L'arribada de la tempesta (i XVIII)

Anterior

Capítol 18

Ogomoor acabava de donar-li la seva ració de bones notícies econòmiques al bossban i es dirigia cap a fora de la sala per tornar al seu despatx quan Soergg va rotar darrere seu.

–No és possible! –li va cridar el hutt a l'androide de comunicacions, la tasca d’aquest era voletejar al costat del cap del hutt durant les hores de treball.

Ogomoor, que no era ximple, va treure diverses conclusions simultànies del crit del seu amo. La primera era que quan algú exclama violentament que alguna cosa no és possible, el més probable és que sigui un fet consumat. La segona era que les coses que no són possibles i que es converteixen en fets consumats solen comportar conseqüències negatives. I la tercera era que ja no hi havia raó per escapar-se de la sala, perquè segurament li farien tornar immediatament.

Tot això se li va passar al conseller pel cap en un moment, el just com per preparar-se mentalment. Soergg va continuar escoltant el que li deia el que estigués a l'altra banda de la transmissió. Els ulls se li sortien de les òrbites i les venes del coll li bategaven. Havia d'estar realment enfadat perquè aquestes canonades sagnants fessin el gran esforç de sortir a la superfície a través de tot el greix, va pensar Ogomoor.

Escoltava amb paciència i desgrat. Era obvi que no eren bones notícies. Les males notícies volaven per la jerarquia de les moltes empreses del hutt, així que ell solia ser el primer a compartir-les. De tant en tant, Soergg li preguntava alguna cosa a la veu. A poc a poc els seus comentaris es tornaven més freqüents i grollers.

Quan la transmissió va acabar per fi, el furiós bossban va colpejar al mecànic emissor de males notícies. La manassa va destrossar l'innocent androide contra la paret. Va cruixir una vegada abans que els seus trossos caiguessin a terra. Ogomoor va empassar saliva. Que el hutt estigués tan enfadat com per sacrificar el costós equipament en nom de la seva ira no era bon senyal per als seus subordinats orgànics i trencables. El conseller va procurar mantenir-se fora de l'abast del seu amo.

Soergg no estava d'humor com per mesurar les seves paraules, ni tan sols després del sacrifici de la seva estimada tecnologia.

–Els maleïts Jedi han tornat!

–Que han tornat? –Ogomoor es va quedar pàl·lid–. A on?

Els ulls enormes i grocs del hutt se'l van quedar mirant, i ell es va alegrar de no estar més a prop.

–Aquí, imbècil!

L'ajudant va mirar al seu amo absolutament perplex.

– Aquí? A Cuipernam?

–No –va grunyir Soergg amenaçador–. Al meu dormitori –va cridar una ordre i un altre androide de comunicacions va sortir de l'armari on estaven emmagatzemats a parells–. Estan a l'hotel on es van quedar per primera vegada a la seva arribada. Almenys seguim tenint un informador competent! Ves allà. Agafa el que necessitis. Contracta a qui faci falta. Potser tinguem sort i estiguin massa cansats per fer preguntes i es retirin per descansar fins demà. En cas contrari, si els hi dóna per anar cap al Consell, atura’ls. Fes el que sigui. Però que no arribin allà. Que no interfereixin en cap cas en la votació de la delegació de la Unitat. Ara no. No quan estem tan a prop d'aconseguir tot el que ens ha costat tant –el hutt va fer un esforç per calmar-se mentre mirava el cronòmetre del recentment activat droide–. Mantingues-los a ratlla fins a la posta de sol. Després de la posta de sol s'haurà realitzat la votació i donarà igual el que facin, però abans del capvespre cap d'ells ha d'aproximar-se al Consell.

–Sí, Bossban. Heu dit que faci el que sigui –dubtà–. Si he de donar certs passos, potser hagi de fer-ho davant del populatxo.

–No m'importa el populatxo! Ja veurem què fem amb les opinions públiques adverses més tard. No és la reacció local la que em preocupa –va grunyir i es va aproximar al conseller–. Entens?

–Sí, Bossban –va replicar ombrívol.

–I què fas aquí parat traspuant fluids mentals? Vés ja. Ara.

I Ogomoor se'n va anar.

***

L'encarregat era un dbarian, tot tentacles, crostes i nervis, que estava molt sorprès de tornar a veure'ls, sans i estalvis. N'hi havia prou amb dir que les seves extensions es van tornar d’un blau pàl·lid.

Que si hi havia habitacions per a tan distingits convidats? Per ventura no es menjava elloomes començant pel cap? I no podria l'encarregat notificar a la delegació de la Unitat que els Jedi havien tornat amb un tractat signat no només pels borokii sinó pels januul?

El dbarian va fer una cosa semblant a arrufar les celles.

–Com? Que la delegació encara no sap d'aquesta important notícia?

Cansada, però feliç, Luminara va assentir.

–Els nostres intercomunicadors es van perdre durant l'expedició, i ni els borokii ni els januul els utilitzen –va somriure–. Tradició.

–Però... –les cromòfores del dbarian emetien espurnes marrons, el que era senyal de la seva sorpresa–. La delegació de la Unitat votarà sobre la secessió de la República. Avui.

–Avui? –va intervenir Ànakin –. Però si encara no han sentit el nostre informe. No és possible que procedeixin a la votació sense haver-nos sentit abans.

Obi-Wan pensava ràpid.

–El furor secessionista és profund entre algunes faccions ansioneses, i sabem que hi ha potències alienígenes que les encoratgen. Els enemics de la República podrien haver utilitzat la nostra aparent desaparició per pressionar la votació –Mirà a l’encarregat–. Has dit que anaven a votar avui. A quina hora?

