalment es trobava en els pantans de Naboo.

Però aquest no era un hohokum corrent. Era dues vegades de la mida normal, tenia uns bigotis inusualment llargs, i semblava posseir una saviesa ancestral en els seus ulls dormilegues. Malgrat la seva limitada experiència en la instal·lació, Jar Jar va reconèixer a l'animal com el Gran Hohokum, un espècimen que tenia prop de quatre-cents anys d'edat. El Gran Hohokum era una de les criatures més importants de la instal·lació seguida només dels...

-Opees nans assassins de la mar! -Jar Jar va panteixar mentre veia a Vink i a Nink, el parell de monstres de plaques pesades nedant a través del portal. Els opees nans assassins de la mar eren menys de la meitat de la mida de les seves contraparts de mida completa, la seva conformació genètica evitava que es fessin més grans.

Semblaven estar gaudint de la seva llibertat. Van ser seguits d'un dianoga albí, tres fanbacks de cua ampla, i un banc de daggerts jumbo. Totes eren formes de vida aquàtica rares. Jar Jar va parpellejar incrèdul, llavors va preguntar en veu alta:

-Quom han sortit tuotes qüestes rareses aquabèsties de les bombolles?

Jar Jar va pressionar la seva cara contra el portal transparent per poder mirar les bombolles de l'aquari. Però en comptes de veure bombolles, va veure només les abraçadores d'acoblament d’utanode buides suspeses en l'aigua. Aquelles abraçadores haurien d'haver estat sostenint les bombolles d'aquari.

Jar Jar es va fregar les espatlles. Fins on ell sabia, el seu treball era netejar els animals. Pel que sabia, algú havia mogut les bombolles de l'aquari, o potser el director de la instal·lació havia alliberat deliberadament a les criatures. Jar Jar imaginava que era el problema d'un altre, i que els guàrdies de seguretat s'encarregarien de tot si hi havia algun problema real. A més, Jar Jar ja tenia feina. Encara havia de retornar al hrumph a la seva gàbia, i com més aviat millor.

Següent