–Això no ho sé, distingits convidats. No és una cosa que necessiti conèixer un hostaler. Però tota la ciutat sap això de la votació. Ho van anunciar públicament, no és cap secret. Crec... crec que van dir que a la tarda. Sí –va dir amb seguretat–, just abans del capvespre.

Els Jedi es van relaxar.

–Llavors hi ha temps –va assenyalar els aparells exposats darrere de l'encarregat–. Necessitaré que em presteu un intercomunicador fins que puguem substituir els nostres.

–És clar, distingit convidat –Va agafar-ne un i, després d’assegurar-se que estava carregat, l’hi va passar. Obi-Wan va recitar el codi d'activació i va sol·licitar immediatament comunicar-se amb la delegada Ranjiyn.

No hi va haver resposta. Ho va intentar de nou, i una tercera vegada. Luminara va mirar inquisitiva al seu company.

–Què passa, Obi-Wan?

–Ho he intentat amb la seqüència personal de contacte de la delegada Ranjiyn, i després la d’en Tolut, i finalment la de Fargane. La resposta va ser un missatge automàtic en les tres trucades. "Comunicacions Unides Ouruvot lamenta comunicar-li que totes les transmissions urbanes han estat interrompudes temporalment per un error tècnic" –es va girar per examinar l'entrada de l'hotel–. Em temo que els que no volen que portem el nostre informe a la Unitat saben que som aquí. Ho pressento.

Els seus companys es van posar alerta immediatament. Kyakhta i Bulgan van comprovar les seves armes i Tooqui vigilava tot el que es movia. Mentrestant, l'encarregat intentava trucar pels dispositius de l'establiment, però sempre rebia la mateixa resposta automàtica.

–Esteu dient, distingits convidats, que algú ha ordenat el tancament de totes les comunicacions urbanes de Cuipernam només per impedir-vos parlar amb la delegació? –les seves cromòfores es van tornar d’un rosa pàl·lid.

–Almenys fins que acabi la votació –Obi-Wan es dirigia ja cap a la porta–. No us preocupeu, hostaler. Pressento que abans que caigui la nit tornarà a haver-hi línia –Va mirar a la Luminara, que el seguia de prop–. Tenim temps, però hem d'actuar ràpidament.

Els seus ansiosos Padawan els hi trepitjaven els talons, seguits pels guies alwari a la rereguarda. Van sortir de l'hotel i es van endinsar en l'avinguda principal.

Exactament tres minuts després que sortissin, els problemes telecomunicatius de l'hostal van quedar reduïts a cendra gràcies a una impressionant explosió que va esfondrar l'edifici.

Com per art de màgia, no hi havia ni un vehicle en tot el carrer.

Luminara i Obi-Wan no haguessin tingut problemes en aturar un lliscant privat en nom de la República, però no n'hi havia cap. El més semblant eren petites formes de transport de mercaderies dissenyades per circular pels laberíntics carrerons de Cuipernam, i donada la quantitat d’aerotransports abarrotats, ansionesos, alienígenes viatgers i animals que poblaven la ciutat, un lliscant hauria estat pitjor que anar caminant. Cuipernam era un assentament antic, i no s'havia dissenyat pensant en el transport modern, el que constituïa un dels principals atractius turístics, excepte pel fet que desplaçar-se significava tornar al passat.

Almenys no estaven lluny del Consell, feia bon temps i era bastant reconfortant anar caminant en lloc de mantenint l'equilibri sobre el llom d'un suubatar al galop, va pensar Luminara. Per la posició del sol va calcular que encara els quedava temps per arribar abans que els delegats emetessin els seus crucials vots, i estaven a mig camí quan la Jedi va percebre una pertorbació en la Força. Va mirar en la direcció que li indicava la seva intuïció i va aconseguir veure un moviment sospitós. Va estendre la mà per tocar a Obi-Wan al braç, i després la Barriss, que al seu torn va alertar a l’Ànakin. Kyakhta i Bulgan van passar de llarg i Tooqui voleiava entre les parades. Cap dels nòmades va percebre el subtil canvi en els seus companys.

Obi-Wan es va acostar aparentment tranquil a la Luminara i li va dir una paraula.

–On?

Ella li ho va indicar amb els ulls, mirant cap amunt i a l'esquerra. Ell va respondre amb un moviment de cap a penes perceptible, i després l'hi va dir a Ànakin i als alwari, mentre ella informava la Barriss. Van decidir no dir-ho a Tooqui. No era probable que anessin a per ell, i ja s'assabentaria del que passava, perquè l'últim que necessitaven era un gwurran xiuxiuejant i espantat pels bulliciosos carrers.

Quan els franctiradors que envoltaven l'avinguda van obrir foc, només van poder veure trets rebutjats per sabres làser. Cap dels impactes que queia de les teulades properes es va acostar al seu blanc. Amb un crit col·lectiu d'alarma, en no menys d'una dotzena d'idiomes, els venedors, compradors, viatgers i vianants es van disseminar en totes direccions. Els Jedi i els seus companys van entrar al gran establiment comercial que es trobava a l'extrem oposat del carrer.

Ogomoor mirava cap avall bocabadat. Feia un instant, els Jedi i els seus socis passejaven tranquil·lament, i semblaven totalment despreocupats, inconscients del futur immediat que planava sobre ells. I de sobte, no només havien repel·lit l'estratègica emboscada, sinó que s'havien refugiat a l'edifici de davant, ocultant-se dels assassins, que, d'altra banda, eren els millors que havia pogut contractar després de les inflamades ordres del seu cap, però no eren tan bons com per donar-li a alguna cosa que no podien veure.

La por i la frustració es debatien en el seu interior mentre treia de la butxaca el seu intercomunicador de circuit tancat i ordenava a les seves tropes d'assalt que arrasessin l'establiment comercial on s'ocultaven les preses. Si podien fer que sortissin de nou a l'exterior, llavors serien pastura dels franctiradors. Fins i tot un grup Jedi cediria davant la pressió d'enfrontar-se simultàniament a dos eixos en una batalla.

–Per aquí!

Luminara va guiar als seus amics a la sortida posterior de l'edifici mentre els clients i els venedors es posaven a cobert. I més els hi valia fer-ho. Als Jedi els preocupava la seguretat dels innocents, però les dotzenes d'assassins professionals que van atropellar l'entrada principal no tenien tantes consideracions morals.

Va començar el tiroteig de rifles i pistoles làser a l'interior de l'establiment, i darrere de l’oficina blindada d'administració, els propietaris lamentaven la destrucció dels seus estris que portaven a terme els dos bàndols. Ja havien trucat a les autoritats, però per quan es decidissin a fer acte de presència, l'interior de l'esplèndid centre seria una pura ruïna.

No eren els mateixos assassins novells als quals s'havien enfrontat ella i Barriss a la seva arribada a Ansion, va pensar la Luminara. Avançaven amb molta més seguretat, i tenien millor punteria. Si no fos per les habilitats Jedi, no podrien mantenir-los a ratlla. Algú s'havia pres moltes molèsties per contractar semblant esquadró.

Lluitava amb dos atacants a la vegada, així que no va veure el petit, però ben armat vrot que emergia entre dos terroritzats clients. Sabent que només tindria una oportunitat de disparar a l'esmunyedissa Jedi, apuntà bé. Just quan estava a punt de prémer el gallet, una cosa que era tot ulls, tot braços i tot cops de peu va aterrar al seu cap. El vrot es va enfonsar a la metralla discursiva més imaginativa que havia sentit mai.

–Tooqui mata! Estranger dolent, dolent! Tooqui t’asfixia amb les teves entranyes! Tooqui... AGH!

El furiós vrot es va alliberar de la lleugera càrrega i va apuntar la seva arma al petit gwurran. Mentre ho feia va tornar a rebre un altre impacte, aquesta vegada de dos cossos molt més grans i forts. Luminara va comprovar que podia seguir ocupant-se de les seves dues oponents. Kyakhta i Bulgan, juntament amb Tooqui, molien a pals al desafortunat vrot.

Però eren massa i molt bons. El millor per a la seguretat dels innocents era la retirada, van acordar Obi-Wan i Luminara. Seria més perillós combatre al carrer, a l'abast dels franctiradors, però això era millor que veure un munt de civils massacrats a mans dels mercenaris.

Ogomoor va rebre la informació d'un dels seus homes dins de l'edifici i va alertar els seus frustrats tiradors.

–Preparats! –els va instruir a crits per l’intercomunicador–. Els Jedi es retiren! Espereu a que surtin tots abans d'iniciar el foc! –va tornar a mirar cap al carrer, i va afegir amb to més baix però amb el mateix entusiasme–. No volem que s'escapi ni un.

De genolls, amb el rifle a les mans, un dels assassins va preguntar:

–I els alwari que van amb ells? Els dos grans i el petit.

–No us preocupeu per ells, els de baix s'encarregaran. Vosaltres aneu primer a pels Jedi i després a pels seus Padawan.

Ogomoor va treure el cap ansiós per gaudir de la imminent matança, mentre ell es mantenia fora de perill.

Va reconèixer una vestimenta familiar, que entrava i sortia i tornava a entrar.

Veniu, nobles Jedi. Mostreu-vos. Sortiu al carrer, a la clara, brillant i meravellosa llum d’Ansion. Poseu-vos on us pugui veure. Jo, i els meus molt apreciats servents.

Aquí estan, va cridar en silenci. Va poder veure a tots dos Jedi lluitant braç a braç, intentant no sortir, però sortint al cap i a la fi. I també veia els dos assassins agenollats al seu costat, preparant-se per disparar. Amb una mica de sort, tot hauria acabat en un o dos minuts.

Per desgràcia, el déu Jiaguin de la cobdícia, no estava de la seva part aquell dia. Els alwari que van caure sobre els dos tiradors podrien haver caigut del mateix cel, a jutjar per la seva discreció. Els ganivets i altres armes tradicionals relluïen a la llum del sol que Ogomoor invocava moments abans per facilitar la feina dels assassins. Mentre el conseller corria cap a la sortida de la teulada, va veure de reüll els adorns de les robes dels intrusos. Els seus ulls es van obrir encara més del normal.

Situng borokii... i Hövsgöl januul. Guerrers dels dos clans superiors més importants. Lluitadors temibles amb reputacions que s'estenien per tots dos hemisferis.

Però què feien allà, a Cuipemam, intervenint en una baralla al carrer? Ni ho sabia ni s'ho imaginava, només podia pensar en allunyar-se de la teulada, que ja no era un lloc segur.

Mentre fugia, va poder veure escenes similars en altres teulades, en les quals els alwari reduïen als franctiradors que quedaven. Sense suport des de les teulades, va témer que els combatents del sòl no poguessin amb els Jedi i els seus Padawan. En aquest cas ja no hi hauria res que s'interposés entre ells, el Consell i la delegació de la Unitat. Es va veure a si mateix enfrontant-se de nou al mal tràngol d'haver de donar-li males notícies al seu amo. Unes notícies especialment cares. A Soergg no li agradaria gens...

Cuipernam no era l'única ciutat d’Ansion, i Soergg el Hutt no era l'únic bossban mereixedor dels inigualables talents del conseller. Cansat d'haver de comunicar un error rere l'altre, Ogomoor es va preguntar mentre baixava els graons de tres en tres si no hauria arribat el dia que algú amb les seves qualitats busqués un nou treball.

No, es va dir a si mateix, mentre connectava l'intercomunicador de circuit tancat. Encara tenia proves del seu coneixement i la seva experiència. Li quedava un as a la màniga.

Ni Luminara ni Obi-Wan entenien el que havia passat amb els potencials assassins de les teulades, fins que van veure una cara que els va resultar familiar emergint entre el carrer sembrat de cadàvers. Quant el van reconèixer, ells i els seus Padawan es van veure tan alleujats com sorpresos.

–Hola, Bayaar –Luminara es va cobrir els ulls amb una mà i es va posar l'altra sobre el pit, saludant al guerrer borokii de la forma tradicional alwari. Darrere d'ells, els guerrers borokii i januul acabaven amb el que quedava dels matons, i no trigarien gaire a jutjar per la quantitat d'ells que fugien ara en totes direccions–. Encara que no esperava veure-us una altra vegada, he d'admetre que la vostra puntualitat és immillorable.

–Què és això? –va preguntar Obi-Wan assenyalant als altres guerrers. Bayaar va ensenyar les dents en somriure.

–La vostra guàrdia d'honor, noble Obi-Wan. No recordeu el regal que us vaig dir que us farien els dos Consells d'Ancians? És això. No volien que els passés res als seus nous amics estrangers –si hagués estat físicament capaç de fer-ho, els hauria picat l'ullet–. Sobretot fins al moment en què s'aprovi finalment el tractat entre els alwari i els ciutadans. Us hem seguit de prop des que vau deixar el campament. En la vostra rereguarda, alertes davant el perill, cuidant de vosaltres –el seu to es va tornar més seriós–. Gairebé massa lluny de vosaltres.

–Ens hauríem apanyat –li va dir Ànakin. En veure l'expressió severa del seu Mestre, s'afanyà a afegir–. Encara que la vostra ajuda ha estat decisiva.

Bayaar va fer una lleugera inclinació davant el Padawan, que es va sentir incòmode. Quan aprendria a pensar abans de parlar. El seu entrenament li estava dotant d'una seguretat en si mateix que fregava l'altivesa. Havia d'aprendre d'alguna manera a ser tan pacient com Obi-Wan. Altrament mai podria igualar el seu talent, i molt menys superar-lo.

–Estem més ansiosos que els vostres ancians que tot acabi.

Luminara es va assegurar el sabre làser en el cinturó i va començar a pujar carrer. Obi-Wan es va reunir amb ella, i la resta els van seguir.

Anaven flanquejats, tant al seu nivell com des de les teulades, per guerrers del situng borokii i del hövsgöl januul. Seleccionats entre els millors guerrers del planeta, l'escorta oferia un espectacle impressionant mentre acompanyava els estrangers pels carrers de la ciutat. Els habitants s'aturaven en el seu camí, i sortien de les botigues per contemplar la processó bocabadats, fins i tot els visitants d'altres mons estaven estupefactes. Els Jedi havien vençut de nou.

Quan van arribar per fi, van veure el Consell de la ciutat tal com ho recordaven. Bayaar i els seus guerrers es van quedar fora muntant guàrdia mentre els visitants eren anunciats i admesos. La composició de la delegació havia canviat. La delegada Ranjiyn hi era, així com Tolut, i altres cinc que Luminara va reconèixer, però amb motiu de la votació, la Unitat s'havia ampliat fins a comptar amb dotze membres, sens dubte en consideració a la important decisió que anaven a prendre. Entre els dotze hi havia vuit nadius, i la resta eren residents alienígenes com els humans Volune i Dameerd i Tolut l’armalat.

Encara que escoltaven atentament, ni Ànakin ni Barriss van prestar atenció a les formalitats de benvinguda. Kyakhta i Bulgan van prendre seient amb orgull darrere dels humans, i Tooqui, avorrit, s'entretenia buscant per terra objectes de valor que se'ls haguessin caigut als presents. Mentre es quedés callat i no interrompés els procediments, no molestava a ningú.

Els delegats es van disculpar sincerament en sentir que unes forces desconegudes havien intentat executar als visitants al carrer. Al seu torn, Obi-Wan i Luminara van expressar el seu interès per la salut i l'estat dels delegats. Com havia alguns nous, van haver de procedir a les obligades presentacions.

Abans que poguessin començar, una figura panteixant va entrar a la sala.

–Distingits representants de la Unitat de Comunitats d’Ansion! Us demano que em concediu una mica del vostre temps. Tinc una informació que us serà molt útil per a prendre la decisió –el personatge es va posar una mà a la butxaca–. Jo conec el...

Un feix d'energia va sortir de la part davantera de la sala. Els sabre làser van ser desenfundats, però no activats. El que havia disparat a l'intrús no havia dubtat, sinó que ho va fer amb nervis d'acer. L'intrús va morir a l'instant.

Ànakin es va aproximar cautelós al cos fumejant i es va inclinar sobre l'inesperat convidat ansionès. Va introduir una mà a la butxaca i va treure el dispositiu que va trobar dins. Una mirada va ser suficient per saber el que era. Ho va alçar perquè el veiessin tots.

–Una gravadora –inspeccionà l’aparell–. Està socarrimada.

El tirador va tornar a guardar la pistola làser a la funda que li penjava del coll.

–És una llàstima. Cremar-se d'aquesta forma, mentre cridava. És impossible saber el que pretenia. Quan es va posar la mà a la butxaca... –va deixar la frase inacabada.

Al seu costat, Tolut l’armalat va mirar al cadàver fumejant.

–És Ogomoor. El reconec tot i la destrossa. No era emprat vostre?

El tirador es va mostrar indiferent.

–Treballava per a mi ocasionalment, si. Però encara que li vaig donar moltes oportunitats i li vaig tractar bé, sempre em va semblar un tant inestable –una mà va assenyalar al cadàver–. Quant lamento que el meu precipitat judici fos veritat.

Barriss es va posar nerviosa, tan violenta va ser la seva reacció que Ànakin es va veure temptat d'activar el seu sabre làser. A mig camí de la taula corbada darrere de la qual s'asseien els delegats de la Unitat, va començar a gesticular acaloradament a l'individu que reposava lleugerament sobre un costat.

–Tu! –va exclamar amb tal potència que podria haver estat Luminara la qual li acusés–. Ets tu!

L'objecte de la seva ira mirava sense comprendre a la furiosa humana, i després va obrir els braços en un gest de súplica innocent cap als altres delegats.

Luminara va mirar estranyada a la seva Padawan.

–Barriss. Explica't.

–Que m'expliqui? Sí, clar que ho vaig a fer –la seva mà assenyalava ferma a l'individu en qüestió–. No el vaig reconèixer en principi perquè no l’havia vist mai abans, però quan em preparava per fugir de la cel·la en la qual vaig estar presa, abans d'anar-nos de Cuipemam, Bulgan va deixar escapar el seu nom –va assenyalar al cos fumejant que era a terra darrere d’ella–. I ara tot té sentit –els seus ulls es van clavar en altres més grans i aquosos. Es van mirar amb hostilitat, emmascarant els pensaments que fluïen en les seves ments.

–Soergg el hutt, t'acuso d'ordenar el meu segrest, de tractar d'impedir la reconciliació entre el poble de les ciutats i els alwari de les praderies, de dirigir un i probablement dos dels intents d'execució cap a nosaltres, d'oferir suborn al clan qulun o a qualsevol que pogués segrestar-nos i retardar la nostra expedició fins que tingués lloc la votació, i d'estar probablement al servei del Gremi de Comerciants.

Es va dur l'altra mà al sabre làser.

Una mirada de la seva Mestra va ser suficient per aturar la Padawan, però no per fer callar la seva còlera.

–Aquesta és una reunió important, Barriss. No importa els sentiments que puguem tenir sobre temes tangencials, cal seguir un protocol.

–Tangencials! Però, ell és qui em va segrestar! –va protestar la Barriss amb vehemència–. I probablement estigui darrere de gairebé tots els problemes que hem tingut a Ansion.

–Això no és un tribunal, Padawan –va dir la Luminara suau però ferma–. Les paraules com gairebé no són benvingudes. No és ni el moment ni el lloc per a expressar aquests temes. Fes el favor de controlar-te –el seu to es va endurir– ho hauré de fer jo.

Barriss va tornar al seu lloc a contracor. Però els seus ulls no es van apartar del seu escampat objecte de ressentiment. Darrere d'ella, els servents del Consell retiraven el cadàver de l'ex-conseller d’en Soergg.

Sacsejant el cap amb parsimònia, Soergg es va dirigir als expectants delegats.

–Està clar que els nostres amics estrangers han estat sota molta pressió, la qual cosa és comprensible. Han passat molt temps entre els salvatges nòmades de les praderies, i això és molt dur per a qualsevol persona civilitzada –davant aquest insult, Bulgan se'n va anar a pel hutt, però Kyakhta el va detenir–. No tindré en compte les paraules de la nena. Qui sap les privacions que han patit els seus companys i ella totes aquestes setmanes a les buides praderies.

–Almenys no havíem de preocupar-nos d'emboscades mortals per part dels "nòmades salvatges" –va replicar la Barriss. Luminara li va llançar una advertència en forma de mirada, però la Padawan no es va immutar aquesta vegada. Estava molt enfadada.

Un dels nous delegats ansionesos va mirar al conegut i respectat representant de la comunitat comercial de Cuipernam. La delegació li havia permès estar present en un gest de cortesia, perquè parlés en nom dels interessos econòmics de la ciutat.

–Les paraules de l’alienígena em preocupen, Soergg. Està del tot equivocada?

El hutt va obrir els braços en tot el seu diàmetre.

–Tots em coneixeu. Sabeu que no sóc més que un comerciant qualsevol intentant sobreviure en un món en el qual no vaig néixer, com vosaltres. He prosperat a Ansion gràcies a l'hospitalitat i l'afecte de la seva gent. Penseu una mica. Penseu que jo faria alguna cosa que pogués posar en perill tot el que he aconseguit, tot el que he construït? –dedicà una mirada amable a la incontrolable Padawan, lamentant-se obertament–. És aquesta la comprensió que ens donaran els enviats del Senat si acceptem aquest acord que ens proposen els Jedi?

Però què llest era, va pensar la Barriss. El llimac gros era un mestre de la paraula al servei de l'audiència. Potser no tenia minúcies com consciència, escrúpols o cames, però tenia un verb impecable. Ara entenia per què la Mestra Luminara li havia demanat silenci. Una de les primeres coses que ha de fer un Jedi, va recordar amb desgrat, és aprendre a controlar el seu temperament. I en moments crucials com aquella reunió, els sentiments personals i les emocions individuals no podien interferir. Així que va contenir la seva ràbia, i va intentar no fer servir la Força per ofegar el llimac fins que se li sortissin els ulls, i es va mantenir quieta com una escultura de pedra mentre els delegats discutien amb els Jedi els termes de l'acord proposat entre la ciutat i la praderia.

Però no va poder evitar sentir una lleugera satisfacció quan va veure la cara de disgust d’en Soergg en veure que el resultat final era de nou contra dos a favor de l'acord, sent la Kandah i un altre ansionès els que van votar en contra. També li va agradar veure’l mentir sense esforç quan lloava com de just que era l'acord i jurava respectar els termes del tractat.

Amb l'aplom que li donaven el seu entrenament i la seva experiència, Barriss es va obrir pas entre els presents que es felicitaven després de la votació per enfrontar-se cara a cara amb el hutt, que la mirava des de dalt, enorme, però maldestre. Ella no havia demostrat res, però va poder percebre de bon grat els primers símptomes de por dins d'ell.

–Espero que tornem a trobar-nos, Soergg –va somriure–. En un altre lloc i en circumstàncies en què la diplomàcia sigui irrellevant –va assenyalar a Obi-Wan i Luminara, que conversaven amb altres delegats–. I en què l'expressió dels meus sentiments no estigui subjecta a limitacions externes.

La seva resposta va ser un encongiment d'espatlles que va provocar una tremolor en els seus penjolls.

–No albergo males intencions, Padawan. Els negocis són els negocis.

Però el seu to no anava amb les seves paraules, i ella sabia que per dins cremava de ràbia.

–Qui et va contractar perquè ens aturessis? –va deixar anar ella sense poder evitar-ho–. Jo sé a qui pagaves tu, però no qui et pagava a tu.

L'enorme bestiola va riure amb un profund i desagradable ho-ho-ho.

–Ah, petita, sabràs molt de secrets Jedi, però res de política o de negocis. Pagar-me per què? Faig tot el que faig perquè és bo per a les meves empreses. Els Jedi sempre busquen rodes dins de les rodes, complicacions en coses senzilles.

–No hi ha res senzill en què un planeta s'uneixi a un moviment de secessió de la República.

–Secessió? Però si aquesta polèmica està morta i enterrada. Per ventura no l'han rebutjat aquí mateix davant els teus ulls? –la seva veu va retrunyir suaument.

–Llavors t’adheriràs al tractat entre els ciutadans i els nòmades? No intentaràs espatllar-lo? –Va mirar intencionadament cap a la porta per la qual havia entrat l'individu que el hutt havia mort–. Suposo que l’ansionès que has matat no portava proves incriminatòries a sobre, no?

Soergg va desviar la mirada, una reacció que ja de per si deia molt.

–Quin suggeriment més impertinent, Padawan. Molt poc propi d'una jove tan atractiva com tu –entre els bulbosos llavis del hutt, va emergir una llengua grossa que es va agitar cap a ella.

El raonament enrevessat del hutt no era suficient perquè ella es retirés de la confrontació, però el gest i el compliment repulsius van ser més que suficients perquè se separés. Es va reunir amb els seus companys.

–Ja és hora que ens posem de camí –va dir Luminara.

Es va girar per veure com Obi-Wan agraïa als representants la seva consideració, i elogiava la seva sàvia decisió de romandre a la República.

Un cop fora, Barriss va intentar deixar de banda la seva ira en unir-se al seu company.

–Com et sents, Ànakin?

Ell mirava el cel, clarament ansiós per marxar.

–Molt millor, ara que el nostre treball aquí ha acabat –Va veure que ella el mirava persistentment–. Per què?

–No, res. És que crec que he estat injusta amb tu. Crec que t’he arribat a conèixer i a comprendre't una mica millor en el temps que hem passat junts, Ànakin. Ara entenc que estàs buscant alguna cosa. I la teva cerca és més dura que la de la resta, al meu entendre –va posar-li una mà al braç–. Només volia dir-te que espero que ho trobis.

Ell la va mirar atònit.

–Jo només vull ser un Jedi, Barriss. Això és tot.

–Ah, sí? –li va dir ella incrèdula. En veure que no responia, va afegir–: Bé, si mai necessites parlar amb algú que no sigui Obi-Wan, que sàpigues que pots comptar amb mi. Una altra cosa no, però almenys et podré donar un altre punt de vista.

El jove va dubtar i després va respondre agraït.

–Ho agraeixo, Barriss. De veritat. Sé que hi ha coses de les que seria més fàcil parlar amb tu que amb el Mestre Obi-Wan –va dir assenyalant amb el cap als dos Jedi.

Ella va riure suaument.

–Qualsevol és millor que un Mestre Jedi per parlar amb ell.

Estaven totalment d'acord en aquest punt, així que van seguir xerrant amigablement, conversant per primera vegada amb la sinceritat i la facilitat dels vells amics.

Luminara els mirava amb aprovació. Era important que els Padawan es portessin bé, perquè algun dia haurien de portar-se bé com a Jedi, sota circumstàncies més difícils. Igual que Ànakin, es va quedar mirant al cel un moment. Més enllà del límpid cel d’Ansion, la República fermentava. Per als ciutadans del carrer tot semblava anar bé, però els que tenien una perspectiva més àmplia sabien que hi havia alguna cosa preparant-se, i no era precisament bona. El mal creixia com les males herbes, i era el deure dels Jedi extreure'l d'arrel i aniquilar-lo. Però com anaven a fer-ho, si ni tan sols el Consell Jedi estava segur de l'origen o del propòsit d'aquesta força?

Però no era problema seu, va pensar. Jo només puc resoldre una missió. No, hi havia una altra cosa que podia fer. Almenys durant un moment.

Va estrènyer el pas i es va unir a Obi-Wan. Per demanar-li els seus savis consells sobre alguns temes d'importància, per felicitar-lo una vegada més per fer bé la seva feina, i finalment, però no menys important, per gaudir del plaer de la seva companyia.

Hi havia certs plaers que ni una galàxia plena de conflictes podia eliminar.

***

Els tres van arribar a la Torre Bror Tres d'un en un, per no cridar l'atenció. Els turboascensors els havien portat al pis 166. No era tan segur com un transport aeri, però les diverses sales d'exposició dels millors artistes luminos de Coruscant no eren el lloc més adequat, on un espera trobar a l'elit de la capital planejant una traïció.

Shu Mai va mirar de reüll al corellià i enfocà en l’ansionès. Excepte ells tres no hi havia ningú més a la galeria. L'expressió del senador reflectia la seva preocupació. I Tam Uliss no s'esforçava per amagar el seu descontentament.

–Ho heu sentit –va ser tot el que va murmurar la presidenta del Gremi de Comerciants. Ja sabia la resposta.

El que no va impedir que l'industrial assentís frenèticament.

–Ansion ha decidit romandre a la República –Va dirigir una ombrívola mirada a la seva dreta–. No heu complert, senador.

Mousul es va passar una llarga mà per la cresta i va respondre fredament.

–Vaig fer tot el possible. Però la decisió no depenia de mi. Jo voto aquí, al Senat, no en el Consell de la Unitat. La meva influència sobre ells és limitada.

–No ha estat culpa del senador –va interrompre la Shu Mai–. Si aquests Jedi no haguessin aconseguit la pau entre els nòmades i els ciutadans, la Unitat hauria optat per la secessió.

–Tant dóna –el to de l'industrial era sec i els seus modals impacients–. Ja us heu posat d'acord. És el moment d'actuar. Amb secessió ansionesa o sense.

– I els malarians i els keitumites? –Tam Uliss va continuar:–Amb ells o sense ells.

Shu Mai va deixar escapar un llarg sospir.

–Ja sabeu la meva opinió i la de la resta del Gremi. Sense l'empenta que ens hauria donat la secessió d’Ansion no podem donar-nos a conèixer obertament. Sense la provocació que hauria suposat la retirada d’Ansion i els seus aliats, no comptem amb el suficient suport per a les nostres accions.

Mousul va assentir a manera de confirmació.

–Amb Ansion, els malarians i els keitumites al Senat, no tenim el suport suficient per presentar les nostres demandes.

–Això no va ser el que vau dir la setmana passada –Tam Uliss es mostrava inflexible–. Recordeu l'acord al qual vam arribar?

–Sí, el recordo –Shu Mai es va dirigir a l'esquerra cap a un passadís–. Però ja no estic còmoda parlant d'això aquí. Potser arribi algú a veure l'exposició. M'he pres la llibertat de llogar una sala de juntes segura a Torre Bror Quatre. S'han pres les degudes precaucions i la meva gent l'ha inspeccionat acuradament. Els androides de seguretat estan en els seus llocs. Em seguiu? –va somriure–. Estic segura que podrem resoldre les nostres diferències.

–No hi ha res a resoldre –Uliss estava molt contrariat–. Ho vam decidir la setmana passada, a l'aeronau.

Però què cregut és, va pensar la Shu Mai amb menyspreu mentre abandonaven l'àrea d'exposicions i baixaven pel passadís.

Uliss parlava mentre caminaven.

–Arriba un moment en què un no pot negar el que sent. Els altres estan disposats a declarar el moviment públicament des de fa un any –Buscà la mirada de la presidenta del Gremi.

–I seguirien esperant si tu no els haguessis regalat el teu suport –no hi havia enuig en la veu de la Shu Mai, ni rancor, només era una afirmació.

Uliss va arronsar les espatlles.

–Em sap greu la discrepància, però ara ja no té solució. No podíem esperar eternament.

–Eternament no –li va corregir Shu Mai mentre guiava als seus companys cap a la passarel·la que comunicava els dos edificis–, només fins que arribés el moment.

–I quan arribarà? Després d'un altre any d'espera? Dos més? Tres?

–El que sigui necessari, amic meu –les seves sabates ressonaven contra el terra. Es va treure una unitat de control del cinturó i la va utilitzar per assegurar-se que no hi havia perill a creuar la passarel·la. Perquè no era qüestió de trobar-se de cop i volta amb un alt funcionari–. Espero que no sigui tant, però si ha de ser així, que així sigui.

Al costat d'ella, Mousul assentia.

–El que no sembleu entendre ni vós ni els vostres amics, Uliss, és que en matèria de política la paciència és l'arma més poderosa que un pot utilitzar.

L'industrial va negar amb el cap.

–Hi ha un temps per a la paciència, i hi ha un temps per actuar. I aquest argument és irrebatible.

–Si ens donem a conèixer massa aviat, ja no hi haurà arguments que valguin –va replicar ella convençuda– i és una pena que no estiguem d'acord en això.

L'industrial va somriure.

–Sense rancors, Shu Mai. Ni tan sols tu pots guanyar sempre.

Es van tornar cap a la passarel·la. Més enllà de les transparents parets i de la teulada del passadís que connectava les Torres Bror Tres i Quatre, Coruscant resplendia a la llum del dia. Files de vehicles seguien les línies energètiques del trànsit en l'aire de la tarda. Les naus dels serveis automàtics lliscaven en missions preprogramades entre els enormes edificis. Un bon lloc, Coruscant. El centre de la civilització moderna. Tard o d'hora, qualsevol que desitgés el poder de qualsevol classe, polític, financer o artístic, venia a Coruscant. Els que volien influir en els assumptes interplanetaris acabaven vivint allà o davant del mateix Senat, l'organisme de deliberació més important de la galàxia. Cadascun intentava portar els seus membres en una o altra direcció a la seva manera. Només feia falta una mica d'orientació, va pensar la Shu Mai. Els suggeriments adequats.

Però havien de fer-los en el moment adequat i sota les circumstàncies correctes. Va estrènyer el pas. Mousul va fer el mateix. Uliss, que contemplava distret la ciutat, es va quedar enrere.

Quan van arribar al final de la passarel·la, la presidenta del Gremi de Comerciants es va girar. Al seu costat, Mousul la va imitar. Shu Mai va agafar el dispositiu que portava a la mà i va prémer un botó.

Tam Uliss va semblar lògicament sorprès quan va xocar contra el camp de força. Era invisible i impenetrable. El rostre de l'industrial va passar per una variada gamma d'expressions en un temps mínim. Les seves paraules, que, a jutjar per les seves ganyotes, eren cada vegada més hostils, no traspassaven la barrera que s'havia alçat de sobte entre ell i els seus companys. Les seves mans i el seu cos tampoc.

La presidenta del Gremi de Comerciants i el senador Mousul miraven sense parpellejar al seu col·lega. L’ansionès romania inexpressiu i la presidenta pensativa. L'alarma es va dibuixar a la cara de l’Uliss. Es va girar bruscament i va intentar tornar a la torre anterior. Però es va veure bloquejat per una barrera igual a la primera.

Shu Mai es va enganxar a la barrera per estudiar a l'individu atrapat, que estava espantat. Ni tots els seus diners ni tots els seus contactes li servien de res ara. Quina pena. No li agradava Tam Uliss especialment, però el respectava. A un pam de la seva cara, Uliss llançava imprecacions i amenaces als seus socis conspiradors. Però la barrera seguia contenint la seva veu i els seus punys.

Durant una llarga estona, Shu Mai es va quedar mirant al seu antic soci.

–La paciència, amic meu, és una arma que no podem desaprofitar –va murmurar, tot i que l'objecte de la seva admonició no podia sentir res.

Es va girar per col·locar-se al costat d’en Mousul, que s'havia retirat lleugerament al passadís. El senador va observar a Shu Mai tocant diversos botons en successió ràpida i experimentada.

Un lleuger cruixit va omplir la passarel·la, i aviat es va elevar d'intensitat.

Uliss va deixar de maleir a la impassible barrera. La seva ràbia es va tornar en confusió i després en estupor. El metall es va desfer i el compost es va dissoldre. Amb els palmells enganxats a la barrera, l'industrial va seguir mirant a Shu Mai i Mousul, mentre la passarel·la sencera es desenganxava dels edificis i queia els 166 pisos fins a la superfície.

Shu Mai va treure el cap per l'obertura que havia deixat la passarel·la, que tot i els sorolls de la ciutat va fer un considerable estrèpit en donar contra la superfície. La presidenta del Gremi de Comerciants va mirar afligida el desastre un moment abans de donar la volta per posar-se a cobert de les corrents d'aire. A l'altra banda, la Torre Bror Tres lluïa el mateix forat.

–Fatiga estructural –va murmurar a Mousul–. No és molt freqüent avui en dia, però existeix.

–És clar –va replicar ell.

–Una personalitat tan important. Quina terrible tragèdia. Terrible.

–Jo mateixa donaré el discurs en el seu funeral –creuà les mans a l'esquena i va avançar pel passadís.

–Què considerat de la teva part, Shu Mai –el senador va respirar a fons–. Quan sàpiguen el que li ha passat a Tam Uliss, i després del que li va passar a Nemrileo de Tanjay, no crec que cap més ens doni problemes.

–Hi estic d'acord. Podrem controlar millor als nostres seguidors.

El senador va fer un gest a meitat de camí.

–Si em disculpes, crec que m’haig d’anar, tinc molta feina aquesta tarda.

La presidenta del Gremi de Comerciants va assentir comprensiva.

–Ho entenc. Jo també tinc molta feina.

Es van separar amistosament. Mousul va tornar a les seves ocupacions senatorials i Shu Mai va tornar al seu despatx privat, en el qual es va tancar tan hermèticament que ni una petita nova podria haver-la interromput. Quan es va haver assegurat que tot estava bé, va activar el codi especial que li posaria en contacte amb el notable individu a qui havia d'informar del progrés de la conspiració de Coruscant.

Quant el conegut rostre va aparèixer davant seu, va començar a parlar sense dubtar-ho.

–Hi ha hagut... problemes. Els Jedi van aconseguir la pau entre les faccions nòmada i urbana d’Ansion i, per tant, els seus delegats han votat en contra de la secessió de la República.

La veu a l'altre costat sonava segura.

–És una llàstima. Ens obliga a retardar els nostres plans immediats –va somriure–. Mai vaig pensar que ho aconseguirien. I tan ràpid.

–Hi ha alguna cosa més. El senador Mousul roman fidel a la causa, però hi ha altres preparant-se per seguir endavant malgrat la decisió d’Ansion. Em vaig veure obligada a... donar una classe magistral.

L'individu de l'altre costat va escoltar fins que Shu Mai va acabar de parlar.

–Lamento la pèrdua d’en Tam Uliss, però entenc la raó de les teves accions –la presidenta del Gremi de Comerciants es va sentir molt més alleujada –. No importa. Els esdeveniments avancen i els designis arriben. Podrem suportar la pèrdua.

–La resolució del Gremi segueix sent forta –li va dir Shu Mai.

El comte Dooku va somriure.

–Així com el suport dels teus seguidors. Això no és més que una aturada momentània. El resultat final és inevitable, facin el que facin els Jedi. S'acosten grans canvis. El destí ens espera, amiga meva. Arribarà en qualsevol moment. I només els que estiguin preparats sabran aprofitar-ho.

Era un bon pensament al qual agafar-se, va pensar la Shu Mai quan va acabar la transmissió. Va desactivar l'escut de privadesa i va abandonar l'habitació.

Tenia molt a fer.

FI